La vaca cegahisto.cat



15-08-2015  (2292 lectures)

Història del motor de combustió interna

Prototipus de motor de combustió interna presentat per Carl Benz en la seva sol·licitud de patent d'un automòbil el 29 de juny de 1886.

Els orígens dels motors de combustió interna són molt remots. Especialment si es consideren els inicis o precedents d'alguns elements constitutius dels motors, imprescindibles per al seu funcionament com a tals.

Considerats com a màquines completes i funcionals, i productores d'energia mecànica, hi ha alguns exemples de motors abans del segle XIX. A partir de la producció comercial de petroli a mitjan del segle XIX (1850) les millores i innovacions foren molt importants. A finals d'aquell segle hi havia una munió de varietats de motors usats en tota mena d'aplicacions.

En l'actualitat els motors de combustió interna, malgrat els problemes associats (crisis energètiques, dependència del petroli, contaminació de l'aire, augment dels nivells de CO2,...), són encara imprescindibles i es fabriquen segons dissenys molt diferents i una gamma molt àmplia de potències que va des de pocs wats fins a milers de kW.

Precedents

Pistó foguer del SE d'Àsia
Molí romà d'Hieràpolis per a una serreria. Del segle tercer de l'Era Cristiana, és la mostra més antiga del mecanisme biela-manovella.[1][2][3][4]
  • S.XIII: els coets de p√≥lvora negra (motors coet, de combusti√≥ interna) foren usats pels xinesos, mongols i √†rabs.[8]
  • 1509: Leonardo da Vinci descriu un motor "atmosf√®ric".
  • S.XVII: L'inventor Christian Huygens feu experiments amb un motor de p√≥lvora negra.[9]
  • 1772: Antoine Laurent Lavoisier determina la composici√≥ de l'aire atmosf√®ric, explicant que era una barreja d'oxigen i de nitrogen ("azot" en franc√®s). La majoria de motors de combusti√≥ funcionen amb aire atmosf√®ric i, per tant, coneixer la seva composici√≥ √©s fonamental.
  • 1780¬†:Alessandro Volta inventa una pistola de joguina que dispara un tap de suro per l'explosi√≥ d'una mescla d'aire i hidrogen inflamada per una guspira el√®ctrica.[10]
  • 1790: Antoni de Mart√≠ i Franqu√®s va presentar una mem√≤ria dels seus experiments sobre la composici√≥ de l'aire, millorant la precisi√≥ de Lavoisier.[11]
  • 1791:John Barber proposa una turbina en la seva solicitud de la British patent #1833 ("A Method for Rising Inflammable Air for the Purposes of Producing Motion and Facilitating Metallurgical Operations").
  • 1798: El sold√† Tippu, governant de Mysore (India) fa el primer √ļs documentat de coets de ferro contra soldats brit√†nics.

Els primers assaigs reeixits

Modelo del motor Barsanti-Matteucci (1853) al Osservatorio Ximeniano en Florencia
C√≤pia de la patent del motor de compressi√≥, sol.licitada el 1863 per Niklaus Otto i Eugen Langen per a un motor de gas, a Anglaterra i altres pa√Įsos considerat el primer motor de combusti√≥ eficient pels jutges de l'Exposici√≥ de Par√≠s, en contrast amb el de Lenoir
  • 1800: Alessandro Volta. Bateria d'elements "secs".[12]
  • 1807:Nic√©phore Ni√©pce instal¬∑la un motor Pyr√©olophore en una barca i navega pel riu Saona. El motor anava amb una barreja de molsa, carb√≥ en pols i resina.N'obt√© la patent el 28 de juliol de 1807 per part de l'emperador Napoleon Bonaparte.[13][14][15][16]
  • 1807: L'enginyer su√≠s Fran√ßois Isaac de Rivaz construeix un motor de combusti√≥ interna propulsat per una mescla d'oxigen i hidrogen, amb ignici√≥ per guspira el√®ctrica.[17][18]
  • 1823: Samuel Brown patenta el primer motor de combusti√≥ interna aplicat en la ind√ļstria. Era "atmosf√®ric" (sense compressi√≥) i es basava en el "cicle de Leonardo"-segons Hardenberg- , amb una tecnologia ja anticuada en aquella √®poca.[19][20][21]
  • 1824:El f√≠sic franc√®s Sadi Carnot va publicar la teoria termodin√†mica dels motors t√®rmics. Amb la justificaci√≥ te√≤rica de la necessitat d'una compressi√≥ dels gasos per a augmentar la difer√®ncia entre les temperatures de treball superior i inferior. I l'increment del rendiment associat.[22]
  • 1826: L'americ√† Samuel Morey obt√© una patent per a un motor de gasolina o vapor sense compressi√≥.
  • 1832: El franc√®s Hyppolyte Pixii construeix una dinamo amb un imant permanent ( que de fet era una "magneto"). La magneto i sistemes derivats ("plats magn√®tics") s'usarien despr√©s en motors d'aviaci√≥, autom√≤bils de competici√≥ i motocicletes.
  • 1883: Siegfried Marcus. Patent d'un sistema de ignici√≥ per magneto.
  • 1838: L'angl√®s William Barnet obt√© una patent per a un motor amb compressi√≥. Primera refer√®ncia documentada d'una compressi√≥ en l'interior del cilindre d'un motor.[23][24]
  • 1839: Isaac Babbit invent√† l'aliatge anomenat metall babbit amb propietats antifregament i usat en coixinets. Els coixinets dels motors de combusti√≥ moderns s√≥n una versi√≥ modificada d'aquells.[25]
  • 1854-1857: Els italians Eugenio Barsanti i Felipe Matteucci inventen un motor de 4 cilindres en l√≠nia. La patent sembla perduda.
  • 1856: L'itali√† Pietro Benini construeix un prototipus de motor amb una pot√®ncia de 5 CV. En els anys seg√ľents fabrica motors d'un o dos cilindres m√©s potents usats en aplicacions est√†tiques en substituci√≥ de m√†quines de vapor.
  • 1859: Gaston Plant√©. Bateria de plom recarregable.[26]

