ARTICLES » 1925

Tirante el blanco o Tirant lo Blanch

Durant m√©s de 200 anys el "Tirant lo blanc" en catal√† no va existir, el que va existir va ser "Tirante el blanco" que era l'√ļnic del que hi havien c√≤pies impreses (com la que va obtenir el Comte de Caylus, i diu al seu llibre que va ser dif√≠cil d'obtenir per ra√≥ de la censura... aquella que segons alguns.. no existia!). Des de la invenci√≥ de la impremta, els manuscrits de les obres que la censura no deixava imprimir, seguien corrent de m√† en m√† entre el p√ļblic interessat (P.E. Crist√≤for Despuig: Col¬∑loquis de la insigne Ciutat de Tortosa.. El trobat pel Pare Fita al segle XIX).

Pensaven que havien cremat totes les edicions en català....l'edició francesa del Comte Caylus, ho diu ben clar, el 1737 només existia l'edició del Tirante de Valladolid de 1511, edició batejada com "anònima", ja que a cap part del llibre no hi posa el nom de l'autor.

Peró s'els va escapar que en Cervantes en fa gran lloança al Quixot, com ho podia fer si no existia?... dons apa!.. a fer-ne una d'anònima castellana a Valladolid i a sobre.. impresa pel mateix Diego Gumiel que va fer la de Barcelona...

He extret aquestes explicacions del Comte de Caylus a la introducció de la 1ª edició francesa (on es passa 18 pàgines intentant esbrinar qui podia ser l'autor i de quina època), que deixa clar el perquè de 1490 a 1737 el que tenia una edició catalana del llibre (com a mínim de les de 1490 o 1497) l'havia d'amagar, o la cremaven... les edicions en català no apareixen a la llum fins al 1696 a l'obra de Nicolás Antonio: Bibliotheca Hispana vetus, sive Hispanorum, qui usquam unquàmve scripto aliquid consignaverunt, notitia.

..ioannem martorell Valentini regni civem, cuius eft liber aliorum huius commatis germanus : Tirant lo blanch inferiptus , atque anno...


Però és que al 1737 el comte de Caylus ho nega dient que l'ha consultat i que no hi és.. A part d'aquest fet, a l'inici del s.XIX (1828) un autor italià ens canvia el contingut de la Crusca provenzale d'una manera sibilina (quins nassos!)

Famosa, per fi, és la novel·la Tirant lo Blanc
Originalment escrita en idioma Espanyol, i que
té per
argument les gestes de l''invencible
Cavaller Tirante el Blanco de Roca
Salada i que va ser imprès per primera vegada
a València el 1490 i de nou a Valladolid
el 1511, sempre en f.¬į Antonio Bastero
a La Crusca provençale assenyala que aquesta
obra fins a la tercera part, va ser composta pel-
Cavaller Joan o Joanot Martorell, i
que la va començar a compondre l'any 1460; però
Va ser acabat pel Cavaller Joan Martin
Gualba, que a Espanya ha tingut tanta
reputació, com a tot arreu el Decameró
de Boccaccio.


Bé si es tracta de demostrar l'adulteració de la història.. en voleu més proves? Hi ha dos autors que el 1737 i el 1828 neguen que existeixi la versió catalana dient fins i tot que la versió en català de València va ser en castellà, barrejant-la amb la de Valladolid de 1511 que si que va ser en castellà!!

D'altre banda en Josep Guia ens va dir la veritat:  En Marià Aguiló va trobar l'incunable parcial del Tirant lo Blanch anomenat "BA", que avui es troba a la Biblioteca de Catalunya.. Cal deixar ben clar que ..una cosa son referències i una altre és trobar un incunable tangible més o menys malmès..(Lluis Batlle dixit)

Incunables coneguts del 'Tirant lo Blanc'

L'editio princeps del Tirant és l'acabada d'estampar a València el 20 de novembre de 1490; d'aquesta se n'han conservat tres copies: V: València, Biblioteca Provincial i Universitària; (manquen vint-i-dos folis); L: Londres, British Library i N1: Nova York, Hispanic Society of America.

Una segona edició de la novel·la va ser impresa a Barcelona el 16 de setembre de 1497 per Pere Miquel i Diego de Gumiel; se n'han conservat tres copies: N2: Nova York, Hispanic Society of America; BA: Barcelona, Biblioteca de Catalunya; és un fragment que prové del fons de M. Aguiló; i BD: Barcelona, Biblioteca de Catalunya; és un fragment una mica més llarg que l'anterior, que prové del fons Dalmases.

Una traducció castellana feta a Valladolid per Diego de Gumiel, acabada el 28 de maig de 1511: G. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, incompleta.


