ARTICLES » 1796

Joan Roget i el telescopi catal√°

Joan Roget, Girona c.1550 - †  Girona c.1617-1624, fou un fabricant d'ulleres[1] de Girona, Catalunya. Estudis recents apunten al fet que podria haver tingut un paper cabdal en la invenció del telescopi.[2][3][4] Formava part d'una nissaga familiar de constructors d'instruments científics de la segona meitat del segle XVI. El precursor de la nissaga fou el pare de Joan, Pere Roget. Pere Roget tengué tres fills: Magí i Miquel, que s'establiren a Barcelona i Joan, que s'establí a Girona.[5]

Biografia

Joan Roget era fill de Ramón Roget (un cardador de tela) d'Angulema, França. D'acord amb l'optometrista català i historiador aficionat Simón de Guilleuma, Roget s'hauria casat amb Joana de Malaville i emigrat a la ciutat catalana de Girona, a Espanya, on treballaria com a mestre fabricant d'ulleres.[6] El seu germà, Pere Roget, també fabricant d'ulleres, es va instal·lar a Barcelona a la plaça del Blat i dos dels fills de Pere Roget, Magí i Miquel, també es van convertir en mestres fabricants d'ulleres[7] El registre de morts de la catedral de Rodez a Avairon llista la mort de Joana Roget el 7 d'agost de 1614. No es té constància del registre de la mort de Joan Roget, però manca el llibre de registre de morts entre 1617 i 1624, sent probable la seva mort entre aquestes dues dates.[8]

Arbre genealògic

 

Ramon Roget
*15xx
†16xx
Joana de Malaville
*15xx
†16xx

Joan Roget
*15xx
†16xx
Pere Roget
*15xx
†16xx
Caterina Isern
*15xx
†16xx

Joan Roget
*15xx
†16xx
Magí Roget
*15xx
†16xx
Miquel Roget
*15xx
†16xx

Antecedents històrics

1618.- Jeroni Sirturi treu a la llum l'obra dels Roget en la seva obra: Telescopium: sive ars perficiendi novum illud Galilaei visorium instrumentum ad sydera in tres parts divisa (Telescopi, o la t√®cnica i sentit de la nova visi√≥ de Galileu de les estrelles, en tres volums).7‚Äč

1928- L'Enciclopedia Espasa explica que Jeroni Sirturi, que va ser deixeble de Galileu, quan va tenir a les seves mans un telescopi, va pensar que trobaria gran utilitat portant-lo a Espanya. Va emprendre el seu viatge i, amb prou feines havia travessat els Pirineus, quan es va trobar amb que un català va tirar per terra els seus intents de presentar els instruments amb els que pensava sorprendre als savis espanyols. Ell mateix narra els fets al seu llibre en llatí d'aquesta manera..

¬ĽVaig prendre doncs, el cam√≠ d'Espanya ... i en arribar a Girona se m'ha acost√† un cert arquitecte curi√≥s demanant-me que el permet√©s veure el meu telescopi. Disgustat per la importunitat d'aquell home, vaig comen√ßar negant m'hi, per√≤ va insistir de tal manera, que em va fer pensar si estaria dedicat tamb√© a aquest art. La sospita no em va enganyar perqu√® despr√©s d'haver observat fins a la sacietat un arbre distant, em va manifestar el desig de recon√®ixer i manejar les lents, vaig accedir a la seva pretensi√≥, segur de que, encara que volgu√©s imitar l'instrument, la seva edat avan√ßada no correspondria a les forces del seu √†nim.

Examinats els cristalls amb molta atenci√≥, em va portar a casa seva, ensenyant-me una armadura i vella d'un telescopi; i jutjant-me condu√Įt pel favor del geni de l'art, vaig fer amistat amb ell, i aix√≠ m√©s lliurement vaig poder penetrar en aquell secret. Em va ensenyar llavors les formes del telescopi delineades en un llibre, i al meu favor em va permetre anotar les proporcions amb tres punts. A partir de qu√® no em va ser dif√≠cil reproduir-los integrats, i despr√©s examinats i augmentats per diaris experiments, donar-los perfecci√≥ i redactar la taula que presento al lector.

