La vaca cegahisto.cat



19-06-2021  (100 lectures) Categoria: Articles

frau de les preferents

El¬†frau de les preferents es refereix al¬†frau bancari en l'emissi√≥ i venda d'accions¬†preferents per part de bancs i caixes d'estalvi d'Espanya que des dels¬†anys 90, augmentant el 2003 i amb el pic en el per√≠ode 2009 a 20111-era que inclou la¬†bombolla immobili√†ria i la crisi econ√≤mica espanyola del¬†2008-2014- va situar aquest tipus d'accions a prop de 700.000 clients2sense la deguda transpar√®ncia ja que no podien entendre el producte per la seva complexitat, van ser enganyats i, per tant, desconeixien el risc que comportava la seva adquisici√≥. En molts casos pensaven que era¬†renda fixa quan en realitat era¬†renda variable. En plena crisi financera¬†del 2008,el valor de venda de preferents va arribar als 30.000 milions d'euros. El¬†Govern d'Espanya va admetre que la seva comercialitzaci√≥ va ser un frac√†s i la¬†CNMV ha reconegut que sovint es va vulnerar la llei.3‚Äč4‚Äč


Mecanisme de frau de les preferents

A Espanya, els bancs oferien¬†accions preferents a inversors privats amb l'argument que era¬†renda fixa quan no ho era. Un percentatge molt elevat d'inversors eren individus sense experi√®ncia que creien que era una inversi√≥ segura: la seguretat √©s una caracter√≠stica fonamental de la renda fixa.5Per a la resta, la rendibilitat oferta va ser una mica superior a la de molts productes de renda fixa, per√≤ en cap cas suficient per justificar assumir riscos propis de valors¬†de renda variable que, tot i que de vegades tenen un risc elevat, ofereixen a canvi la possibilitat d'una rendibilitat molt elevada.6‚Äč7‚Äč8El desconeixement dels inversors sobre les condicions de la seva contractaci√≥ i la impossibilitat de rescatar els diners invertits ha portat alguns observadors econ√≤mics a considerar aquesta pr√†ctica una aut√®ntica¬†estafa banc√†ria perpetrada per¬†entitats financeres,6nombroses protestes i queixes legals per la manca de protecci√≥ jur√≠dica dels ciutadans.

Raó i explicació del frau bancari

Despr√©s de l'enfonsament de¬†Lehman Brothers i la¬†crisi hipotec√†ria subprime hi ha la crisi financera del¬†2008 i la¬†Gran Recessi√≥ que s'est√† estenent per la majoria de pa√Įsos europeus. A Espanya la crisi s'agreuja per la¬†crisi immobili√†ria que caracteritzar√† la particular crisi econ√≤mica espanyola iniciada el¬†2008. Davant d'aquesta situaci√≥, tant les caixes d'estalvi com altres entitats van haver d'augmentar el¬†capital per cobrir els grans riscos assumits en el sector immobiliari i van buscar els productes h√≠brids ‚Äďcom els¬†preferits‚Äďcom a mitj√† per a aquesta¬†ampliaci√≥ de capital.9No podien vendre aquests actius a altres entitats -ja que es trobaven en la mateixa situaci√≥- ni a empreses com les immobili√†ries que estaven endeutades i, per tant, van conv√®ncer milers d'estalviadors per convertir els seus dip√≤sits -els seus estalvis- que estaven totalment garantits pel¬†fons de garantia de dip√≤sits,en¬†participacions preferents i¬†deute subordinat,productes que no estaven¬†garantits, per√≤ que permetien a l'entitat comptar com a capital. El problema va apar√®ixer quan aquests productes, que cotitzaven en un mercat opac, van comen√ßar a baixar de preu i quan els accionistes, generalment estalviadors i no inversors, volien recuperar les seves inversions devaluades.10‚Äč9‚Äč

Quines són les accions preferents

Una participaci√≥¬†preferent, participaci√≥ preferent o participaci√≥¬†preferent √©s una¬†seguretat o¬†acci√≥ emesa per una societat-banc, caixa d'estalvis o¬†societatfinancera- que no confereix cap participaci√≥ en el seu¬†capital ni dret a vot en la¬†junta d'accionistes. S√≥n perp√®tues, no tenen¬†venciment i la seva¬†rendibilitat no est√† garantida, ja que est√† vinculada a l'obtenci√≥ de beneficis -√©s, com qualsevol acci√≥,¬†renda variable-11‚Äč12S'anomenen participacions preferents perqu√® tenen prioritat sobre altres accions en el pagament de¬†dividends,per√≤ quan arriba la¬†liquidaci√≥ o en cas de fallida, les preferides poden ser les √ļltimes.13Els seus termes es negocien directament entre l'entitat emissora-banc-i l'inversor o¬†accionista. S√≥n un actiu¬†financer d'alt risc que pot donar alts¬†interessos bancaris o grans p√®rdues.11‚Äč

