La vaca cegahisto.cat
"Cristòfor Colom i les amèriques" és el tema de debat del dia 20 de maig de 2006 a "Millennium". Els convidats del programa foren Jordi Bibeny, membre de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya; Gabriella Airaldi, professora d'Història Medieval a la Universitat de Gènova; Consuelo Varela, investigadora del CSIC; i Jaume Aymar, president de la Fundació Catalunya-Amèrica. A continuació, per il·lustrar el debat es va emetre el documental "L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'estat?"
________________________
Â
És molt important la nova teoria expressada per la Dra. Airaldi en aquest programa ja que per primera vegada reconeix la tesi de l'Ulloa de que Colom havia de ser noble dient:
"Sabeu?.. és que Colom va ser adoptat per una famÃlia noble, passant a ser noble per aquest fet.."
______________________________________________________________________________________
Â
Data de publicació: 19/05/2006
"Cristòfor Colom i les Amèriques", dissabte a "Millennium"
Dissabte, a les 00.40, al 33
Dissabte, la taula rodona de "Millennium" girarà al voltant d'aquesta qüestió. A continuació, per il·lustrar el col·loqui s'emetrà el documental "L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'estat?".
"Cristòfor Colom i les Amèriques" va ser el tema de debat del dia 20-05-2006 a la taula rodona del programa "Millennium", del Canal 33 de Televisió de Catalunya, presentat i dirigit per Ramon Colom.
Els convidats del programa van ser Jordi Bilbeny (www.inh.cat); Gabriella Airaldi, professora d'Història Medieval a la Universitat de Gènova; Consuelo Varela, investigadora del CSIC; i Jaume Aymar, president de la Fundació Catalunya-Amèrica.
A continuació, per il·lustrar el debat es va emetre el documental
L'APROPIACIÓ DEL DESCOBRIMENT D'AMÈRICA: UNA CONSPIRACIÓ D'ESTAT?
Producció: Pilar Montoliu / TVC, 2003
Direcció: David Grau / Durada: 71 minuts
Guió: David Grau basat en "BrevÃsima relació de la destrucció de la història" de Jordi Bilbeny
Fotografia: Doménec Gilbert (color)
Intèrprets: Carme Sansa (conductora), Anna Abadia (bibliotecà ria), i la participació dels historiadors Jordi Bilbeny, Armand de Fluvià i Ferran Juste
SINOPSI
Una dona inicia el seguiment de les pistes que un jove historiador li va marcant sobre la falsificació històrica que envolta tots els fets relacionats amb el descobriment d'Amèrica i posa de manifest un engany acceptat per la ciència històrica i que fa alguns segles que dura. Amb l'ajuda de múltiples converses i entrevistes, amb l'Armand de Fluvià , Ferran Juste, Jordi Bilbeny, la protagonista anirà desemmascarant una per una totes les tergiversacions històriques i polÃtiques que s'amaguen darrera del descobriment d'Amèrica. L'adulteració de la personalitat i de la naturalesa polÃtica de Cristòfor Colom és obra de la Corona de Castella i, després, de l'estat espanyol. AixÃ, s'han manipulat els seus orÃgens, l'edat, la famÃlia, l'esposa, els fills, el propòsit del viatge, els seus coneixements cientÃfics, amb el fi de fer-lo convergir amb un altre personatge de la mateixa època, però que no va tenir res a veure amb aquests fets històrics i que només comparteix el nom amb l'Almirall.
Com es demostra al documental, la gènesi de tot el problema neix de la profunda desconfiança que existia entre Colom i el rei Ferran el Catòlic. Colom, noble i militar barcelonÃ, va veure acomplertes les seves ambicions polÃtiques quan va firmar, l'any 1492, un contracte legal (les Capitulacions de Santa Fe) que obligava els Reis Catòlics a convertir-lo en un home d'estat tan o més important que els mateixos monarques, perquè li atorgaven els cà rrecs hereditaris d'almirall, virrei i governador general. I això significava que Colom va crear al Nou Món una dinastia paral·lela a la dels estats catalans. Però Ferran el Catòlic, polÃtic habilÃssim i gran estrateg, desconfiava enormement de Colom, donat que aquest havia estat un dels militars més bel·ligerants a la revolta catalana que la Generalitat va dur a terme, trenta anys abans, contra el seu pare, Joan Il. Els dos monarques no pertanyien a l'estricta dinastia reial catalana, sinó a la dels Trastà mares castellans i mai no van acabar d'encaixar del tot amb la tradició polÃtica de Catalunya, en la qual la voluntat del rei no es podia imposar unidireccionalment, com passava a Castella o França, sinó que estava sotmesa a pactes.
