La vaca cega desconfiada
_FRASE_TOP
"Whoever writes the present, writes the past, and... whoever writes the past, writes the future." (George Orwell , pseud. d'Eric Blair)
"Qui escriu el present, escriu el pasat i... qui escriu el pasat, escriurà el futur."
"La història l'escriu el que guanya, d'aquí l'aforisme de George Santayana: "El poble que no coneix la seva historia.., es veurà obligat a repetirla..."
Es presenten arguments inèdits demostrant que la 1ª carta impresa fou en català, o al menys que l’edició en català fou anterior a l’edició “in Folio” de Barcelona, fet recolzat pels estudiosos alemanys de l’edició alemanya, ja que a la versió alemanya, impresa per Kistler a Strassburg, on diu clarament que fou traduida del català i del llatí: “Getüetschet vß der katilonischen zungen vnd vß dem Latin”, conté un munt de dades importants que no apareixen a cap de les altres setze edicions de la carta, dades detallades a la traducció adjunta del llibre de Haebler en alemany de 1890, amagat i no traduit fins ara a cap altre llengua, per aquest motiu-.. ja que va contra els interessos dels americans: La que van comprar no seria la primera carta impresa.., dels castellans: La primera carta no seria en castellà.. i dels italians: Massa connexió de Colom amb el català.
Es comenten les principals tesis del Dr.Demetrio Ramos (-fal·lacioses o basant-se en punt de vista parcial, ja que va obviar parlar en el seu estudi dels treballs fets a Alemanya el s.XIX, sobre l’edició en alemany, i que demostren clarament la primacitat de l’edició en català-), per acabar demostrant que la més important, la seva tesi sobre el ms. de Simancas, és impossible
Finalment s’adjunta la traducció del llibre de Haebler sobre la carta de Kistler en alemany, on diu que va ser traduida del català:
Getüetschet vß der katilonischen zungen vnd vß dem Latin zu Ulm
Tesis del Dr. Ramos
1.- La carta original als reis seria la del manuscrit “Llibre copiador”
2.- La 1ª edició de Roma en llatí seria la veritable 1ª edició impresa.
3.- La 1ª edició in folio de Barcelona seria una falsificació
4.- El manuscrit de Simancas és la “minuta en limpio” lliurada a Pere Posa per imprimir la seva carta.
La tipogafia forense estudia les traces dels tipus impresos com si fossin empremtes digitals i emprant la tipografia forense podrem demostrar que.. la 1ª Edició de la Carta d'En Colom... fou impresa EN CATALÀ!
Notícia:Vuelve la carta de Colón robada de la BNC
"El embajador español en Washington, Pedro Morenés, destacó que se trata «de un bien cultural de enorme valor histórico y documental, (1millón de dólares). ya que sólo se conservan 16 ejemplares de estas cartas-incunables en diversas bibliotecas de todo el mundo» Las cartas fueron impresas en Roma por Stephan Plannck en 1493, y ésta estuvo en la BNC desde 1918."
Segona edició de Roma, Stephen Planck, c.a. 1493
De insulis indi (a) i supra Gangem nuper inve(n)tis, assumida com de Stephen Planck per similitud dels tipus amb els de la 1ªedició. Salutació a "Fernandi et Helisabet Hispaniarum Regum", destinatari "Gabriel Sanchis", traductor " Leander de Cosco "(en lloc d'Aliander). En quart, quatre fulles (33 línies per pàgina).
