La vaca cegahisto.cat



07-05-2022  (700 lectures) Categoria: Articles

Teula - Teulada - Roof tile

Sostres amb teules de "cua de castor" a聽Dinkelsb眉hl, Alemanya
Sostre de rajola cer脿mica d'estil colonial espanyol a Texas, EUA
Teules de colors a聽l'esgl茅sia de Sant Marc, Zagreb

Les teules estan dissenyades principalment per evitar聽la pluja, i tradicionalment estan fetes de materials disponibles localment com聽la terracota o聽la pissarra. Tamb茅 s'utilitzen materials moderns com el聽formig贸,[1] el metall i聽el pl脿stic i algunes rajoles d'argila tenen un esmalt impermeable.

Les teules estan "penjades" del marc d'un聽sostre fixant-les amb聽claus. Les rajoles solen penjar-se en files paral路leles, amb cada fila superposada a la fila de sota d'ella per excloure l'aigua de pluja i per cobrir les ungles que mantenen la fila de sota. Tamb茅 hi ha teules per a posicions especials, especialment on es troben els avions de les diverses parcel路les. Inclouen rajoles de cresta, maluc i vall. Aquests poden ser postil路lats i apuntats en morter de ciment o mec脿nicament fixats.

De manera similar a la tessel路laci贸 del sostre, l'enrajolat s'ha utilitzat per proporcionar un embolcall meteorol貌gic protector als costats dels edificis de marcs de fusta. Aquests es pengen en fusos clavats a fustes de paret, amb rajoles especialment modelades per cobrir cantonades i brancals. Sovint aquestes rajoles es formen a l'extrem exposat per donar un efecte decoratiu. Una altra forma d'aix貌 茅s l'anomenada聽rajola matem脿tica, que es penjava en els cullerons, clavada i despr茅s rejunada. Aquesta forma d'enrajolat d贸na una imitaci贸 del ma贸 i es va desenvolupar per donar l'aparen莽a de ma贸, per貌 va evitar els impostos sobre el ma贸 del segle XVIII.聽[2]

Les teules de pissarra eren tradicionals en algunes 脿rees properes a fonts de subministrament, i donaven rajoles fines i lleugeres quan la pissarra es dividia en les seves capes naturals. Ja no 茅s un material barat, per貌, i ara 茅s menys com煤.

Contingut

Formes (perfils)

Teules gregues antigues

Nombroses formes (o "perfils") de teules han evolucionat. Aquests inclouen:

  • Rajoles planes: el tipus m茅s senzill, que es col路loquen en files superposades regulars. Un exemple d'aix貌 茅s la rajola de "cua de castor" feta en argila (biberschwanz alemany), comuna al sud聽d'Alemanya. Les teules planes solen estar fetes d'argila, per貌 tamb茅 poden estar fetes de pedra, fusta, pl脿stic, formig贸 o聽c猫l路lules solars.
  • Rajoles d'argila llisa : la mida de la rajola d'argila llisa 101鈦2+ per 61 鈦2+ polzades (270 mm 脳 170 mm) va ser definit originalment per estatut el 1477 durant el regnat d'Eduard IV. Es tracta de rajoles de doble volta fetes originalment d'argila per貌 m茅s recentment en formig贸. S'especifiquen generalment per les seves propietats est猫tiques. El color es generava a trav茅s del control de l'atmosfera del forn per generar rajoles vermelles, marrons o blaves en funci贸 del grau de reducci贸 del forn. Algunes rajoles encara es fabriquen d'aquesta manera tradicional.

  • Imbrex i tegula: un antic patr贸 rom脿 de rajoles corbes i planes que fan canals de pluja en un sostre.
  • Rajoles romanes 鈥 planes al mig, amb una聽corba c貌ncava en un extrem i una corba聽convexa a l'altre, per permetre l'entrella莽ament.
  • Pantiles : amb un perfil en forma de S, permetent que les rajoles adjacents s'entrellanin. Aquests donen lloc a un patr贸 crestat que s'assembla a un camp llaurat. Un exemple d'aix貌 茅s la rajola "doble romana", que data de finals del segle XIX a Anglaterra i els Estats Units.
  • Rajoles monjo i monja, tamb茅聽anomenades rajoles de missi贸 o barril 鈥 rajoles semi-cil铆ndriques col路locades en columnes alternes de rajoles convexes i c貌ncaves. Originalment es van fer formant argila al voltant d'una superf铆cie corba, sovint un tronc o la聽cuixa del fabricant. Avui en dia les rajoles de barril es produeixen en massa a partir d'argila, metall, formig贸 o pl脿stic.
  • Teules entrella莽ades, similars als pantals amb tancament lateral i superior per millorar la protecci贸 contra l'aigua i el vent.
  • Antefixes : blocs verticals que acaben les rajoles de revestiment d'un sostre de teules.