"D'una manera sint√®tica es pot dir que la doctrina ha destacat com a facetes principals de les accions preferents les seg√ľents:
  1. No atorga drets polítics ni drets de vot als seus titulars.
  2. No concedeixen drets de subscripci√≥ previs a futures q√ľestions.
  3. El nom en si no expressa la seva ess√®ncia, √©s conf√ļs i, com a tal, no √©s casualitat, ja que una altra expressi√≥ podria haver alertat els inversors.
  4. No són dipòsits i no estan coberts pel fons de garantia de dipòsits.
  5. El seu termini és il·limitat, són perpetus, normalment l'emissor es reserva el dret d'amortitzar-los.
  6. Serveixen per augmentar els recursos propis bàsics a un cost, en general, molt per sota del ROE ("retorn sobre equitat").
cita

O, com ha resumit algun autor:"El que realment s'est√† fent no √©s m√©s que finan√ßar aquesta entitat comprant una seguretat de dubtosa rendibilitat, molt poca liquiditat i molt risc, sense gaudir dels drets socials atorgats per llei al titular d'accions d'una empresa amb forma corporativa. √Čs a dir, es converteix en accionista de segona classe i acaba sent el banc del seu propi banc.

La mateixa Comissió Nacional del Mercat de Valors també ha dit això:

"Les participacions preferents (PPR) s√≥n valors emesos per una societat que no confereixen una participaci√≥ en el seu capital o dret de vot. Tenen una naturalesa perp√®tua i la seva rendibilitat, generalment variable, no est√† garantida. √Čs un instrument complex i d'alt risc que pot generar rendibilitat, per√≤ tamb√© p√®rdues en el capital invertit.14‚Äč}}

Bancs i caixes d'estalvi implicades

Al setembre de 2011, la Comissi√≥ Nacional del Mercat de Valors va emetre un informe en qu√® s'indicava: excepte els grans bancs, totes les entitats van cometre algun tipus d'anomalia en la negociaci√≥ de productes h√≠brids.10‚Äč15‚Äč

A l'abril de 2013, la CNMV havia obert dilig√®ncies contra 17 de les 19 entitats financeres que emeten participacions preferents des de 1999.16‚Äč

Entitats emeses

Actualment, la CNMV ha obert dilig√®ncies contra les entitats seg√ľents:

  1. CAI
  2. Caixa Penedès
  3. Ibercaja
  4. lleva
  5. Caixa Solar
  6. Caixa canària
  7. La Caixa
  8. Caja Cantàbria
  9. Caixa d'Extremadura
  10. Caja Ast√ļries
  11. Caixa de M√ļrcia
  12. Unnim
  13. Catalunya Caixa
  14. Caja Espa√Īa
  15. Caixa de Duero
  16. Banesto
  17. Novacaixagalicia

Casos judicials

Cas de la càmera preferida

Diversos individus i col¬∑lectius s'han personat en el proc√©s penal de l'Audi√®ncia Nacional per sol¬∑licitar responsabilitats penals i civils per als preferents de la CAM.17La investigaci√≥ va concloure a principis de 2018, quan el Jutjat Central d'Instrucci√≥ n√ļmero 3 va ordenar l'obertura de judici oral.18‚Äč

Cas dels preferits a Bankia

Venda fraudulenta de preferents a CatalunyaCaixa

El 2008 i el 2009,¬†Caixa Catalunya (m√©s tard¬†Catalunya Banc)va vendre als seus propis clients¬†accions preferents i¬†deute subordinat, mentint expl√≠citament sobre les condicions d'aquests productes financers d'alt risc. C√†rrecs interns de les delegacions de Catalunya Caixa a Ast√ļries i Gal√≠cia els seus gestors van animar a vendre el deute preferit i subordinat com a productes a¬†termini fix a tres mesos o dip√≤sit anticipat a¬†termini fix,quan aquests productes s√≥n una inversi√≥ en perpetu√Įtat.19‚Äč20‚Äč