Aquesta carta no val 1.000.000 USD, és un bluff del Morenés per posar-se medalles, és la 2ª edició de Roma -ho he verificat-, i en queden 33 d'iguals en llatí, de 144 originals d'altres edicions. Per veure-ho el millor és el llibre del Carlos Sanz del que en vaig fer un resum en un excel per poder estudiar-la millor
Tesis de Ramos al seu treball "La primera notícia sobre América"
Com pot pretendre aquest humil investigador, que no és ni tant sols, llicenciat en història, rebatre les tesis del Dr Demetrio Ramos sobre la carta de Colom, però el fet és que aquest doctor en història amb un munt de treballs importants sobre Amèrica i respectat pels americanistes actuals, penso va sentar les seguents tesis al seu treball “La primera notícia sobre Amèrica”, obnubilat per la seva ideologia política, encara que de fet al meu parer, alguna de les seves hipòtesis podria ser correcte:
Resposta a les tesis Demetrio Ramos
Només li accepto la teoria de que majoria de les imprecisions que hi ha a les diferents versions de la carta, es van fer expressament per enganyar als paisos estrangers, per si volian anar-hi
Més tard sabem que els corrents el van portar sobre Bayona (Galicia) que fa que escrigui un fet cert: "estando en mar de Castilla" Bayona era mar de Castella
Només els que no fossin navegants podien parlar de la tornada per Canàries (com ja diu el bon coneixedor del tema, Ferran Colom i que per tant no cal demostrar ..el que cal és emprar el magí per interpretar el que vol dir la carta)
Els pescadors d'Arenys per situarse en el mar no empraven longitud i latitud sinó a xx milles de la costa i davant de can Montalt, davant del Montseny, davant del Montnegre: avui hem pescat al Montseny en Colom va emprar el sistema sembla quan va dir en tornar del 1er viatge.
" Fecha en la calavera sobre las Yslas de Canarya a XV de febrero de Mil CCCCLXXXXII”
"Después desta escripto y estando en mar de Castilla, salió tanto viento conmigo sul y sueste que me ha fecho descargar los nauíos, pero corí aquí en este puerto de Lisbona oy, que fue la mayor marauilla del mundo, adonde acordé escriuir a Sus Altezas. En todas las Yndias he siempre hallado y los temporales como en mayo. Adonde yo fuy en XXXIII días y volví en XXVIII, saluo questas tormentas que an detenido XIIII días corriendo por esta mar. Dizen aquá todos los hombres de la mar que iamás ouo tan mal yuierno no ni tantas pérdidas de naues. Fecha ha quatorze días de marzo.
Curriculum de Demetrio Ramos Pérez
Doctor per la Universitat Complutense de Madrid amb premi extraordinari amb la tesi La expedición de límites de don José Iturriaga por el río Orinoco (1750-1761), catedràtic de Geografia i Història a l'Institut Zorrilla de Valladolid, professor d'Història d'Amèrica a les Universitats de Barcelona i València, i catedràtic d'aquesta mateixa disciplina a la Universitat de Valladolid, on va dirigir el Departament d'Història d'Amèrica i en fou degà de Filosofia i Lletres. Col·laborà en la fundació de l'Associació Espanyola d'Americanistes. Militant de Falange Española de las JONS, durant els anys 1960 fou delegat del Ministeri d'Informació i Turisme a Barcelona. Es va enfrontar amb els catòlics de la seva època i va advocar pel control falangista de l'ensenyament. Va col·laborar amb el CSIC i fou membre de l'Instituto de Estudios Políticos. Membre de la Real Acadèmia de la Història des de 1985.
Edició catalana, sense títol, en foli?
L'Ulloa diguè el 1927 que la 1ªcarta fou en català. Hi ha d'haver una còpia impresa de la carta de Colom anterior a la impresa a Barcelona in folio.. perquè per escriure "Guanaham" (en comptes de "Guanahani") a dita carta de Barcelona in folio només és possible mirant un original imprès en caràcters gòtics, on el grup "ni" sembla una "m" gòtica, retrospectivament, es donen algunes referències. El fill de Colom, Ferran Colom, en fer un recompte de la seva pròpia biblioteca, va incloure una secció amb el títol "Letra Enbiada al escriuano de racio, 1493: en catalàn. Aquesta ha de haver estat una referència a una edició impresa "en català" de la carta de Colom a Santangel (possiblement impresa a Barna). És probable que Andrés Bernáldez, capellà de Sevilla, hagués tingut o vist una còpia (manuscrita o impresa) d'aquesta carta a Santàngel, i la va referenciar a la seva pròpia Història dels Reis Catòlics (escrita a finals de el segle XV)