Hist貌ria

Fragment del sostre del bany rom脿 a聽Bath, Somerset,聽Anglaterra
Fragment rom脿 de teula (78 mm d'ample per 97 mm d'alt) trobat a聽York, Anglaterra, amb la impressi贸 de la pota d'un gatet
Un mural de tombes de聽Xinzhou,聽Xina, datat al per铆ode聽Qi del Nord (550-577 dC), mostrant una sala amb un sostre de teula, suports聽dougong i portes amb聽trucants de portes gegants (potser de bronze)

Les teulades enrajolades van substituir per primera vegada les teulades de palla a聽l'antiga Mesopot脿mia.聽[3] Tot i que els models de cases de la聽civilitzaci贸 de la vall de l'Indus mostren que les cases eren de sostre pla,[4] llocs d'harappan com聽Alamgirpur (datats entre el 2600 i el 2200 aC) proporcionen evid猫ncia de teules.聽[5] Les teules cuita es produeixen des del tercer mil路lenni aC a la Casa聽Hel路l脿dica Primerenca de les rajoles a聽Lerna,聽Gr猫cia.聽[6] Les restes trobades al lloc contenien milers de rajoles de terracota que havien caigut del sostre.聽[8] En el per铆ode聽mic猫, les teules estan documentades聽per Gla i聽Midea.聽[9]

Les primeres troballes de teules a聽la Gr猫cia arcaica estan documentades des d'una 脿rea molt restringida al voltant de聽Corint, on les teules cuits van comen莽ar a reempla莽ar les teulades de palla en dos temples d'Apol路lo i聽Posid贸 entre el 700 i el 650 aC.聽[10] Estenent-se r脿pidament, les teules estaven en un termini de cinquanta anys en evid猫ncia en molts llocs al voltant de la聽Mediterr脿nia oriental, incloent-hi la Gr猫cia continental,聽l'脌sia Menor occidental i el sud i centre聽d'It脿lia.聽[11] Les primeres teules mostraven una forma de S, amb la paella i la rajola de coberta formant una sola pe莽a. Eren assumptes bastant voluminosos, amb un pes d'uns 30 kg per pe莽a[12] m茅s cars i intensius en m脿 d'obra per produir que la palla. La seva introducci贸 s'ha explicat per la seva resist猫ncia al foc molt millorada, que donava la protecci贸 desitjada als costosos temples.聽[13]

La propagaci贸 de la t猫cnica de la teula s'ha de veure en relaci贸 amb l'augment simultani de l'arquitectura monumental a l'antiga Gr猫cia.聽[Cal citaci贸] Nom茅s les parets de pedra que van apar猫ixer recentment, que estaven substituint les parets anteriors de fang i fusta, eren prou fortes com per suportar el pes d'un sostre de teules.聽[14] Com a efecte secundari, s'ha assumit que la nova construcci贸 de pedra i teula tamb茅 va marcar el comen莽ament de la construcci贸 del "sostre xin猫s" (Knickdach) en l'arquitectura grega, ja que van fer obsoleta la necessitat d'un sostre ampliat com a protecci贸 contra la pluja per a les parets de fang.聽[15]

La producci贸 de聽teules holandeses va comen莽ar al segle XIV, quan els governants de les ciutats d'Holanda van requerir l'煤s de materials ign铆fugs. En aquell moment, la majoria de les cases eren de fusta i tenien cobertes de palla, cosa que sovint feia que els incendis s'estenguessin r脿pidament. Per satisfer la demanda, molts petits fabricants de teules van comen莽ar a produir rajoles de sostre a m脿. Moltes d'aquestes petites f脿briques es van construir prop de rius on hi havia una font preparada d'argila i transport barat.

Tilehanging

Tilehanging a聽Weybridge,聽Surrey

El teula o enrajolat vertical 茅s la construcci贸 d'un edifici amb teules penjades verticalment als costats de l'edifici.聽[16] 脡s un estil popular utilitzat en l'arquitectura vernacla i neo-vernacla a Gran Bretanya.聽[17]

A la Xina

Un sostre a聽Hainan enrajolat amb imbrices i tegules

A la Xina, les teules s'utilitzen a tot el pa铆s en temples i cases de poble.聽S'utilitzen tant imbrex com tegula i rajoles de missi贸.

Els temples solen utilitzar聽rajoles vidriades, sovint adornades i聽antefixes. El color tradicional m茅s com煤 茅s el groc ataronjat.

Els edificis antics tenen principalment rajoles senzilles d'argila que s'han cuit en un forn. Les teulades enrajolades, tot i que abans eren omnipresents a la Xina, ara s'utilitzen menys. Una de les raons d'aix貌 茅s que la majoria de les cases noves i edificis d'apartaments a la Xina es construeixen amb sostres plans.

