La vaca cegahisto.cat



05-04-2017  (2264 lectures)

Armer - Pólvora

Un Armer és la persona dedicada a la fabricació, reparació, venda o neteja d'armes. Un armer fa reparacions a nivell de fàbrica, actualitzacions (com l'aplicació d'acabats metàl·lics, etc..), i també fa modificacions i alteracions per a usos especials. Els armers són també responsables d'afegir diferents accessoris a les armes, p.e.: baixos relleus, els gravats i altres elements decoratius d'una pistola, fusell o escopeta. L'entorn en què tot això es duu a terme sovint varia, depenent de cada lloc específic.

Classificacions prèvies

A partir de la definició d’armer més genèrica i, considerant totes les èpoques, els armers poden ser diferenciats entre els que fabriquen armes individuals i els que fan armes col·lectives (que necessiten dues o més persones per a fer-les funcionar).

Una altra classificaci√≥ √©s possible: Hi ha armers ‚Äúmilitars‚ÄĚ (que treballen per a un ex√®rcit , un estat, una autoritat pol√≠tica) i armers ‚Äúcivils‚ÄĚ (artesans que treballen pel seu compte i que v√©nen directament els seus productes).

La professi√≥ d‚Äôarmer, en l‚Äôactualitat, fa refer√®ncia als¬†armers civils relacionats amb armes de foc individuals. Principalment dedicats a les armes ‚Äúcivils‚ÄĚ i esportives.

Els armers militars, amb diverses denominacions i legislaci√≥ depenent del pa√≠s en que treballen, s√≥n ‚Äúmestres armers amb graduaci√≥ militar‚ÄĚ.

Classificacions històriques

Els fabricants d’armes individuals cal estudiar-los segons les èpoques tradicionals i les armes corresponents:

  • Edat de pedra antiga
  • Neol√≠tic
  • Edat del bronze
  • Edat del ferro
  • Edat mitjana
    • Aplicaci√≥ de la p√≥lvora a les armes: les armes de foc
  • Renaixement
  • √ąpoca pre-industrial
  • √ąpoca industrial
  • 1a Guerra Mundial
  • 2a Guerra Mundial
  • Des de finals de la 2a Guerra Mundial fins a l‚Äôactualitat.

Especialitats

Un armer treballant, 1613

Un armer pot treballar en:

  • Les f√†briques de fabricants d'armes de foc;
  • En armeries militars o de policia;
  • Magatzems d'articles esportius (ca√ßa);
  • Petites empreses, ja sigui com a propietari o com a empleat.

Un armer amb un coneixement complet de la mat√®ria tindr√† habilitats en¬†mec√†nica,¬†metal¬∑l√ļrgia,¬†fusteria i¬†artesania en general. Ha de saber matem√†tiques pr√†ctiques,¬†bal√≠stica i¬†qu√≠mica. ha de ser capa√ß de treballar amb exactitud i precisi√≥. Les persones que treballen en una petita botiga d'armes han de con√®ixer i complir la legislaci√≥ i tamb√© han de tenir habilitats comercials per al negoci i treballar amb efic√†cia amb una √†mplia gamma de clients.

A causa de la magnitud del camp que cal dominar, molts distribu√Įdors s'especialitzen en nom√©s algunes de les habilitats requerides. D'altra banda, alguns comerciants aprenen moltes d'aquestes habilitats, per√≤ es dediquen nom√©s a un petit nombre de tipus d'arma (nom√©s¬†pistoles, escopetes de¬†ca√ßa, o per exemple, nom√©s en armes¬†Winchester model 94 d'abans de¬†1964, ).

Història

El primitiu ofici d'armer ha anat evolucionant al llarg de la història juntament amb l'evolució de l'armament per necessitat en les guerres. Els enginyers militars assiris, els inventors macedonis d'armament i els constructors romans de fortificacions van ser algunes d'aquestes persones en les seves èpoques. Aquesta tecnologia va fer canviar la forma de veure la guerra des d'un principi.

Abans de la invenció de la pólvora

  • Deixant de banda les √®poques anteriors, el Neol√≠tic √©s un per√≠ode molt interessant pel que fa als armers. Hi ha documents diversos que indiquen l‚Äôespecialitzaci√≥ pel que fa a la fabricaci√≥ d‚Äôarmes i eines de pedra polida. A les terres altes de Papua-Nova Guinea encara hi ha artesans que fabriquen destrals de pedra polida. Fins a la 2a Guerra Mundial hi havia a la regi√≥ una veritable edat de pedra. Actualment les destrals de pedra es venen als turistes.[1][2]
  • Edat del bronze. Els que feien espases, llances i cuirasses eren especialistes. Les eines i armes de bronze es fabricaven per colada en motlles. I la duresa s‚Äôobtenia per tractament t√®rmic (escalfant les peces acabades!!) i per treball en fred.

Un cas interessant és el del pare de l’orador Demòstenes, fabricant d’espases. Que va llegar una fortuna de 14 talents.[3]

  • Edat del ferro. En relaci√≥ amb les armes hi ha dos aspectes importants. El primer aspecte a considerar √©s la propia fabricaci√≥ del ferro i de l‚Äôacer. El segon aspecte √©s el perfeccionament de les t√®cniques de forjat i del trempat.

El tremp de l’acer és molt diferent que el del bronze. Per a trempar una peça d’acer s’escalfa i es refreda de cop (en aigua, almorra, oli,...). Una peça d’acer ben trempada permet fabricar espases llargues o arcs de ballesta de grans prestacions.

