03-03-2016  (798 lectures)

Autors que anomenen al rei i regne d'Aragó: Tarraconia - Aragonia

L’Ivan Giménez ha recopilat fragments d’autors en què apareixen les expressions rei i regne d’Aragó com rei i regne de "Tarragona"

Mapa de Claudi Ptolomeu - Editor Johan Schott-Strasbourg-1513

 

Despr√©s d‚Äôhaver realitzat una recopilaci√≥1 on expos√†vem, a trav√©s d‚Äėun breu recorregut historiogr√†fic, gran part de les diferents teories i opinions sobre el nom Arag√≥, a continuaci√≥ reproduirem fragments d‚Äôun seguit d‚Äôautors, que hem anat recopilant d‚Äôarreu d‚ÄôEuropa, els quals anomenen d‚Äôuna manera clara el rei i regne d‚ÄôArag√≥ com Tarragona. Entre els autors que citem hi ha cosm√≤grafs, cronistes, cart√≤grafs, ling√ľistes... Hem descartat formes com; Darragonia, Darragon, Darrago, etc... ja que entenem que els exemples a exposar han de ser clarificadors i sense interpretaci√≥ possible.

Jacobus Brancellus (1390-1466):

‚Äú‚ĶPetebat autem q illi ex Aragoneorum (ut nunc loquimur) regunum genere, Iolanthis uxor erat. Usu enim effectum est: ut quos vel citerioris Hispani√¶: vel Tarraconensis prouinci√¶: Reges appellare rectius licuisset: eos iandudum Aragoneos nominemus‚Ķ‚ÄĚ

Traducció:

‚Äú‚ĶAltrament [a la monarquia], hi aspirava aquell que pertanyia a la nissaga dels reis Aragons, com diem ara, i tenia (V?)iolant com a esposa. I √©s que s'ha esdevingut el seg√ľent costum: que els reis de tal fam√≠lia, que hom hauria pogut denominar reis de l'Espanya Citerior o de la Prov√≠ncia Tarraconense, aquests, ja fa temps que els anomenem Aragons‚Ķ.‚ÄĚ2

Antonio Beccadelli (1394-1471), anomenat ‚Äúel Panormita‚ÄĚ:

‚Äú‚ĶAlphonsus Rex Aragonensis (seu it veteres praeposita litera T enunciarunt Taraconensis)‚Ķ‚ÄĚ

Traducció:

‚ÄúAlfons, rei Aragon√©s (o ‚Äútarraconense‚ÄĚ com els antics ho van pronunciar: amb la lletra T posada al capdavant).3

Paolo Emili (aprox. 1460-1529):

‚Äú‚ĶAlphonfus Rex Tarraconensium iuuentutem domesticam armarat, vt Raimundo Comiti Tolosatium open ferret, socio amic√≥que, ac prpinquo. cis Pyrenaeum duxit . iam ad Mirellum fuper Garumnam peruenerat: protinus Fluffatium C√īuenar√ļmque Comites cum fuorum quifque nobilitate affuere: qu√≤d & confanguinei, & beneficiarii Tolosatis forent: & Tolosates omnem ciuitatis pubem sub signis habuere‚Ķ‚ÄĚ

Traducció:

"El rei Alfons [sic] de la Tarraconense havia armat un ex√®rcit privat de joves en edat militar amb la intenci√≥ d'oferir ajuda a Raimon, comte dels tolosencs que li era aliat, amic i parent. I va dur aquest ex√®rcit de√ß√† dels Pirineus. Ja havia arribat a Muret, a la riba del Garona, quan tot seguit, els comtes de Foix i de Comenges hi feren cap, cadasc√ļ amb els seus prohoms. I √©s que aquests comtes tenien la mateixa sang i eren s√ļbdits del comte de Tolosa. Els tolosencs comptaven sota llurs estendards amb tota la flor del jovent de la ciutat."4

Guillaume Postel (1510-1581):

‚Äú...Tarraconensis Hispania, plus quam dupla ad priores, a Septentrione Oceanum Cantabricum, ab occasu occiduum habet, Lusitaniam, Baeticamque: a meridie mare Ibericum, sive nostrum, ob ortu Pyrenaeos montes ac Galliam. Hanc secat amnis Iberus, a quo olim Romani Hispaniam citeriorem ac ulteriorem diviserunt. Haec natio hodie quatuor habet regna, Castelle, Galiciae, Navarrae, ac Tarraconie, ab inclyta Scipionum civitate preclarissimi in Hispania populi Celtiberi, ac eorum urbs Numantia, quae Romanis decem annis restitit, tandem a Scipione inferiore expugnata...‚ÄĚ

Traducció:

"...la Hispània Tarraconense, amb més del doble [d'extensió] respecte a les anteriors [províncies], té pel nord l'Oceà Cantàbric, situat a ponent des de la posta de sol. I també la Lusitània i la Gàl.lia. Talla la província el riu Ebre, per mitjà del qual els romans van dividir en altre temps l'Espanya Citerior i la Ulterior. Aquesta nació té quatre regnes: el de Castella, el de Gal.lícia, el de Navarra i el de Tarracònia, [aquest nom] a partir de la famosa ciutat dels Escipions. Els celtíbers foren els més insignes pobles d'Hispània i llur ciutat de Numància, que va resistir els romans durant 10 anys, va ser finalment assaltada per Escipió el Menor."5

Guillaume Rovillé (aprox.1518-1589):

‚Äú...MARIA Tarraconensis, seu Aragonia, Alphonsi DaualI Vuastenfis Marchionis uxor, forma eleganti, nec minori gratia fuit. Ver√Ļm prudentia longemmagis excelluit. Heroina pudicissima virum fecit pulchra prole parentem, liberis utriusque fexus eductis, quibus etiam mature pater viuens prouisum voluit. Vide ut supra...‚ÄĚ

Traducció:

‚Äú...Maria, tarraconense o arag√≤nia, esposa d‚ÄôAlfons d‚Äô√Āvalos, marqu√®s de Vasto, fou dona d‚Äôelegant bellesa i de no pas menys enc√≠s. Per√≤ √©s sobretot en prud√®ncia que va excel.lir. Hero√Įna discret√≠ssima, va aconseguir que el seu marit fos pare d‚Äôuna espl√®ndida descend√®ncia - tan bon punt va haver criat els fills d‚Äôun i altre sexe-. Aquell encara viu, cerc√† per a ells, en el moment adequat, un bon futur . Mira a dalt de quina manera...‚ÄĚ6

