ARTICLES » 1281

Mestre d''esgrima

A l’Edat Mitjana un mestre d’esgrima era un professional que ensenyava l’ús de l’espasa i d’altres armes semblants: daga, punyal, dall, bastó, ... En èpoques més recents els mestres d’esgrima es classifiquen entre els mestres d’arts marcials o els entrenadors esportius.

Antecedents

Els entrenadors dels gladiadors romans, els lanistes, foren els antecessors dels mestres d'esgrima medievals.

Documents

  • 1283. Mestre d’esgrima a València.[1]
  • 1292. El Livre de Taille de la ville de Paris indica el nom, el domicili i les taxes de set mestres d’esgrima (“escrĂ©misseurs”) de la capital.
    • Livre de la taille de Paris pour l'an 1292. Consultable a Gallica.
  • 1331. Mestre d’esgrima Pere d’Antist.[2]
  • 1345. Pere de Puigdorfila i Joan de Cremona, conjurats a favor de Jaume III, tenien en els seus domicilis cadascun «una espasa d'esgrima»[3]
  • 1363. Pere d'Antist.[4]
    • En el setge de Xèrica, la crònica de Pere el CerimoniĂłs parla de Pere d'Antist com a mestre d'escriure del rei. Sens dubte es tracta d'una mala transcripciĂł.[5]
« ...e Pere Dantist porter nostre, qui era mestre nostre descriura (mestre nostre d’esgrima). »
— Crònica de Pere el Cerimoniós.
  • 1398. Presència d'un mestre d'esgrima de Joan I, el jueu anomenat Bells Hom.[3]
  • 1418. Francesc Portell de Barcelona, entra d'aprenent a Mallorca,, de Benedetto da Firenze, anomenat "mestre d'esgrima d'espasa de dues mans" .[3]
  • 1509. Joan Nacre, blanquer, Pere Roig, courer, Antoni Salvador, Texidor de llana, Joan Batlle, pellicer, Joan Serra, ferrer, tots ells mestres d'esgrima..
  • 1466. Jacobi Pons. "...discipulus olim venerabilium magistorum Jacobi Pons ville Perpiniani..."[6]
  • 1478. "Ordenanzas" dels Reis Catòlics sobre els mestres d'armes.[7]
  • 1510. Ordinacions del gremi de mestres d'esgrima de Barcelona, aprovades pel rei Ferran el catòlic.[8][9]
  • 1528. Inventari de Miquel Frau: «dues spases de una ma de mostrar de sgrime y dos broquers», «una spasa de tall« & «una ballesta ab ses gaffes»[3]
  • 1599. Aprovades algunes modificacions de les ordinacions dels mestres d’esgrima de Barcelona.[10]
  • 1611. "Maestro de esgrima" en castellĂ .[11]
  • 1850. “29 Marzo. Real orden, aprobando el establecimiento en Barcelona de una academia de esgrima, escuela de gimnasia y tiro de pistola para instrucciĂłn de individuos del ejĂ©rcito”.[12]

Vegeu també

Referències

  1. Anar↑ Juan Vicente García Marsilla. Llibre de la Cort del Justícia de València: (1283-1287). Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 412–. ISBN 978-84-370-8721-4.
  2. Anar↑ Trenchs Òdena, Josep; Institut d'Estudis Catalans; Secció Històrico-Arqueològica Documents de cancelleria i de mestre racional sobre la cultura catalana medieval: a cura d'Ignasi J. Baiges, Daniel Duran, Maria Teresa Ferrer i Mallol, Teresa Huguet, Miquel Raufast i Esther Redondo ; coordinació de Maria Teresa Ferrer i Mallol. Institut d'Estudis Catalans, 11 juliol 2011, p. 173–. ISBN 978-84-9965-057-9.
  3. ↑ Anar a :3,0 3,1 3,2 3,3 Pare Gabriel Llompart IDEAL CABALLERESCO Y ESCUELA DE ESGRIMA EN MALLORCA EN EL SIGLO XV. Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita", núm. 29-30, p. 149-161, 1978., 1978.
  4. Anar↑ Antonio Rubió y Lluch; Albert Balcells Documents per a la història de la cultura catalana medieval. Institut d'Estudis Catalans, 2000, p. 146–. ISBN 978-84-7283-546-7.
  5. Anar↑ Pedro IV (Rey de Aragón). Crónica del rey de Aragón D. Pedro IV el Ceremonioso o del Punyalet. Imprenta de Alberto Frexas, 1850, p. 88–.
  6. Anar↑ Jerónimo Zurita cuadernos de historia. Institución "Fernando el Católico.", 1977.
  7. Anar↑ Diario de Madrid. Tomas Jordan, juny 1815, p. 138–.
  8. Anar↑ cayetano manrique. historia de la legislacion y recitaciones del derecho civil de espana, 1863, p. 504–.
  9. Anar↑ Sociedad Española de Excursiones. En 1510 funcionaba en Barcelona la Cofradía de Maestros de Armas y de Esgrima, bajo la protección de San Jorge Boletín de la Sociedad española de excursiones: Arte, arqueologia, historia. Sociedad Española de Excursiones., 1943.
  10. Anar↑ Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón. CEDAM, 1851, p. 527–.
  11. Anar↑ Sebastian : de Covarrubias Horozco. Tesoro de la lengua Castellana, o Española. Compuesto por el licenciado Don Sebastian de Cobarruuias Orozco, capellan de su Magestad, ... por Luis Sanchez, impressor del Rey NS., 1611, p. 1–.
  12. Anar↑ de espana, 1850, p. 67–.

Enllaços externs




versió per imprimir

    IntroduĂŻu el codi de seguretat