Afectats i quantitat estafada

A Espanya el nombre d'afectats arribaria als 700.000.2‚Äč

Galícia

Un informe del¬†Fons de Reestructuraci√≥ Ordenada Banc√†ria (FROB) aporta a 116.000 persones el nombre total d'afectats per preferents i subordinats a¬†Gal√≠cia,i els diners defraudats ascendeixen a 1.831 milions.21‚Äč

Referències

  1. ‚ÜĎ "Bancs i caixes d'estalvi llancen 10.000 milions de prefereixen obtenir liquiditat i refor√ßar el seu capital. Cinc dies. 24 de maig de 2009. Consultat el 9 d'agost de 2014.
  2. ‚ÜĎ Saltar a:a grup sanguini Clavero, Vicente (5 de juny de 2013).¬†"Els preferits han atrapat 700.000 estalviadors".¬†P√ļblic. Consultat el 9 juliol 2014.
  3. ‚ÜĎ "L'engany massiu dels preferits". El pa√≠s. 13 de setembre de 2012. Consultat el 30 maig 2014.
  4. ‚ÜĎ S√°nchez, Juan Luis (10 d'abril de 2013).¬†"Un informe secret de la CNMV revela que Bankia va trencar la llei amb els seus preferits". El diari. Consultat el 30 maig 2014.
  5. ‚ÜĎ "Cinc claus per esquivar els trucs de la banca".¬†P√ļblic. 9 d'agost de 2014. Consultat el 9 d'agost de 2014.
  6. ‚ÜĎ Saltar a:a grup sanguini "Els set casos m√©s sagnants de l'estafa preferent".¬†P√ļblic. 6 d'agost de 2013.
  7. ‚ÜĎ Va preferir la gran estafa?, en Querellapreferentes.es
  8. ‚ÜĎ Participacions preferents, a¬†El Pa√≠s
  9. ‚ÜĎ Saltar a:a grup sanguini Andr√©s Llamas, Miguel A. (abril 2014).¬†"Participacions preferents: naturalesa i causes del frau sist√®mic". Sense perm√≠s. Consultat el 9 d'agost de 2014.
  10. ‚ÜĎ Saltar a:a grup sanguini Francisco Pascual (20 d'octubre de 2013).¬†"El frau dels preferents que va detectar la CNMV i que es va amagar dels estalviadors".¬†El m√≥n. Consultat el 30 maig 2014.
  11. ‚ÜĎ Saltar a:a grup sanguini "L'engany massiu dels preferits". El pa√≠s. 13 de setembre de 2012.
  12. ‚ÜĎ Acci√≥ preferent, Enciclop√®dia de l'Economia
  13. ‚ÜĎ Difer√®ncia entre el preferit i el subordinat
  14. ‚ÜĎ ¬ęSent√®ncia de l'Audi√®ncia Provincial de Madrid de 27 de febrer de 2015¬Ľ (PDF).Poder Judicial d'Espanya. 27 de febrer de 2015.
  15. ‚ÜĎ CNMV (26 de setembre de 2011).¬†Informe sobre la revisi√≥ de les operacions d'operacions de cas entre clients d'instruments h√≠brids (PDF). p. 44. Consultat el 30 maig 2014.
  16. ‚ÜĎ La CNMV investiga el 90% dels bancs i caixes que venien preferentment, Infolibre,17 d'abril de 2013
  17. ‚ÜĎ "Adicae presentar√† una den√ļncia contra els antics directius de la CAM per les preferents.
  18. ‚ÜĎ "L'Audi√®ncia Nacional obre dilig√®ncies orals contra dos exdirectius de la CAM per deute preferent i subordinat.
  19. ‚ÜĎ "Caixa Catalunya va donar l'ordre de vendre els preferits com a producte segur".¬†El pa√≠s. 23 de juliol de 2014. Consultat el 24 juliol 2014.
  20. ‚ÜĎ Castellano, Nicol√°s; Pedro Jim√©nez (23 de juliol de 2014).¬†"Caixa Catalunya va vendre preferents com a producte segur".¬†Corda SER. Consultat el 24 juliol 2014.
  21. ‚ÜĎ Europa Press (13 de juny de 2014).¬†"El FROB estima que 116.000 persones estan afectades per preferents. La veu de Gal√≠cia.

Vegeu també

Enllaços externs