18-04-2019  (490 lectures)

El judici d'Espanya als catalans ha començat - Marfull

Per

 


Judici contra els independentistes catalans a Madrid, Espanya. Twitter

Aquestes paraules van dirigides a l'atenció de l'ordre internacional, especialment a l'Amèrica Llatina, amb la mirada posada a Europa i els seus desafiaments històrics. L'assumpte és el judici als representants del poble català, que desitja expressar la seva lliure autodeterminació davant una Espanya que no li atorga aquest dret. El motiu d'aquesta crida és la manca d'imparcialitat del procés, l'absència d'un arbitri internacional, i el seu impacte global.

El judici s'ha iniciat el mes de febrer de 2019, i el sistema judicial espanyol actua a la vegada "com a jutge i part", defensant la unitat d'Espanya. L'aparell medi√†tic estatal ha sentenciat el cas catal√† davant l'opini√≥ col¬∑lectiva, abans de comen√ßar el judici, i la sent√®ncia √©s clara: s√≥n culpables. Paral¬∑lelament, s'evita la difusi√≥ del judici per contenir la capacitat cr√≠tica de la comunitat espanyola i la internacional i, sobretot, per poder silenciar la veu catalana que q√ľestiona una sent√®ncia medi√†tica i judicial preconcebuda. D'aquesta manera, es silencia, tamb√©, la veu de la gent i dels pobles que q√ľestionen l'ordre establert i s'organitzen per a defensar la seva lliure expressi√≥.

Els catalans, com a resultat del rebuig d'Espanya al seu oferiment per formar part d'ella, amb l'estatus de naci√≥, han instat els seus representants culturals, civils i pol√≠tics, a exercir el seu dret a la lliure determinaci√≥, com a poble. I es van organitzar col¬∑lectivament per realitzar un refer√®ndum d'autodeterminaci√≥. Volen saber com volen governar-se, despr√©s de q√ľestionar l'autoritat d'un estat espanyol que es nega a acceptar la singularitat nacional catalana i exerceix instruments de dominaci√≥ sobre ella. Les causes d'aquesta determinaci√≥ popular s√≥n hist√≤riques. √Čs inq√ľestionable l'opressi√≥ que els estats franc√®s i espanyol han exercit sobre el territori d'influ√®ncia catalana, que s'entronca amb la regi√≥ d'Occit√†nia, de la mateixa manera que √©s inq√ľestionable l'esborrament de la seva hist√≤ria comuna. Occit√†nia i el principat de Catalunya, juntament amb la resta dels regnes catalans (Val√®ncia i Mallorca), aix√≠ com el comtat del Rossell√≥, la Cerdanya i el Conflent, s√≥n una entitat d'origen medieval que, resultat d'un pols pol√≠tic i religi√≥s, ha estat objecte de descr√®dit, persecuci√≥ i opressi√≥. Aquest desafiament cultural ha anat acompanyat del desmantellament en aquestes terres, de l'autoritat d'Aviny√≥, de l'Orde de Sant Joan i del poble jueu, aix√≠ com de les autoritats c√†tara i protestant, sota el bra√ß cat√≤lic inquisitorial, en les mateixes terres des de les quals es va expandir el model mon√†stic benedict√≠ per tota l'Europa Occidental (Aniana, al costat de Aviny√≥ i Montpeller), far√† ja m√©s de 1000 anys.

"Els regnes catalans han mantingut la seva autoritat nacional, institucional, jurídica, econòmica i fiscal fins a l'inici del segle XVIII. Fou llavors quan castellans i francesos, sota el projecte Borbònic, iniciaren el desmantellament de la identitat nacional catalana imposant l'absolutisme castellà."

