La vaca cegahisto.cat



25-07-2022  (525 lectures) Categoria: Mundus Novus

Globus de Johannes Schöner

Salta a la navegacióSalta a la cerca
Gravat del globus de Schöner de 1515 ( Luculentissima quaedam terrae totius descriptio )

Els Globus de Johannes Schöner són una sèrie de mapes esfèrics de la Terra realitzats per Johannes Schöner (1477-1547). El primer data de 1515, estant entre els més antics que encara es conserven. [1] Alguns autors afirmen que mostren parts del món que encara no eren conegudes pels europeus, com l' estret de Magallanes i l' Antàrtida . [2]

Globus

El¬†Globus de Johannes Sch√∂ner de 1515 era un mapa impr√®s fixat sobre una esfera.¬†[3] Se n'han conservat dos exemplars originals, un al Museu d'Hist√≤ria de Frankfurt i l'altre a la Biblioteca Herzogin Anna Amalia, a Weimar. Hi ha pocs dubtes sobre que Sch√∂ner coneixia el globus constru√Įt a Nuremberg per¬†Martin Behaim el 1492.¬†[4] A la cartografia de Sch√∂ner es pot observar un estret entre l'extrem sud d'Am√®rica i la terra situada m√©s al sud abans del seu "descobriment oficial" per¬†Fernando de Magallanes el 1520. L'estret en realitat es troba en els 53 graus sud, encara que al globus de 1515 apareix en els¬†40 graus sud . Sch√∂ner va acompanyar el seu globus amb un tractat explicatiu,¬†Luculentissima quaedam terrae totius descriptio (‚ÄúUna molt L√ļcida Descripci√≥ de Totes les Terres‚ÄĚ).¬†[5]

Globus de Johannes Sch√∂ner, 1520, hemisferi occidental. Friedrich Wilhlem Ghillany,¬†Geschichte des Seefahrers Ritter Martin Behaim, N√ľrnberg, Bauer und Raspe, J. Merz, 1853.

El Globus de Johannes Schöner de 1520 és un exemplar manuscrit. Mostra el continent antàrtic, que no havia estat explorat en aquella data. [6] En els globus de 1515 i 1520, AMERICA és mostrada com una illa, tal com s'explica al Luculentissima :

¬ę Am√®rica, la quarta part del m√≥n, i les altres illes que hi pertanyen. D'aquesta manera es pot saber que la Terra est√† dividida en quatre parts i que les tres primeres parts s√≥n continents, √©s a dir, terra ferma, per√≤ que la quarta √©s una illa, com s'observa per estar envoltada a tot arreu pels mars‚ÄĚ.[7] ¬Ľ

Aix√≤ ja s'indica a la¬†Cosmographiae Introductio de¬†Martin Waldseem√ľller, on es diu:

¬ę Fins ara [la terra sencera] ha estat dividida en tres parts, Europa, √Äfrica, i √Äsia‚Ķ Ara, aquestes parts de la terra han estat m√©s extensament explorades i una quarta part ha estat descoberta per Amerigo Vespucci... Per aix√≤ la terra coneguda passa ara a estar dividida en quatre parts. Les primeres tres parts s√≥n continents, mentre que la quarta √©s una illa, encara m√©s quan s'ha trobat que est√† envoltada de mars per tots costats.[8] ¬Ľ

El Globus de Johannes Schöner de 1523, un model imprès, s'havia considerat perdut fins que va ser identificat per George Nunn en 1927. [9]

Globus de Johannes Schöner de Weimar de 1533, en què Amèrica del Nord apareix formant part d'Àsia. També mostra l'Antàrtida

El¬†Globus de Johannes Sch√∂ner de Weimar de 1533 mostra Am√®rica del Nord com a part d'√Äsia, aix√≠ com l'Ant√†rtida. Va escriure un tractat, l'¬†Opusculum Geographicum, per acompanyar aquest globus,¬†[10] en qu√® descrivia l'aproximaci√≥ cosmogr√†fica que havia utilitzat per construir el seu globus: ‚ÄúVaig haver de manejar cartes marines dibuixades amb car√†cters excel¬∑lents, i not√≠cies de gran valor, que vaig intentar fer concordar tant com fos possible, amb posicions astron√≤miques‚ÄĚ. (¬†Opusc. Geogr., Pt.I, cap.ix).¬†[11]

Als globus de Schöner de 1523 i 1533, AMERICA es mostra com a part d'Àsia, com explica a l' Opusculum Geographicum :

¬ę Despr√©s de Ptolomeu, moltes regions m√©s enll√† de 180 graus a l'est van ser descobertes pel veneci√† Marco Polo i altres, per√≤ ara, havent estat descobertes pels genovesos Col√≥n i Americo Vespucci, que van assolir nom√©s les parts costaneres d'aquelles terres d'Espanya a trav√©s de l'Oce√† Occidental, van considerar que es tractava d'una illa que van anomenar Am√®rica, la part quarta del globus. Per√≤ pels viatges m√©s recents realitzats l'any 1519 despr√©s de Crist per Magallanes, liderant els vaixells del Div√≠ i Invencible [emperador] Carles etc. a les Illes Moluques, que altres anomenen Maluquas, situades a l'Extrem Orient, han trobat que la terra que seria el continent Superior a l'√ćndia, √©s una part d'√Äsia.[12] ¬Ľ