Pietro Galesini (1520-1590):

‚Äú...Tarracone.) Que urbs, Hispaniae nobilissima, Scipionum opus est. ab ea provincia Tarraconensis nominatur, vulgo il regno d‚ÄôAragona. Primus illius urbis episcopus fuisse traditur S.Epaphroditus: cuius Metaphrastes meminit in uitis beatorum Apostolorum, Petri, & Pauli. Hodie Tarraco, seu, Taraco, Metropolis est: cui, ecclesiae cathedrales octo, iure Metropolitano subiecta, parent...‚ÄĚ

Traducció:

‚Äú...De Tarragona. Aquesta urbs, de la molt noble Hisp√†nia, √©s obra dels Escipions. La prov√≠ncia √©s anomenada Tarraconense merc√®s a aquesta ciutat, i pel poble ‚Äúil regno d‚ÄôAragona‚ÄĚ. Hom diu que el seu primer bisbe va ser Sant Efafrodit. D‚Äôell, Metafrastes se‚Äôn fa ress√≤ a les vides dels ap√≤stols Pere i Pau. Avui ‚ÄúTarraco‚ÄĚ o ‚ÄúTaraco‚ÄĚ √©s seu metropolitana. Sotmesa com est√† al dret metropolit√†, l‚Äôobeeixen vuit esgl√©sies catedrals...‚ÄĚ7

Nicolas Vignier (1530-1596):

‚Äú‚Ķ1421: TARRACONENSIS Rex advolans, Mafsiliam Andegauensium Ludouicorum vrbem repentino adventu cepit diripuitque, nec nisi praeda onust√Ę reduxit...

‚Ķ1423: IOHANNA Neapolitana regina Alfonso Tarraconensi irata, adoptionem rescidit, & Ludouic√Ľ Andegauensem adoptatum Roma accersit, & Calabriae Ducem facit..."

Traducció:

1421.- "El rei de la Tarraconense s'abraon√† amb un estol sobre Marsella, la ciutat dels Llu√Įsos de la casa d'Anjou. Se n'apoder√† amb un atac sobtat i la saquej√†. I no retir√† l'estol fins que aquest va estar ben carregat de bot√≠."

1423.- "Joana reina de Nàpols s'enfurismà amb Alfons de la Tarraconense i en va invalidar l'adopció. I Roma va fer venir Lluís d'Anjou en qualitat de fill adoptiu i el va elevar a duc de Calàbria."8

Elias Reusner (1555-1612):

Stirps Tarraconensis

sive

Regum ArragoniaeGenealogia9

Dirk Ameyden (1586-1656):

‚Äú‚ĶHispania citerior, quae Tarraconensis, & mutato parum nomine Arragonie Regnum hodie dicitur continet Valentiam, Catalauniam, Insulas Baleares, quae Maiorica, & Minorica vulgo appellatur, & Sardiniam‚Ķ‚ÄĚ

Traducció:

‚Äú...La Hispania citerior, que √©s la Tarraconensis, havent-li estat canviat una mica el nom, √©s anomenada regne d‚ÄôArrag√≤nia abasta Val√®ncia, Catalunya, les Illes Balears -les quals s√≥n cognomenades Mallorca i Menorca pel poble-, i Sardenya...‚ÄĚ10

Robert Estienne (1503-1559):

‚Äú‚ĶTarraconensem tertiam, √† Tarracone, √† Scipionibus condita urbe dictam. In ea hodie regna sunt Tarraconia seu Aragoniae, vel Cataloniae, Navarrae, Castellae: in Baetica, Granate‚Ķ‚ÄĚ

Traducció:

‚Äú‚ĶLa tercera prov√≠ncia √©s l‚Äôanomenada Tarraconense, a partir del nom de la ciutat de Tarraco i fundada pels Escipions. En aquesta, hi ha avui en dia els regnes seg√ľents: el de ‚ÄúTarrac√≤nia‚ÄĚ o b√© ‚ÄúArag√≤nia‚ÄĚ o Catalunya. I tamb√© el de Navarra i Castella: a la B√®tica, el de Granada. Lusit√†nia abasta si fa no fa Portugal, damunt del qual hi ha Gal.l√≠cia i el poble dels vascons, situat cap al Nord‚Ķ‚ÄĚ11

Reinerus Gemma (1508-1555):

‚Äú‚ĶRegnum Catelloniae supra Baleares √≠nsulas ad mare nostrum, sive Ibericum. RegnumTarraconense, quod alij omissa unica litera Aragoniae dicunt, proximun etiam a montibus Pyraenaeis, verum ad partem meridionalem, ita ut mare nostrum ipsum alluat‚Ķ‚ÄĚ

Traducció:

‚Äú...Tota aquesta part abra√ßa cinc regnes: [Gal.l√≠cia, Navarra, Castilla o Castella...]. I tamb√© el Regne de Catalunya damunt de les illes Balears en direcci√≥ al mar nostre o Ib√®ric. Consta tamb√© del Regne de la Tarraconense [‚ÄúTerraconia‚ÄĚ, al marge], que alguns ometent nom√©s una sola lletra anomenen Arag√≤nia. √Čs proper a les muntanyes dels Pirineus per√≤ tamb√© mira cap al sud, de manera que banya el dit mar nostre...‚ÄĚ12

Antoni Llull (1510-1582):

‚Äú‚ĶUbiq enim truces uideas, & animosos, Turcas: molles & superstitiosos Arabes, Gothos superbos & constantes: quod eorum reliquiae in Tarraconia, seu Aragonia, declarant. De patria igitur & maioribus hactenus‚Ķ‚ÄĚ

Traducció:

‚ÄúEls turcs, arreu on els trobis, els consideraries salvatges i coratjosos. Delicats i supersticiosos els √†rabs. Els gots, orgullosos i ferms: i aix√≠ ho palesen les seves restes a Tarrag√≤nia o Arag√≤nia. B√©, fins aqu√≠ el que fa refer√®ncia a la p√†tria i els avantpassats.‚ÄĚ13

Jacques Cujas (1522-1590):

‚Äú‚ĶConstiutio huius capit. Scripta est Petro Regi Aragonum, sive Aragoniae. Sic depravate appellatur Tarraconensis Hispania, Aragonia pro Tarraconia‚Ķ‚ÄĚ

Traducció:

‚ÄúEl seu decret √©s acceptat. Va ser escrit per a Pere rei d‚ÄôAragons [o dels Aragons] o d‚ÄôArag√≤nia. D‚Äôaquesta manera tan equivocada [o tan perversa] √©s anomenada la Hisp√†nia Tarraconense: Arag√≤nia per comptes de Tarrac√≤nia.‚ÄĚ14

