| 19-06-2021 (946 ) | Categoria: Articles |
El frau de les preferents es refereix al frau bancari en l'emissió i venda d'accions preferents per part de bancs i caixes d'estalvi d'Espanya que des dels anys 90, augmentant el 2003 i amb el pic en el període 2009 a 20111-era que inclou la bombolla immobiliària i la crisi econòmica espanyola del 2008-2014- va situar aquest tipus d'accions a prop de 700.000 clients2sense la deguda transparència ja que no podien entendre el producte per la seva complexitat, van ser enganyats i, per tant, desconeixien el risc que comportava la seva adquisició. En molts casos pensaven que era renda fixa quan en realitat era renda variable. En plena crisi financera del 2008,el valor de venda de preferents va arribar als 30.000 milions d'euros. El Govern d'Espanya va admetre que la seva comercialització va ser un fracàs i la CNMV ha reconegut que sovint es va vulnerar la llei.34
A Espanya, els bancs oferien accions preferents a inversors privats amb l'argument que era renda fixa quan no ho era. Un percentatge molt elevat d'inversors eren individus sense experiència que creien que era una inversió segura: la seguretat és una característica fonamental de la renda fixa.5Per a la resta, la rendibilitat oferta va ser una mica superior a la de molts productes de renda fixa, però en cap cas suficient per justificar assumir riscos propis de valors de renda variable que, tot i que de vegades tenen un risc elevat, ofereixen a canvi la possibilitat d'una rendibilitat molt elevada.678El desconeixement dels inversors sobre les condicions de la seva contractació i la impossibilitat de rescatar els diners invertits ha portat alguns observadors econòmics a considerar aquesta pràctica una autèntica estafa bancària perpetrada per entitats financeres,6nombroses protestes i queixes legals per la manca de protecció jurídica dels ciutadans.
Després de l'enfonsament de Lehman Brothers i la crisi hipotecària subprime hi ha la crisi financera del 2008 i la Gran Recessió que s'està estenent per la majoria de països europeus. A Espanya la crisi s'agreuja per la crisi immobiliària que caracteritzarà la particular crisi econòmica espanyola iniciada el 2008. Davant d'aquesta situació, tant les caixes d'estalvi com altres entitats van haver d'augmentar el capital per cobrir els grans riscos assumits en el sector immobiliari i van buscar els productes híbrids –com els preferits–com a mitjà per a aquesta ampliació de capital.9No podien vendre aquests actius a altres entitats -ja que es trobaven en la mateixa situació- ni a empreses com les immobiliàries que estaven endeutades i, per tant, van convèncer milers d'estalviadors per convertir els seus dipòsits -els seus estalvis- que estaven totalment garantits pel fons de garantia de dipòsits,en participacions preferents i deute subordinat,productes que no estaven garantits, però que permetien a l'entitat comptar com a capital. El problema va aparèixer quan aquests productes, que cotitzaven en un mercat opac, van començar a baixar de preu i quan els accionistes, generalment estalviadors i no inversors, volien recuperar les seves inversions devaluades.109
Una participació preferent, participació preferent o participació preferent és una seguretat o acció emesa per una societat-banc, caixa d'estalvis o societatfinancera- que no confereix cap participació en el seu capital ni dret a vot en la junta d'accionistes. Són perpètues, no tenen venciment i la seva rendibilitat no està garantida, ja que està vinculada a l'obtenció de beneficis -és, com qualsevol acció, renda variable-1112S'anomenen participacions preferents perquè tenen prioritat sobre altres accions en el pagament de dividends,però quan arriba la liquidació o en cas de fallida, les preferides poden ser les últimes.13Els seus termes es negocien directament entre l'entitat emissora-banc-i l'inversor o accionista. Són un actiu financer d'alt risc que pot donar alts interessos bancaris o grans pèrdues.11
"D'una manera sintètica es pot dir que la doctrina ha destacat com a facetes principals de les accions preferents les següents:
- No atorga drets polítics ni drets de vot als seus titulars.
- No concedeixen drets de subscripció previs a futures qüestions.
- El nom en si no expressa la seva essència, és confús i, com a tal, no és casualitat, ja que una altra expressió podria haver alertat els inversors.
- No són dipòsits i no estan coberts pel fons de garantia de dipòsits.
- El seu termini és il·limitat, són perpetus, normalment l'emissor es reserva el dret d'amortitzar-los.
- Serveixen per augmentar els recursos propis bàsics a un cost, en general, molt per sota del ROE ("retorn sobre equitat").
cita
O, com ha resumit algun autor:"El que realment s'està fent no és més que finançar aquesta entitat comprant una seguretat de dubtosa rendibilitat, molt poca liquiditat i molt risc, sense gaudir dels drets socials atorgats per llei al titular d'accions d'una empresa amb forma corporativa. És a dir, es converteix en accionista de segona classe i acaba sent el banc del seu propi banc.
La mateixa Comissió Nacional del Mercat de Valors també ha dit això:
"Les participacions preferents (PPR) són valors emesos per una societat que no confereixen una participació en el seu capital o dret de vot. Tenen una naturalesa perpètua i la seva rendibilitat, generalment variable, no està garantida. És un instrument complex i d'alt risc que pot generar rendibilitat, però també pèrdues en el capital invertit.14}}
Al setembre de 2011, la Comissió Nacional del Mercat de Valors va emetre un informe en què s'indicava: excepte els grans bancs, totes les entitats van cometre algun tipus d'anomalia en la negociació de productes híbrids.1015
A l'abril de 2013, la CNMV havia obert diligències contra 17 de les 19 entitats financeres que emeten participacions preferents des de 1999.16
Actualment, la CNMV ha obert diligències contra les entitats següents:
Diversos individus i col·lectius s'han personat en el procés penal de l'Audiència Nacional per sol·licitar responsabilitats penals i civils per als preferents de la CAM.17La investigació va concloure a principis de 2018, quan el Jutjat Central d'Instrucció número 3 va ordenar l'obertura de judici oral.18
El 2008 i el 2009, Caixa Catalunya (més tard Catalunya Banc)va vendre als seus propis clients accions preferents i deute subordinat, mentint explícitament sobre les condicions d'aquests productes financers d'alt risc. Càrrecs interns de les delegacions de Catalunya Caixa a Astúries i Galícia els seus gestors van animar a vendre el deute preferit i subordinat com a productes a termini fix a tres mesos o dipòsit anticipat a termini fix,quan aquests productes són una inversió en perpetuïtat.1920
A Espanya el nombre d'afectats arribaria als 700.000.2
Un informe del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) aporta a 116.000 persones el nombre total d'afectats per preferents i subordinats a Galícia,i els diners defraudats ascendeixen a 1.831 milions.21