Els tres exemplars de l'"editio princeps" es van poder ajuntar per primera vegada en una exposició a València el 2013 ones van poder valorar les diferències i similituds.
  • C√≤pia de Londres> incunable de l'obra de Joanot Martorell, impr√®s a Val√®ncia el 1490 per l'impressor alemany Nicolas Spindeler, √©s una c√≤pia molt neta en molt bones condicions, es un tresor ates el seu bon estat de conservaci√≥.Va ser descrita en els primers estudis d'hist√≤ria dels llibres a Espanya una de les caracteristiques d'aquest exemplar √©s que se'n sap "tota la hist√≤ria". Va passar per les mans de col¬∑leccionistes de Madrid i per les del c√≤nsol dels EUA a Espanya abans d'arribar a Londres.
  • C√≤pia de la Hispanic Society de Nova York
  • C√≤pia de Val√®ncia.






1696.- NICOLAS ANTONIO. Book Description: Romae, ex typographia Antonii de Rubeis, 1696.
Due volumi in folio (cm. 35), pp. xl (8) 410; (20) 286 (62).

Bibliotheca Hispana vetus, sive Hispanorum, qui usquam unquàmve scripto aliquid consignaverunt, notitia.

..ioannem martorell Valentini regni civem, cuius eft liber aliorum huius commatis germanus : Tirant lo blanch inferiptus , atque anno...

Solida ed elegante legatura ottocentesca in mezza pelle, dorsi a nervi con titoli e ricchi fregi in oro. Qualche segno di tarlo perlopi√Ļ marginale limitato alle prime ed ultime carte, piccoli aloni e carte a tratti uniformemente brunite al secondo volume. Manca l'ultima carta (bianca) al primo volume e verosimilmente una carta (bianca?) tra le preliminari del secondo. Nel complesso esemplare marginoso e genuino. Edizione originale, di estrema rarit√†, di questa bibliografia strutturata in ordine cronologico e che traccia la storia degli scrittori spagnoli dal 63 d.C. al 1500. Nel 1672 lo stesso Nicolas, considerato il padre della bibliografia spagnola, aveva dato alle stampe la Bibliotheca Nova con riferimento al periodo 1500 - 1650.

1724.-  "La Crusca provenzale", Itàlia. Autor Antoni Bastero (1675- 1737) bisbe de Girona, on fa una descripci'o completa de l'obra de Joanot Martorel , de l-exemplar imprès a València el 1490 que ell troba "..nella Libreria della Sapienza o dello studio di Roma". al que es refereix com.. "II suo eloquentissimo libro intitolato Tirant lo Blanc (Tirante il Bianco) che.." i afegeix

"..o il fine del Gualba senza farne specificazione. Questo libro, per quel che appartiene a purità, ed eloquenza de lingua, debbe avere il primo luogo tra i nostri Prosatori, nè piu, ne meno, come il Decamerone fra i Toscani...".

1782.- Observations on the three first Volumes of the history of English Poetry


1788.- NicolaŐĀs Antonio - Publisher: Herederos de Ibarra,¬† Matriti
Biblioteca Hispana vetus, sive Hispani scriptores qui ab Octaviani Augusti aevo ad annum Christi MD floruerunt/ 2, Ab anno 100 ad 1500.
Bibliotheca hispana nova : sive, Hispanorum scriptorum qui ab anno MD ad MDCLXXXIV floruere notitia
(Solo il genio di Joachin Ibarra riunirà, alla fine del '700, le due opere)

cujus est liber aliorum hujus commatis germanus, fingit se hunc librum es anglica in lusitanam transtulisse

1789.-Joseph Ritson cita el títol català citat per en Nicolas Antonio a : Observations on the three first Volumes of the history of English Poetry...

cujus est liber hujus commatis, fingit se hunc librum es anglica in lusitanam transtulisse

El seu llibre és apadrinat, fent veure aquest llibre es traduit de l'Anglès al Portugues i de l'angés a la llengua espanyola


1828.- STORIA ED ANALISI DEGLI ANTICHI ROMANZI DI CAVALLERIA E DEI POEMI ROMANZESCHI D'ITALIA. MILANO


Famoso, per ultimo, è il romanzo  Tìrant il Bianco 
scritto originalmente in lingua Spagnuola, e che 
ha per argomento le valorose imprese dell'in- 
vincibile Cavaliere Tirante il Bianco de Roca 
Salada, e che fu stampato per la prima volta 
in Valenza nel i490 e di nuovo in Vagliado- 
lid nel 1511 sempre in f.¬į Antonio Bastero 
nella Crusca Provenzale (1) nota che quest'o- 
pera fu composta fino alla terza parte dal Ca- 
valier Giovanni o Giovannotto Martorelli, e 
che cominciò a comporla nell'anno 1460; ma 
che fu terminata dal Cavalier Martin Giovanni 
di Gualba, e che in Ispagna è in tanta ripu- 
tazione tenuta, quanto altrove il Decarnerone 
del Boccaccio. 