Però, malgrat tot això, els regnes catalans han mantingut la seva autoritat nacional, institucional, jurídica, econòmica i fiscal fins a l'inici del segle XVIII. Fou llavors quan castellans i francesos, sota el projecte Borbònic, iniciaren el desmantellament de la identitat nacional catalana imposant l'absolutisme castellà. Aquest desmantellament és el resultat d'una guerra dinàstica internacional pel control d'Europa, en la qual els anglesos, els holandesos, els austríacs, els portuguesos i els poders dels Savoia acorden amb els borbons el repartiment de les seves terres i dels drets del projecte colonial. Amb el Tractat d'Utrecht, de 1713, que posa fi a aquesta guerra, es traça el destí dels catalans, que són abandonats a la sort del dret de conquesta, i el conflicte continua en una contesa desigual entre catalans i borbònics, fins que són vençuts, "en ser abandonats a Utrecht pels que els havien de defensar: Anglaterra, Holanda, Portugal, Ducat de Saboia, l'Imperi Austro-hungarès i Alemanya". Fins aquells moments, els catalans defensaven els seus privilegis i llibertats guanyats al llarg dels segles gràcies a un sistema parlamentari altament institucionalitzat, amb els drets originaris de tot poble genuí (que és el que avui tornen a reivindicar..). En el seu lloc, a tota Espanya s'havia imposat una institució intrusa sense vocació parlamentària, sota el model castellà i inquisitorial, que la historiografia oficial s'obstina a dignificar per activa i per passiva.

En conjunt, es tracta d'un episodi que Europa ha tingut tendència a descuidar, en el llarg i dolorós procés de formulació dels seus estats, i de la seva difícil convivència. En general, amb el pas del temps s'ha normalitzat un ordre polític centralista, econòmic i sociocultural, com va passar a França. Però en el cas d'Espanya aquest procés encara no s'ha acabat de materialitzar.

"Resultat de la castellanització forçada del conjunt de les nacions de la regió d'Espanya, Espanya es nega a reconèixer plenament la seva identitat plurinacional, de la mateixa manera que li passa a França"

Resultat de la castellanitzaci√≥ for√ßada del conjunt de les nacions de la regi√≥ d'Espanya, que s'inicia al segle XVI, que s'accelera al segle XVIII, i s'ha mantingut fins a la pseudo-constituci√≥ espanyola del 1978, Espanya es nega a recon√®ixer plenament la seva identitat plurinacional, de la mateixa manera que li passa a Europa. Per raons pol√≠tiques, econ√≤miques, religioses i culturals, Espanya i l'ordre europeu s√≥n coautors del desmantellament de la identitat nacional catalana. Ho van ser al segle XVIII, per√≤ tamb√© al segle XX. Amb el naixement de les Nacions Unides, Europa no va recon√®ixer la singularitat del proc√©s colonial castell√†, i Espanya va implementar la censura i la repressi√≥ en defensa de la seva identitat castellana, a costa de la resta de nacionalitats. Catalunya i el republicanisme espanyol van quedar a merc√® del govern feixista del General Franco, que va exercir una profunda repressi√≥ amb dotzenes de milers de v√≠ctimes que encara ning√ļ ha pogut dignificar, ni jutjar. El franquisme va acabar, per√≤ la democr√†cia va comen√ßar amb la prohibici√≥ de jutjar al franquisme, de manera que es aquest es va mantenir en el poder. Es va imposar la Llei d'amnistia de 1977, i Europa no ho va impedir. Espanya va ajornar d'aquesta manera la seva correcta reconciliaci√≥.

Com a resultat, s'ha creat una situaci√≥ an√≤mala en la seva conviv√®ncia. Altres entitats plurinacionals, com el Regne Unit, B√®lgica o Su√Įssa, al llarg dels segles dinou i vint han anat aprenent a conviure, respectant-se m√ļtuament. Espanya ha fet passos endavant cap a la seva conciliaci√≥, en l'√ļltim quart del segle XX, per√≤ aquest proc√©s ha estat insuficient. Va comen√ßar condicionat per l'inter√®s d'Europa cap a obrir les seves fronteres a Espanya, sense consens, sense un debat, amb un domini del centralisme castell√†, i darreramant ha iniciat un retroc√©s, agreujat en incorporar-se a la pol√≠tica partits com Ciutadans i Vox. Aquesta situaci√≥, en el cas de Catalunya, s'ha agreujat a causa de la q√ľestionable administraci√≥ estatal dels drets hist√≤rics i culturals dels catalans, aix√≠ com d'una inq√ľestionable fiscalitzaci√≥ pol√≠tica i econ√≤mica de Catalunya, Val√®ncia i Mallorca.

En aquest context, els representants civils i pol√≠tics catalans, amb el suport cultural i intel¬∑lectual de la catalanitat, han donat suport a la voluntat del poble catal√†. Ells s√≥n els representants d'un poble unit que defensa els seus drets fonamentals, a qui es deuen. Tots ells volen expressar la seva opini√≥ i mostrar la seva determinaci√≥ a expressar-se com a naci√≥, en un ordre internacional just, en qu√® no hi hagi desigualtats imposades entre les nacions i existeixi el dret al reconeixement mutu, pel b√© com√ļ.