Innovacions a partir de 1860

Un motor di√®sel constru√Įt per MAN AG (1906)
Motor d'un Ford T, de 4 cilindres, 2.896 cc. Amb vàlvules laterals i 20 CV/15kW (fabricat des de 1908)
Motor Hispano Suiza 8A
Avió de combat Spad S.XIII amb motor Hispano Suiza 8B (1916)
  • 1860: El belga Jean Joseph Etienne Lenoir fabrica un motor de combusti√≥ interna semblant a un motor de vapor de doble efecte amb cilindre horitzontal. Amb cilindres, pistons, bieles i volant. Fou el primer motor que va ser constru√Įt en quantitats importants.
  • 1860: Philander i Francis Roots patentaren un compressor volum√®tric, que aviat fou aplicat a la sobrealimentaci√≥ de motors.[27]
  • 1861: Primera patent confirmada d'un motor de 4 temps, a c√†rrec d' Alphonse Beau de Rochas. Un any abans sembla que Christian Reithmann havia fet un motor semblant per√≤ no es pot confirmar a manca d'una patent concreta.
  • 1862: L'alemany Nikolaus Otto comen√ßa a fabricar un motor de gas. Es tractava d'una llic√®ncia del motor sense compressi√≥ de Lenoir (no funciona gaire b√© i decideix millorar-lo).[28]
  • 1863: Nikolaus Otto, patenta a Anglaterra i altres pa√Įsos el primer motor de gas amb cicle de 4 temps (a compressi√≥) dissenyat en col¬∑laboraci√≥ amb Eugen Langen i el comen√ßa a fabricar el 1864.[29]
  • 1864: Nikolaus Otto fou el primer en fabricar i vendre un motor de gas. Es tractava d'un motor amb compressi√≥ amb un pist√≥ lliure patentat el 1963 amb un bon rendiment en la seva √®poca. A l'exposici√≥ Universal de Paris de 1867, el jurat li dona el primer premi, at√®s que t√© unes prestacions molt m√©s altes comparant-lo amb el de Lenoir que no √©s de compressi√≥. Funcionava amb un mecanisme de piny√≥ cremallera com es pot apreciar a la figura. Tingu√© un gran √®xit en el mercat de petits motors estacionaris.[28]
  • 1866: Georges Leclanch√©.[30]
  • 1870: Siegfried Marcus fou el primer en instal¬∑lar un motor de gasolina en un carret√≥ manual.
  • 1872: George Brayton va sol¬∑licitar una patent per a un motor de combusi√≥ externa (es considera de combusti√≥ externa, per√≤ les explicacions semblen afirmar el contrari) funcionant segons el cicle Brayton. Que √©s el que utilitzen les turbines de gas.[31]
  • 1876: Nikolaus Otto, en col¬∑laboraci√≥ amb Gottlieb Daimler i Wilhelm Maybach, va perfeccionar el motor amb cicle de 4 temps. Els tribunals alemanys no li concediren l'exclusiva de motors amb compressi√≥ ni del cicle de 4 temps. A partir d'aquesta decisi√≥ la compressi√≥ en els motors es generalitz√†.
  • 1879: Karl Benz patent√† un motor de 2 temps basat en la tecnologia del motor de 4 temps de Beau de Rochas. Posteriorment disseny√† i constru√≠ un motor de 4 temps segons idees pr√≤pies. Motor que va muntar en els seus autom√≤bils. Desenvolupat en el 1885 fou patentat el 1886. Foren els primers autom√≤bils fabricats.
  • 1881: Camile Faure. Millores en la bateria de plom.[32]
  • 1882: James Atkinson patent√† el motor amb cicle Atkinson, que oferia una fase de pot√®ncia per cada revoluci√≥ amb volums diferents d'aspiraci√≥ i expansi√≥.[33]
  • 1885: Gottlieb Daimler va patentar un compressor volum√®tric.
  • 1887: Gustaf de Laval . Tovera Laval.
  • 1889: Patent per a obtenir alumini per electrolisi (proc√©s Hall-Heroult). Aquest proc√©s va convertir l'alumini en un metall assequible i va permetre el seu √ļs industrial. Moltes peces dels motors s√≥n d'aliatges d'alumini.[34]
  • 1891: Herbert Akroyd Stuart, inventor i fabricant de motors semi-di√®sel (motors de bulb calent, amb ignici√≥ per compressi√≥) que empraven un sistema de injeccci√≥ de combustible a pressi√≥.[35]
  • 1892: Rudolf Diesel
  • 1896: Karl Benz . Motor "boxer".
  • 1896: Lanchester "boxer".[36][37]
  • 1896: Gustav Mees. Primera patent de v√†lvules desmodr√≤miques.
  • 1897: El que seria guanyador d'un premi Nobel , el suec Nils Gustaf Dal√©n va proposar una turbina de gas.
  • 1900: Rudolf Diesel espos√† el seu motor a l'Exposici√≥ Universal. L'oli de cacauet n'era el combustible.
  • 1900: Wilhelm Maybach disseny√† un motor segons especificacions d' Emil Jellinek, per a ser fabricat a la f√†brica de Daimler Motoren Gessellschaft. El motor s'anomen√† Daimler-Mercedes pel nom de la filla del senyor Jellinek. Autom√≤bils amb aquest motor foren constru√Įts des de 1902.[38][39]
  • 1901: Packard. Avan√ß manual de l'encesa.
  • 1901: George Herbert Skinner. Carburador SU.
  • 1903: Konstantin Tsiolkovsky. Preconitzava l'√ļs de coets amb combustible l√≠quid per a arribar a l'espai exterior, fora de l'atmosfera terrestre.
  • 1903: Aegidius Elling constru√≠ una turbina de gas amb un compressor cent√≠fug. La primera turbina de gas que va funcionar.
  • 1905: Alfred Buchi va patentar el turbocompressor i en va fabricar alguns.
  • 1905: Cameron Waterman patenta un motor de foraborda de 4 temps. El 1907 en va fabricar uns 24. Els cinc anys seg√ľents en va vendre milers d'unitats.
  • 1905: Bateries el√®ctriques usades en autom√≤bils. Nom√©s per al sistema d'enllumenat.
  • 1903-1906: L'equip format per Armengaud i Lemale constru√≠ una turbina de gas amb tres compressors accionat per una turbina. La relaci√≥ de compressi√≥ era molt baixa, 3:1, i el rendiment massa petit ( aproximadament d'un 3%) feu abandonar el projecte.
  • 1907: Elwood Haynes patent√† l'aliatge "Stellite". Encara usat en seients de v√†lvules de motors.
  • 1908: Ernest Godward, neozeland√®s, invent√† un "economitzador" de combustible.[40]
  • 1908: Hans Holzwarth investiga de forma pr√†ctica en una turbina basada en el cicle Otto. La combusti√≥ es produ√Įa a volum constant i, a igualtat de materials, havia de tenir m√©s rendiment que les turbines de cicle Brayton. L'any 1927 havia assolit un rendiment del 13%.[41]
  • 1908: Ren√© Lorin patent√† un disseny de motor "ramjet".
  • 1908: Comen√ßa la fabricaci√≥ de l'autom√≤bil Ford T, amb un motor de 4 cilindres.[42]
  • 1910: Cadillac. Encesa per distribu√Įdors Delco.
  • 1910: Charles Y. Knight. Patent del motor Knight, sense v√†lvules amb camisa corredora. Sembla que hi ha una patent de 1906. [43][44] [45]
  • 1912: Charles Kettering invent√† el primer motor d'arrencament pr√†ctic.[46]
  • 1912: Peugeot va guanyar les 500 milles de Indianapolis amb un motor de 4 cilindres en l√≠nia i 2 arbres de lleves en culata, de 4.600 cc de cilindrada.[47]
  • 1912: Delage Grand Prix. V√†lvules desmodr√≤miques.