El Globus de Sch√∂ner de 1515 t√© un deute obvi amb el¬†mapa de Waldseem√ľller de 1507, que al seu torn va derivar del globus constru√Įt a Nuremberg el 1492 per¬†Martin Behaim . El globus de 1515 coincideix amb els seus precedents a representar l'¬†√ćndia Superior (√Äsia oriental, anomenada¬†India superior sive orientalis en el¬†Luculentissima ) estenent-se fins a aconseguir al voltant de la longitud 270¬į est. Cap a l'oest d'Espanya, els descobriments de¬†Colom,¬†Vespucci i d'altres¬†exploradors espanyols i portuguesos estan representats com una franja llarga i estreta de terres que s'estenen aproximadament des de la latitud 50¬į nord fins als 40¬į sud. Les costes occidentals d'aquestes terres,¬†America al sud i¬†Parias al nord, est√† retolada com¬†Terra ultra incognita ("Terra allende desconeguda") i¬†Vlterius incognita terra ("Terra m√©s enll√† allende desconeguda"), indicant que les extensions de terra cap a l'oest eren desconegudes. El¬†mar a l'oest d'aquestes terres est√† retolat com¬†Oceanus orientalis indianus (oce√† √ćndic Oriental), d'acord amb la conclusi√≥ establerta per Colom despr√©s del seu tercer viatge de 1496-1498, quan va trobar el s√≤l continental sud-americ√†, que va anomenar el¬†Nou M√≥n , que va identificar amb¬†"l'illa m√©s gran del m√≥n" descrita per Marco Polo,¬†Java Major, situada al sud-oest de la prov√≠ncia de l'¬†√ćndia Superior anomenada¬†Ciamba (Champa). Reflectint aquest concepte, Sch√∂ner va explicar en un altre dels seus escrits, l'¬†Opusculum Geographicum (cap.xx): ‚ÄúEls Genovesos Col√≥n i Am√©rico Vespuccio, aconseguint nom√©s les parts costaneres d'aquelles terres d'Espanya a trav√©s de l'Oce√† Occidental, van considerar que serien una illa que van anomenar Am√®rica‚ÄĚ. O com¬†Nicol√°s Cop√©rnico va escriure a¬†De Revolutionibus (lib. I, cap.iii):

¬ę Ptolomeu va estendre l'√†rea habitable fins a la meitat arreu del m√≥n, deixant m√©s enll√† la terra desconeguda, on modernament s'hi ha afegit Cathay i regions molt extenses m√©s enll√† dels 60 graus de longitud, de manera que ara una longitud m√©s gran de terra deshabitada que la que queda per a l'Oce√†. A m√©s, a aix√≤ haurien de ser afegides les grans illes descobertes al nostre temps sota els Pr√≠nceps d'Espanya i Portugal, especialment Am√®rica, nomenada en mem√≤ria del capit√† del vaixell que la va descobrir i considerada a causa de la seva mida encara desconeguda com un altre m√≥n, a m√©s de moltes altres illes fins ara desconegudes, que no ens sorpr√®n considerar que siguin les Ant√≠podes o Antichthones. ¬Ľ

On Sch√∂ner difereix m√©s notablement de Waldseem√ľller √©s en la representaci√≥ en el seu globus d'un continent ant√†rtic, cridat per ell¬†Brasilie Regio . El seu continent est√† basat, encara que t√®nuemente, en l'informe d'un viatge real: el dels mercaders portuguesos Nuno Manuel i Crist√≥v√£o d'Haro al¬†riu de la Plata, descrit en el¬†Newe Zeytung auss Presillg Landt (‚ÄúNoves Not√≠cies de la Terra de Brasil ‚ÄĚ) publicat a Augsburg el 1514. El¬†Zeytung relata el pas dels navegants portuguesos a trav√©s d'un estret entre el punt m√©s al sud d'Am√®rica, o Brasil, i una terra al sud-oest, anomenada com¬†a vndtere Presill o¬†Bras√≠lia inferior. Aquest suposat ‚Äúestret‚ÄĚ era de fet el riu de la Plata (i/o finalment el golf de Sant Matias). Amb ‚Äúvndtere Presill‚ÄĚ, el¬†Zeytung donava a entendre que part del Brasil aconseguia latituds m√©s baixes, per√≤ Sch√∂ner va confondre el significat de ‚Äúterra al costat del sud de l'estret‚ÄĚ, amb latituds m√©s altes, aix√≠ que li va donar el significat oposat. En aquest fonament d√®bil va basar la construcci√≥ del seu continent circumant√†rtic, del qual no s'expliquen els motius de la seva configuraci√≥ anular o en forma d'anell. Al¬†Luculentissima explica:

¬ę El portugu√®s, aix√≠, va navegar al voltant d'aquesta regi√≥, el Brasilie Regio, i va descobrir un passad√≠s molt similar a aquells de la nostra Europa (on residim) i situat lateralment entre l'est i l'oest. D'una banda a l'altra, la terra √©s visible; i el cap d'aquesta regi√≥ sobresurt aproximadament 60 milles, tal com si un navegu√©s cap a l'est a trav√©s de l'estret de Gibraltar o Sevilla i Berberia o el Marroc a l'√Äfrica, com el nostre Globus mostra cap al pol ant√†rtic. M√©s enll√†, la dist√†ncia √©s nom√©s moderada d'aquesta Regi√≥ de Brasil fins a Malaca, on Santo Tom√°s va ser coronat amb el martiri.[13] ¬Ľ

Amb aquesta vaga informaci√≥, unida al concepte de les¬†Ant√≠podes heretat de l'antiguitat grecoromana, Sch√∂ner va construir la seva representaci√≥ del continent del sud. El seu estret va servir d'inspiraci√≥ a l'expedici√≥ de¬†Ferran de Magallanes per assolir les¬†Moluques per una ruta cap a l'oest. Va prendre el descobriment de Magallanes de¬†Terra de Foc el 1520 com una confirmaci√≥ m√©s ferma de la seva exist√®ncia, i en els seus globus de 1523 i 1533 ho va descriure com¬†TERRA AVSTRALIS RECENTER INVENTA SED NONDUM PLENE COGNITA (‚ÄúTerra Australis, recentment descoberta coneguda‚ÄĚ). Aquest fet va ser assumit pels seus seguidors, el cosm√≤graf franc√®s¬†Oronce Fine al seu mapa mundi de 1531, i els flamencs¬†Gerard Mercator el 1538 i¬†Abraham Ortelius el 1570. Els conceptes de Sch√∂ner van influir en els mapes de l'¬†escola cartogr√†fica de Dieppe, notablement en la seva representaci√≥ de¬†Jave la Gran. Generacions subseg√ľents de cart√≤grafs i de ge√≤grafs te√≤rics van continuar elaborant mapes amb la imatge d'una vasta i rica¬†Terra Australis per temptar la cobd√≠cia de mercaders i estadistes.

Referències

  1. ‚ÜĎ Norbert Holst,¬†Mundus, Mirabilia, Mentalit√§t: Weltbild und Quellen des Kartographen Johannes Sch√∂ner: eine Spurensuche, Frankfurt/Oder, Scripvaz, 1999.¬†ISBN 3-931278-10-7
  2. ‚ÜĎ Fricker, Karl.¬†The Antarctic Regions (en angl√®s). S. Sonnenschein & Company, limited, 1900.
  3. ‚ÜĎ Chet Van Duzer,¬†Johann Sch√∂ner‚Äôs Globe of 1515: Transcription and Study, American Philosophical Society, Philadelphia, PA, 2010,¬†ISBN 978-1-60618-005-1
  4. ‚ÜĎ Franz Wawrik, ‚ÄúThe Johann Sch√∂ner Collection of Cartographical Works in the Austrian National Library‚ÄĚ, in¬†Congresso internazionale di Storia della Cartografia, Imago et Mensura Mundi: Atti del IX Congresso, Roma, Istituto della Enciclopedia Italiana, 1985, Vol.I, pp.297-301, p. 298.
  5. ‚ÜĎ Luculentissima quaedam terrae totius descriptio, 1515; published in facsimile on the Web by the Deutsche Forschungsgemeinschaft (DFG)at:
  6. ‚ÜĎ Friedrich Wilhelm Ghillany,¬†Geschichte des Seefahrers Ritter Martin Behaim, N√ľrnberg, Bauer und Raspe, J. Merz, 1853.
  7. ‚ÜĎ Johannes Schoner,¬†Luculentissima quaedam terrae totius descriptio, Nuremberg, 1515, Tract I, cap.ix, f.2:¬†America: quarta orbis parte cum aliis nouis insulis Oceano occidentali inventus.
  8. ‚ÜĎ Martin Waldseem√ľller,¬†Cosmographiae Introductio, Chapter IX, ‚ÄúOf Certain Elements of Cosmography‚Äú.
  9. ‚ÜĎ George E. Nunn, "The Lost Globe Gores of Johann Sch√∂ner, 1523-1524",¬†The Geographical Review, vol.17, no.3, July 1927, pp.476-480.
  10. ‚ÜĎ Ioannis Schoneri ... Opusculum geographicum ex diversorum libris ac cartis ... collectum, 1533
  11. ‚ÜĎ Quoted in Lucien Gallois,¬†Les G√©ographes allemands de la Renaissance (Paris, Leroux, 1890, repr. Amsterdam, Meridian, 1963)p.93.
  12. ‚ÜĎ Johannes Schoener,¬†Opusculum Geographicum, Norimberga, [1533], Pars II, cap.xx.
  13. ‚ÜĎ Luculentissima, f.61v.

Enllaços externs