El "de mano"... de la colombina
És evident que la carta referenciada per Ferran Colom, a la Colombina, era una "carta impresa en català", està tant clar que no té el "de mano" (Santo Job dixit..), que en la pròpia imatge en la qual figura l'entrada de la "carta al secretario de ración.. en catalàn" hi ha dos casos en què posa "de mano":
Carta in folio de 15 de març- 1493 -> Masonneuve, 1889 -> Bernard Quaritch -> Lennox Library, 1893
Hi ha d'haver una còpia impresa de la carta de Colom anterior a la impresa a Barcelona in folio.. perquè per escriure "Guanaham" (en comptes de "Guanahani") a dita carta de Barcelona in folio només és possible mirant un original imprès en caràcters gòtics, on el grup "ni" sembla una "m" gòtica,
Esta carta envió Colom al escribano de ración dentro de otra a sus altezas, sense títol, en foli, sense data i impressor sense nom.L'existència de certes ortografies influenciades pel català era, des del principi, probablement publicat a Barcelona. Alguns historiadors primerencs van assumir que l'impressor era Johan Rosenbach, però més tard ha estat identificada com probablement Pere Posa de Barcelona a partir de la similitud tipogràfica. [3] La data de l'edició es calcula que és a finals de març o principis d'abril de 1493. Només s'ha trobat una còpia d'aquesta edició. Va ser descoberta el 1889, en el catàleg del comerciant anticuari J. Maisonneuve a París, i es va vendre per l'exorbitant preu de 65.000 francs al col·leccionista britànic Bernard Quaritch. [4] Després de publicar una edició i traducció de facsímil el 1893, Quaritch va vendre la còpia original a la biblioteca Lenox, que ara forma part de la Biblioteca Pública de Nova York, on roman.
Manuscrit de Simancas Fdez. de Navarrete -1825 Demetrio Ramos – 1986
El text del manuscrit va ser publicat per primera vegada per Martín Fernández de Navarrete el 1820, transcrit en la seva "Colección de Viajes." Es va demostrar (i mantenir durant 170 anys) que aquest document era una còpia manuscrita de la carta impresa a Barcelona, ??perquè per escriure "Guanabam" (en comptes de "Guanahani") a la carta de Simancas només és possible mirant un original imprès en caràcters gòtics, on la "h" i la "b" es confonen, apart que el grup "ni" sembla una "m" gòtica, una confusió impossible si la lectura s'hagués fet a partir del manuscrit de Simancas. Tot i aquestes evidències, suportades entre altres, pel propi Navarrete, per Henry Harrise i per Carlos Sanz al seu recull magistral de las 17 edicions conegudes el 1961 (on enumera les 144 còpies existents a tot el món, entre totes les edicions -de l'edició de Roma-Planck2 de la BNC n'hi ha 33- ), tot i aquestes evidències, Demetrio Ramos al seu estudi de 1986 va crear la fal·làcia de que es tractava d'un "esborrany en net" lliurat a la impremta de Pere Posa per a la seva impressió. Opinió que roman entre la majoria d'historiadors actuals
Metamorfosi de Guanahaní... Guanaham... Guanabam... Guanahanín..
Inserir fotos
Colofó
Així.. per la llei de Chapman-Kolmogorov .. de dues edicions impreses desaparegudes al mateix temps "hi ha una probabilitat extremament alta de que siguin la mateixa.."
Ergo
La 1º Edició de la Carta d'En Colom... FOU IMPRESA EN CATALÀ!
COLOM I LES EDICIONS DE LA SEVA LLETRA A SANTÀNGEL (LLUIS ULLOA)
“..Colom es trobava a Càdiç (i no pas a Portugal), de retorn de la descoberta, quan degueren arribar a Itàlia Ies primeres còpies de la seva lletra a Santàngel i a Sànchez (fi de març de 1493). Però es devia trobar a Barcelona mateix quan s'hi va publicar l'edició en llengua catalana (maig de l'esmentat any). Per tant, no podé ésser aliè a aquesta publicació i menys encara a la revelació del seu veritable nom, Colom. Potser, si va preferir per als documents oficials la forma fonètica Colón a Colomo, fou per a apropar-se més —almenys en la pronunciació — a la forma catalana. Encara que el més probable és que els reis imposessin la forma Colón.
