La vaca cegahisto.cat



28-03-2021  (238 lectures) Categoria: Articles

Marguerite Steinheil - Felix Faure

Marguerite Steinheil
Image dans Infobox.
Marguerite Steinheil, retrat pintat per Léon Bonnat, 1899.
Naixement 16 d'abril de 1869
Beaucourt( Drapeau de l'Empire français Imperi Francès)
Mort 18 de juliol de 1954 (85 anys)
Hove, Drapeau : Royaume-Uni Regne Unit
Nom de naixement
Marguerite Jeanne Japy
Nacionalitat Francesa
Activitat
Salonnière mundana
Família
Pare
Edouard Japy (D) Voir et modifier les données sur Wikidata
Cònjuge Adolphe Steinheil
(1890-1908)
Robert Scarlett, 6è Baró Abinger
(1917-1927)

Marguerite Jeanne Japy, esposa Steinheil, coneguda com a Meg,nascuda el 16 d'abril de 1869 a Beaucourt (territori Belfort)No 1) i va morir el 18 de juliol de 1954 a Hove, Sussex, Regne Unit,és una famosa salon- femme francesa i dona de món.

Casada amb el¬†pintor acad√®mic Adolphe Steinheil fins al 1908, √©s coneguda per tenir una aventura amb¬†el president F√©lix Faure ‚ÄĒque va morir als seus bra√ßos al Palau de l'√Člys√©e‚ÄĒ i m√©s tard per haver estat al centre d'un obscur cas judicial.

Biografia

Bons orígens

Nascuda en una rica fam√≠lia industrial, els¬†Japys, que eren socis de la¬†fam√≠lia Peugeot,era filla d'√Čdouard¬†Louis Fr√©d√©ric Japy (1832-1888), un agr√≤nom protestant i industrial convertit en¬†rentista. La seva mare, Emilie Rau, √©s filla d'un hostaler. Marguerite Japy va estudiar piano i viol√≠ i va seguir l'educaci√≥ d'una jove de la molt bona burgesia provincial. Va fer el seu debut mundial el¬†1886 participant en balls d'alta societat. S'enamora d'un jove oficial amic del seu germ√†, Pascal Sheffer, una aventura a la qual el seu pare posa fi1.

Amb vint anys, va anar a Baiona a visitar la seva germana gran per canviar d'opinió; allà va conèixer Adolphe Steinheil, nebot del pintor Meissonier. Més tard el va trobar a Biarritz,on va pintar frescos per a la catedral de Baiona. El 9 de juliol de 1890,es va casar amb ell al temple protestant de la petita ciutat de Beaucourt, on havia nascut vint-i-un anys abans. Tenen una filla, Martha, nascuda el 25 de juny de 1891 a París.1. Però aviat, el desacord s'instal·la dins de la parella, que eviten el divorci però viuen sense intimitat. A partir d'ara, ella i ell lideren lliurement les seves vides sentimentals.

Tamb√© es va convertir en una figura important en la vida parisenca. El seu sal√≥ era freq√ľentat per molt bones companyies:¬†Gounod, Lesseps, Massenet, Copp√©e, Zola, Loti es troben entre els seus convidats.

L'amant del president Faure

El 1897, durant una estada a¬†Chamonix,va ser presentada al president¬†F√©lix Faure, que va encarregar una ordre oficial al seu marit. Aquest ordre sovint d√≥na al president l'oportunitat d'anar al final de¬†Ronsin a Par√≠s, a la vil¬∑la de la parella Steinheil. Aviat, Marguerite Steinheil es va convertir en l'amant del cap d'estat i regularment es reunia amb ell a la "Sala Blava", una sala discreta i √≠ntima situada a la planta baixa del Palau¬†de l'√Člys√©e.

Felix llavors va planejar divorciar-se de la seva dona Berthe, per tal de casar-se amb Marguerite en el seu segon matrimoni.