Thomas Reinesius (1587-1667):

‚Äú‚ĶPorr√≤ qu√†m facil√® Iberi literam T elidant, videre est, ubi quod olium fuit Tarraconia, evo sequiori pronunciari captum est Arragonia: ita elisam similiter T Iberos ex Tybal denominatos esse congruit. Adducam pratere√† qua ad liter aturam illam alludunt olim hodie q Hispanica: Belo, Abula, Avila, Tebula, Tevila, Beliaco, Belsinum, Bilbilis, Villena, Balbastro, Corduba, Ebellanum, Bilbao, Hispalis, Sevilia, Ebora, Torbelli, Vellica, Velis, Setabis‚Ķ‚ÄĚ

Traducció:

‚Äú‚ĶD‚Äôaltra banda, de quina manera m√©s f√†cil els √≠bers suprimeixen la lletra T es pot veure quan el mot que antigament va ser Tarraconia va comen√ßar, en una √®poca m√©s recent, a ser anomenat Arragonia. De la mateixa manera, eliminada d‚Äôuna manera semblant la T a Iberos, [aquestes gents] van ser anomenades √≠bers a partir de T√ļbal. De m√©s a m√©s citar√© [vocables] hisp√†nics del passat i del present que juguen a aquesta mena d‚Äôescriptura: Belo, Abula, Avila, Tebula, Tevila, Beliaco, Belsinum, Bilbilis, Villena, Balbastro, Corduba, Ebellanum, Bilbao, Hispalis, Sevilia, Ebora, Torbelli, Vellica, Velis, Setabis‚Ķ‚ÄĚ15

Philipp Cl√ľver (1580-1622):

–íUN–ěNIS. Arragonia nomen videtur habere √† Tarracone civitate, quafi dicas Tarraconia, vel √† flumine Arragone. Termini ejus √† Septemtrione & Ortu sunt Navarra, montes Pyrenaei & Catalonia, √† Meridie Valentia, ab Occasu Castilia.

Traducció:

Segons Buno.

Arragonia: Sembla que té aquesta denominació a causa de la ciutat de Tarragona -gairebé com si pronunciéssim Tarraconia-, o a causa del riu Arragó. Els límits d’Arragònia pel nord i per l’est són Navarra, els Pirineus i Catalunya. Pel sud, València. Per l’oest, Castella.16

Jacobus Philippus Foresti (1434-1520):

‚Äú‚ĶHabet s–Ķ—Ö pu√≠cias Taraconensem: Carthaginensem: Lusitaniam: Gallitiam: Bethicam: & Celtiberiam: Haec eadem: prius hiberia: ab hibero amne: cognominata suit: Postea ab Hespero Athlantis fratre: hespia: ultimo: ab hyspali ciuitate qua maxima: hispania –Ķst nuncupata: in ea populi celebriores: vascones cantabri: & celtiberi: sunt: in eaq; em: Nauarae regnum: uersus septentrionem: uersus autem orientem: e Tarraconiae & Catheloniae regnum:in lusitania uer–ĺ q oceano occidentali alluitur: e regnum portugaliae: ubi e isgnis ciuitas Emerita: i Bethyca: q mediteraneo mari adiacet: √™ Granatae regnum: nupime a terdinando & helyfabetha regibus foelicissimis: ex Maumethano manibus foeliciter ereptum: in quo sunt Granata: regum iclita fedes: hispal: q Auicenam celeberimum medicum genuit: & corduba: Senecae& Lucani poetae patria: in eadem provincia Carthaginem secundam: apud hiberos: poeni condiderunt: Tarraconem uero scypiones: quae caput √© provinciae Tarraconensis‚Ķ‚ÄĚ

Traducció:

‚Äú[Hisp√†nia] t√© sis prov√≠ncies: La Tarraconense, la Carthaginense, la Lusit√†nia, Gal.l√≠cia, La B√®tica i la Celtib√®ria. En un principi, aquesta [Hisp√†nia] fou anomenada Hib√®ria a partir del riu H√≠ber. Despr√©s, H√®spia a partir d‚ÄôH√®sper, que fou el germ√† d‚ÄôAtlant. Finalment, ha anat rebent, la majoria de cops, el nom d‚ÄôHisp√†nia, denominaci√≥ que prov√© de la ciutat d‚ÄôHispalis. A Hisp√†nia hi trobem pobles molt famosos: els vascons, els c√†ntabres i elscelt√≠bers. Tamb√© en ella hiha el Regne de Navarra, que mira cap al nord. Per contra, cap a l‚Äôorient veiem el Regne de ‚ÄúTarrac√≤nia‚ÄĚ i ‚ÄúCatel√≤nia‚ÄĚ. [Al marge dret del text: regne de Navarra, ‚ÄúTarrac√≤nia‚ÄĚ i Lusit√†nia]. Aix√≠ mateix, a la Lusit√†nia hi ha el Regne de Portugal, que √©s banyat per l‚ÄôOce√† Occidental, regne on hi ha empla√ßada la il.lustre ciutat de ‚ÄúEmerita‚ÄĚ. A la B√®tica, que s‚Äôest√©n vora el Mar Mediterrani, tenim el Regne de Granada -regne feli√ßment arrabassat fa molt poc de les tropes mahometanes pels molt afortunats reis Ferran i Isabel-. En aquest regne se situa Granada, la gloriosa capital dels reis. Tamb√© Hispalis, ciutat que engendr√† el molt celebrat metge Avicenna, i, finalment, C√≤rdova, p√†tria de S√®neca i del poeta Luc√†. A la mateixa prov√≠ncia, els p√ļnics fundaren entre els H√≠bers la segona Cartago. Pel que fa Tarragona, el cap i casal de la prov√≠ncia, foren els Escipions qui ho feren.‚ÄĚ17

Helfrich Emmel (s.XVI):

‚ÄúTarracon, sive Tarraco, urbs Hispania citerioris, vulgo, Arragon‚ÄĚ

Traducció:

‚ÄúTarracon o b√© Tarraco, ciutat de la Hisp√†nia Citerior. Pel poble √©s anomenada Arragon‚ÄĚ18

Celio Augustino Curione (1538-1567):

