La vaca cegahisto.cat



04-11-2024  (101113 ) Categoria: Logica

Intel·ligència humana - HI

La intel·ligència humana o HI (de l'anglès human intelligence) és la capacitat mental que permet als éssers humans aprendre, comprendre, raonar, resoldre problemes, prendre decisions i adaptar-se a nous entorns. És un concepte central en disciplines com la psicologia, la neurociència, la filosofia i la intel·ligència artificial. La seva complexitat ha generat múltiples teories i mètodes de mesurament, així com debats sobre la seva naturalesa innata o adquirida.

Història del concepte d'intel·ligència

El concepte d'intel·ligència ha evolucionat al llarg de la història:

Antiguitat

  • Els filòsofs grecs van ser els primers a reflexionar sobre la naturalesa de la intel·ligència.

    • Plató creia que la intel·ligència era una capacitat innata lligada a l'ànima i que el coneixement era recordar allò que l'ànima ja sabia.

    • Aristòtil defensava que la intel·ligència es desenvolupava a través de l'experiència i la lògica.

Edat Mitjana i Renaixement

  • Durant aquest període, la intel·ligència es vinculava amb la saviesa divina i el coneixement filosòfic.

  • Pensadors com Sant Tomàs d'Aquino integraren les idees d'Aristòtil amb la teologia cristiana.

Il·lustració

  • René Descartes va proposar el dualisme ment-cos, considerant la intel·ligència com una propietat de la ment, independent del cos.

  • John Locke, des de l'empirisme, argumentava que la intel·ligència es formava a través de l'experiència i l'aprenentatge.

Segle XIX: Els inicis de l'estudi científic

  • Francis Galton va ser pioner en l'estudi de les diferències individuals en intel·ligència, creient que era majoritàriament hereditària.

  • Alfred Binet va desenvolupar el primer test d'intel·ligència per identificar nens amb necessitats educatives especials, donant lloc al concepte de quocient intel·lectual (QI).

Segle XX: Teories modernes

  • Charles Spearman va introduir la idea del factor general (g), una habilitat cognitiva subjacent a totes les tasques intel·lectuals.

  • Jean Piaget va estudiar el desenvolupament cognitiu en nens, mostrant com la intel·ligència evoluciona en etapes.

  • Howard Gardner i Robert Sternberg van proposar visions més amplies, com les intel·ligències múltiples i la teoria triàrquica.

Bases biològiques de la intel·ligència

La intel·ligència té un fort component biològic, influenciat per:

Estructura i funcionament cerebral

  • L'escorça prefrontal està relacionada amb funcions executives com la planificació, la memòria de treball i el control d'impulsos.

  • La mielinització (recobriment dels axons) millora la velocitat de transmissió neuronal, afavorint un processament més ràpid.

  • La plasticitat cerebral permet adaptar-se a noves experiències i aprenentatges.

Genètica

  • Estudis amb bessons indiquen que entre un 40% i 80% de la variància en QI és hereditària.

  • Gens com el COMT i el BDNF influeixen en la cognició i la memòria.

Factors ambientals

  • Nutrició: Deficiències en nutrients com el iode o el ferro poden afectar el desenvolupament cerebral.

  • Educació: L'accés a una bona escolarització millora les habilitats cognitives.

  • Entorn socioeconòmic: La pobresa i l'estrès crònic poden danyar el desenvolupament cognitiu.

Teories de la intel·ligència

1. Teoria del factor general (g) – Charles Spearman

  • Proposa que existeix una habilitat general que influeix en totes les tasques cognitives.

  • Les persones amb un alt factor g tendeixen a destacar en múltiples àrees.

2. Intel·ligències múltiples – Howard Gardner

Identifica vuit tipus d'intel·ligència:

  1. Lingüística (habilitat amb el llenguatge).

  2. Lògic-matemàtica (raonament abstracte).

  3. Espacial (visualització i orientació).

  4. Musical (sensibilitat al so i ritme).

  5. Cinestèsica (control corporal i habilitats físiques).

  6. Interpersonal (entendre els altres).

  7. Intrapersonal (autoconeixement).

  8. Naturalista (reconeixement de patrons en la natura).

3. Teoria triàrquica – Robert Sternberg

Divideix la intel·ligència en tres components:

  • Analítica (capacitat de resoldre problemes lògics).

  • Creativa (adaptació a situacions noves).

  • Pràctica (habilitat per funcionar en el món real).

Mesurament de la intel·ligència

Els tests de QI mesuren habilitats com:

  • Raonament lògic (matrius de Raven).

  • Memòria de treball (tests de dígits).

  • Comprensió verbal (vocabulari i analogies).

Crítiques als tests de QI

  • No capturen totes les dimensions de la intel·ligència (ex.: creativitat o intel·ligència emocional).

  • Poden estar influenciats per factors culturals.

  • No prediuen amb precisió l'èxit en tots els àmbits de la vida.

Intel·ligència i cultura

La concepció de la intel·ligència varia segons el context cultural:

  • Cultures occidentals: Valoren el raonament abstracte i l'èxit individual.

  • Cultures orientals: Emfatitzen la saviesa col·lectiva i l'harmonia social.

  • Societats indígenes: Prioritzen coneixements pràctics com la navegació o la caça.

Com potenciar la intel·ligència?

Estratègies per millorar la cognició:
✅ Aprenentatge continu (llegir, estudiar nous idiomes).
✅ Exercici físic (millora el flux sanguini al cervell).
✅ Dieta saludable (omega-3, antioxidants).
✅ Son adequat (consolidació de la memòria).
✅ Meditació (millora l'atenció i reducció de l'estrès).

Intel·ligència no humana

Animals intel·ligents

  • Primats (ximpanzés, bonobos): Utilitzen eines, aprenen llenguatge de signes.

  • Dofins (reconeixen el propi reflex, cooperen en caça).

  • Corbs (fabriquen eines, recorden cares humanes).

Intel·ligència artificial (IA)

  • Els sistemes d'aprenentatge automàtic poden reconèixer patrons i prendre decisions.

  • No tenen consciència ni comprensió real, però superen els humans en tasques específiques (ex.: escacs, diagnòstic mèdic).

Intel·ligència motivacional

Concepte desenvolupat per psicòlegs com Daniel Goleman, que inclou:

  • Autoconeixement emocional (identificar les pròpies motivacions).

  • Persistència (capacitat de mantenir l'esforç).

  • Autoregulació (control dels impulsos i emocions).

Vegeu també

Referències

  • Gardner, H. (1983). Frames of Mind: The Theory of Multiple Intelligences.

  • Sternberg, R. J. (1985). Beyond IQ: A Triarchic Theory of Human Intelligence.