El nostre arquitecte, segons vaig saber despr√©s, era germ√† de Roget de Borgonya, ve√≠ en un altre temps de Barcelona, ‚Äč‚Äčhome de gran ind√ļstria i el primer que va introduir i establir aquest art a Espanya. Aquest va tenir tres fills, dels quals un, dedicat a les lletres ia la religi√≥, va prendre el h√†bit Dominic, i sent frare, va tra√ßar telescopis. Ning√ļ els ha tra√ßat m√©s exacte que aquests germans Roget. Em va semblar que jo havia apr√®s l'art, quan nom√©s havia apr√®s les formes. ¬ĽFrederic Maignet, en el seu llibre "Apunts sobre els quatre grans astr√≤noms", tamb√© escriviu el que segueix:¬Ľ Preciso √©s dir que aquest magn√≠fic instrument, que havia de marcar √®poca en la hist√≤ria de l'astronomia, era conegut com objecte de curiositat al segle XVI. Un espanyol anomenat Roget els havia constru√Įt amb tota perfecci√≥ ... i el m√®rit de Galileu nom√©s consisteix en aplicar-lo a les observacions astron√≤miques. ¬ĽLa mateixa relaci√≥ fa Robert Collin en el seu llibre "Resum d'hist√≤ria".

1958.- Sim√≥n de Guilleuma investiga la fam√≠lia Roget esmentada en el llibre de Sirturi i aporta proves documentals de que, abans de 1593, en tallers barcelonins s'havien constru√Įt "ulleres de llarga vista".8‚Äč

1979,- El Dr.Jos√© Mar√≠a L√≥pez Pi√Īero repr√®n els articles de l'Enciclop√®dia Espasa, i els amplia en fer p√ļblics els estudis de Guilleuma sobre els Roget i els ullerers catalans establerts a partir del segle XIV en el seu llibre: Ciencia y t√©cnica en la sociedad espa√Īola de los siglos XVI y XVII.9‚Äč

2008.- Nick Pelling treu als mitjans la import√†ncia primig√®nia dels telescopis dels Roget en un article d'octubre de 2008 a la revista History Today.6‚Äč10

Reivindicació de la invenció del telescopi

Generalment, s'atribueix la invenci√≥ del telescopi a Hans Lippershey, un fabricant d'ulleres alemany, que l'hauria patentat el 2 d'octubre de 1608. No obstant aix√≤, el 1959, un treball de recerca de Jos√© Mar√≠a Sim√≥n de Guilleuma (1886-1965) ho va negar al¬∑legant que havia descobert proves que assenyalaven que el fabricant d'ulleres d'origen franc√®s Joan Roget, havia inventat el telescopi abans de la patent de Lippershey i que els fabricants d'ulleres neerlandesos havien copiat el seu dispositiu. Guilleuma es basava en una refer√®ncia d'un llibre publicat el 1618, Telescopium: sive ars perficiendi novum illud Galilaei visorium instrumentum ad sydera in tres parts albira (Telescopi, o la t√®cnica i sentit de la nova visi√≥ de Galileu dels estels, en tres volums) de l'itali√† Hieronymi Sirturi Mediolanensis (conegut com Girolamo Sirtori de Mil√†) en el qual l'autor descriu una reuni√≥ el 1609 a Girona d'ell amb un fabricant d'ulleres, un ¬ęvell marcit¬Ľ anomenat Roget, que sostenia haver inventat el telescopi.[9]Guilleuma va investigar a partir d'aquest esment en el registre de defuncions de la Catedral de Rodez a Avairon i va trobar que hi havia una fam√≠lia Roget de fabricants d'ulleres,fet que el va portar a la conclusi√≥ que el fabricant d'ulleres de la hist√≤ria de Sirtori era aquest mateix Joan Roget.[2]

El 1958, dins d'aquest context, i basat en dades d'arxiu, Sim√≥n-Guilleuma va aportar proves documentals de que, abans de 1593, en aquests tallers barcelonins s'hi havien constru√Įt "ulleres de llarga vista". Com primer exemple, al mar√ß d'aquest any (1593) va morir Pere de Cardona, destacada personalitat de l'oligarquia ciutadana, que va deixar entre els seus b√©ns una "ullera llarga guarnida de llaut√≥", curosament descrita per l'escriv√†, que ressalta la seva part √≤ptica i la seva muntura allargada d'uns vint cent√≠metres. Dit instrument, que segurament va ser una obsequi de l'art√≠fex constructor, va passar a ser possessi√≥ de la seva v√≠dua i m√©s tard del seu fill. Pocs anys m√©s tard, apareixen proves de que altres aparells semblants estaven en poder de diversos acomodats mercaders de Barcelona: Jaume Galvany tenia una "ullera de llarga vista" que es va vendre en p√ļblica subhasta, despr√©s de la seva mort (1608), per cinc sous; Honorato Graner, mort el 1613, posse√Įa tamb√© una "ullera de llauna per mirar de Lluny".[10][11]