‚ÄúMucas igitur in Africam reversus, sequenti anno cum ingenti exercitu, Richila, Tingis urbis comite, Iuliani propinquo, cui parum fidebat, obside retento, in Hispaniam traiecit quibus copiis in proximam oram expositis, Rodericus quanta potuit celeritate proximarum provinciarum copias collegit, & Gottalaniae (quae nunc Catalonia vocatur) populis olim Laccetanis appellatis: nec non Iberie, que nunc Tarracon, sive Aragon vocatur: atque Cantabris, qui hodie in regno Navarrae sunt: & iis qui Gotticam Galliam incolebant, un qua sunt urbes Tolosa & Nimis, ad Rhodanum usq;, non expectatis eis ad Bedalacem fluvium, qui a veteribus Betis dictus fuit, prope Xerez oppidum, ocurrit‚Ķ‚ÄĚ

Traducció:

"Aix√≠, doncs, Mu√ßa, despr√©s d'haver retornat a √Äfrica, va traslladar-se l'any seg√ľent amb un immens ex√®rcit a Hisp√†nia, llavors que Riquila, un parent de Juli√† de qui [Mu√ßa] no es refiava, era comte de Tingis i estava retingut com a hostatge.. Tan bon punt van desembarcar aquestes tropes a la platja m√©s propera, Roderic va aplegar, tan r√†pidament com va poder, tropes de les prov√≠ncies m√©s properes. I tamb√© a Gottal√†nia (que ara √©s anomenada Catalunya) d'entre els pobles en altre temps anomenats lacetans. Aix√≠ mateix, a Ib√®ria, que ara rep el nom de Tarracon o Aragon. I d'entre els c√†ntabres que avui dia viuen al Regne de Navarra. Tamb√© d'entre aquells que habitaven la G√†l.lia G√≤tica fins al Roine, on hi ha les ciutats de Tolosa i Nimes. Amb aquests va fer front a aquelles tropes no esperades a la vora del riu Bedalaca, el qual riu entre els vells √©s conegut per Betis [el Guadalquivir], no pas lluny de la ciutat de Xer√®s...‚ÄĚ19

Henricus Loriti Glareanus (1488-1563):

‚ÄúHanc secat amnis iberus, a quo olim Romani Hispaniam citeriorem ac ulteriorem diviserunt. Haec natio hodie quatuor habet regna, Castelle, Galliciae, Navarrae, ac Tarraconiae, ab inclyta Scipionum civitate...‚ÄĚ

Traducció:

‚ÄúAquesta [terra], la talla el riu Ebre, riu per mitj√† del qual aquella va ser dividida en Hisp√†nia Citerior i Hisp√†nia Ulterior. Aital naci√≥ t√© avui quatre regnes: el de Castella, el de Gal√≠cia, el de Navarra i el de ‚ÄúTaraconia‚ÄĚ, denominaci√≥ aquesta sorgida a partir de la il¬∑lustre ciutat dels Escipions‚Ķ‚ÄĚ20

Martin Crusius (1526-1607):

‚ÄúErat hoc tempore Regina Neapolis, Joanna Secunda: quae Alphonsum, Sapientissimum Aragonia (Tarraconia, Catalonia, Celtiberia) & Sicilia Regem adoptavit: eo quod Neapolis sua a Francisco Sfortia obsideretur: & Ludovici 3 Andegavensis, cuius auum Joanna prima adoptaverat, cum copiis adventus metueretur‚Ķ‚ÄĚ

Traducció:

‚ÄúEn aquell temps, era reina de N√†pols Joana II, la qual va adoptar com hereu Alfons, el molt savi rei d‚ÄôArag√≤nia (Tarrac√≤nia, Catal√≤nia i Celtib√®ria) i Sic√≠lia, i aix√≤ pel fet que la seva ciutat de N√†pols era assetjada per Francesco Sforza i pel fet que hom temia l‚Äôarribada, amb tropes, de Llu√≠s d‚ÄôAnjou, l‚Äôavi del qual havia estat adoptat com hereu per Joana I‚Ķ‚ÄĚ21

Tabula moderna Hispanie22/ Claudi Ptolemeu; Vitalibus, any 1508:

t1

Ampliació zona nord-est peninsular:

t2


CATHALONIA ET TARRACONIA

Pietro Coppo (1470-1555)23:

text3

Ampliació zona nord-estpeninsular:

t4

REGNUM TARRACONIAE ET CATELOINE

Martin Waldseem√ľller (1470‚Äď1521)24:

t5

Ampliació de la península Ibèrica:

t6

Regnum Tarraconie et Catellonie

Claudi Ptolomeu-Editor Johan Schott-Strasbourg-151325

t7

Ampliació zona nord-est peninsular:

t8

Reg Tarraconie et Catelloine

Ivan Giménez

15 de febrer de 2016

1 IVAN GIM√ČNEZ, ¬ęTeories i opinions respecte a l'origen del nom Arag√≥: breu recorregut historiogr√†fic¬Ľ, web Institut Nova Hist√≤ria, 2016. http://www.inh.cat/articles/Teories-i-opinions-respecte-l'origen-del-nom-Arago:-breu-recorregut-historiografic

2 JACOBUS BRACELLUS, AUGUSTINUS JUSTINIANUS, De bello Hispaniensi libri quinque. De claris Genuensibus libellus unus. Descriptio Lyguriae libro uno. Epistolarum lib. unus. Additumque diploma mirae antiquitatis tabellae in agro Genuensi ripertae; Venundantur in aedibus Io. Badii Ascensii, 1520, liber I, Fol. IIII/a.

3 PANORMITA, DAVID CHYTRAEUS, PIUS 2..., Speculum boni principis Alphonsus rex Aragoniæ..., apud Ludovicum Elzevirium, 1646, p.217.

4 PAOLO EMILI, DU TILLET, De rebus gestis Francorum, ad christianissimum Galliarum regem Franciscum Valesium eius nominis primum, libri decem; additum est de regibus item Francorum chronicon, ad haec vsque tempora studiosissim√® deductum, cum rerum maxim√® insignium indice..., Micha√ęl Vascosanus, 1539, Liber VI, Fo.CXXXI/r.

5 GUILLAUME POSTEL, De universitate liber, 1552, p.39v-40.

6 GUILLAUME ROUILL√Č, CLAUDE CORNEILLE, GEORGES REVERDY, Prima pars Promptuarii iconum insigniorum √† seculo hominum, subjectis eorum vitis, per compendium ex probatissimis autoribus desumptis: et Promptuarii iconum pars secunda incipit a Christo nato, perpetuam ducens feriem ad usque christianissimus francorum regem Henricum hoc nomine secundum; apud Gulielmum Rovillium, 1553, P.244.