Innovacions des de la Primera Guerra Mundial fins al final de la Segona

Motor de pistons lliures Pescara funcionant com a generador de gasos calents per a accionar una turbina.
Messerschmitt Me 262A al museu National Museum of the United States Air Force. Amb dos motors de reacció.
Morgan Super Sport amb un motor JAP (1934).
  • 1913: Cadillac. Motors d'arrancament el√®ctrics en autom√≤bils, accionats per bateria el√®ctrica.
  • 1914: Motor Hispano Suiza per a avions, model 8A.
  • 1914: Elektron, aliatge de magnesi, molt lleuger (densitat 1,8 g/cm3). Usat en diverses parts de motors.
  • 1916: Auguste Rateau sugger√≠ usar els gasos d'escapament del motor per a accionar compressors i millorar les prestacions dels motors d'aviaci√≥ a gran altitud.
  • 1920: En un informe a la R.A.F. William Joseph Stern opinava que el motor de turbina no tenia futur en la aeron√†utica. Basava les seves conclusions en el baix rendiment dels compressors de l'√®poca.
  • 1920?: Cambra de combusti√≥ Heron (dins del pist√≥ amb culata plana). L'inventor, Samuel D.Heron patentaria despr√©s les v√†lvules refredades amb sodi (1923 i 1929) i milloraria el motor Wright de 9 cil. en estrella amb que Charles Lindbergh va volar sense escales sobre l'Atl√†ntic en 1927.
  • 1923: Maxime Guillaume patent√† la turbina de gas de flux axial. Amb etapes m√ļltiples en el compressor i la turbina i una cambra de combusti√≥ de grans dimensions.
  • 1923: Tatra. Motor boxer 2 cilindres refredat per aire.
  • 1924: Ferdinand Porsche. Motor boxer Daimler-Benz (F 7502) 2 cilindres refredat per aire.[48]
  • 1925: Un informe d' Edgar Buckingham al National Bureau of Standards dels Estats Units sobre els motors de reacci√≥ declarava que tenien un rendiment insuficient, amb consums de combustible cinc vegades m√©s grans que els motors de pistons.
  • 1925: El suec Jonas Hesselman present√† un motor de gasolina amb injecci√≥ directa de combustible.[49]

[50]