Harrisse remarca, no sense admirar-s'en, que el cèlebre bibliògraf Torres Amat, en el seu Diccionario de Escritores Catalanes, va predir que hom faria un dia a Barcelona remarcables troballes sobre Santàngel. D'altres erudits li ho confirmaren, a Barcelona mateix, però Harrisse no va poder trobar en la capital catalana cap exemplar en català de la lletra de Colom (vegi's Harrisse, Bibliotheca Americana Vetustissima, Additions, p. XIII).
Les troballes de que parlaren els erudits, però, no han estat encara fetes.
Més tard, en 1892, Asensio escrivia que l'any abans havia circulat entre els bibliògrafs la rumor — que no fou confirmada — que hom havia trobat en un petit llogaret del Principat de Catalunya (en un pueblo del Principado de Cataluna) l’original de la lletra de Colom a Santàngel, i que hom deia que uns nordamericans l'havien comprat. Però fins ara, aquest original no s'ha vist en' lloc. (Vegi's: Asensio (J. M.), en Bibliografia Colombina, article de la revista El Centenario, Madrid, 1892, tom, II, nº 17, p. 322).
Cosa notable és, tanmateix, que sempre sigui a Catalunya on hom pensi poder fer grans troballes.
Tot amb tot, un fet prou eloqüent per si mateix és que a Catalunya, més que en cap altre lloc, proporcionalment, hom ha trobat força exemplars de la versió llatina de la lletra de Colom, feta per Cosco. Hom en ha trobat a Mallorca, a Barcelona (dues o tres) i a Reus. Com és que aquesta lletra, prou rara, es trobi en diversos exemplars a Catalunya, mentre que no es troba en altres indrets de la Península ? No crec pas impossible que d'altres documents sobre Colom hagin escapat també a la destrucció metòdica que han sofert, gairabé diríem al « sabotatge »...”
Primera carta de Colom - Classificació de Carlos Sanz - Difusió per Europa, 1493-1497
#0. L'edició princeps en català, Març de 1493 – 0 exemplars
# 0. L'edició princeps en català, — Letra enbiada al escriua de racio. a. 1493. En catalan. 4643. -colombina- en foli, però retrospectivament, es donen algunes indicacions abans. El fill de Columbus, Ferdinand Colom, en fer un compte de la seva pròpia biblioteca, va incloure una secció amb el títol Letra Enbiada al escriua de racio, 1493: en català. Aquesta ha de haver estat una referència a una edició impresa (Barna?) (evidentment "en català") de la carta de Colom a Santangel. [1] És probable que Andrés Bernáldez, capellà de Sevilla, hagués tingut o vist una còpia (manuscrita o impresa) de la carta espanyola a Santangel, i la va fer per a la seva pròpia Història dels Reis Catòlics (escrita al final de el segle XV). [2]
#1. 1ª Edició en castellà - Barcelona –abril de 1493 – 1 exemplar
# 1. 1ª Edició en castellà - Barcelona, Esta carta envió Colom al escribano de ración dentro de otra a sus altezas, sense títol, en foli, sense data i impressor sense nom.L'existència de certes ortografies influenciades pel català era, des del principi, probablement publicat a Barcelona. Alguns historiadors primerencs van assumir que l'impressor era Johan Rosenbach, però més tard ha estat identificada com probablement Pere Posa de Barcelona a partir de la similitud tipogràfica. [3] La data de l'edició es calcula que és a finals de març o principis d'abril de 1493. Només s'ha trobat una còpia d'aquesta edició. Va ser descoberta el 1889, en el catàleg del comerciant anticuari J. Maisonneuve a París, i es va vendre per l'exorbitant preu de 65.000 francs al col·leccionista britànic Bernard Quaritch. [4] Després de publicar una edició i traducció de facsímil el 1893, Quaritch va vendre la còpia original a la biblioteca Lenox, que ara forma part de la Biblioteca Pública de Nova York, on roman. [5]
#1Bis.Manuscrit de Simancas - 15 de febrer de 1493 - 1 exemplar
# 1Bis. El manuscrit de Simancas, sense títol, en foli, un manuscrit és preservat per Martín Fernández de Navarrete que coincideix gairebé exactament amb el text de la lletra publicada a Barcelona. El manuscrit va ser publicat per primera vegada per Martín Fernández de Navarrete el 1825, transcrit en la seva "Col·lecció de viatges". Una de les diferències més sorprenents és que aquest document diu que Guanabam va descobrir la primera illa, mentre que la versió de Pere Posa diu Guanaham.