Aquesta reivindicació va ser més endavant considerada i investigada per l'historiador Nick Pelling en un article d'octubre del 2008 a la revista History Today, en el que intentava reconstruir els moviments de Lippershey i d'altres inventors neerlandesos abans de la sol·licitud de la patent, trobant que era plausible que hi hagués hagut una connexió amb Roget.[12][13] L'invent de Roget hauria estat copiat (segons aquesta investigació) per Zacharias Janssen, qui el dia 17 d'octubre de 1608 (dues setmanes després de la patent de Lippershey) va intentar patentar-lo. Poc abans, el dia 14 d'octubre, Jacob Metius havia intentat també, patentar un telescopi. Van ser aquests fets els que van despertar les suspicàcies de Nick Pelling qui, basant-se en les investigacions de Josep Maria Simón de Guilleuma (1886-1965)[14][6] publicades el 1958,[15] va defensar també, que el legítim inventor fou Joan Roget el 1590.[6][16][12][13]

Una altra evid√®ncia que els historiadors creuen que podria ajudar a establir la prioritat √©s un testament del 10 d'abril de 1593 datat a Barcelona, ‚Äč‚Äčon Pere de Cardona va llegar a la seva esposa una "ullera[17] llarga guarnida de llaut√≥"[14] i encara que Pelling en una entrevista a la BBC al traduir-ho per "long-eyeglass decorated with brass", va dir que en angl√®s tamb√© podria descriure una lupa, va afegir que la √ļnica traducci√≥ de "ullera de llarga vista" a l'angl√®s: "eyeglass/telescope for long sight" de 1608 sona m√©s com un telescopi de Roget.[18][12][11]

Vegeu també

Referències

  • ulleres a Optimot
  • ¬ę¬ŅInvent√≥ un gerundense el telescopio?¬Ľ (en castell√†). El Pa√≠s, 12-10-2015. [Consulta: 13 octubre 2015].
  • ¬ęUn estudi atribueix l'invent del telescopi a l'√≤ptic giron√≠ Joan Roget¬Ľ. Diari de Girona, 16-09-2008. [Consulta: 12 maig 2013].
  • ¬ęEl somni del telescopi catal√†¬Ľ. Avui, 19 setembre del 2008. [Consulta: 12 maig 2013].
  • ¬ęRoget¬Ľ. L'Enciclop√®dia.cat. Barcelona: Grup Enciclop√®dia Catalana.
  • Sim√≥n de Guilleuma, Josep Maria. De l'√ļs de les ulleres en els pa√Įsos de la Confederaci√≥ catalano-aragonesa en el segle XIV (pdf), 1923.
  • ¬ęJoan Roget¬Ľ. L'Enciclop√®dia.cat. Barcelona: Grup Enciclop√®dia Catalana.
  • Pelling, Nick. (en ingl√©s) ¬ęWho Invented the Telescope¬Ľ, History Today.
  • Girolamo Sirtori. Telescopium: sive ars perficiendi novum illud Galilaei visorium instrumentum ad sydera in tres partes divisa, 1618, p.¬†25‚Äď.
  • Jos√© Mar√≠a L√≥pez Pi√Īero. Ciencia y t√©cnica en la sociedad espa√Īola de los siglos XVI y XVII. Labor Universitar√≠a, 1979, p.¬†64. ISBN 978-84-335-1723-4.
  • Enrique Garcia Santo-Tomas. The Refracted Muse: Literature and Optics in Early Modern Spain. University of Chicago Press, 7 August 2017, p.¬†32‚Äď. ISBN 978-0-226-46573-9.
  • ¬ęWho Invented the Telescope?¬Ľ (en angl√®s). History Today, octubre 2008. [Consulta: 12 maig 2013].
  • ¬ęEns podem atrevir a proposar Roget com un dels candidats a constructor del primer telescopi¬Ľ (en catal√†). Diari de Girona, 02-11-2008. [Consulta: 12 maig 2013].
  • ¬ęNotas bibliogr√°ficas. Jos√© M. Sim√≥n de Guilleuma¬Ľ (Pdf) (en castell√†). [Consulta: 12 maig 2013].
  • ¬ęUn estudioso avala la teor√≠a de que el telescopio se invent√≥ en Gerona y no en Holanda¬Ľ (en castell√†). Rtve.es, 17-09-2008. [Consulta: 12 maig 2013].
  • ¬ęUn estudioso avala la teor√≠a de que el telescopio se invent√≥ en Gerona y no en Holanda¬Ľ. Rtve.es, 17-09-2008. Arxivat de l'original el 29 de noviembre de 2015. [Consulta: 12 maig 2013].
  • DCVB: Ullera
  • Enlla√ßos externs




    versió per imprimir

      Introdu√Įu el codi de seguretat