  • 1925: Clessie L.Cummins. Patent d'un injector de combustible.[51]
  • 1925: Wilhelm Pape va patentar un motor de volum constant.
  • 1926: Alan Arnold Griffith va publicar un estudi sobre el funcionament i les bases te√≤riques de les turbines de gas ("Aerodynamic Theory of Turbine Design"), indicant els errors de les tubines constru√Įdes fins aleshores i les millores possibles. Va explicar la manera de construir un turbopropulsor.
  • 1926. Robert Goddard va llan√ßar el primer coet amb propergols l√≠quids.
  • 1927: Bomba de injecci√≥ Bosch, de tipus mec√†nic per a gasoli i destinada a motors di√®sel.
  • 1927: Publicaci√≥ de l'obra "Steam and gas turbines" per Aurel Stodola. Refer√®ncia dels futurs dissenys de motors a reacci√≥.[52]
  • 1927: Prova d'un turbocompressor d'arbre √ļnic a la Royal Aircraft Establishment, amb √†leps de secci√≥ aerodin√†mica (tipus ala d'avi√≥).
  • 1928: Raul Pateras, marqu√®s de Pescara i resident a Barcelona, patent√† un motor de pistons lliures.[53][54]
  • 1928: Motor Waukesha amb relaci√≥ de compressi√≥ variable per a determinar l'√≠ndex d'oct√†.[55]
  • 1928: Autom√≤bil Opel mogut per coets de p√≥lvora negra premsada. (Amb elements aerodin√†mics mal dissenyats). A la vegada experimental i publicitari.[56]

[57]

  • 1929: Wright R-975. Motor de 9 cilindres en estrella, refredat per aire.
  • 1929: Lycoming R-680. Motor de 9 cilindres en estrella, refredat per aire.
  • 1929: Frank Wittle va publicar les seves idees sobre motors de reacci√≥.
  • 1929: Motor pulsoreactor patentat a Alemanya per Schmidt.
  • 1929: Patent per a una v√†lvula amb sodi a l'interior. Des de 1910 hi havia hagut diversos intents de millorar el refredament de les v√†lvules, amb dissenys de v√†lvules buides i plenes de mercuri. L'√ļs del sodi fou un progr√©s important que s'ha mantingut fins a l'√®poca actual.[58]
  • 1929: Felix Wankel. Patent d'un motor rotatiu.[59]
  • 1930: Studebaker. Avan√ß de l'encesa pel buit de l'admissi√≥.
  • 1930: Frank White va patentar el motor a reacci√≥.
  • 1930: Cadillac: Motor V16 per a autom√≤bils.
  • 1931: Chrysler. Avan√ß de l'encesa per buit i for√ßa centr√≠fuga combinats.
  • 1931: Tatra. Motor V12 refredat per aigua.[60]
  • 1932: Presentaci√≥ del motor Bourke, dissenyat per Russell Bourke. Amb sistema "scotch yoke".
  • 1933: Heraclio Alfaro. Patent d'un motor amb arbre central i cilindres en disposici√≥ de rev√≤lver actuant sobre l'arbre a trav√©s d'un sistema de lleves.[61]
  • 1934: Cuirassats Deutchsland, Admiral Graf Spee i Admiral Scheer cadascun amb 8 motors di√®sel de dos temps i doble acci√≥ i una pot√®ncia total de 52.050 CV.[62]
  • 1935: La firma Opel aplica el granallatge a les molles de v√†lvula dels motors. Es tracta d'un procediment que augmenta molt la resist√®ncia a la fadiga.[63]
  • 1936: El franc√®s Ren√© Leduc fa funcionar un prototipus de "ramjet".
  • 1937: Patent de Michael Kadenacy (sobre l'efecte Kadenacy en motors de dos temps). Hi ha patents angleses pr√®vies.[64]
  • 1937: Motor Jumo 204.
  • 1937: El motor de reacci√≥ experimental Heinkel HeS 1, amb compressor centr√≠fug i hidrogen com a combustible fa les primeres proves a Hirth.
  • 1937: Patent per a un sistema de compressor amb refredament de l'aire comprimit ("intercooler"). Louis Birkit (familiar de Marc Birkit de Hispano Suiza?).[65]
  • 1938: Volkswagen. Motor de 4 cilindres boxer refredat per aire.
  • 1940: Alfa Romeo 6C2500. Sistema el√®ctric de injecci√≥ de gasolina Caproni-Fuscaldo.[66]
  • 1940: Brown Boveri. Compressor Comprex, per ones de pressi√≥.[67]
  • 1941: Jeep.
  • 1941: Tanc Sherman. Amb motor Wright (vegeu Wright R-975, any 1929) fabricat per Continental.
  • 1942: Primer vol d'un avi√≥ amb motor de reacci√≥, amb el Messerschmitt Me 262.[68]
  • 1942: Tanc Tiger amb motor Maybach HL 230 P45, de 12 cilindres en V.
  • 1942: Motor Rolls-Royce Merlin 61. Primer motor d'aviaci√≥ amb compressor centr√≠fug de dues etapes amb "intercooler" i "aftercooler".[69]
  • 1945: Stuart Hillborn. Sistema de injecci√≥ per a autom√≤bils "hot rod".