A partir dels primers descobriments, Ferran el Catòlic va començar a incomplir els acords signats amb Colom i anirà afavorint el seu control personal directe a les noves terres americanes. Amb el pas del temps i la incorporació, fruit de la conquesta militar de 1714, de tots els estats de la Monarquia catalana al Regne de Castella, la història ha anat oblidant el protagonisme de Catalunya en aquest fet d'importà ncia universal. Hi ha jugat, a més a més, un paper cabdal el treball constant de la censura duta a terme per funcionaris espanyols, que ha consistit a "arreglar" totes les fonts històriques originals i a deformar la realitat per poder, aixÃ, crear una llegenda nacional unità ria i de destà universal.
Els convidats del programa van ser Jordi Bilbeny (www.inh.cat); Gabriella Airaldi, professora d'Història Medieval a la Universitat de Gènova; Consuelo Varela, investigadora del CSIC; i Jaume Aymar, president de la Fundació Catalunya-Amèrica.
A continuació, per il·lustrar el debat es va emetre el documental
L'APROPIACIÓ DEL DESCOBRIMENT D'AMÈRICA: UNA CONSPIRACIÓ D'ESTAT?
Producció: Pilar Montoliu / TVC, 2003
Direcció: David Grau / Durada: 71 minuts
Guió: David Grau basat en "BrevÃsima relació de la destrucció de la història" de Jordi Bilbeny
Fotografia: Doménec Gilbert (color)
Intèrprets: Carme Sansa (conductora), Anna Abadia (bibliotecà ria), i la participació dels historiadors Jordi Bilbeny, Armand de Fluvià i Ferran Juste
SINOPSI
Una dona inicia el seguiment de les pistes que un jove historiador li va marcant sobre la falsificació històrica que envolta tots els fets relacionats amb el descobriment d'Amèrica i posa de manifest un engany acceptat per la ciència històrica i que fa alguns segles que dura. Amb l'ajuda de múltiples converses i entrevistes, amb l'Armand de Fluvià , Ferran Juste, Jordi Bilbeny, la protagonista anirà desemmascarant una per una totes les tergiversacions històriques i polÃtiques que s'amaguen darrera del descobriment d'Amèrica. L'adulteració de la personalitat i de la naturalesa polÃtica de Cristòfor Colom és obra de la Corona de Castella i, després, de l'estat espanyol. AixÃ, s'han manipulat els seus orÃgens, l'edat, la famÃlia, l'esposa, els fills, el propòsit del viatge, els seus coneixements cientÃfics, amb el fi de fer-lo convergir amb un altre personatge de la mateixa època, però que no va tenir res a veure amb aquests fets històrics i que només comparteix el nom amb l'Almirall.
Com es demostra al documental, la gènesi de tot el problema neix de la profunda desconfiança que existia entre Colom i el rei Ferran el Catòlic. Colom, noble i militar barcelonÃ, va veure acomplertes les seves ambicions polÃtiques quan va firmar, l'any 1492, un contracte legal (les Capitulacions de Santa Fe) que obligava els Reis Catòlics a convertir-lo en un home d'estat tan o més important que els mateixos monarques, perquè li atorgaven els cà rrecs hereditaris d'almirall, virrei i governador general. I això significava que Colom va crear al Nou Món una dinastia paral·lela a la dels estats catalans. Però Ferran el Catòlic, polÃtic habilÃssim i gran estrateg, desconfiava enormement de Colom, donat que aquest havia estat un dels militars més bel·ligerants a la revolta catalana que la Generalitat va dur a terme, trenta anys abans, contra el seu pare, Joan Il. Els dos monarques no pertanyien a l'estricta dinastia reial catalana, sinó a la dels Trastà mares castellans i mai no van acabar d'encaixar del tot amb la tradició polÃtica de Catalunya, en la qual la voluntat del rei no es podia imposar unidireccionalment, com passava a Castella o França, sinó que estava sotmesa a pactes.
A partir dels primers descobriments, Ferran el Catòlic va començar a incomplir els acords signats amb Colom i anirà afavorint el seu control personal directe a les noves terres americanes. Amb el pas del temps i la incorporació, fruit de la conquesta militar de 1714, de tots els estats de la Monarquia catalana al Regne de Castella, la història ha anat oblidant el protagonisme de Catalunya en aquest fet d'importà ncia universal. Hi ha jugat, a més a més, un paper cabdal el treball constant de la censura duta a terme per funcionaris espanyols, que ha consistit a "arreglar" totes les fonts històriques originals i a deformar la realitat per poder, aixÃ, crear una llegenda nacional unità ria i de destà universal.