. Durant 170 anys es va concloure que aquest document era una còpia manuscrita de la lletra imprès a Barcelona, ??perquè escriure "Guanabam" en comptes de "Guanaham" a la carta de Simancas només és possible mirar un original imprès en personatges gòtics on "h" i " b "és molt semblant i" ni "es veu com un" m "gòtic, però una confusió impossible en mirar un manuscrit originari de manetes. Però a més d'això, Demetrio Ramos en el seu estudi de 1986 pretén, sense cap tipus de gravetat, que es tracti d'un hipotètic esborrany entregat a la impremta de Pere Posa, per compondre la seva carta. Navarrete va publicar una transcripció d'aquesta carta espanyola en la seva famosa col·lecció de viatges, 1825... [6]
La carta no és el manuscrit de Colom ni porta la seva signatura. De fet, el 1818 va ser catalogat per l'arquivista Simancas Tomás González com a "còpia de la mà de Lluís de Santàngel" per la similitud amb l'escriptura del "secretari de ració". Durant alguns anys, la còpia de González s'ha perdut i només existia a la transcripció de Navarrete a la seva "Col·lecció de viatges". Va dir que no estava basada en el manuscrit original del segle XV (que mai va afirmar haver vist), però més aviat en la còpia escrita manuscrita realitzada el 1818 per Tomás González. [7] No se sap exactament quina edició o manuscrit va copiar González (tot i que es repeteixen alguns dels errors falsos de l'edició barcelonina).
#2. Edició en castellà o ‘ambrosiana ' -15 de febrer de 1493 -1 exemplar
# 2. L'edició ambrosiana, en quart, la data, el nom de l'impressor i la ubicació no estan especificades. De vegades se suposa que va ser imprès després de 1493 a Nàpols o en algun lloc d'Itàlia, a causa de la freqüent interpolació de les lletres i i j (comú en italià, però no en castellà); però uns altres van insistir que es va imprimir a Espanya;[8] una anàlisi més recent ha suggerit que va ser impresa a Valladolid cap al 1497 per Pedro Giraldi i Miguel de Planes (el primer italià, el segon català, que pot explicar la interpolació). [9] Només es coneix una còpia, descoberta el 1856 a la Biblioteca Ambrosiana de Milà. La carta ambrosiana estava originalment en possessió del baró Pietro Custodi fins que va ser dipositat, juntament amb la resta de papers, a la Biblioteca Ambrosiana el 1852 després de la seva mort. [10] Després del seu descobriment, es va publicar una transcripció el 1863 i un facsímil el 1866. [11]
#3. Primera edició romana - 15 de febrer de 1493 -20 exemplars
# 3. Primera edició romana, De insulis indiae supra Gangem nuper inventis, sense data i sense nom, però assumida impresa per Stephanus Plannck a Roma (sobre la base de similitud tipogràfica) probablement c. Maig de 1493. El text normal, sense adorns o segells típics de l'època, té l'aspecte de ser imprès a la pressa, i probablement sigui el primer de les edicions llatines. [12] L' obertura de salutació només provoca a Ferran II d'Aragó ("invissimi Fernandi Hispaniarum Regis"), evitant notablement la Isabella I de Castella ; es refereix al destinatari com "Raphael Sanxis" (nom incorrecte, cognom escrit en català ), i al traductor com "Aliander de Cosco". Es va publicar en quart, quatre fulls (34 línies per pàgina).
