12-01-2013  (3041 lectures)

La Universitat de Barcelona fou fundada al 1450?

'El Convento de Predicadores de Santa Catherina Martyr de Barcelona, es el mas antiguo de toda la Provincia de Aragon. De los Conventos de la Provincia uno es Illustre y de fama, por la antiguedad, otro por el Fundador que tuvo de valor, y prenda, ot

Hi va haver una Universitat a Barcelona abans del segle XV?

La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió oficial..

Vaig tenir aquest dubte des que als anys seixanta vaig començar a estudiar els astrònoms judeocatalans a les obres de Millàs Vallicrosa, amic de la família. D'ell vaig aprendre que hi va haver europeus que van viatjar a Catalunya a l'Edat Mitjana buscant coneixements.

A tall d'exemple podem citar Adelard de Bath, Michael Scott o Chaucer, del qual hi ha documentat un viatge a Montserrat. Ells s√≥n els qui van portar els coneixements √†rabs a Europa o a Anglaterra, copiant-los de les traduccions llatines dels nostres monestirs. Dominar l'√†rab amb profunditat no estava a l'abast d'un viatger ocasional, car els nadius sempre els portaven avantatge¬†(un cas a part pot ser Michael Scott, ja que resid√≠ mitja vida aqu√≠) i d'una manera especial els jueus, que van accedir a la pen√≠nsula juntament amb els √†rabs i es van submergir en la cultura cristiana. Sovint arribaven a con√®ixer fins a cinc o m√©s lleng√ľes.

Repartida a ambdues bandes dels Pirineus, Catalunya va tenir el paper d'"√ļltim tenidor" d'aquestes ci√®ncies abans de passar a Europa. El Pa√≠s Basc, amb una posici√≥ semblant, va perdre aquesta opci√≥ per ra√≥ del seu a√Įllament natural, que tan b√© li va anar en no ser dominat per les anteriors invasions que van assolar el territori i, aix√≠, va conservar la seva llengua primig√®nia.

Un altre cas ben documentat és el d'En Gerbert d'Orlhac, (convertit al 1006 en el Papa Silvestre II), ja que estudià i ensenyà a Vich i al Monestir de Santa Maria de Ripoll, on, per simple càlcul de probabilitats, no hi va estudiar ell sol (podriem per tant considerar Ripoll o Vich els primers Estudis Generals de Catalunya?). Aquest savi, creador del primer autòmat i del primer rellotge mecànic de la història, va ser un gran defensor i propulsor de les xifres indo-aràbigo-catalanes, els guarismes de les quals no es van imposar fins ben avançat el segle XVI (el primer document que les conté és el manuscrit Albeldensis).

Com és possible que tots aquells savis estrangers estudiessin a Catalunya si no hi havia cap tipus d'Estudi General, tal com n'hi havia a d'altres capitals culturals d'Europa?  I com s'explica que Jaume I autoritzés al 1220 el cardenal Conrad a crear-ne un a Montpeller i "assistís de forma passiva" a la creació del de Salamanca al 1254 per part del seu gendre Alfons X el Savi, sense fundar-ne un a casa seva? El segle XIII és el que veu com es creen les futures grans Universitats a Europa com les de Bolonya, París i Oxford, enllà dels Pirineus, i les de Salamanca, Palència i Alcalà, a Castella. Com podem entendre que, amb la importància que tenia Barcelona, els seus Comtes fundessin primer l'Estudi de Lleida al 1300?

En Leandre Martí em va fer arribar una història de l'orde dels franciscans on s'explica que un Príncep de França va venir a estudiar el Trívium i el Quadrívium al Convent de Sant Francesc de Barcelona al segle XIII. Potser això permetria considerar-lo també com un altre Estudi General: el fet de venir el príncep a estudiar a Barcelona implica que hi havia més alumnes, atès que en el cas de ser ell sol, el mestre s'hauria  desplaçat a Paris amb la categoria de "tutor reial", com va ser el cas de Michael Scot, "tutor del fill de Frederic Barbarroja"; el d'en Joan Lluis Vives, "tutor de Maria Tudor" i els de tants altres que van gaudir de l'honor de ser "tutors reials" a les diferents corts.