El¬†16 de febrer de¬†1899,el president la va trucar per tel√®fon perqu√© l'an√©s a veure a √ļltima hora de la tarda. Moments despr√©s de la seva arribada, els servents senten sonar les campanes i troben a la Sala Blava: estirats en un sof√†, pantalons i cal√ßotets als turmells, F√©lix Faure inconscient mentre Marguerite Steinheil s'ajusta precipitadament la seva roba desordenada. El cap d'Estat va morir poques hores despr√©s.

Oficialment, la seva mort es va ser deguda a una¬†hemorr√†gia cerebral, un "atac" com despr√©s es van dir. Tot i que el palau de l'Elisi intenta ocultar que aquest ictus es va produir durant una¬†fellatio, les circumst√†ncies exactes de la mort s√≥n r√†pidament conegudes per persones "ben informades". Un diari parisenc va titular¬†"F√©lix Faure es va sacrificar massa a Venus". Pel que fa als bells esperits, tots van amb els seus jocs de paraules per trencar aquest fet inusual. Sabem aquest suposat intercanvi entre el majordom de F√®lix Faure i el sacerdot cridat a l'√Člys√©e per administrar els √ļltims sagraments: "El president encara est√† amb el seu coneixement? "No, pare, va sortir per l'escala de servei .2.¬†¬Ľ Aquest di√†leg probablement es va inventar des de zero per fer un bon joc de paraules i hi ha una variant on ja no √©s el sacerdot sin√≥ el metge que fa la pregunta al majordom... Una altra paraula enginyosa s'atribueix a¬†Clemenceau: "Volia ser¬†C√®sar, per√≤ nom√©s era¬†Pompeu". Les circumst√†ncies de la mort de F√®lix Faure li van valer a la seva amant el sobrenom¬†de "la funer√†ria". Pel que fa a les causes de la mort de F√®lix Faure, els metges de l'√®poca van parlar oficialment¬†d'apoplexia 3, per√≤ √©s possible que result√©s de l'absorci√≥ d'una dosi massa alta de¬†cant√†ride, un potent¬†afrodis√≠ac per√≤ amb importants efectes secundaris (llevat que que fos l'afrodis√≠ac¬†basat en quinina que era el que acostumava a utilitzar)4.

Aquest esc√†ndol queda parcialment ocult a l'opini√≥ p√ļblica, per√≤ va ressuscitar nou anys m√©s tard quan el 1909 va esclatar un cas penal en el qual Marguerite Steinheil va estar involucrada.5

Una dona de món important

Despr√©s de la mort de F√©lix Faure, Marguerite Steinheil, que va gaudir d'una "notorietat afavoridora" en el m√≥n pol√≠tic, es va convertir en l'amant de diverses personalitats, incl√≤s el ministre¬†Aristide Briand.6 i el rei de Cambodja7. Segons¬†les seves Mem√≤ries, que va escriure al voltant¬†de 1912,ella i el seu marit van ser visitats per un misteri√≥s visitant alemany que els va comprar una rere l'altra les perles d'un collaret anteriorment regalat per F√©lix Faure (el "collaret presidencial") i va exigir el manuscrit de¬†les Mem√≤ries que el difunt president li havia confiat. Aquest √ļltim punt est√† obert al dubte perqu√® no est√† clar per qu√® i com Marguerite Steinheil, que no va tornar al Palau de l'√Člys√©e despr√©s de la mort de F√©lix Faure, pot trobar-se en possessi√≥ de les mem√≤ries presidencials. La investigaci√≥ i judici que,¬†el 1908 i el 1909,va seguir l'assassinat d'Adolphe Steinheil despr√©s d'haver demostrat √†mpliament la personalitat narcisista i agreujant de Marguerite, que m√©s tard va escriure en les seves mem√≤ries, est√†, per tant, objecte de preguntes.

Musa de l'estàtua a la font de Jean-Baptiste Hugues, fortament semblant a Marguerite Steinheil.

Al febrer de 1908,va conèixer un industrial, Maurice Borderel, alcalde de Balaives-et-Butz,un municipi del departament de les Ardenes,del qual també es va convertir en amant.