7 PIETRO GALESINI, Martyrologium S. Romanae Ecclesiae, 1578, p.43v.

8 NICOLAS VIGNIER, Rerum Burgundionum chronicon, Thomas Guarinus, 1575, p.176.

9 ELIAS REUSNER, Basilikon. Opus genealogicum catholicum de praecipuis Familiis Imperatorum, regum, principum aliorumque procerum orbis Christiani, Nicolaus Bassaeus, 1592, p.89.

10 DIRK AMEYDEN, De Pietate romana libellus in quatuor partes divisus, auctore Theodoro Amydeno, Typis J. Mascardi, 1625, p.32.

11 ROBERT ESTIENNE, Dictionarium propriorum nominum virorum, Ex officina Roberti Stephani, 1512, p.256.

12 REINERUS GEMMA, Gemma Phrysius de principis astronomiae & cosmographiae: deq[ue] usu globi ab eodem editi, Ioan. Grapheus,1530, Caput.II.De Hifpania.

13 ANTONI LLULL, De oratione libri septem, Ioannem Oporinum, 1558, p.102.

14 JACQUES CUJAS, Iac. Cuiacii Opus Paralipomenon..., ex Officina Paltheniana, 1598, p.130.

15 THOMAS REINESIUS, De Deo Endovellico ... Commentatio parergica, Michael, 1637

16 PHILIPP CL√úVER, JOHANNES BUNO, JOHANN FRIEDRICH HECKEL, JOHANN JAKOB REISKE, Philippi Cluverii Introductio in universam geographiam: tam veterem quam novam, Apud J. Wolters, 1697, p.76.

17 JACOBUS PHILIPPUS FORESTI, Nouissime hystoriarum omnium repercusiones que Supplementum supplementi Cronicarum nuncupantur etc...; Albertinus de Lissona, 1503, Liber Secundus, p.20.

18 HELFRICH EMMEL, Nomenclator latinus popriorum vocabulorum, 1594, Tarracon.

19 CELIO AUGUSTINO CURIONE, Sarracenicae Historiae Libri III, Oporinus, 1567, p.43.

20 HENRICUS LORITI GLAREANUS, De geographia liber I, ab authore jam novissime recognitus, Stephanus Gravius, 1551, p.26.

21 MARTIN CRUSIUS, Annales sueuici, sive Chronica rerum gestarum antiquissimæ et inclytæ sueuicae gentis..., N. Bassaei, 1596, p.351.

22 http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/espanya/id/1150/rec/6

23 PETRUS COPPUS, De toto orbe, 1520.

24 MARTIN WALDSEEMÜLLER, Universalis Cosmographia Secundum Ptholomaei Traditionem et Americi Vespucii Alioru[m]que Lustrationes, [St. Dié], 1507 One map on 12 sheets, made from original woodcut, Geography and Map Division, Library of Congress

25 Claudii Ptolemei viri Alexandrini Mathematic[a]e disciplin[a]e Philosophi doctissimi Geographi[a]e opus novissima traductione e Gr[a]ecorum archetypis castigatissime pressum: c[a]eterisante lucubratorum multo pr[a]estantius. Pro Prima parte continens CL. Ptolem[a]ei Geographiam per octo libros partitam ad antiquitate[m] suam integre & sine ulla corruptione. Una cum collatione dictonum gr[a]ecarum e regione ad latinas certissima graduum calculatione. [...] Tabularum dein Auctoris vigintiseptem ordo hic est Generale orbis iuxta descriptione[m] Ptolem[a]ei Una. Europ[a]e tabul[a]e Decem. Aphric[a]e tabul[a]e Quattuor. Asi[a]e tabul[a]e Duodecim. Est & una corporis spherici in plano iuxta fine[m] 7. li[bri]. Pars secunda moderniorum lustrationum Viginti Tabulis veluti supplementum [... ] Cum gratia & privilegio Imperiali per 4 annos, Johan Schott, Strasbourg, 1513.



 


versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Guerau
    26-03-2016 15:55

    El Regne de Tarragona vindria d'ací:
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Principat_de_Tarragona

  2. Ivan Gimenez
    23-03-2016 18:41

    Manel, gràcies per la referència i els ànims!

    Guerau:

    De les 9 referències que ens mostres fixat que la 2, 3 i 6 són cites que referencien a Antonio de Nebrissa.

    La 1 és de Laonici Calcocondylas que ja apareix a un dels primers articles que vam publicar.

    La 9 que és de Celio Agostino la cito en aquest mateix article, nota 19, i vaig detectar una altra a la pàgina 108.

    La 4 es Paolo Emily que el referencio en la nota 4.

    Respecte la 5 (Enrique Cock), 7 (Johannes Cl√ľver), i 8 Urbanus Appendi, no les coneixia.

    Moltes gràcies!!

    Salut!

  3. Guerau
    22-03-2016 19:23

    Mes cites de Tarraconesium regis:

    1) https://books.google.es/books?id=HnhfAAAAcAAJ&pg=PA489&lpg=PA489&dq=Taraconensium+Regis&source=bl&ots=OamvRQlq4k&sig=Mmakvy05CF_fM_0Hulzvvtm32yI&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiM3uXy8dTLAhXHtxoKHTz_BwIQ6AEITTAI#v=onepage&q=Taraconensium%20Regis&f=false


    2 https://books.google.es/books?id=FoJlAAAAcAAJ&pg=PA458&lpg=PA458&dq=Tarraconensium+Regis&source=bl&ots=BbJhNLaMmI&sig=ummShdQPdVu6M-U3GDzbIO6toX8&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjUy62H8tTLAhXD1hoKHaJGD7cQ6AEIKjAD#v=onepage&q=Tarraconensium%20Regis&f=false


    3 https://books.google.es/books?id=aSggOs22nTMC&pg=PT150&lpg=PT150&dq=Tarraconensium+Regis&source=bl&ots=2GwJbwjq_L&sig=AV7UGOe1noAsZhBTnwUuKwJPVhE&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjUy62H8tTLAhXD1hoKHaJGD7cQ6AEILjAE#v=onepage&q=Tarraconensium%20Regis&f=false


    4)https://books.google.es/books?id=0RfrceXy-d0C&pg=PT268&lpg=PT268&dq=Tarraconensium+Regis&source=bl&ots=wOHuVTpJXH&sig=vlv8VFEDwhr9qFrlKfc3iVhvPeU&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjUy62H8tTLAhXD1hoKHaJGD7cQ6AEIMjAF#v=onepage&q=Tarraconensium%20Regis&f=false

