L'alefat o alfabet hebreu, algunes vegades denominat mitjançant la seva forma hebrea álef-bet (אָלֶף-בֵּית), és la sèrie formada per les consonants hebrees. Està compost per 22 caràcters, dels quals cinc tenen una grafia diferent a la fi de les paraules. S'utilitza per escriure l'idioma hebreu, el jiddisch i, en menor mesura, el judeuhispà.

Álef-Bet
tipus	Abyad
idiomes	hebreu jiddisch judeuhispàl mossàrab
època	Segle III a. C. - actualitat
estat	actiu
antecessors	jeroglífics escriptura protosinaítica alfabet fenici alfabet arameu Álef-Bet
germans	nabateu siríac Palmireno mandeu brahmi pahlavi sogdià
direcció	de dreta a esquerra
lletres	א ב ג ד ה ו ז ח ט י כ ל מ נ ס ע פ צ ק ר ש ת
Unicode	O + 0590 to U + 05FF O + FB1D to U + FB4F
ISO 15924	Hebr
[ Editar dades a Wikidata ]

L'álef-bet és originalment un abyad, és a dir, només conté caràcters consonàntics. La puntuació diacrítica dels masoretes s'utilitza únicament com una ajuda en l'aprenentatge de l'idioma, ja que originalment l'idioma hebreu -tant modern com antic- no la utilitza, és el lector qui la proveeix. El hebreu arcaic es va emprar des de la seva creació fins als patriarques. El hebreu antic apareix en l'època dels Reis (Saül, David, Salomó, etc.), i el hebreu quadrat o modern apareix per primera vegada en el segle III a.C.

Alfabet sense puntuació

É

Alfabet sense puntuació

És la manera més comuna d'escriptura en hebreu, fins i tot en la premsa escrita i la prosa. Al seu torn, com en espanyol, hi ha diferents estils de lletres: de motlle, impremta i estil cursiu o manuscrit. A continuació es mostren les 22 lletres que formen l'álef-bet, incloent les cinc lletres d'ús exclusiu al final de les paraules anomenades sofit:

LLletra	א א	ב ב	ג ג	ד ד	ה ה	ו ו	ז ז	ח ח	ט ט	י י	כ כ
Noms	Alef (אל"ף)	Bet (בי"ת)	Guímel (גימ"ל)	Dálet (דל"ת)	Hei (ה"א)	Vav (ו"ו)	Zayn (זי"ן)	Jet (חי"ת)	Tet (טי"ת)	Yod (יו"ד)	Kaf (כ"ף)
Pronunciació	/ʔ/	/b/, /v/	/g/, /ʤ/	/d/, /ð/	/h/	/v/, /β/, /o:/, /u:/, /w/	/z/, /ʒ/	/χ/, /ħ/	/t/	/j/, /i/, /y/	/k/, /x/
LLletra	ל ל	מ מ	נ נ	ס ס	ע ע	פ פ	צ צ	ק ק	ר ר	ש ש	ת ת
Noms	Lámed (למ"ד)	Mem (מ"ם)	Nun (נו"ן)	Sámej (סמ"ך)	Ayin (עי"ן)	Pei (פ"א)	Tzadi (צד"י)	Qof (קו"ף)	Resh (רי"ש)	Shin (שי"ן)	Tav (ת"ו)
Pronunciació	/l/	/m/	/n/	/s/	/ʕ/	/p/, /ʔ/, /f/, /β/	/ʦ/, /tʃ/	/k/	/ʁ/	/ʃ/, /s/	/t/, /θ/

Lletres sofit

Existeixen 5 lletres hebrees que són reemplaçades gràficament per altres amb igual so i nom quan apareixen a la fin d'un mot, anomenades sofit. La paraula kamnafetz serveix per recordar els noms de les cinc lletres sofit existents.

Lletra	ך	ם	ן	ף	ץ
Noms	Kaf Sofit (כ"ף סופית)	Mem Sofit (מ"ם סופית)	Nun Sofit (נו"ן סופית)	Pei Sofit (פ"א סופית)	Tzadi Sofit (צד"י סופית)
Pronunciació	/χ/	/m/	/n/	/p/, /ʔ/, /f/, /β/	/ʦ/, /tʃ/

 

Alfabet amb puntuació

S

					Alfabet amb puntuació

S

Alfabet amb puntuació

S'utilitza principalment com a mètode d'ensenyament de l'idioma hebreu i en poesia. S'empra sempre a l'escriure en jiddisch.