Període 1945-2000

Motor d'aviació Continental O-520. De 6 cilindres oposats en pla (bóxer) i refredats per aire
Motor Ferrari 125 "Testa Rossa" de 1961, amb sis carburadors Weber de doble cos. Vegeu les trompetes d'admissió just al damunt
Automòbil de competició STP Oil amb motor de turbina de gas. 500 Milles de Indianapolis, 1967. Vegeu la turbina disposada longitudinalment a l'esquerra del pilot
  • 1947: Primer motor Ferrari V12, dissenyat per Gioacchino Colombo. Dues v√†lvules per cilindre, un arbre de lleves en cada culata i una cilindrada total de 1.496,77 cc. Amb una relaci√≥ de compressi√≥ de 7,5:1 donava una pot√®ncia de 118 CV (88kW) a 6.800 rpm.
  • 1947: Dykes.Patent per a un anell de pist√≥ en forma de L. Paul de Kantzow Dykes (UK).[70]
  • 1948: Citro√ęn 2 CV. Motor de 2 cilindres boxer refredat per aire.
  • 1949: Motor BRM V16.[71]
  • 1950: Motor Napier Deltic.
  • 1950: Rover Jet. Autom√≤bil de turbina de gas.
  • 1951: Tony Vanderwell. Primers √®xits dels coixinets llisos de paret prima (Thin-Wall bushings o Thin wall bearings en angl√®s) en motors de competici√≥.[72]
  • 1951:Daniel Zimmermann. Primera v√†lvula rotativa en motors de 2 temps? [73]
  • 1952: Bosch. Sistema de injecci√≥ de gasolina en autom√≤bils de turisme (Goliath GP700, Gutbrod Superior 600).
  • 1953: Walter Kaaden. Va perfeccionar la v√†lvula rotativa o v√†lvula de disc en els motors de dos temps a la firma de motocicletes MZ. [73]
  • 1954: Primer prototipus funcional del motor rotatiu de Felix Wankel.[74]
  • 1956: Injecci√≥ de combustible Lucas, per sistema mec√†nic. Usada per primer cop en els autom√≤bils Jaguar tipus D.[75]
  • 1956: W.C. Bubniak. Patent per a un recuperador de calor rotatiu. Usat en algunes turbines de gas posteriors.[76]
  • 1957: Motor Napier Deltic Turbocompound.
  • 1957: A la Zona Franca de Barcelona s'inici√† la producci√≥ del SEAT 600. Amb un motor de gasolina de 4 temps, 4 cilindres i 633 cc.
  • 1957¬†?: Coixinets aerodin√†mics ( "Foil bearings" o "foil-air bearings" en angl√®s). Usats en turbines de gas. No necessiten ni oli, ni aire a pressi√≥ per a funcionar.
  • 1959: Chevrolet Corvair. Motor 6 cilindres boxer refredat per aire.
  • 1961: Delco Division (General Motors). Distribu√Įdor sense contactes ni condensadors, basat en l'electr√≤nica.
  • 1963: Motor Porsche 6 cilindres oposats en pla (b√≥xer), refredat per aire for√ßat. Originalment tenia una cilindrada de 2000 cc i equipava el model 911.
  • 1963: Rover-BRM. Autom√≤bil esportiu que particip√† en les 24 hores de Le Mans.[77][78]
  • 1963; Autom√≤bil de turbina Chrysler Turbine, fabricat en petita s√®rie per a proves reals en carretera.
  • 1966: Motor BRM H16 ( Refer√®ncia BRM P75). Aquest motor de competici√≥, dissenyat per Tony Rudd i Geoff Johnson, estava format per dos motors de 8 cilindres b√≤xer superposats amb dos cigonyals connectats entre s√≠. Va tenir molts problemes per manca de fiabilitat.
  • 1966: Wesley V. Taylor. Patent per a una turbina de gas amb recuperador rotatiu de calor.[79]
  • 1967: Motor Ford Cosworth per a F√≥rmula 1, 3000 cc, V8.
  • 1967: Un STP Oil Special amb motor de turbina particip√† (i va estar a punt de guanyar) a les 500 milles de Indianapolis.
  • 1967: Motor BMW Apfelbeck per a F√≥rmula 2. Amb 4 v√†lvules en disposici√≥ radial.[80]
  • 1968: Harry Ricardo; Libre "The high-speed internal combustion engine".
  • 1968: Howmet. Autom√≤bil esportiu amb motor de turbina de gas.
  • 1973: Cami√≥ d√ļmper prototipus Terex 33-19 "Titan". Amb un motor de 16 cilindres en V de 169,49 litres i una pot√®ncia de 3300 CV(2500 kW).
  • 1980: Renault F√≥rmula 1. V√†lvules amb molla pneum√†tica.
  • 1983: Porsche 917/30. Motor 12 cilindres en V de 180 graus (cilindres en pla per√≤ no del tipus b√≥xer). Amb dos turbocompressors i 1580 CV ( 1180 kW).
  • 1983: La societat Agip proporciona a Ferrari una gasolina amb aigua emulsionada per a F√≥rmula 1.[81]
  • 1983?: Art√©s Jet (Barcelona). Primera microturbina axial per a aeromodels.[82][83]
  • 1984: Michael L. McKay. Patent d'un sistema de injecci√≥ de combustible a baixa pressi√≥ assitit per aire. Propietat de l'empresa australiana Orbital.[84][85]
  • 1990: George J. Coates. Patent d'una v√†lvula rotativa.[86]
  • 1991: Vict√≤ria d'un Mazda 787 B a les 24 Hores de Le Mans. Amb un motor Wankel de 4 rotors.
  • 1995: Patent d'un sistema termo-fotoel√®ctric de generaci√≥ d'electricitat a partir de la combusti√≥ de gas.[87][88]
  • 1997: Patent d'un motor de turbina amb cicle de detonaci√≥ ("Detonation Cycle Gas Turbine engine").[89]
  • 1997: Viking 29. Autom√≤bil constru√Įt amb motor el√®ctric i generadors termo-fotoel√®ctrics per combusti√≥ de gas.[90]
  • 1997: Honda, mini motor de 4 temps. Cilindrada 22 cc. Pot√®ncia 0.74 kW (1hp) a 7000 rpm.[91][92]