    5) http://mcem.iec.cat/veure.asp?id_manuscrits=1685


    6) https://archive.org/stream/viajesporespaa00fabiuoft/viajesporespaa00fabiuoft_djvu.txt

    7)http://www.uni-mannheim.de/mateo/camenaref/cluever/Cluever_epitome_2.xml

    8) https://books.google.es/books?id=xaBWAAAAcAAJ&pg=PA239&lpg=PA239&dq=Ferdinandus+Tarraconensium+rex&source=bl&ots=UO3tfeNUVj&sig=yzcxbOxk8Uu5B3gGM-7kKmwWFaY&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjR8drj9NTLAhWFNhoKHXB1DucQ6AEIHjAA#v=onepage&q=Ferdinandus%20Tarraconensium%20rex&f=false

    9) https://books.google.es/books?id=n7_Zjcp7SdYC&pg=PA171&lpg=PA171&dq=Ferdinandus+Tarraconensium+rex&source=bl&ots=6jxucFG2Lo&sig=M-nApTkHVlE56q5-gEHU_SmQmKA&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjR8drj9NTLAhWFNhoKHXB1DucQ6AEIITAB#v=onepage&q=Ferdinandus%20Tarraconensium%20rex&f=false



    etc.

  4. Manolet
    22-03-2016 10:43

    Ivan, ja et vaig felicitar personalment, ara ho faig aquí afegint el que també et vaig dir sobre el virus del teu ordinador: "QUI PRODEST?.. hi ha algunes organitzacions poderoses -amb capacitat d'enviar un "killing virus"- que tenen molt d'interès en que aquesta investigació "inapel·lable davant qualsevol historiador.. i mai abans exposada amb tal magnitud" ARRIBI AL CONEIXEMENT PÚBLIC..

  5. Manolet
    21-03-2016 23:00

    En Cyriaco Anconitani es refereix al magnànim com

    Taraconensium Regis

    //www.histo.cat/--/cyriaco-anconitani

  6. Manolet
  7. Manolet
  8. Albert Codinas Poch
    17-03-2016 12:20

    El petit tast de recull d.elements i dades que l.Ivan ens va mostrant a comptagotes, no fa sin√≥ posar al bell mig del debat del contingut de la hist√≤ria, una evid√®ncia: Els dit setci√®ncies i controladors del relat historicista han amagat i substitu√Įt elements b√†sics per√≤ abundants, d.una altra hist√≤ria. No tenen capacitat per a ubicar.los. De fet ells ja s√≥n uns reubicats. En les nostres discussions i valoracions, de totes les an√†lisis que anem figurant, no podr√≠em menystenir cap refer√®ncia perqu√® ens obligaria, conseq√ľentment, a refer el tauler de joc i comen√ßar a jugar-hi amb unes, i cremar-ne les altres. Doncs aix√≤ √©s el que s.ha fet: Manipular. L.Ivan ja no ha d.estar lluny de recollir i publicar els seus estudis, i la suma immensa dels elements acusadors d.aquesta acci√≥ premeditada, que han deixat els que usen la hist√≤ria per als seus profits i salaris, enlloc de l.√ļs imprescindible d eina per a entendre i ubicar.nos en aquest m√≥n actual.No triguis.

  9. Arturo Rodriguez
    16-03-2016 16:30

    Valent√≠: muy interesante esa imagen, obra sin duda de un artista del Sacro Imperio. Incluye los dominios que no son reinos en el caso del Sacro Imperio, pero no en la Pen√≠nsula Ib√©rica. La tercera fila del lado izquierdo es muy llamativa porque tiene algunos escudos bastante discutibles y alg√ļn error. Hay uno en el que pone "Murtia", pero el escudo de Murcia est√° una fila m√°s arriba (el de las siete coronas de oro en campo de gules) y en √©l pone " Mechia". Es un escudo que nos ha dado quebraderos de cabeza a la comunidad her√°ldica porque en otro grabado est√° ese escudo, pero pone "Mazoor" y ah√≠ nos quedamos atascados.

  10. valentí_b
    14-03-2016 12:48

    √Čs possible, i el Regne de Val√®ncia no estaria davall del de Granada. Ara, Arrag√≥ i Val√®ncia tenen relaci√≥ amb la conquesta de Granada i Castella i Arrag√≥ tenen relaci√≥ amb la subjugaci√≥ de Lle√≥ i Portugal.

    Esta imatge que se m'oblidava, trobada en la mateixa jornada mercatoriana, Carolus Imperator:
    http://i63.tinypic.com/slo941.jpg

    Arrag√≥ com a regne √ļnic i sense comtats hisp√†nics. Ja l'havia vist en alguna confer√®ncia her√†ldica de l'INH, √©s necessari ressaltar que cobra un nou significat.

  11. Arturo Rodriguez
    13-03-2016 13:29

    Valent√≠: Salvo el orden de que Castilla y Arag√≥n est√°n arriba y el condado de Barcelona y el se√Īor√≠o de Vizcaya est√°n abajo, no hay otro orden de importancia. Si lo hubiese, el reino de Galicia no estar√≠a por encima del reino de Sevilla.

  12. valentí_b
    12-03-2016 20:46

    Tens raó Arturo, d'aquí que expressara els meus dubtes sobre el mapa. No vaig captar d'on era la il·lustració, però no es pot obviar que Arragon representa Catalunya, i els comtats prominents de Barcelona i Biscaia tenen relació amb la seua capitalitat. Jo sí que veig l'ordre, per això Castella i Arragó estan per damunt de Lleó i Portugal, i per això Barcelona i Biscaia són els darrers per tindre un estatus inferior, però especial per a la corona.

  13. Arturo Rodriguez
    12-03-2016 09:07

    Valentí: lo que dices de una línea en el mapa de 1892 que puede marcar el reino de Arragona tiene una explicación mucho más simple, esa línea no es otra cosa que el río Ebro.
    En cuanto a Mercator, los blasones que ah√≠ aparecen son los dominios peninsulares de la monarqu√≠a hisp√°nica sin ning√ļn orden concreto. Lo √ļnico que destacar√≠a es que los reinos tienen corona. As√≠ pues, en el dibujo se ve que ni Vizcaya ni Barcelona tienen corona (una era se√Īor√≠o y la otra condado).

  14. valentí_b
    12-03-2016 04:23

    Buscant mapes de Mercator em vaig trobar aquesta imatge: http://i63.tinypic.com/34s58h5.jpg

    Mostra Espanya sobre els seus regnes, un dels regnes és Arragó, i a baix del tot Barcelona amb un estatus especial, es pot entendre.