La teoria d'en Jordi Bilbeny de la censura de la Història deixa el camí obert a la investigació sobre aquest tema. La historiografia oficial diu que al 1715, Felip V, dins les disposicions del Decret de Nova Planta, va ordenar tancar la Universitat de Barcelona i totes les altres cinc Universitats de Catalunya, i en va crear una de sola per tot el territori a Cervera.

La meva hipòtesi és que, possiblement, la intenció del Borbó anés més lluny, seguint el sentit venjatiu que il·lustra l'esmentat Decret. En fer desaparèixer totes les universitats del país és possible que intentés esborrar al mateix temps les traces de la universitat de Barcelona de l'època pre-Trastàmara, deixant o falsificant els documents que movien l'origen cap al 1450, any en què consta que Alfons el Magnànim va autoritzar la fundació de l'Estudi General de Barcelona, etiquetat com l'origen de l'actual Universitat.

A partir d'aquí, buscant documentació que m'avalés, m'he trobat amb una prova concloent. Segons escriu el Pare Marcillo:

"El Convento de Predicadores de Santa Catherina Martyr de Barcelona, es el mas antiguo de¬†toda la Provincia de Aragon. De los Conventos de la Provincia uno es Illustre y de fama, por la antiguedad, otro por el Fundador que tuvo de valor, y prenda, otra por el estudio, que en el florece, otro por los Rel√Įgiosos que tiene se√Īalados en Santidad, letras, y Dignidades; este de Barcelona¬†lo es por todos los quatro titulos juntos. Para serlo por el postrero sobravale S. Raymundo de Pe√Īafort. Quanto mas, que, allende d√®l tiene por hijos √† los Santos Fray Pedro Cendra, y Fray Iofre de Blanes, al Cardenal Fray Iuan de Casanova, √† los Obispos Fray Berenguer de Castellbisbal, Fray Guillermo de Barberan, Fray Pedro de Centelles, Fray Bernardo de Muro, Fray Ferrer Abella, y Fray Pedro Martir Coma, finalmente al doctissimo Fray Raymundo Martin, y otros.¬†Por el del estudio tambien lo es¬†pues agora es una de las Univerfidades de la Provincia; y antiguamente¬†desde el tiempo del Rey de Aragon Don Iayme el II¬†fue estudio de la Orden,¬†en el qual el Bienaventurado San Vicente Ferrer oy√≤ logica i Theologia y ley√≤ Filosofia. Pues serlo por la antiguedad, no ay cosa mas sabida. Por razon del que la fundo, no deve nada en lustre √† qualquier Monasterio: que sabida cosa es, que le dio principio Don Berenguer de Palou, Obispo de la Ciudad de Barcelona, varon en todo grande" (1).

√Čs a dir que, segons el Pare Marcillo, ten√≠em Estudi amb Jaume II (1285-1295), per√≤, si cita Sant Ramon de Penyafort com a fundador, el podem situar amb Jaume I, del qual era Conseller.

M√©s endavant, vaig trobar un text del mateix Marcillo on Mart√≠ l'Hum√† (tradu√Įt al castell√†) hi diu textualment:

"Atendiendo à las conveniencias de nuestros subditos, con mayor voluntad hazemos aquellas provisiones, i gracias, que vemos ser colmadas de frutos, à aquellos principalmente, que, insistiendo en nuestro servicio, no dudan exponer, cuando se ofrece ocasión, sus personas, y sus averes por nosotros.

Mientras, pues miramos de espacio los grandes servicios (que por evitar prolixidad nos parece pasar en silencio) que la Universidad de la esclarecida Ciudad de Barcelona ha hecho a nuestros predecesores  y con mas liberalidad a nosotros, continuandolos con mas pronta voluntad" (2).