El 7 d'abril de 1908,Adolphe Steinheil va exposar pintures al seu estudi, atraient l'All-Paris. L'afluència de visitants suggereix que se senten més atrets per l'esperança de conèixer Marguerite Steinheil que per la qualitat artística dels èxits del pintor...

A més, Marguerite Steinheil posa per als artistes: per exemple, l'estàtua que representa La Muse de la Source, l'obra de l'escultor de Marsella Jean-Baptiste Hugues s'assembla fortament a ella8. Aquesta estàtua, que després del 4 de gener de 1910 estroba al Palau de Luxemburg, va ser traslladada al Musée d'Orsay el 1986.9,10.

El cas Steinheil

Marguerite Steinheil i el seu advocat, el mestre Antony Aubin.

El¬†30 de maig de 1908,la senyora √Čmilie Japy, la mare de Marguerite, va passar uns dies a casa de la seva filla a Bellevue. Inicialment prevista per al vespre, la seva sortida queda posposada a √ļltima hora fins a l'endem√†. L'endem√†,¬†31 de maig,a les¬†6 .m,, el servent R√©my Couillard baixa de la seva habitaci√≥, situada sota les, i descobreix que totes les portes del primer pis estan obertes: passejant per les habitacions, descobreix successivament els cossos de Madame Japy i Adolphe Steinheil11.

La Sra. Japy va morir d'un atac de cor. El pintor Adolphe Steinheil es troba al vestidor, vestit de gala i estrangulat per una corda encara lligada al coll. Pel que fa a la Marguerite, està emmordassada i lligada en un llit. Va dir a la policia que havia estat lligada per tres persones -dos homes i una dona de pèl-roig- amb roba negra.

La policia inicialment va sospitar que Marguerite havia organitzat l'assassinat del seu marit convertint-lo en un crim dolent, per√≤ per falta de proves dures, l'acusaci√≥ va ser retirada. Llavors, els investigadors assumeixen que el motiu dels tres lladres √©s en realitat trobar documents secrets que pertanyien al president Faure, probablement en relaci√≥ amb elcas Dreyfus,i despr√©s les coses s'assenten. Per√≤ Marguerite Steinheil est√† impacient per la in√®rcia de la policia: reviu la investigaci√≥ acusant R√©my Couillard, el seu servent, al¬∑legant que va trobar una perla a les butxaques d'aquesta √ļltima, una perla que va afirmar haver estat robada durant l'atac. Desemmascarada enmig d'un delicte de mentir, busca que Alexandre Wolff, el fill de la seva mestressa de casa, sigui acusat, per√≤ aquest √ļltim t√© una coartada irrefutable. Durant el judici, continua variant les seves versions, acusant una persona i despr√©s una altra, anant tan lluny com per acusar-se abans de retirar-se.

El 4 de novembre de 1908,el jutge d'instrucció, Joseph Leydet, la va arrestar i empresonar a la presó de Saint-Lazare. Hi passarà més de 300 dies. El jutge es va recusar el 27 de novembre de 1908 perquè la seva relació prèvia amb l'acusat no li permetia escoltar independentment i el cas va ser remès a un nou jutge, el Sr. André. El judici va començar exactament un any després, el 3 de novembre de 1909. El Tribunal d'Assizes de París està presidit pel Sr. de Vallès i Marguerite és defensat pel Mestre Antony Aubin, assistit pel Mestre Landowski. Durant el judici, quan es va enfrontar a les seves contradiccions, les línies de l'acusat van ser:

‚ÄĒVaig mentir per protegir la meva vida com a dona.
"Fins al 1905, vas conèixer els teus amants a l'hotel?"
"Tenia aquesta delicadesa! ¬Ľ

El judici va ser molt divulgat: es va revelar que Marguerite Steinheil tenia molts "admiradors", inclòs el rei Sisowath de Cambodja.7. L'oposició anti-Dreyfusard, que buscava convertir el cas en un judici polític, va acusar la Sra. Steinheil d'enverinar Félix Faure en nom de la "unió jueva"perquè el president s'havia declarat hostil a la revisió del judici de Dreyfus.2. El 14 de novembre,després d'un al·legat del seu advocat que va durar més de set hores, va ser absolta pels jurats, tot i que el jutge que el presideix havia assenyalat que les seves explicacions eren un "teixit de mentides".