    I açò no sé si és que estic confós, però no pare de mirar el mapa del món de Gleason de 1892, i apareix una línia com si fóra el regne d'Arragona, que arriba fins a Navarra i res de Napoleó o Napoleó III en eixa època.
    http://4.bp.blogspot.com/-Yb2ulApUIXo/Vh0ZyJLSNpI/AAAAAAAAAWs/zeAj7TskCW8/s1600/Gleason%2527s%2B1892%2BWorld%2BMap.jpg

    I el Regne de Suèvia és una unitat o està mal dibuixat.

  15. Guerau
    08-03-2016 18:59

    A les cròniques de Sant Joan de la Penya, també asseguren que el nom d'Aragó ja estava abans en el territori i que es deia de la mateixa manera.

  16. CescT
    08-03-2016 11:42

    Llu√≠s. Tota la teva argumentaci√≥ em sembla perfecta. El meu raonament est√† molt allunyat del que pot fer un ling√ľista o un fil√≤leg. No √©s la meva intenci√≥.
    L'√ļnica cosa que vull remarcar √©s que el top√≤nim - Arragona - tamb√© √©s d'aqu√≠, concretament de Sabadell.
    Ja ho diu l'article de l'Ivàn: molts autors identifiquen Aragó amb Tarragona. A més a més, és conegut que de bell antuvi al rei d'Aragó el coronava l'Arquebisbe de Tarragona.

    Per tant a Catalunya tenim Tarragona i Arragona. De moment.

  17. Lluís
    07-03-2016 17:58

    Cesc: però en la suposició que el nom arrel fos "Arragón", els catalans perdem les enes finals (Aragó) i els italians hi afegeixen una vocal neutra (Arragona).

    Per la mateixa raó hi ha Japón en castellà, Japó en català, i Giaponne en italià. Els italians no poden acabar en ena i hi afegeixen una vocal, i els catalans simplement no diem la ena.

  18. CescT
    07-03-2016 11:43

    Diu en Joaquimet parlant d'Arragona:
    L'església primitiva era dedicada a Sant Feliu, Sanct Felicis Arrahone, situada a la riba esquerra (del riu Ripoll).
    No se si Sant Felicis és sant Fèlix, però si és així, Si Sant Felicis = Sant Fèlix, llavors sabem que hi ha constància de que Na Peronella d'Aragó va fer tesatament oral a l'altar de Sant Fèlix a l'església de Sant Just i Pastor. ( Aquesta dada apareix en el llibre Enigma Witiza que es pot comprar a la mateixa església) . Faig aquest comentari perquè consti en acta.

    També m'agradaria remarcar que a Nàpols, al segle XV es referien a Beatriu d'Aragó com a Beatrice d'Aragona i al seu pare com a Ferdinando d'Aragona. Potser els italians fan el femení d'Aragó -> Aragona o potser els noms romans ja eren femenins -> Betica, Septimània, Tarragona, Gàl·lia, Arragona ...., i el nom que recullen de Beatriu és l'original.

  19. Exodus
    07-03-2016 03:32

    Molt bon article, Ivan. Felicitats per la feina!

  20. Joaquimet
    06-03-2016 21:56

    A la wiki s'equivoquen amb Arraona.

    Precisament, en el vas apol·linar on hi ha escrit el nom de la vila, surt escrita com a ARRAGONEM, per això el nom de la vila era ARRAGONA en temps dels romans.

    Posteriorment, passa a anomenar-se ARRAHONA, perdent la consonant, i acabant en ARRAONA en grafia catalana moderna.

    Però on s'equivoquen és en dir que la zona d'ARRAGONA era el marge esquerra del riu Ripoll baixant. L'extensió abraçava les dues bandes del riu. L'església primitiva era dedicada a Sant Feliu, Sanct Felicis Arrahone, situada a la riba esquerra. I a la riba dreta s'hi establí posteriorment Sant Salvador d'Arrahona. Per tant, tant una banda com l'altre formaven part d'ARRAGONA.

  21. Francesc D.
    06-03-2016 20:23

    Felicitats a l'Ivan per l'article i per la nova política de comentaris.Fora "trolls" i gent que no aporta res.Bona feina!

  22. Josep V
    06-03-2016 16:57

    Felicito l'Ivan per l'article i l'inh per la nova política de comentaris.
    Suggereixo, a més, netejar de merda "trollera" molts dels articles anteriors, sobretot els més destacats, ja que continuaran essent referencials durant força temps.

  23. Ivan Gimenez
    06-03-2016 13:24

    Cesc,

    Respecte el tema que dius d'Arragona, de la Salut de Sabadell... m'ho miraré ja que és interessant.

    Gràcies.

    Lluís,

    Sí, com indica el títol és una breu exposició de la totalitat que tinc referenciades.

    Del tema hispània-hispalis-Sevilla, com a curiositat, en la gran majoria de mapes que he vist quan apareix la bandera quarterada de Castella i Lleó la posicionen sobre Sevilla.

    Albert,

    Entenc que alguna relació ha d'haver-hi entre el suposat regne de Tarragona i la divisió eclesiàstica però de moment no vaig més enllà.

    Andreu,

    Gràcies per la teva opinió. La llegiré amb més detall.

    Salut!

  24. Albert Fortuny Garcia
    06-03-2016 10:23

    Sembla que aquests ho tenen bastant clar:

    http://www.tarraconense.cat/index.php?arxiu=fitxa_document&id=16748

    Hist√≤ria de la PROV√ćNCIA ECLESI√ÄSTICA TARRACONENSE
    "En l'actualitat. Datació de la primera referència documentada (que en alguns casos pressuposa un origen anterior d'impossible datació) de les diòcesis que actualment formen la província eclesiàstica Tarraconense: Tarragona (259), Girona (397-400), Lleida (419), Tortosa (516), Vic (516), Urgell (527), Solsona (1597).

    En altres temps. Altres di√≤cesis que al llarg de la hist√≤ria havien format part de la prov√≠ncia eclesi√†stica Tarraconense: Egara, Emp√ļries, Menorca, Mallorca, Eivissa, Val√®ncia, Roses, Osca, Saragossa, Tarassona, Calahorra, Pamplona, Oca (Burgos), Amaia i Segia (Vall de l'Ebre), Alessanco o Alisana (Rioja), Elna, Barcelona."

    Salut!