Innovacions en el segle XXI

El vaixell portacontenidors Emma Mærsk , amb un motor principal Wärtsilä , dièsel de 14 cilindres i 109.000 CV
  • 2001: Motor de 4 temps amb distribuci√≥ per camisa rotativa.[93][94]
  • 2004: Cami√≥ d√ļmper Liebherr T 282B. C√†rrega √ļtil de 347 Tm. Amb un motor de 20 cilindres en V de 90.000 cc (90 litres).
  • 2003: Motor di√®sel per a aeron√†utica. 93 kg, 100 CV.[95]
  • 2005: Audi R10. LMP1 (Le Mans Prototype). Amb motor turbo di√®sel, V12, 5500 cc, pot√®ncia de m√©s de 650 CV. Guanyador de les 24 Hores de Le Mans de 2006, 2007 i 2008.
  • 2005: Julian A. Decuir i altres. Patent per a un sistema desmodr√≤mic per a v√†lvules.[96][97]
  • 2005: Fundaci√≥ d'una empresa que dissenya i fabrica microturbines de gas amb seu a Matar√≥[98][99]
  • 2006: Motor W√§rtsil√§ di√®sel de dos temps, catorze cilindres i 80 MW (109.000 hp) de pot√®ncia.[100]
  • 2006: Microturbina de gas. Pot√®ncia de 100 W a 500.000 rpm.[101]
  • 2010: Una de les patents sobre el sistema Gerotor. Es tracta d'una mena de turbina que disposa de compressor i expansionador de gasos a base d'engranatges "sense fregament", evitant les p√®rdues aerodin√†miques del √†leps de les turbines convencionals.[102]
  • 2010: Motor Mazda amb injecci√≥ directa de gasolina i relaci√≥ de compressi√≥ 14:1.[103]