"Universitat" també té, sovint, el sentit de comunitat (municipi, govern municipal, unió de gent, etc.). Però veiem que el pare Marcillo empra en altres llocs del llibre el mateix terme Universitat sense possibilitat de cap altra interpretació: "ni fuera fàcil contar los hombres doctos que en esta han florecido"(3).

De fet, queda palés que aquest passatge -en el moment en què el rei vol crear l'Estudi de Medicina- es refereix a la "Universitat", i no pas als "subditos" i "sus averes" del primer paràgraf, que només serveix de pròleg del segon, és a dir "Universitat" en sentit d'Estudi General, ja que és un fet reconegut oficialment per la historiografia, que , cap al 1401, Martí l'Humà va intentar crear un Estudi de Medicina a Barcelona i els de Lleida s'hi van oposar, perquè els feia la competència.

La frase del segon paràgraf  "ha hecho a nuestros predecesores" dóna fe que la Universitat de Barcelona ja existia durant uns quants regnats de la seva nissaga reial, que són tants que els deixa en silenci: començant per Jaume I i seguint amb Pere II el Gran, Jaume II, Alfons el Benigne, Pere el Cerimoniós i Joan el Caçador fins arribar a qui signa l'escrit, el rei Martí l'Humà. Total, uns dos-cents anys, aproximadament.

Manel Capdevila

Reis de Catalunya implicats (com a mínim..) :
Jaume I
Pere el Gran (1276‚Äď1285)
Jaume II (1285‚Äď1295)
Alfons el Benigne(1327‚Äď1336)
Pere Ter√ß(1336‚Äď1387)
Joan el ca√ßador (1387‚Äď1396)
Mart√≠ l'Hum√† (1396‚Äď1410)

Cronologia d'universitats relacionades:
Palencia: segle XI (fundada l'escola). Tello Téllez l'amplia 1208 -1214, aprovació pontifícia d'Honori III en 1221. una de les primeres d'Europa, després de Bolonya, París, Oxford i Montpeller.

Santa Caterina de Barcelona:1219 Estudi General fundat per S.Raimon de Penyafort [4]
Salamanca:1219 escola  catedralícia, Estudi General el 1243. Sancionada per Alfons X el Savi el 1254 iper  butlla papal d'Alexandre IV el 1255.
Montpeller: 1220 pel cardenal Conrad i confirmada pel Papa  Nicolau IV en una butlla el 1289.
Lleyda: 1300
Alcalà: 1293. Tanmateix no seria erigida com a Universitat fins el 1499,  quan el Cardenal Cisneros la va ratificar mitjançant Butlla Pontifícia concedida per Alexandre VI
Barcelona:1450 Alfons el Magnànim..document més antic consservat fin avui.
València:1499

  1. ‚ÜĎ Manuel Marcillo. Crisi de Catalu√Īa hecha por las naciones estrangeras. en la imprenta de Mathevat, 1685, 194‚Äď [Consulta: 23 December 2012].
  2. ‚ÜĎ Manuel Marcillo. Crisi de Catalu√Īa hecha por las naciones estrangeras. en la imprenta de Mathevat, 1685, 62‚Äď [Consulta: 23 December 2012].
  3. ‚ÜĎ Manuel Marcillo. Crisi de Catalu√Īa hecha por las naciones estrangeras. en la imprenta de Mathevat, 1685, 289‚Äď [Consulta: 23 December 2012].
  4. F. 1 [MS.1005]. "Lumen domus o Annals del convent de Santa Catharina Verge y Màrtir de Barcelona, orde de predicadors. Tomo I: que conté des de l'any 1219, en què fou la sua fundació, fins a l'any 1634 inclusive. Ab sinc índices necessaris: lo primer, dels priors que lo han governat; lo segon, dels anys en ell contenguts; lo tercer, dels hòmens ilustres fills de dit convent; lo quart, dels capítols que conté; y lo quint, de las coses notables. Compost per lo reverend pare fra Francesc Camprubí, y addicionat y posat en orde chronològic per lo reverend pare lector fra Pere Màrtyr Anglès, bibliothecari de dit convent, en lo any 1743, essent prior lo molt reverend pare mestre fra Joseph Mercader, en son segon priorat".
___________________________________________________________________________________________________________
eMail original