  25. Andreu Marfull
    04-03-2016 18:48

    D'acord amb l'atles "Cosmographie universelle" de 1555, de Guillaume Le Testu (1509-1572) [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8447838j/f26.item.zoom], als fulls 26 i 27 diu que la la regió de Tarraconensis es correspon als regnes de Galícia, Navarra, Catalunya, Aragó i Castella (al full 27, on es fa una descripció del mapa del full 26). Efectivament, al full 26 apareix Tarraconensis i els regnes citats, si bé surt Aragó i no Catalunya, potser per falta d'espai. Més amunt apareix Biscaia al marge de Navarra.
    Sembla que es reconegui la denominació de Tarragona com a província romana al segle XVI, i que els regnes siguin entitats menors, però hi apareix també Aragó.
    Al full 24, un altre mapa, apareix un escut format per dues senyeres i dos lleons sobre Espanya, i un "Biscaie" enorme al costat. Més ingredients per fer anar la imaginació.
    En qualsevol cas, sobta que al 1555 posin a Castella dins de la Tarraconensis, que de fet s'equipara a Espanya, i el seu escut sigui el lleó i la senyera, deixant un interrogant pel concepte de Biscaia.
    La Tarragona eclesi√†stica liderava oficialment el Nord-Est peninsular, per√≤ tamb√© el Bra√ß Eclesi√†stic i les Corts Catalanes. L'Emperador Carles sempre va residir al Palau de l'Arquebisbe de Tarragona quan an√† a Barcelona, a tocar de la Pla√ßa Duc de Medinaceli. Era una entitat poderosa, oficialment eclesi√†stica, per√≤ realment coneixem poc la seva naturalesa. En qualsevol cas, √©s una √®poca on no es veuen Corones d'Arag√≥ i ni Corones de Castella enlloc, tot i el dubte del lle√≥ i la senyera, que es pot interpretar de m√ļltiples formes.

    Ivan, tal i com ho veig Tarragona era Hispània-Espanya, si ve també es coneixia com a Aragó de forma popular, i feia referència també a la terra catalana. Per algun motiu, a partir del segle XVI-XVII es canvià pel concepte d'Espanya i fou apropiat pel lideratge de Castella. Al meu entendre en aquesta època s'estaven definint moltes coses, i fins i tot gosaria aventurar-me a dir que la història ha duplicat els segles XIV-XV en els segles XVI-XVI, situant les ordinacions de Pere el Cerimoniós del segle XVI al 1344 i els fets dels Segadors (1640-1652) a la Guerra Civil Catalana (1462-1472). Això seria en línia amb la Nova Cronologia de Fomenko.
    El motiu? Doncs ocultar el fet que els Templers van iniciar la colonitzaci√≥ d'Am√®rica traslladant la seva dissoluci√≥ de principis del segle XVI al 1307-1314. √Čs a dir, per ocultar l'apropiaci√≥ d'uns drets il¬∑leg√≠tims i la implosi√≥ d'una autoritat perduda, l'Imperi Rom√†. En aquest episodi la lluita catalana hauria abra√ßat el pols per l'ocupaci√≥ de N√†pols amb el pols pel control d'Am√®rica i la Mediterr√†nia de la ma dels Anjou, fins que fou ocupada per Castella (al segle XVII). √Čs a dir, els fets de Ren√© d'Anjou amagarien la coronaci√≥ del Rei de Fran√ßa com a comte de Barcelona el 1640. Si t'hi fixes, Portugal apareix tamb√© en aquests episodis, al 1464 i al 1640 (184 anys de difer√®ncia). Aix√≤ explicaria el fet incoherent i fins i tot absurd de l'abs√®ncia de la incid√®ncia oficial de la descoberta a les terres catalanes. Sembla complicat per√≤ no ho √©s, i nom√©s s√≥n idees.

    Gràcies per aquest treball de recerca, és molt interessant.

  26. Lluís Batlle i Rossell
    04-03-2016 17:11

     

    Felicitats, Ivan. I això encara n'és un recopilatori breu!

    I això de que Hispania ve d'Hispalis, i Hispalis és Sevilla... hi esteu d'acord?

  27. EDUARD
    04-03-2016 12:37

    Molt bó! imprimeixo i distribueixo!

  28. Albert Fortuny Garcia
    04-03-2016 12:32

    Ivan, bona feina!

  29. CescT
    04-03-2016 11:33

    Pietro Galesini (1520-1590):

    "...Tarracone.) Que urbs, Hispaniae nobilissima, Scipionum opus est. ab ea provincia Tarraconensis nominatur, vulgo il regno d'Aragona.

    Doncs a la Salut de Sabadell també hi havia una vila romana anomenda Arragona. Entenc que el nom romà de Sabadell venia de la Tarraconensis.
    El monolit ho diu clarament:

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Arraona




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Ivan Gimenez
    23-12-2018 15:02

    20-12-2018 22:24 A la documentaci√≥ els reis d'Arag√≥ mai s'intitulen com a tal. M'explico; Ramir I d'Arag√≥ (considerat el primer rei d'Arag√≥... malgrat que no sigui aix√≠), passant per Alfons el Batallador, i Ramir II el Monjo, sempre empraran Rex Aragonum o Rex aragonensis. √Čs a dir, rei dels Aragons (o d'Aragons), o rei dels aragonesos. A partir de la uni√≥ amb Catalunya, √©s a dir, a partir d'Alfons el Cast, s'emprar√† Rex Aragonum (deixant d'utilitzar Aragonensis en el 99%). Tradu√Įt com a Rex dels Aragons (o d'Aragons). Per a que fos rei d'Arag√≥ hauria de ser Rex Aragonie o Aragonis... i MAI utilitzaran aquesta titulaci√≥. Una altra curiositat √©s que la titulaci√≥ emprada una vegada ja conquerit Val√®ncia, Mallorca, etc... ser√† la seg√ľent: Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone.... Tradu√Įt: Gr√†cies a D√©u rei dels Aragons (o d'Aragons), Valencia, Sardenya i C√≤rsega, comte de Barcelona.... √Čs a dir, l'√ļnic t√≠tol el qual no fa refer√®ncia exactament a un territori √©s el "d'Aragonum‚ÄĚ, ja que fa refer√®ncia a rei d'un llinatge o d'una societat d'un territori, per√≤ no estrictament del territori. Salut!

Afegeix-hi un comentari:

Nom a mostrar:
E-mail:
Genera una nova imatge
Introdu√Įu el codi de seguretat
Accepto les condicions d'ús següents:

Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

  • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
  • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
  • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
  • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.