Una dama

Després del judici, es va traslladar a Londres amb el nom de Sra. de Serignac. Va escriure les seves memòries el 1912. Dos anys més tard, Hargrave Lee Adam va publicar una investigació a Londres amb T. Werner Laurie en la qual va acusar Marguerite Steinheil de mentir durant el seu judici.12. El llibre és confiscat i retirat dels prestatges de la Biblioteca Britànica a petició de Marguerite. El 26 de juny de 1917es va casar amb Lord Robert Brooke Campbell Scarlett, 6è Baró Abinger, i es va convertir en Lady Abinger. El seu marit va morir el 1927. El mateix any, va ser víctima d'un incendi al Marroc, llavors un protectorat francès, i va ser alliberada per a un rescat considerable (com Sylvie Lausberg, en el seu llibre Madame S: novel·la històrica13, relacionat amb els documents de Félix Faure esmentats durant el seu judici 19 anys abans). Vint-i-set anys més tard, va morir en una residència d'ancians a Hove, Sussex.

Notes i referències

Notes

  1. En aquell moment, abans de 1871, la comuna es trobava al departament del Rin Superior.

Referències

  1. ^ Revenir plus haut en :Ha i b Mengus, Nicolas., Aquests alsacians que van fer història (ISBN 978-2-917875-87-2 i 2-917875-87-9, OCLC 1010595094, llegir en línia [arxiu]), pàg.
  2. ^ Revenir plus haut en :Ha i b Professor Anatra, L'Ànec encadenat,dimecres 29 d'agost de 2007.
  3. Julien Arbois, Al llit dels nostres avantpassats,Edició ciutat, 2016, pàg.
  4. Dimitri Casali, "Sexe, Poder i Addicció" [arxiu], en lefigaro.fr, Maig 20, 2011.
  5. Franck Ferrand, "L'Elisi, el Palau dels Secrets", mostra L'ombra d'un dubte sobre França 3, Maig 16, 2012, 29:30s .
  6. Gérard Unger, Aristide Briand, la Granja Conciliadora,París, Fayard, 2005,658 pàg. (ISBN 2-213-62339-2), pàg.
  7. ^ Revenir plus haut en¬†:Ha i¬†b Fr√©d√©ric Lewino i Gwendoline Dos Santos,¬†"1899: un fellatio presidencial a l'√Člys√©e" [arxiu], a¬†Le Point,¬†16 de febrer de 2012.
  8. Jean-Baptiste Hugues - La Musa de la Font [arxiu],a la pàgina web marseillesculptee.blogspot.fr, consultat el 3 de gener de 2015.
  9. Jean-Baptiste Hugues - La Musa de la Font [arxiu],a la pàgina web musee-orsay.fr, consultat el 3 de gener de 2015.
  10. 16 de febrer de 1899: Diversos fets a la presidència... [arxiu], a la pàgina web eve-adam.over-blog.com, a la qual s'accedeix el 3 de gener de 2015.
  11. ^ El pla de teatre criminal, Le Petit Parisien, París, 1Er Juny 1908, diari (ISSN 0999-2707) llegir en línia [arxiu].
  12. H. L. Adam, Woman and Crime, Londres, T. Werner Laurie, 1914, p. 309-318 - llegir en línia [arxiu].
  13. Lausberg, Sylvie., Madame S: Novel·la Històrica., Slatkine, 2019 (ISBN 978-2-88944-086-3 i 2-88944-086-9, OCLC 1147269719, llegir en línia [arxiu])

Bibliografia

Filmografia

Documental televisiu

Enllaços externs

  • (ca) Edici√≥ il¬∑lustrada de¬†My Memoirs [arxiu], Nova York, Sturgis i Walton, 1912