Referències

  1. ‚ÜϬ† to: 1,0 1,1 Ritti, Grewe & Kessener 2007, p.¬†161(angl√®s)
  2. ‚ÜĎ ¬ęLa m√°quina romana de serrar piedras. La representaci√≥n en bajorrelieve de una sierra de piedras de la antig√ľedad, en Hier√°polis de Frigia y su relevancia para la historia t√©cnica (traducci√≥n al castellano: Miguel Ord√≥√Īez)¬Ľ, Las t√©cnicas y las construcciones de la Ingenier√≠a Romana, V Congreso de las Obras, 2010, pp.¬†381‚Äď401, http://www.traianvs.net/pdfs/2010_15_grewe.pdf
  3. ‚ÜĎ ¬ęDie Reliefdarstellung einer antiken Steins√§gemaschine aus Hierapolis in Phrygien und ihre Bedeutung f√ľr die Technikgeschichte. Internationale Konferenz 13.‚ąí16. Juni 2007 in Istanbul¬Ľ (en alem√°n), Bautechnik im antiken und vorantiken Kleinasien, Byzas, 9, Istanbul: Ege YayńĪnlarńĪ/Zero Prod. Ltd., 2009, pp.¬†429‚Äď454 (429), ISBN 978-975-807-223-1, http://www.freundeskreis-roemerkanal.de/Text/BAUTECHNIK%20IM%20ANTIKEN%20UND.pdf
  4. ‚ÜĎ ¬ęA Relief of a Water-powered Stone Saw Mill on a Sarcophagus at Hierapolis and its Implications¬Ľ (en ingl√©s), Journal of Roman Archaeology 20: 138‚Äď163 (161), 2007
  5. ‚ÜĎ OGATA, Masanori; Yorikazu SHIMOTSUMA. ¬ęOrigin of Diesel Engine is in Fire Piston of Mountainous People Lived in Southeast Asia¬Ľ. First International Conference on Business and technology Transfer. Japan Society of Mechanical Engineers, October 20-21, 2002. [Consulta: 2007-05-28].
  6. ‚ÜĎ Raghavan, M. D.. ¬ęThe Fire-Piston in South India.¬Ľ. Man p.¬†104‚Äď106. Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland, July 1935. [Consulta: 2007-08-04].
  7. ‚ÜĎ Pist√≥ foguer. Relaci√≥ amb el motor di√®sel.
  8. ‚ÜϬ† to: 8,0 8,1 Donald Routledge Hill (1998). Studies in Medieval Islamic Technology II, p. 231-232.
  9. ‚ÜĎ Onkar Singh. Engineering Thermodynamics. New Age International, 1 January 2007, p.¬†367‚Äď. ISBN 9788122417500 [Consulta: 16 octubre 2010].
  10. ‚ÜĎ Electric Pistol
  11. ‚ÜĎ Antoni Quintana i Mar√≠. Aportaci√≥ dels primers aeronautes al coneixement de la qu√≠mica de l'aire a les darreries del segle XVIII√®: reconstrucci√≥ i valoraci√≥ de les ascensions de l'itali√† Vincenzo Lunardi a Madrid el 12 d'agost de 1792 i el 8 de gener de 1793. Institut d'Estudis Catalans, 1996, p.¬†13‚Äď. ISBN 9788472833517 [Consulta: 18 octubre 2010].
  12. ‚ÜĎ Volta. Piles i bateries.
  13. ‚ÜĎ Curley, Robert. The 100 Most Influential Inventors Of All Time (en angl√®s). The Rosen Publishing Group, 2009, p.59. ISBN 1615300031.
  14. ‚ÜĎ (franc√®s) Le Pyr√©olophore, PDF
  15. ‚ÜĎ (franc√®s) Nic√©phore Niepce
  16. ‚ÜĎ (franc√®s) Pyr√©olophore
  17. ‚ÜĎ ¬ęThe History of the Automobile - Gas Engines¬Ľ. About.com, 2009-09-11. [Consulta: 2009-10-19].
  18. ‚ÜĎ Howard B. Rockman; IEEE Antennas and Propagation Society. Intellectual property law for engineers and scientists. Wiley-IEEE, 24 May 2004, p.¬†171‚Äď. ISBN 9780471449980 [Consulta: 16 octubre 2010].
  19. ‚ÜĎ T. Gill (1826), The Technical repository, p.383
  20. ‚ÜĎ Engine cooling Summary
  21. ‚ÜĎ Car History 4U - History of Gas Powered Motorised Vehicles
  22. ‚ÜĎ Sadi Carnot. R√©flexions sur la puissance motrice du feu, et sur les machines propres √† d√©velopper oette puissance .... Gauthier-Villars, 1824, p.¬†69‚Äď [Consulta: 15 octubre 2010].(franc√®s)
  23. ‚ÜĎ John W. Klooster. Icons of Invention: The Makers of the Modern World from Gutenberg to Gates. ABC-CLIO, 2009, p.¬†221‚Äď. ISBN 9780313347450 [Consulta: 17 octubre 2010].(angl√®s)
  24. ‚ÜĎ The Steam-Engine and Other Heat-Engines. CUP Archive, p.¬†585‚Äď. GGKEY:ETWFXD37U2D [Consulta: 18 octubre 2010].(angl√®s)
  25. ‚ÜĎ Plantilla:The Timetables of Science
  26. ‚ÜĎ Bateria d'elements "secs".
  27. ‚ÜĎ Earl Davis; Diane Perkins-Davis. Supercharging, Turbocharging and Nitrous Oxide Performance. MotorBooks International, 28 January 2002, p.¬†40‚Äď. ISBN 9780760308370 [Consulta: 18 octubre 2010].Informaci√≥ sobre la patent del compressor Roots.(angl√®s)
  28. ‚ÜϬ† to: 28,0 28,1 M√°quinas una historia ilustrada;Sigvard Strandh ISBN:84-86115-20-5
  29. ‚ÜĎ http://services.eng.uts.edu.au/~johnd/ICEngines/HISTORY%20OF%20THE%20OTTO.pdf
  30. ‚ÜĎ ¬ęBattery History and Development¬Ľ (en angl√®s).
  31. ‚ÜĎ Article sobre el motor Ready de George Brayton.(angl√®s)
  32. ‚ÜĎ [1]
  33. ‚ÜĎ Animaci√≥ d'un motor Atkinson (angl√®s)
  34. ‚ÜĎ Plantilla:US patent reference
  35. ‚ÜĎ Ransome-Wallis, Patrick. Illustrated Encyclopedia of World Railway Locomotives. Courier Dover Publications, 2001, p. 27. ISBN 0486412474.
  36. ‚ÜĎ Georgano, G.N. Cars: Early and Vintage 1886-1930 (London: Grange-Universal, 1990), p.22.