#4. Segona edició romana - 15 de febrer de 1493 -33 exemplars
# 4. Segona edició romana, De insulis indi (a) i supra Gangem nuper inve (n) tis, sense data i impressor sense nom, assumida per Stephen Plannck a Roma per similitud tipogràfica (idèntica a la primera edició). Es tracta d'una edició corregida, presumptament llançada a finals de 1493; la salutació es refereix ara a Ferdinand i Isabella ("invictissimorum Fernandi et Helisabet Hispaniarum Regum"), el nom del destinatari donat com "Gabriel Sanchis" (nom correcte, cognom ara en català mitja i ortografia castellana) i el traductor com " Leander de Cosco "(en lloc d'Aliander). Es publica en quart, quatre fulles (33 línies per pàgina). [13]
#5. 3ª edició romana -15 de febrer de 1493 -10 exemplars
# 5. Tercera edició romana, De insulis indi (a) i supra Gangem nuper inve (n) tis per l'impressor romana Franck Silber (que era conegut com "Eucharius Argenteus"). La primera edició està datada explícitament i inscrita amb el nom de l'impressor: el colofó ??diu " Impressit Roma Eucharius Argenteus Anno dni M.cccc.xciij ". També és una edició corregida: es refereix al destinatari com "Gabriel Sanches" (nom castellà), el traductor com "Leander de Cosco" i saluda tant a Ferran com a Isabella. No està clar si aquesta edició de Silber precedeix o segueix la segona edició de Plannck. [14] Es publica en tres fulles sense numerar, una en blanc (40 línies a la pàgina). [15]
#6. Edició d'Anvers -15 de febrer de 1493 -1 exemplar
# 6. Edició d'Anvers, De insulis indi (a) i supra Gangem nuper inve (n) tis per Thierry Martins a Anvers, 1493, directament de la primera edició romana.
#7. Primera edició de Basilea - Febrer 1493 -5 exemplars
# 7. Primera edició de Basilea, De Insulis inventis. És l'única edició primerenca que manca la frase "Indie supra Gangem" en el títol, que substitueix " Insulis in mari Indico " ("illes al mar de l'Índia"). En cas contrari, sembla ser una reimpressió de la primera edició romana (només fa saber Ferran II, encanteris Raphael Sanxis, Aliander de Cosco). És la primera edició amb xilografies il·lustrades-vuit d'elles. [16] Dues de les xilografies ("Oceana Classis" i la canoa/galera índia) es van plagiar de xilografies anteriors d'un llibre diferent. [17] Aquesta edició està sense data, sense el nom de l'impressor ni la ubicació indicada, però se suposa que es va imprimir a Basilea principalment perquè una edició posterior (1494) que es va imprimir a dita ciutat usava les mateixes xilografies. Alguns han especulat amb l'impressor d'aquesta edició com Johannes Besicken [18] o Bergmann de Olpe. [19] Va ser publicat en octau, deu fulles (27 línies per pàgina).
#8. Segona edició de Basilea -Febrer 1493 -50 exemplars
# 8. Segona edició de Basilea, De insulis nuper in mar Indico repertis, datat i nomenat, imprès per Johann Bergmann a Basilea, el 21 d'abril de 1494. Es tracta d'una reedició de la primera edició de Basilea (utilitza quatre de les sis xilografies). Aquesta edició es va publicar com a apèndix d'un drama en prosa, Historia Baetica de Carolus Verardus, una obra sobre la conquesta de Granada de 1492. [20]
#9. Primera edició de París -Febrer 1493 -3 exemplars
# 9. Primera edició de París, Epistola d'insulis repertis de novo, directament des de la primera edició romana (acaba només Fernando II, Rafael Sanxis, Aliandro de Cosco). La pàgina de títol té un gravat en fusta d'un àngel que s'apareix als pastors. Sense data i impressor sense nom, però la ubicació es mostra com " Impressa parisius in camp gaillardi " (Champ-Gaillard a París, França). l'impressor no té nom, però una reedició posterior que el mateix any l'identifica com Guyot Marchant. En quart, quatre fulles (39 línies per pàgina).
#10. Segona edició de París- Febrer 1493 -3 exemplars
# 10. Segona edició de París, Epistola d'insulis de nou repertis probablement per Guyot Marchant de París. Reimpressió directa de la primera edició de París.
11. 3a edició de París - Febrer 1493 - 2 exemplars
# 11. Tercera edició de París, Epistola de insulis noviter repertis. Reimpressió de l'edició anterior de París, però aquesta té un dispositiu de gran impressor a la part posterior de la portada, que identifica a Guyot Marchant com a impressor (ergo la deducció que les dues edicions anteriors també va ser per ell). [21]
#12. Edició en alemany - 30 de setembre de 1497 -6 exemplars
# 12. Traducció alemanya, Ein schön hübsch lesen von etlichen Inslen, traduïda a alemany a Strassburg, impresa per Bartholomeus Kistler, datada el 30 de setembre de 1497.