Traduzione ita- Tale piacevole romanzo fu per tanto re- Jiaua di Lelio , i n t c i ii> t t 1 ManiVedi. cato dalla lingua √≤pagnuola nel! Italiana col titolo di Tirante il Bianco , Opera intorno al- V uffizio della Cavalleria ecc. e stampato in Venezia per Pietro de Niccolini da Sabbio , x538, in 4¬Ľ¬į e ivi P e l Farri i566 in tre voi. in i2.¬įecc. Il chiarissimo traduttore fu il Conte Lelio Manfredi Ferrarese , Dottore di leggi, che mor√¨ in fresca et√† (i). Questo valente scrittore √® pur anche noto per la sua traduzione dallo Spagnuolo nell' Italiano della celebre comme- dia intitolata Carcere d'Amore di Diego Her- nandez da San Pedro, stampata in Venezia dall' Imberti nel 1621 con belle figure in ra- me.

Cronologia de les referències


Author: NicolaŐĀs Antonio Publisher: Herederos de Ibarra,¬† Matriti, 1788

Es pot veure a la web:

http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12705072225612617543435/index.htm

...i.. Val la pena mirar aquest llibre de 1982 que l-Eiseman  fa sobre la versi'o castellana
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/07036174389670673087857/p0000001.htm

I would like to pause briefly to read the paragraph to you. After deciding to dispose of the remaining romances of chivalry without further examination, ¬ępor tomar muchos juntos¬Ľ, one fell on the floor, and it turned out to be Tirante el Blanco. The passage continues as follows:

-¬°V√°lame Dios! -dijo el Cura, dando una gran voz-. ¬°Que aqu√≠ est√© Tirante el Blanco! D√°dmele ac√°, compadre; que hago cuenta que he hallado en √©l un tesoro de contento y una mina de pasatiempos. Aqu√≠ est√° don Quirieleis√≥n de Montalb√°n, valeroso caballero, y su hermano Tom√°s de Montalb√°n, y el caballero Fonseca, con la batalla que el valiente de Tirante hizo con el alano, y las agudezas de la doncella Placerdemivida, con los amores y embustes de la viuda Reposada, y la se√Īora Emperatriz, enamorada de Hip√≥lito su escudero. D√≠goos verdad, se√Īor compadre, que, por su estilo, es √©ste el mejor libro del mundo: aqu√≠ comen los caballeros, y duermen, y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estas [¬ęotras¬Ľ, in Cuestas second and many later editions] cosas de que todos los dem√°s libros deste g√©nero carecen. Con todo esto, os digo que merec√≠a el que le compuso340, pues no hizo tantas necedades de industria, que le echaran a galeras por todos los d√≠as de su vida. Llevadle a casa y leedle, y ver√©is que es verdad cuanto d√©l os he dicho.


The problem which has received so much comment is the apparent inconsistency between the priest's enthusiasm for the book, and the condemnation of the author to the galleys.

Referencies

El Tirant poliglota: estudi sobre el Tirant Lo Blanch a ... - Pàgina 197

books.google.es/books?isbn=8478268634
Preflo la .Cr√≤nica di Pietro Car- bonello a cart.,zo√≠.. √≠√ľ.r i Gio. Alb. V. Giovanni d'Albuzone * Gio. Mart., e G.Mart. II Cavalier Giovanni , o Giovannotto Mawo- , relli , detto Mofen Joanot Marto- '. relt, Cavaller .11 fUo eloquenti√≠fi- mo Libro √≠ntitolato¬†...

Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i ... - Pàgina 175

books.google.es/books?isbn=8478264655
Rafael Alemany, ‎Antoni Ferrando i Francés, ‎Lluís Meseguer i Pallarés - 1993 - ‎Visualització prèvia - ‎Més edicions
Aix√≠, en la Tavola del√≠ 'Abreviatures trobem l'entrada ¬ęGio. Mart., e G. Mart.¬Ľ i segueix: ¬ęII Cavalier Giovanni, o Giovannotto Martorelli, detto Mossen Joanot Martorell, Cavaller. II suo eloquentissimo libro intitolato Tirant lo Blanc (Tirante il¬†...

Bibliotheca Hispana vetus sive Hispani scriptores qui ab ...

books.google.es/books?id=33... - Tradueix aquesta pàgina
Nicolás Antonio, ‎Francisco Pérez Bayer - 1788 - ‎Llegits - ‎Més edicions
Nicolás Antonio Francisco Pérez Bayer. librum affignari : quod fecit Antonius Pof- fevinus in Bibliotheca lib. ... ioannem martorell Valentini regni civem, cuius eft liber aliorum huius commatis germanus : Tirant lo blanch inferiptus , atque anno ...





versió per imprimir

    Introdu√Įu el codi de seguretat