29-07-2018  (1819 lectures) Categoria: Home

Pou negre - Fossa sèptica

Una fossa s√®ptica, √©s un artefacte per al tractament primari de les¬†aig√ľes residuals dom√®stiques. S'hi realitza la separaci√≥ i transformaci√≥ fisicoqu√≠mica de la mat√®ria org√†nica continguda en aquestes aig√ľes. Es tracta d'una forma senzilla i barata de tractar les aig√ľes residuals i est√† indicada (preferentment) per a zones rurals o resid√®ncies situades en paratges a√Įllats i substituir amb avantatge a les trucades¬†latrines de forat . No obstant aix√≤, el tractament no √©s tan complet com en una¬†estaci√≥ depuradora d'aig√ľes residuals .

Conceptes

Esquema de funcionament d'una fossa sèptica

Les aig√ľes residuals que no vagin a un sistema de recollida urb√†, amb clavegueram i posterior tractament municipal, √©s a dir, edificis situats en zones allunyades dels nuclis urbans, han de ser tractades en una fossa perqu√®, amb el menor flux de l'aigua, la part s√≤lida es pugui dipositar (llots), alliberant la part l√≠quida. Un cop fet aix√≤, determinades¬†bacteris , aerobis i anaerobis, actuen sobre la mat√®ria org√†nica de les aig√ľes residuals descomponent-la en els seus components inorg√†nics (mat√®ria inert), i convertint part dels s√≤lids en mat√®ria soluble en l'aigua. Aquesta descomposici√≥ √©s important, ja que redueix la quantitat de mat√®ria org√†nica, i en prop del 40% la demanda biol√≤gica d'¬†oxigen que es necessita per a aquest menester, i aix√≠ l'aigua pot retornar-se a la natura amb menor perjudici per a ella.

La part s√≤lida restant ha de ser retirada de tant en tant (cada un o dos anys, o m√©s segons la mida de la fossa, del nombre d'usuaris que l'utilitzen i de l'√ļs de l'edifici, habitaci√≥ permanent o ocasional, com cases de cap de setmana i vacances) i transportada a un lloc on pugui ser tractada totalment.

Cal no confondre aquest artefacte amb el¬†pou negre , antic sistema de recollida d'aig√ľes residuals, molt imperfecte ja que es limita a emmagatzemar els residus, i que actualment est√† prohibit en molts pa√Įsos, per la seva deficient tractament.

Construcció de la fossa

Les fosses petites poden tenir una sola c√†mera per√≤, en general, √©s preferible que tinguin dos. Els s√≤lids continguts en les aig√ľes abocades aniran al fons (llots) i en la superf√≠cie suraran greixos i escumes. Les aig√ľes usades arriben a la fossa per mitj√† d'una pe√ßa en¬†T, de manera que l'entrada quedi a nivell superior del contingut de la fossa, per√≤ que les aig√ľes entrin per sota de la superf√≠cie, per evitar moviments de les escumes. La canonada d'entrada (el ramal superior de la¬†T) ha de servir tamb√© per ventilar la fossa, ja que en la digesti√≥ de la mat√®ria org√†nica es produeixen gasos (principalment di√≤xid i mon√≤xid de carboni i met√†) que s'han d'evacuar. La ventilaci√≥ es far√† a trav√©s del sistema de sanejament, que ha de tenir un conducte vertical que surti per sobre del carener de la casa (sistema de ventilaci√≥ que √©s obligatori en el sanejament de tota mena d'edificis en les normatives de certs pa√Įsos, com Espanya¬†). A vegades l'ordre √©s el contrari: la primera c√†mera sense ventilaci√≥ i la segona ventilada, que √©s un ordre m√©s l√≤gic de funcionament, per√≤ complica la construcci√≥: √©s m√©s dif√≠cil fer estanca la primera c√†mera per la ventilaci√≥ obligat√≤ria del sistema de sanejament i √©s m√©s dif√≠cil treure de la segona un conducte de ventilaci√≥ a un lloc on no produeixi olors inc√≤modes.