#13. Primera edició italiana - 15 de juny de 1493 -1 exemplar
# 13. Primera edició italiana en vers, Inuentione delle nuove isole di Chanaria indiane, (pag per pag núm. 15) Primera edició de la versió en vers italiana de Giuliano Dati, publicat per Eucharius Silber a Roma, i explícitament datada el 15 de juny de 1493. La lettera delle isole novamente trovata
#14. Segona edició italiana - 25 d'octubre de 1493 -1 exemplar
# 14. en vers, Questa e la hystoria delle inventioe delle diese isole Cannaria in Indiane, reimpressió de l'edició de Dati verse. (només pàgines 1-2..7-8). datat el 25 d'octubre de 1493, ubicació d'impressió = Joannes dictus florentinus
#15. Tercera edició italiana -26 d'octubre de 1493 -1 exemplar
# 15. en vers, La carta de l'autorització per a la revolució(Giuliano Dati, imprès a Florència per giovan filippo domestico familiare (..) del Re dispagna, de data 26 Octubre de 1493. [22] Té una xilografia de fusta famosa a la seva portada, que posteriorment va ser reutilitzada per a una edició de 1505 de la Carta d' Amerigo Vespucci a Soderini. [23] per Laurentius de Morganius i Johann Petri
#16. 4a edició edició italiana - <> 1495 -1 exemplar
# 16. en vers , Isole trovate novament pel Re de Espanya, reimpressió de Dati verse, sense data i sense nom (post-1495), manca de títol de gravat.
#17. 5ª edició italiana -26 d'octubre de 1495 -2 exemplars
# 17. en vers, lettera dell'isole che va trovata novament el re dispagna, reimpressió de Dati verse, de Morganius i Petri a Florència, de data 26 d'octubre de 1495.
#18. Primer manuscrit italià -1exemplar
# 18. Primera traducció fragmentària a l'italià, a la Biblioteca Ambrosiana de Milà. La nota del traductor italià afirma que es tracta d'una còpia d'una carta escrita per Colom "a certs consellers" a Espanya i enviada pel "tresorer" (és a dir, Gabriel Sánchez) al seu germà "Juan Sánchez "(anomenat en el text), un comerciant de Florència.
#19. II manuscrit italià -1exemplar
# 19. Segon fragment de manuscrit italià , a la Biblioteca Nazionale Centrale de Florència. El traductor italià simplement assenyala que és una còpia de la "carta que venia d'Espanya" ("copia della letera venuta di Spagna"). Hi ha una estreta relació entre aquest fragment florentino i la primera edició llatina, que suggereix que es deriva de l'altra, o ambdós utilitzaven el mateix document espanyol. [24]
# 20. 3r manuscrit italià -1exemplar
# 20. Tercer fragment de manuscrit italià realitzat també per la Biblioteca Nazionale Centrale de Florència. No conté cap nota del traductor sobre el seu origen o procedència.
Altres traduccions
Val la pena assenyalar aquí que la primera traducció francesa coneguda va aparèixer a Lió el 1559, en un volum de Charles Fontaine. [25] La primera traducció a l'anglès coneguda va aparèixer a la revisió d'Edimburg el 1816. [26]
Reflexió sobre el manuscrit de Simancas
Martín Fernández de Navarrete va donar a conèixer el manuscrit de la carta conservat a l' Arxiu General de Simancas.
A l' Arxiu General de Simancas s'hi conserva un manuscrit que coincideix gairebé exactament amb el text de la carta publicada a Barcelona. Una de les diferències més cridaneres és que aquest document diu Guanabam a la primera illa albirada pel descobridor, mentre que la versió impresa diu Guanaham.
La lletra no és la de Colom ni porta la seva signatura. De fet, el 1818 va ser catalogada per l'arxiver Tomás González com "còpia de mano de Lluís de Santàngel" per la similitud amb la lletra de l'escribà de ració.