"Es tracta d'un desafiament a una espanyolitat castellana que no s'incorpora a la catalanitat com a part de la seva identitat, que no respecta la seva naturalesa plurinacional i exerceix la fòbia i la repressió a la resta de nacions, amb total impunitat."

No es tracta d'un desafiament a la castellanitat a Catalunya. Es tracta d'un desafiament a una espanyolitat castellana que no s'incorpora a la catalanitat com a part de la seva identitat, que no respecta la seva naturalesa plurinacional i exerceix la f√≤bia i la repressi√≥ a la resta de nacions, amb total impunitat. El catal√† est√† prohibit a les corts d'Espanya i a l'ex√®rcit espanyol, i est√† √†mpliament rebutjat en el sistema judicial d'√≠ndole estatal. Les conseq√ľ√®ncies d'aquesta situaci√≥ transcendeixen a un pols per una identitat cultural, i formen part de l'aplicaci√≥ d'un dret d'ocupaci√≥ hist√≤ric de car√†cter militar, pol√≠tic i institucional, dirigit en el seu origen per la seva majestat Felip V de Borb√≥, en els inicis del segle XVIII, que t√© el seu fonament internacional en el Tractat d'Utrecht.

Davant d'aquest escenari, el poble català va participar activament del procés d'implementació del sistema democràtic i social a Espanya, iniciat des de la mort del dictador Francisco Franco i tutelat per Europa. El balanç va ser, inicialment, aparentment positiu. Però en el moment en què la catalanitat va recuperar la seva dignitat, en l'inici de la dècada dels 2000, va ser objecte de recel. Catalunya va oferir normalitzar el procés de recuperació de la seva identitat i els seus drets a Espanya, però aquesta s'hi va negar. En el seu lloc, Espanya va començar una campanya judicial contra la normalització de la catalanitat. Resultat d'això, la catalanitat es va reorganitzar decidida i pacíficament per defensar els seus drets. Va demanar exercir la seva veu, el seu dret a opinar. Però davant la reiterada negació d'Espanya i el renaixement de l'hostilitat anticatalana, va mostrar la seva autoritat i es va organitzar amb fons i recursos propis, per votar un referèndum el dia 1 d'octubre de 2017. I va votar, malgrat una lamentable repressió policial, derivada de l'absència de caràcter dialogant de l'autoritat castellana. El resultat va ser concloent. Hi ha una majoria de catalans que volen deixar de formar part d'Espanya, que és superior a la dels catalans que volen seguir formant part d'ella. La espanyolitat castellana, lluny d'obrir-se al diàleg, va optar per accentuar la repressió, imposant la censura mediàtica i atemptant contra la llibertat d'expressió, mentre iniciava un procés de judicialització sense precedents. L'ordre policial, jurídic i polític català va ser intervingut. Tots aquells que no representaven l'ordre espanyol van ser retirats dels seus càrrecs. En alguns casos, processats per la justícia espanyola, de la mateixa manera que es va iniciar l'enjudiciament a la veu cultural i periodística.

Tant el govern espanyol com el seu sistema judicial, amb el suport de sa majestat el rei i la conniv√®ncia de l'ex√®rcit i la confer√®ncia episcopal espanyola, aix√≠ com del poder econ√≤mic instrumentalitzat en la pol√≠tica, amb el control gaireb√© absolut dels mitjans de comunicaci√≥, s'han oposat a donar veu als catalans. En el seu lloc, tots ells han creat l'imaginari d'uns l√≠ders catalans que han generat enrenou popular, i que actuen en contra de la llei, sense atendre els drets fonamentals de l'ordre internacional acordat en la Carta de les Nacions Unides. La espanyolitat castellana, que governa amb el bra√ß militar i judicial a Espanya des de fa tres segles, ha transformat els representants catalans en els l√≠ders d'un mot√≠, i els ha amena√ßat, perseguit, jutjat i enviat a pres√≥. A partir del mes de febrer de l'any 2019, ha iniciat un judici contra ells. Els acusa d'organitzaci√≥ criminal, rebel¬∑li√≥, sedici√≥ i malversaci√≥ dels fons p√ļblics. I ning√ļ acusa, a l'espanyolitat, d'atemptar contra el poble i la naci√≥ a qui ells representen: Catalunya.