La Universitat Barcelona fundada el 1450?
Vaig tenir aquest dubte des de que els anys 60 vaig començar a estudiar els astrònoms jueus-catalans a les obres d'en Millàs Vallicrosa, gràcies a que el meu pare era de Santa Coloma de Farners, (com en Millàs) que apart de ser-ne fill, era amic del meu oncle, fins el punt que havíem pres cafè junts en alguna ocasió.

De Mill√†s vaig aprendre que els europeus que van viatjar a Catalunya buscant coneixements (p.e. Adelardo de Bath, Michael Scot o Chaucer (d'aquest hi ha documentat un viatge a Montserrat) i que s√≥n els que van portar els coneixements √†rabs a Europa o Anglaterra) els van copiar de les traduccions llatines dels nostres monestirs. Dominar l'√†rab amb mestria no estava a l'abast d'un viatger ocasional, els nadius sempre els portaven avantatje (Michael Scot fou un cas apart, ja que resid√≠ aqu√≠ mitja vida) d'una manera especial els jueus que estaven a cavall d'ambdues cultures,¬†van venir pel nord d'√Äfrica aprofitant la invasi√≥ √†rab i es van submergir a la cultura cristiana, coneixent fins cinc o m√©s lleng√ľes.

Catalunya estant repartida a ambdues bandes dels Pirineus va tenir el paper de "√ļltim tenedor" d'aquestes ci√®ncies abans de passar a Europa. El pa√≠s basc amb una posici√≥ semblant (Hendaya), va perdre aquesta opci√≥ degut al seu a√Įllament natural, (no va ser dominat ni per romans, ni per b√†rbars, ni per √†rabs, d'ac√≠ el perqu√® han mantingut la seva llengua primitiva...)

Un altre cas amb proves documentals és el de Gerbert d'Orlhac -creador del primer autòmat i del primer "rellotge mecànic" de la història-, ja que estudià i ensenyà al monestir de Santa Maria de Ripoll passant per Vic, convertit més tard, l'any 1006 en Papa (Silvestre II), va ser un gran defensor i propulsor de les xifres hindo-aràbigo-catalanes. Si bé, no es van poder imposar els "guarismes", fins avançat el segle XVI, i a les fraccions els va costar encara una mica més.

Com √©s possible que tots aquests estrangers estudiessin a Catalunya sin√≥ hi havia un "Estudi General" (o d'alg√ļn tipus)¬† i que Jaume I deix√©s crear-ne un a Salamanca (el 1254) al seu gendre Alfons X el Savi, sense tenir-ne un ell a casa seva?

No té sentit que amb la importància que tenia Barcelona per als seus comptes fundessin primer l'estudi de Lleyda (setembre 1300), fins i tot penso que Vich (amb l'abad Oliba) l'havia d'haver tingut primer.

En Leandre Martí em va fer arribar una història de l'orde dels franciscans (

Chronica seraphica de la santa provincia de Catalu√Īa

) on s'explica que un Pr√≠ncep de Fran√ßa va venir a estudiar el Tr√≠vium i el Quadr√≠vium al convent constru√Įt per Sant Francesc amb les seves mans arran de la platja de Barcelona a meitat del segle XIII, no es pot considerar aix√≤ un Estudi General?.. no crec que hi estudi√©s ell sol, el fet de venir el pr√≠ncep a estudiar a Barcelona implica que hi havia m√©s alumnes, at√®s que en el cas de ser ell sol, hauria anat el savi francisc√† a educar-lo a la seva cort a Paris amb la categoria de "tutor reial", com va ser el cas de Michael Scot, "tutor del fill de Frederic Barbarroja"; el d'en Joan Lluis Vives, "tutor de Maria Tudor" i els de tants altres que van gaudir de l'honor de ser "tutors reials" a les diferents corts.