Lletra	א	בּ	ב	ג	גּ	ג׳	ד	דּ	ד׳	ה	ו	וּ	וֹ	וו) , ו׳)	ז	ז׳	ח	ט	י
Noms	Alef (אל"ף)	Bet, Vet (בי"ת)		Guímel (גימ"ל)			Dálet (דל"ת)			He (ה"א)	Waw (ו"ו)				Zain (זי"ן)		Jet (חי"ת)	Tet (טי"ת)	Yod (יו"ד)
Pronunciació	/ʔ/	/b/	/v/	/g/		/ʤ/	/d/		/ð/	/h/ o /ʔ/	/v/ o /β/	/uː/	/oː/	/w/	/z/	/ʒ/	/x/	/t/	/j/ o /y/
Lletra	יִ	כּ	כ	ל	מ	נ	ס	ע	פּ	פ	צ	צ׳	ק	ר	שׁ	שׂ	תּ	ת	ת׳
Noms	Yod (יו"ד)	Kaf (כ"ף)		Lámed (למ"ד)	Mem (מ"ם)	Nun (נו"ן)	Samekh (סמ"ך)	Ayn (עי"ן)	Pei (פ"א)		Tzadi (צד"י)		Kuf (קו"ף)	Resh (רי"ש)	Shin (שי"ן)		Taf (ת"ו)
Pronunciació	/i/	/k/	/χ/	/l/	/m/	/n/	/s/	/ħ/	/p/ o /ʔ/	/f/ o /β/	/ʦ/	/tʃ/	/k/	/ʁ/	/ʃ/	/s/	/t/		/θ/

Lletres sofit

Diferents formes de lLletra cursiva

Hebreu cursiu

És una manera més fàcil d'escriure hebreu. Equival a la nostra lLletra cursiva.

Hebreu cursiu
Hebreu	א	ב	ג	ד	ה	ו	ז	ח	ט	י	כך
Hebreu cursiu
Hebreu	ל	מם	נן	ס	ע	פף	צץ	ק	ר	ש	ת

Hebreu Rashi

És un hebreu semicursiu.

Hebreu cursiu
Hebreu	א	ב	ג	ד	ה	ו	ז	ח	ט	י	כ ך
Hebreu cursiu
Hebreu	ל	מ ם	נ ן	ס	ע	פ ף	צ ץ	ק	ר	ש	ת

 

Signes de puntuació ( Niqud )

símbol	nom	AFI	transliteració	Unicode
ְ	sheva	[E], Ø	ə, i, ', cap	O + 05B0
ִ	hiriq	[I]	i	O + 05B4
ֵ	zeire	[E]	i	O + 05B5
ֶ	segol	[E]	i	O + 05B6
ַ	pataj	[A]	a	O + 05B7
ָ	kamatz	[A]	a	O + 05B8
ֹ	holam	[O]	o	O + 05B9
ֹ	dages	[O]	o	O + 05B9
ּ	dagesh	[B], [g], [d], [k], [p], [t]	b, g, d, k, p, t	O + 05BC
ּ	mapiq	[H]	h	O + 05BC
ֻ	kubutz	[U]	o	O + 05BB
ֿ	rafe	Aquest símbol és utilitzat en l'hebreu bíblic i també en jiddisch. Serveix per distingir פּ [p] de פֿ [f]; també per indicar silenci en una lLletra com en ה o א.		O + 05BF
ׂ	punt de Shin	[Ʃ]	sh	O + 05C1
ׁ	punt de Sense	[S]	s	O + 05C2

Numeració hebrea

Article principal: Numeració hebrea

En l'hebreu totes les lletres tenen al seu torn un valor numèric, com s'aprecia en la següent taula:

lLletra	valor	lLletra	valor	lLletra	valor
א	1	י	10	ק	100
ב	2	כ	20	ר	200
ג	3	ל	30	ש	300
ד	4	מ	40	ת	400
ה	5	נ	50	ך	500
ו	6	ס	60	ם	600
ז	7	ע	70	ן	700
ח	8	פ	80	ף	800
ט	9	צ	90	ץ	900

Caràcters hebreus en l'art

• Art jueu. Rellotge de la Sinagoga d'Amsterdam, segle XVIII.

• Francisco de Goya, "El nom de Déu", YHWH (יהוה), detall de l' tetragrámaton hebreu en triangle. representat en La Glòria, 1772. Basílica del Pilar, Saragossa.

• La principal font d'el patrimoni hebreu és la Torà, preservada en aquesta estampa de Lilien per la La reina de l' Shabat, en el vestit figuren els caràcters emprats per l'idioma hebreu.

• Quatre lletres hebrees suggerint la paraula "amor" (אהבה) en hebreu. Robert Indiana, ahava, 1977. Museu d'Israel, Jerusalem.

Notes

1. DRAE veu alefato: http://buscon.rae.es/drae/?type=3&val=alefato&val_aux=&origen=REDRAE consultat 2014.06.22
2. álef-bet o alfabet hebreu
3. El triangle emprat per Goya té connotacions tant jueves com cristianes, suggerint el component diví de la Estrella de David així com també la noció de Santíssima Trinitat

1. La reina de l'Shabat és símbol de l' Israel i també de la fe hebraica. L'estampa d'Lilien és una il·lustració per Judà, llibre de poesies sobre temes bíblics per Borries von Münchhausen, Berlín, 1900-1. The University of Chicago Chronicle, Vol. 21, № 2 4 d'octubre del 2001: October Highlights ; consultat 1 novembre 2014.

Vegeu també

• alfabet semític
• hebreu quadrat
• hebreu tiberiano
• hebreu medieval
• idish

Enllaços externs

• Wikimedia Commons alberga una galeria multimèdia sobre l'alfabet hebreu.
• Evolució de l'alfabet hebreu: proto-hebreu (hebreu arcaic) i hebreu quadrat (hebreu judaic)
• Roni Goldberg: El renaixement de l'idioma hebreu (en format pdf)