"Europa ha demanat una solució dialogada, però Espanya demana penes de 12 a 74 anys de presó contra els representants democràtics i civils d'un poble organitzat, després d'haver creat el fals imaginari d'un lideratge populista i il·legal"

Davant l'abs√®ncia d'un ordre internacional legitimat, coneixedor de la veritable hist√≤ria dels catalans, que defensi els drets dels pobles a la lliure determinaci√≥, Europa ha optat per demanar a Espanya una soluci√≥ dialogada. En el seu lloc, per√≤, Espanya ha decidit jutjar als que considera els l√≠ders d'una rebel¬∑li√≥, organitzats com una banda criminal. Demana penes de 12 a 74 anys de pres√≥, contra els representants democr√†tics i civils d'un poble organitzat, despr√©s d'haver creat el fals imaginari d'un lideratge populista i il¬∑legal, negant tot tipus de di√†leg i creant un judici a priori que ja inclou la sent√®ncia. Paral¬∑lelament, a Espanya s'ha recuperat la veu neofeixista, i la anticatalanitat s'ha agreujat, aix√≠ com la del propi sistema democr√†tic. S'ha revifat el desmantellament dels pocs drets culturals i ling√ľ√≠stics de la catalanitat a Catalunya, tal com s'ha accelerat en les √ļltimes dues d√®cades a Mallorca i Val√®ncia. El pols cultural √©s ara judicial, faltant a la veritat hist√≤rica i als drets fonamentals de tots els pobles.

La causa catalana no √©s nom√©s una leg√≠tima causa social, cultural i nacional. √Čs tamb√© una causa europea, per un ordre internacional m√©s just i equitatiu. Per√≤ √©s, de fet, una causa global, en un punt cr√≠tic de la hist√≤ria de la humanitat en qu√® la democr√†cia es posa en dubte, tamb√© a Europa.

Europa ha aconseguit sobreposar-se a la seva pr√≤pia compet√®ncia interna, liderant al segle vint-iu les veus de la democr√†cia, l'equitat social i la sostenibilitat ambiental, en un proc√©s en el qual tamb√© han participat, activament, els catalans. En aquest proc√©s, per√≤, Europa ha sacrificat diverses cultures, internes i externes al seu √†mbit continental. En aquest sentit, atendre l'assumpte catal√† √©s una q√ľesti√≥ pendent. Catalunya √©s la naci√≥ hist√≤rica europea amb m√©s vigor sense ser reconeguda com a tal. L'Espanya castellana √©s responsable d'aix√≤, per√≤ tamb√© ho √©s l'ordre internacional europeu.

"Donar veu als catalans no és un delicte, el delicte és enjudiciar la catalanitat i concedir la impunitat a Espanya sense atendre a la responsabilitat col·lectiva dels pobles del món, la convivència es fonamenta en el lliure reconeixement mutu"

En el cas que Europa permeti donar continu√Įtat al judici contra la causa catalana, ser√† un pas a enrere que tindr√† conseq√ľ√®ncies en la consci√®ncia col¬∑lectiva. Donar veu als catalans, en una Uni√≥ Europea democr√†tica, econ√≤mica i social, no √©s un delicte. El delicte √©s enjudiciar la catalanitat i concedir la impunitat a Espanya sense atendre a la responsabilitat col¬∑lectiva dels pobles del m√≥n, la conviv√®ncia es fonamenta en el lliure reconeixement mutu.

Per damunt de tot, hi ha el dret dels pobles a tenir representants pol√≠tics i civils, sense l'autoritat del qui ofega la veu de la llibertat, de la democr√†cia i dels drets socials. Permetre aquest judici i la condemna o repressi√≥ a la catalanitat, en el si de la Uni√≥ Europea, tindr√† conseq√ľ√®ncies pel seu car√†cter antisocial. Per√≤, sobretot, tindr√† conseq√ľ√®ncies pel fet de ser una seriosa amena√ßa per als que representen a la democr√†cia i la llibertat necess√†ries per a una confederaci√≥ global dels pobles. Sense aquesta confederaci√≥ global, en la que tots els pobles tinguin veu a trav√©s dels seus representants, no ser√† possible garantir la pau universal ni afrontar els reptes econ√≤mics, socials i ecol√≤gics que la humanitat ha d'atendre.

(*) Andreu Marfull Pujadas, Professor en Planificació i Geografia Urbana a la Universitat Autònoma de Ciudad Juárez, Mèxic.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.