La teoria d'en Bilbeny de la censura de la història deixa el camí obert a la investigació sobre aquest tema..

Historiografia oficial:
El 1715 despr√©s del final de la Guerra de Successi√≥, Felip V, dins de les disposicions del Decret de Nova Planta, va ordenar tancar la Universitat de Barcelona i totes les Universitats de Catalunya (Tarragona, Girona, Solsona, Lleida i Vic) amb la creaci√≥ d'una de nova i √ļnica per tota Catalunya amb seu a Cervera.

La meva teoria:

Penso que la seva venjança va arribar més lluny, i aquí cal canviar la redacció dels fets com els narra la historiografia oficial i reblar: -fent desaparèixer aixi totes les universitats del país, i al mateix temps intentant esborrar totes les traces de "la Universidad de la esclarecida Ciudad de Barcelona" de l'època pre-Trastàmara, deixant (o falsificant) els documents que movien l'origen al 1450, any en que "consta" que Alfons el Magnànim va fundar l'Estudi General de Barcelona, (etiquetat com origen de l'actual universitat)

Avui 23 de desembre, buscant el text d'en Joan d'Àustria on diu que volia que l'enterressin a Montserrat com el seu pare, n'he trobat una prova concloent i..seguiu buscant, n'hi ha d'haver més.. Segons el Pare Marcillo, Martí l'Humà va dir textualment:

"..Atendiendo à las conveniencias de nuestros fubditos, con mayor voluntad hazemos aquellas provisiones, y gracias, que vemos ser colmadas de frutos,à aquellos principalmente, que, insistiendo en nuestro servicio, no dudan exponer, quando se ofrece ocasion, sus personas, y sus averes por nofotros. Mientras, pues miramos de espacio los grandes servicios, (que, por evitar prolixidad, nos parece pasar en filencio) que la Universidad de la esclarecida Ciudad de Barcelona, ha echo a nuestros predecesores, y con mas liberalidad a nosotros, continuandolos con mas pronta voluntad etc.."

La frase "..ha echo a nuestros predecesores.." dona fe que de que Universitat Barcelona existia durant uns quants regnats de la seva nissaga reial i.. que son tants que els deixa en silenci "..por evitar prolixidad.."



Al final he trobat amb una prova encara més concloent. Segons escriu el Pare Marcillo:

"El¬†Convento de Predicadores de Santa Catherina Martyr de Barcelona,¬†es el mas antiguo de¬†toda la Provincia de Aragon. De los Conventos de la Provincia uno es Illustre y de fama, por la antiguedad, otro por el Fundador que tuvo de valor, y prenda, otra por el estudio, que en el florece, otro por los Rel√Įgiosos que tiene se√Īalados en Santidad, letras, y Dignidades; este de Barcelona¬†lo es por todos los quatro titulos juntos. Para serlo por el postrero sobravale S. Raymundo de Pe√Īafort. Quanto mas, que, allende d√®l tiene por hijos √† los Santos Fray Pedro Cendra, y Fray Iofre de Blanes, al Cardenal Fray Iuan de Casanova, √† los Obispos Fray Berenguer de Castellbisbal, Fray Guillermo de Barberan, Fray Pedro de Centelles, Fray Bernardo de Muro, Fray Ferrer Abella, y Fray Pedro Martir Coma, finalmente al doctissimo Fray Raymundo Martin, y otros.¬†Por el del estudio tambien lo es¬†pues agora es una de las Univerfidades de la Provincia;¬†y antiguamente¬†desde el tiempo del Rey de Aragon Don Iayme el II¬†fue estudio de la Orden,¬†en el qual el Bienaventurado San Vicente Ferrer oy√≤ logica i Theologia y ley√≤ Filosofia. Pues serlo por la antiguedad, no ay cosa mas sabida. Por razon del que la fundo, no deve nada en lustre √† qualquier Monasterio: que sabida cosa es, que le dio principio Don Berenguer de Palou, Obispo de la Ciudad de Barcelona, varon en todo grande"
(1).