Construcció típica d'una fossa sèptica de 2 càmeres.

Sigui quina sigui la mida de la fossa, ha de tenir com a mínim 1 metre de profunditat, per separar adequadament llots i escumes. Sumat a la zona lliure superior, porta a unes profunditats mínimes d'1,20 ... 1,50 m.

Quan tingui dues c√†meres, la primera ha de tenir un volum m√©s o menys del doble que la segona i la uni√≥ entre les dues es far√† entre dues aig√ľes, perqu√® no passin d'una c√†mera a una altra llots i escumes. Les dues c√†meres han de tenir boques de registre per poder retirar els llots peri√≤dicament.

A la primera càmera es fa una digestió aeròbia de la matèria orgànica, i per això ha d'estar ventilada, mentre que en la segona es fa anaeròbia, formant un ambient més adequat per als bacteris. La sortida d'aquesta segona càmera ha de tenir també un dispositiu (una altra T) que impedeixi la sortida de les escumes.

L'efluent no s'ha d'abocar directament a llera doncs, normalment, la digestió no ha acabat; ha d'haver un sistema de filtració, que dependrà del tipus de terreny, mitjançant rases amb canonades poroses (drens) sobre llit de sorra o un pou, farcit de sorra i de parets també poroses, que retinguin encara l'efluent i el filtrin cap al terreny poc a poc, abans d'arribar a una capa freàtica o una llera.

Fossa i drens.

Les fosses poden construir in situ o trobar-les ja prefabricades. La fossa prefabricada de menor grandària té una capacitat d'aproximadament mil litres , mesurant 1,1 × 1,1 m (longitud × diàmetre). Per volums grans és recomanable que la longitud sigui superior al doble del diàmetre.

El buidatge dels llots s'ha de fer cada any o cada dos anys. Es fa normalment mitjançant un camió cisterna que amb una bomba extreu els llots. Normalment no cal entrar a la fossa, però si es fes, cal tenir en compte que després de la fermentació del residu, l'ambient d'una fossa conté gasos orgànics (principalment metà , monòxid i diòxid de carboni -el diòxid de carboni és, a més , més dens que l'aire, després es queda en el fons-) i amb un gran defecte de oxigen . Per tal raó, no s'ha d'entrar-hi sense abans deixar-ventilar; havent usar-se a més mitjans auxiliars de respiració (màscares d'oxigen autònomes, o bombes de ventilació), com exigeix la reglamentació de Prevenció de Riscos Laborals .

El tractament dels residus a la fossa arriba com a molt a un 30..40% de la matèria orgànica, pel que ha de acabar-se mitjançant els dispositius de drenatge (drens, pou) en el propi sòl, el qual ha de ser permeable, però no excessivament per evitar que l'efluent arribi massa de pressa a les capes freàtiques . Quan el nivell freàtic és succint, cal recórrer a procediments específics, com pous de sorra o fins i tot filtres bacterians, el que el convertiria en una minidepuradora.

L'extensió del camp de drens serà directament proporcional als efluents que rebi i inversament proporcional a la permeabilitat del terreny, que caldrà mesurar abans d'instal·lar els drens, i si escau corregir, amb llits de sorra, per exemple.

Dimensions de les fosses sèptiques

La normativa espanyola no proporciona un m√®tode de c√†lcul per a les fosses s√®ptiques, de manera que es donen m√®todes d'altres pa√Įsos,¬†que varien d'uns als altres. El m√©s normal √©s determinar el volum de la fossa en funci√≥ del nombre d'usuaris. De vegades es prefereix basar-se en la superf√≠cie de l'habitatge (o habitatges), perqu√® pot canviar de propietaris.