Rajoles solars

Article principal:聽Brillantor solar

Dow Chemical Company va comen莽ar a produir聽teules solars el 2005, i diversos altres fabricants van seguir el seu exemple. S贸n similars en disseny a les teules convencionals per貌 amb una聽c猫l路lula fotovoltaica a l'interior per generar electricitat renovable. Una col路laboraci贸 entre les empreses聽SolarCity i聽Tesla va produir una rajola聽impresa hidrogr脿ficament que sembla ser una rajola regular des del nivell del carrer, per貌 茅s transparent a la llum solar quan es veu directament.聽[18]

Galeria

  • Rajola de sostre de la ciutat solar tesla.jpg

    Rajoles solars

  • Un sostre fet nom茅s de rajoles de Monjo i Nun

  • Un sostre t铆pic del temple a la Xina

  • Fabricaci贸 de teules

Vegeu tamb茅

Refer猫ncies

  1. ^ Farhan, Syed Ahmad; Ismail, Fouad Ismail; Kiwan, Osamah; Shafiq, Nasir; Zain-Ahmed, Azni; Husna, Nadzhratul; Hamid, Afif Izwan Abd (2021).聽"Efecte del color de la teula en la transfer猫ncia de conducci贸 de calor, la temperatura de la superf铆cie superior del sostre i la c脿rrega de refrigeraci贸 en edificis residencials moderns sota el clima tropical de Mal脿isia". Sostenibilitat.聽13 (9): 4665.聽doi:10.3390/su13094665.
  2. ^ RW Brunskill,聽Manual il路lustrat de l'arquitectura vernacla (1970:58-61)
  3. ^ Woods, Michael; Woods, Mary B. (gener de 2000).聽Construcci贸 antiga: de tendes de campanya a torres. Tecnologia antiga. Minneapolis: Llibres del segle XXI (publicat el 2000). p. 25.聽9780822529989 d'ISBN. Consultat el聽18-10-2018.聽A causa dels inconvenients del sostre de palla, el desenvolupament de rajoles de sostre d'argila va ser un gran avan莽 en la tecnologia de construcci贸. L'avan莽 es va produir a Mesopot脿mia. Les rajoles d'argila, cuitades com la cer脿mica, eren m茅s duradores i impermeables que la palla.
  4. ^ Kenoyer, J.M (2015).聽Cambridge Histories Online: Civilitzaci贸 indus valey. Premsa de la Universitat de Cambridge. p脿gines 416-17.
  5. ^ Amalananda Ghosh (ed.). 芦Excavaciones en Alamgirpur禄.聽Arqueologia 铆ndia, una revisi贸 (1958-1959) Delhi:聽Estudi arqueol貌gic de l'脥ndia. pp. 51-52.
  6. ^ Joseph W. Shaw, The Early Helladic II Corridor House: Development and Form,聽American Journal of Archaeology, Vol. 91, N潞 1. (gener 1987), pp. 59鈥79 (59)
  7. ^ John C. Overbeck, "Ciutats gregues de l'edat del bronze primerenca",聽The Classical Journal, Vol. 65, n潞 1. (octubre 1969), pp. 1鈥7 (5)
  8. ^ J. L. Caskey, "Lerna a l'edat del bronze primerenca",聽American Journal of Archaeology, Vol. 72, n潞 4. (1968), pp. 313-316 (314)
  9. ^ Ione Mylonas Shear, "Excavacions a l'Acr貌poli de Midea: Resultats de les excavacions greco-sueques sota la direcci贸 de Katie Demakopoulou i Paul 氓str枚m",聽American Journal of Archaeology, Vol. 104, n潞 1. (gener de 2000), pp. 133鈥134
  10. ^ 脰rjan Wikander, p脿g.
  11. ^ 脰rjan Wikander, p. 286
  12. ^ William Rostoker; Elisabet Gebhard, p脿g.
  13. ^ 脰rjan Wikander, p脿g.
  14. ^ Marilyn Y. Goldberg, p脿g.
  15. ^ Marilyn Y. Goldberg, p脿g.
  16. ^ Stephen Emmitt; Christopher A. Gorse (5 de febrer de 2013).聽Introducci贸n de Barry a la construcci贸n de edificios. John Wiley i els seus fills. p. 208.聽Isbn 978-1-118-65858-1.
  17. ^ Paul Hymers (2004).聽Reformes d'habitatges. Noves editorials holandeses. pp. 123鈥4.聽Isbn 978-1-84330-696-2.
  18. ^ Becker, Rachel (29 d'octubre de 2016).聽"Fes un cop d'ull a les quatre teulades solars de vidre diferents de Tesla". La Verge.

Enlla莽os externs