  • Els ibers dominaven, m√©s que els romans, la fabricaci√≥ de ferro i acer (en fargues primitives) i la fabricaci√≥ d‚Äôespases llargues trempades.
  • La tradici√≥ de fabricar espases a Catalunya va continuar fins als segles X i XI i posteriors.

A partir de la invenció de la pólvora

La invenció de la pólvora i la seva aplicació amb finalitats bèl·liques suposaren un canvi radical en les maneres de lluitar i fer la guerra.

Anys 1300-1350

  • 1300? La Biblia Parva esmenta la ballesta de tro. De fet la posa com a exemple d‚Äôun raonament religi√≥s. Implicant un coneixement popular de la ‚Äúballesta de tro‚ÄĚ. No t√© cap sentit basar un raonament en un giny desconegut per part del poble.
  • 1300. Abu-Walid / Abu- Abdalla.[4]
  • 1309. A la Cr√≤nica Estense es pot llegir: ‚ÄúPropter magnam multitudinem Muschettarum , quas sagittabant‚ÄĚ. En aquest cas ‚Äúmuschettarum‚ÄĚ fa refer√®ncia als projectils de les ballestes.[5]
  • 1316. ‚ÄúLos ca√Īones...Son mencionados antes de 1316 por Jorge Stella, autor oficial de una historia de G√©nova‚ÄĚ.[6]
  • 1331. Setge d‚ÄôAlacant. Segons Zurita, els sarra√Įns atacaven amb¬†: ‚Äúgrandes pelotas de hierro, que se lanzaban o disparaban con fuego‚ÄĚ.[7]
  • 1331. Chronicon Estense. Primer esment de¬†‚Äúschioppo‚ÄĚ a It√†lia.[8][9]
  • 1334. Rinaldo d‚ÄôEste: ‚Äú...sclopetorum et spingardarum...‚ÄĚ.[10]
  • 1338. ‚ÄĚBallesta de tron de ferre‚ÄĚ. Girona.[11]
  • 1347. Pere III demana que des del Regne de Mallorca se li envien quatre ballestes de tro, p√≥lvora i pilotes.[12]

Catalunya

Article principal: Pedrenyaler

A partir del segle XIV a Catalunya es va conformar l'ofici que m√©s tard es conegu√© amb el nom de pedrenyaler. Tenia com a tasca fabricar pedrenyals. Entenent per pedrenyal qualsevol arma de foc prove√Įda d'un pany de pedrenyal. Sense excloure algunes armes equipades amb pany de roda, ni arcabussos o mosquets. Els pedrenyalers es dividien en tres especialitats, amb els noms de: Canoners, Encepadors i Panyetaires.

Referències

  1. ‚ÜĎ O. W. Hampton.¬†Culture of Stone: Sacred and Profane Uses of Stone Among the Dani. Texas A&M University Press, 1999, p.¬†314‚Äď.¬†ISBN 978-0-89096-870-3.
  2. ‚ÜĎ Paula Brown.¬†Highland Peoples of New Guinea. CUP Archive, 30 juny 1978, p.¬†24‚Äď.¬†ISBN 978-0-521-29249-8.
  3. ‚ÜĎ Jean-Victor Vernhes.¬†–ēŌĀőľőĪőĻőŅőĹ: A New and Efficient Method with Keys for Selected Exercises. Editions OPHRYS, 2009, p.¬†225‚Äď.¬†ISBN 978-2-7080-1219-6.
  4. ‚ÜĎ El Instructor. Ackermann, 1835, p.¬†149‚Äď.
  5. ‚ÜĎ Dissertazioni Sopra le Antichita Italiane,, 1751, p.¬†459‚Äď.
  6. ‚ÜĎ Cesare Cant√ļ; R. P√©rez de Santiago¬†Historia universal: (493 p.). Establecimiento tipogr√°fico de Francisco de Paula Mellado, 1840, p.¬†320‚Äď.
  7. ‚ÜĎ Ram√≥n de Esp√≠nola y Subiza.¬†Tratado elemental de instituciones de Hacienda P√ļblica de Espa√Īa, precedido de la historia de dicha ciencia. Imp. de M. Campo-Redondo, 1859, p.¬†98‚Äď.
  8. ‚ÜĎ Francesco di Giorgio Martini; Cesare Saluzzo¬†Trattato di architettura civile e militare: ora per la prima volta pubblicato per cura del Cesare Saluzzo con dissertazioni e note per servire alla storia militare italiana. Chirio e Mina, 1841, p.¬†191‚Äď.
  9. ‚ÜĎ Lodovico Antonio Muratori.¬†Rerum italicarum scriptores ab anno aerae christianae quingentesimo ad millesimum quingentesimum, quorum potissima pars nunc primum in lucem prodit ex Ambrosianae, Estensis, aliarumque insignium bibliothecarum codicibus. ex typographia Societatis Palatinae in regia cura, 1729, p.¬†23‚Äď.
  10. ‚ÜĎ Nuovo dizionario universale tecnologico o di arti e mestieri e della economia industriale e commerciante compilato dai signori Lenormand, Payen, Molard Jeune... [et al.]: FRE-GEL. presso Giuseppe Antonelli ed., 1839, p.¬†80‚Äď.
  11. ‚ÜĎ Aguil√≥: Volum 8. Lletres T a Z. Institut d'Estudis Catalans, p.¬†142‚Äď. GGKEY:BRJ7TQUTRGL.
  12. ‚ÜĎ Josep Ivars P√©rez.¬†D√©nia La Ciutat I El Castell. Universitat de Val√®ncia, p.¬†206‚Äď.¬†ISBN 978-84-370-9884-5.

Enllaços externs