Per al cas espanyol pot aplicar-se la taula que ve en el Codi Tècnic que dóna un nombre d'usuaris probable en funció del nombre de dormitoris:

Nombre de dormitoris123456més de 6
usuaris 1,5 3 4 5 6 6 7

Per al c√†lcul, a Espanya, del cabal diari per persona poden prendre 160 L / dia si totes les aig√ľes van a la fossa i 70 L / dia si nom√©s aboquen a la fossa les aig√ľes fecals.

Qualsevol dels sistemes de càlcul dóna un volum mínim, però com s'ha dit, com més gran sigui el volum d'emmagatzematge de la fossa, major serà el temps de retenció. En general els mètodes que segueixen donen un volum per d'un dia de retenció, però l'ideal està entre 5 i 10 dies.

Nota: En el que segueix¬†V √©s el volum √ļtil de la fossa en litres i¬†P el nombre potencial d'usuaris.

Mètode britànic

V = 180 √ó P + 2000

Mètode francès

A França es calcula el volum en funció del nombre d'habitacions principals (sense comptar lavabos, ni cuines, ni trasters o semblants), prenent V = 3 m 3-5 habitacions i 1 m 3més per cada habitació suplementària.

Per a les ind√ļstries es prenen cada 5 obrers com una habitaci√≥ principal.

Dimensionación per taules

Els professionals solen preferir l'√ļs de taules emp√≠riques als c√†lculs. La taula que segueix s'ha obtingut d'un cat√†leg comercial franc√®s.

3 m34 m35 m36 m 38 m310 m312 m 315 m3
Habitatges (nombre d'habitacions principals) 5 6 7 9 . . . .
Càmping, hotel, escola amb internat (nombre d'usuaris) 6 10 15 20 30 40 45 60
F√†brica, obra, poliesportiu, escoles amb ¬Ĺ pensi√≥ 12 20 30 40 60 80 90 120
Escola sense internat, sales de festes, grans magatzems, oficines.

18 30 45 60 90 120 135 180


Mètode preconitzat pel Banc Mundial


El volum ha de ser igual a tres vegades la capacitat diària multiplicada pel temps de retenció. El temps de retenció R és variable i, com a mínim, d'un dia.

Es pren¬†Q com a volum d'aig√ľes usades per dia i per persona, estimat entre¬†60 L i¬†200 L segons el pa√≠s.

D'aquí, s'obté la fórmula:

V = 3 √ó P √ó R √ó Q

Mètode canadenc

√Čs un c√†lcul progressiu en funci√≥ del cabal.

Per a un cabal C = P × Q, comprès entre 1900 i 5700 L per dia

V = 1500 √ó C

Per a un cabal comprès entre 5 700 i 34 200 L per dia

V = 4300 + 750 √ó C

En qualsevol dels dos f√≥rmules es calcula que el buidatge es fa anualment; si la freq√ľ√®ncia de buidatge de la fossa √©s menor, s'ha d'afegir un volum per a l'emmagatzematge dels llots. Per exemple, si es buida cada dos anys s'ha d'afegir un volum igual 0,3 √ó la superf√≠cie de la fossa.

Previsions d'√ļs i normativa

El funcionament d'una fossa √©s tant m√©s efectiu com m√©s temps romanguin les aig√ľes usades en ella, per la qual cosa s'han de fer de la major grand√†ria possible.

Hi ha la possibilitat d'accelerar el proc√©s d'oxidaci√≥ de la mat√®ria org√†nica fent bombollejar aire per les aig√ľes contingudes en la primera c√†mera, mitjan√ßant una bomba, per accelerar la digesti√≥ aer√≤bia. S'empra aquest artifici en instal¬∑lacions grans, per diversos habitatges agrupades i a√Įllades dels sistemes de clavegueram, formant ja una petita depuradora.