El text del manuscrit va ser publicat per primera vegada per Martín Fernández de Navarrete el 1825, transcrit en la seva Colección de Viajes. [27] Es va demostrar (i mantenir durant 170 anys) que aquest document era una còpia manuscrita de la carta impresa a Barcelona, ??perquè per poder escriure "Guanabam" (en comptes de "Guanahani") a la carta de Simancas només és possible mirant un original imprès en caràcters gòtics, on la "h" es confonen amb una "b" , apart de que el grup "ni" pot semblar una "m" gòtica, una confusió impossible si la lectura s'hagués fet a partir del manuscrit de Simancas. [28] Tot i aquestes evidències i en contra de l'opinió, entre altres, del propi Navarrete, de Henry Harrise i de Carlos Sanz al seu recull magistral de les 17 edicions conegudes el 1961 (on enumera les 144 còpies existents a tot el món, entre totes les edicions - de l'edició de Roma-Planck2 de la BNC n'hi ha 33-), [29] Demetrio Ramos al seu estudi de 1986 va pensar que es podria tractar d'un hipotètic esborrany en net lliurat a la impremta de Pere Posa per a la seva impressió. [30]
Carta als reis catòlics (Llibre Copiador)
L'existència d'aquesta carta dins d'un lligall de manuscrits va romandre desconeguda fins ser descoberta el 1985. La carta manuscrita forma part d'una col·lecció coneguda com el Llibre Copiador, un lligall que conté "còpies" manuscrites (no hi havia fotocòpies) de nou cartes escrites per Colom als monarques catòlics, amb dates que van des del 4 de març de 1493 al 15 d'octubre de 1495, copiades per la mà d'un escribà a finals del segle XVI. Set d'aquestes nou cartes eren desconegudes prèviament. El seu descobriment va ser anunciat el 1985 per un comerciant d'antic de Tarragona. Va ser adquirit el 1987 pel govern espanyol i actualment es troba dipositat a l'Arxiu General d'Índies de Sevilla. [31] Es va publicar una edició en facsímil d'en Rumeu d'Armes (1989). Es pot trobar una transcripció i traducció a l'anglès de Zamora (1993).[32]
Encara que els acadèmics han inclòs el Llibre Copiador com a probablement autèntic, actualment es troba en les primeres etapes d'un escrutini acurat i crític, i s'ha de tractar amb una mica amb cautela. [33] La primera carta del llibre copiador sembla ser una còpia de la carta original enviada per Cristòfor Colom als Reis Catòlics des de Lisboa anunciant el descobriment. Si és autèntica, és anterior a l'edició de Barcelona, ??de fet precedeix a totes les versions conegudes de la carta. [34] Conté diferències significatives tant respecte de la carta en castellà a Santàngel, com de la carta en llatí a Sánchez -ja que no inclou els informes detallats sobre els indis, i els noms de Guanahaní i Isla Bella, peró en canvi inclou els noms natius prèviament no esmentats de les illes (concretament: "Cuba", "Jamaica", "Boriquen" i "Carib"), amb la ja repetida proposta d'utilitzar els ingressos de les Índies per llançar una croada per a reconquerir Jerusalem. Omet alguns dels detalls més orientats a l'aspecte económic que hi ha a certes edicions impreses. Si és autèntica, aquesta carta soluciona pràcticament el "problema de l'origen de la carta Sanchis-Coscó": confirmant que la carta llatina a Gabriel Sanchis no és una traducció de la carta manuscrita que Colom diu haver enviat als monarques, quedant només l'opció que aquesta carta (la de Sanchis), sigui una traducció al llatí de la carta que Colom va enviar a Lluis de Santangel.
 |
Bartomeu Mates |
 |
Corredora - Ampolleta |
 |
Illa Navassa - basic |
 |
Les guàrdies de 4 hores o 8 ampolletes |
 |
Efecte càntir |
 |
Genocidi inca i els escacs de na Jessica |
 |
Linaje de Cayetana Álvarez de Toledo |
 |
André Rossfelder-Magallaes i l'antimeridià |
 |
Llibre de Menescalia - Manuel Dieç |
 |
Catalania sí, però Catalaunia no? El Liber Maiorichinus i les incoherències acadèmiques antiga Catalaunia, origen de Catalunya? |