√Čs a dir que, segons el Pare Marcillo, ten√≠em Estudi amb Jaume II (1285-1295), per√≤, si cita Sant Ramon de Penyafort com a fundador, el podem situar amb Jaume I, del qual era Conseller.

M√©s endavant, vaig trobar un text del mateix Marcillo on Mart√≠ l'Hum√† (tradu√Įt al castell√†) hi diu textualment:

"Atendiendo à las conveniencias de nuestros subditos, con mayor voluntad hazemos aquellas provisiones, i gracias, que vemos ser colmadas de frutos, à aquellos principalmente, que, insistiendo en nuestro servicio, no dudan exponer, cuando se ofrece ocasión, sus personas, y sus averes por nosotros.

Mientras, pues miramos de espacio los grandes servicios (que por evitar prolixidad nos parece pasar en silencio) que la Universidad de la esclarecida Ciudad de Barcelona ha hecho a nuestros predecesores  y con mas liberalidad a nosotros, continuandolos con mas pronta voluntad" (2).

"Universitat" també té, sovint, el sentit de comunitat (municipi, govern municipal, unió de gent, etc.). Però veiem que el pare Marcillo empra en altres llocs del llibre el mateix terme Universitat sense possibilitat de cap altra interpretació: "ni fuera fàcil contar los hombres doctos que en esta han florecido"(3).

De fet, queda palés que aquest passatge -en el moment en què el rei vol crear l'Estudi de Medicina- es refereix a la "Universitat", i no pas als "subditos" i "sus averes" del primer paràgraf, que només serveix de pròleg del segon, és a dir "Universitat" en sentit d'Estudi General, ja que és un fet reconegut oficialment per la historiografia, que , cap al 1401, Martí l'Humà va intentar crear un Estudi de Medicina a Barcelona i els de Lleida s'hi van oposar, perquè els feia la competència.

La frase del segon paràgraf  "ha hecho a nuestros predecesores" dóna fe que la Universitat de Barcelona ja existia durant uns quants regnats de la seva nissaga reial, que són tants que els deixa en silenci: començant per Jaume I i seguint amb Pere II el Gran, Jaume II, Alfons el Benigne, Pere el Cerimoniós i Joan el Caçador fins arribar a qui signa l'escrit, el rei Martí l'Humà. Total, uns dos-cents anys, aproximadament.


Reis de Catalunya implicats (com a mínim..) :
Jaume I

Pere el Gran (1276‚Äď1285)
Jaume II (1285‚Äď1295)
Alfons el Benigne(1327‚Äď1336)
Pere Ter√ß(1336‚Äď1387)
Joan el ca√ßador (1387‚Äď1396)
Mart√≠ l'Hum√† (1396‚Äď1410)

Cronologia d'universitats relacionades:
Palencia: segle XI (fundada l'escola). Tello Téllez l'amplia 1208 -1214, aprovació pontifícia d'Honori III en 1221. una de les primeres d'Europa, després de Bolonya, París, Oxford i Montpeller.
Salamanca:1219 escola  catedralícia, Estudi General el 1243. Sancionada per Alfons X el Savi el 1254 iper  butlla papal d'Alexandre IV el 1255.
Montpeller: 1220 pel cardenal Conrad i confirmada pel Papa  Nicolau IV en una butlla en 1289.
Lleyda: 1300
Alcalà: 1293. Tanmateix no seria erigida com a Universitat fins a 1499,  quan el Cardenal Cisneros la va ratificar mitjançant Butlla Pontifícia concedida per Alexandre VI
Barcelona:1450 Alfons el Magnànim
València:1499




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.