  37. ‚ÜĎ Ronald Barker; Anthony Harding. Automobile design: great designers and their work. David & Charles, 19 November 1970 [Consulta: 13 octubre 2010]. Motor de dos cilindres horitzontals oposats i dos cigonyals. P√†g. 60
  38. ‚ÜĎ NNDB Mapper:"Wilhelm Maybach"
  39. ‚ÜĎ The history behind the Mercedes-Benz brand and the three-pointed star. eMercedesBenz.com. April 17, 2008.
  40. ‚ÜĎ Una de les 72 patents d'economitzadors.(angl√®s)
  41. ‚ÜĎ Turbina de gas pulsant.(angl√®s)
  42. ‚ÜĎ http://library.thinkquest.org/27629/chronicle/1908.html
  43. ‚ÜĎ Patent d'un motor amb "sleeve valve"(angl√®s)
  44. ‚ÜĎ Video de funcionament d'un motor Knight.(angl√®s)
  45. ‚ÜĎ [2](angl√®s)
  46. ‚ÜĎ [3]
  47. ‚ÜĎ Darke, p.1686 & 1688.
  48. ‚ÜĎ Daimler-Benz (F 7502)
  49. ‚ÜĎ Scania fordonshistoria 1891-1991 (en suec), 1992. ISBN 91-7886-074-1. (Translated title: Vehicle history of Scania 1891-1991)
  50. ‚ÜĎ Volvo ‚Äď Lastbilarna ig√•r och idag (en swedish), 1987. ISBN 91-86442-76-7. (Translated title: Volvo trucks yesterday and today))
  51. ‚ÜĎ Primera patent Cummins d'un injector per a motors di√®sel. (angl√®s)
  52. ‚ÜĎ Korpela, Seppo A. Principles of Turbomachinery (en angl√®s). John Wiley & Sons, 2012, p.10. ISBN 1118162447.
  53. ‚ÜĎ Patent de 1928 d'un motor de pistons lliures.
  54. ‚ÜĎ Marxa for√ßosa de Barcelona amb un prototipus de motor de pistons lliures. (franc√®s)
  55. ‚ÜĎ [4] (angl√®s)
  56. ‚ÜĎ [5] (angl√®s)
  57. ‚ÜĎ [6] (angl√®s)
  58. ‚ÜĎ Patent d'una v√†lvula amb sodi a l'interior (angl√®s)
  59. ‚ÜĎ A. Golovin; V. Tarabarin. Russian Models from the Mechanisms Collection of Bauman University. „ā∑„É•„Éó„É™„É≥„ā¨„Éľ„ÉĽ„āł„É£„ÉĎ„É≥ś†™ŚľŹšľöÁ§ĺ, 7 November 2008, p.¬†169‚Äď. ISBN 9781402087752 [Consulta: 23 octubre 2010].
  60. ‚ÜĎ Georgano, G. N. Cars: Early and Vintage, 1886‚Äď1930. (London: Grange-Universal, 1985)
  61. ‚ÜĎ Motor Alfaro, Vegeu Dyna-Cam (angl√®s)
  62. ‚ÜĎ A Short History of Naval and Marine Engineering. CUP Archive, p.¬†337‚Äď. GGKEY:07FJ5RRB9XX [Consulta: 14 octubre 2010].
  63. ‚ÜĎ George E. Totten. Handbook of residual stress and deformation of steel. ASM International, 2002, p.¬†345‚Äď. ISBN 9780871707291 [Consulta: 22 mar√ß 2011].(angl√®s)
  64. ‚ÜĎ Patent USA de l'efecte Kadenacy. (angl√®s)
  65. ‚ÜĎ Patent per a un sistema "intercooler" (angl√®s)
  66. ‚ÜĎ Sistema de injecci√≥ de gasolina Caproni
  67. ‚ÜĎ [7] (angl√®s)
  68. ‚ÜĎ Hecht, Heinrich. The World's First Turbojet Fighter - Messerschmitt Me 262. Atglen, Pennsylvania: Schiffer Publishing, 1990. ISBN 0-88740-234-8.Plantilla:Page needed
  69. ‚ÜĎ David B. Thurston. The world's most significant and magnificent aircraft: evolution of the modern airplane. SAE, August 2000, p.¬†116‚Äď. ISBN 9780768005370 [Consulta: 15 octubre 2010].(angl√®s)
  70. ‚ÜĎ Patent per a segments de pist√≥ Dykes (angl√®s)
  71. ‚ÜĎ BRM V16(angl√®s)
  72. ‚ÜĎ "Vandervell was running his own Ferrari 375 as the Thinwall Special using his own thinwall bearings which were to become the established norm for engine bearings in the future".(angl√®s)
  73. ‚ÜϬ† to: 73,0 73,1 [8](angl√®s)
  74. ‚ÜĎ Patent USA del motor rotatiu per Felix Wankel
  75. ‚ÜĎ Colin Campbell. Design of racing sports cars. R. Bentley, 1973. ISBN 9780837600819 [Consulta: 18 octubre 2010]. Injecci√≥ Lucas.P√†g.199(angl√®s)
  76. ‚ÜĎ Recuperador de calor rotatiu. Vegeu turbines de gas per a autom√≤bils: BRM-Rover, Chrysler, ...(angl√®s)
  77. ‚ÜĎ Autom√≤bils BRM amb turbina de gas.(angl√®s)
  78. ‚ÜĎ Article BRM Turbina , 24 hores de Le Mans(angl√®s)
  79. ‚ÜĎ [9](angl√®s)
  80. ‚ÜĎ [10](alemany)
  81. ‚ÜĎ Web sobre injecci√≥ d'aigua als motors.(angl√®s)
  82. ‚ÜĎ Hist√≤ria de la primera microturbina de gas axial.(castell√†)
  83. ‚ÜĎ Fabricants de microturbines.(angl√®s)
  84. ‚ÜĎ [11](angl√®s)
  85. ‚ÜĎ Orbital. Any 1988.(angl√®s)
  86. ‚ÜĎ Spherical rotary valve assembly for an internal combustion engine(angl√®s)
  87. ‚ÜĎ [12](angl√®s)
  88. ‚ÜĎ [13](angl√®s)
  89. ‚ÜĎ US Patent n. 6.000.214.(angl√®s)
  90. ‚ÜĎ [14](angl√®s)
  91. ‚ÜĎ [15](angl√®s)
  92. ‚ÜĎ [16](angl√®s)
  93. ‚ÜĎ Funcionament camisa rotativa.(angl√®s)
  94. ‚ÜĎ Patent camisa rotativa.(angl√®s)
  95. ‚ÜĎ Imatges.(angl√®s)
  96. ‚ÜĎ [17](angl√®s)
  97. ‚ÜĎ Video(angl√®s)
  98. ‚ÜĎ Microturbines a Catalunya.
  99. ‚ÜĎ Web de la societat de microturbines.(castell√†)
  100. ‚ÜĎ admin. ¬ęWorlds largest most efficient diesel engine - Wartsila | Claverton Group¬Ľ. Claverton-energy.com, 2009-06-19. [Consulta: 2010-04-03].
  101. ‚ÜĎ Not√≠cia i imatge.(angl√®s)
  102. ‚ÜĎ Una de les patents Gerotor.
  103. ‚ÜĎ Motor de gasolina per a turismes amb la relaci√≥ de compressi√≥ m√©s alta del m√≥n.(angl√®s)

Enllaços externs