Tamb√© s'han de prendre altres previsions per ajudar a aquest fi. Mai s'han abocar les aig√ľes pluvials a la fossa, sin√≥ directament al terreny, ja que s√≥n aig√ľes netes. √Čs una bona mesura no portar a la fossa m√©s que les aig√ľes fecals pr√≤piament dites (les procedents dels v√†ters) aix√≠ com les que arrosseguin residus org√†nics (cuina), i no les altres aig√ľes dom√®stiques (aig√ľes sabonoses de banys i lavabos o de neteja ), que s'han de dur directament a la rasa o pou de filtrat, sense necessitat de tractar-les en la fossa, ja que no porta mat√®ria org√†nica.

Tampoc han de tirar-se per qualsevol dels conductes que porten a la fossa coses que no siguin orgàniques (com bolquers, compreses, ...) que hauran de llençar a les escombraries corrent. També és convenient llençar a les escombraries certs residus sòlids, encara que siguin orgànics, com els pòsits del cafè, de la herba mate o del te, restes sòlides de menjar, etc., de manera que es facilita el treball de la depuració i disminueix el volum dels llots.

En cap cas s'han d'utilitzar productes qu√≠mics, com els que hi ha per evitar les olors o els que s'anuncien contra els agents pat√≤gens, ja que poden atacar els bacteris que fan la descomposici√≥, inutilitzant parcialment o temporalment el proc√©s de digesti√≥ dels residus. Tamb√© est√† desaconsellat, per la mateixa ra√≥, l'√ļs de lleixiu, que √©s un altre desinfectant, per netejar els aparells sanitaris,

√Čs convenient instal¬∑lar un sistema¬†separador de greixos a la sortida de les aig√ľes de la cuina i abans de la uni√≥ d'aquest conducte amb el procedent dels v√†ters (millor com m√©s a prop estigui de l'habitatge, per evitar la colmataci√≥ dels conductes de desgu√†s ) doncs la fossa no tracta adequadament aquests productes, llevat que sigui una fossa amb bombolleig d'oxigen. El separador ha de tamb√© buidar peri√≤dicament.

Directives de protecció de l'ambient a la CE

D'acord amb les directives de protecció de l'ambient, aquestes solucions estan sotmeses a reglamentació en el territori de la CE. Les fosses sèptiques han de ser revisades i buidades amb certa periodicitat (depenent de les seves característiques, localització i disseny). Aquest procés ha de ser realitzat per companyies especialitzades ( poceros ), dotades de les oportunes certificacions i autoritzacions. Els residus obtinguts han de processar-se en instal·lacions adequades i específiques (com assecadores de llots i depuradores), i els residus finals han d'eliminar d'una forma regulada pels organismes oficials competents. Actualment existeixen dipòsits adequadament condicionats; però aquesta solució no és permanent, i pot resultar modificada per noves ordenances municipals, autonòmiques o estatals.

Vegeu també

Notes i referències

Notes

  1. Volver arriba‚ÜĎ Codi T√®cnic de l'Edificaci√≥, DB-HS 5
  2. Volver arriba‚ÜĎ (Normes del¬†Institut Nacional de Seguretat i Higiene d'Espanya ).
  3. Volver arriba‚ÜĎ √Čquipe technique du R√©FEA. ¬ęFOSSE SEPTIQUE: METHODES pratiques DE DIMENSIONNEMENT¬Ľ (en¬†franc√®s). Consultat el 5 de mar√ß de 2017.
  4. Volver arriba‚ÜĎ ¬ęDocument HE, Codi T√®cnic¬Ľ . Consultat el 6 de mar√ß de 2017. Taula 4.2 CTE.HE.4, 4.1.4. p√†g 54. √Čs una taula per determinar el consum d'aigua calenta sanit√†ria, per√≤ est√† directament lligat al consum d'aigua en general.
  5. Volver arriba‚ÜĎ Calona purflo SA, BP92 49290 Chalonnes-sur-Loire
  6. Volver arriba‚ÜĎ Per exemple, la reglamentaci√≥ francesa (article R-111-1 del¬†Code de la construction), obliga a fosses de mida doble en cas de rebre totes les aig√ľes

Enllaços externs

 




versió per imprimir