La vaca cegahisto.cat

Diorita

Tipus	roca plutònica

Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. La diorita es troba al lloc 10b.

La diorita és una roca ígnia composta de feldespat i un o diversos minerals del grup de la mica, de les amfibolites i del piroxè. S'usa generalment en construcció.^[1]

Té una textura hipidiomòrfica inequigranular. Els minerals de mida més petita, 0,1-0,6 mil·límetres, corresponen a plagiòclasi, amb un component proporcional més gran. Mostra una gran variabilitat de mides i unes formes més equidimensionals. La resta de minerals estan compostos pels minerals ferromagnèsics acolorits (biotita i piroxens), i de vidres més grans que moltes plagiòclasis però de formes més subidiomórfiques. Les diorites presenten mides d'entre 0,4 i 0,6 mil·límetres, i es poden trobar alguns vidres bastant allargats. Les diorites són d'extrema duresa; encara és un enigma saber com van poder treballar-la els antics egipcis, i se sap que a l'antiga Grècia i a l'Egipte era emprada per treballar el granit.

El grau d'alteració en la roca és molt baix, tant en feldespats com en minerals ferromagnèsics. És d'una textura granítica.

Compostos

• Plagiòclasi: 50% del total. No apareix cap altre mineral essencial.
• Contingut en Andesita: 44%

• Minerals màfiques: 25%:

• Biotita: 20%
• Piroxè: Clinopiroxens 5%

• Minerals accessoris: La diorita pot contenir diferents impureses, com ara apatita, quars, magnetita, pirita, etc.

• Presència d'apatita com a inclusió en biotita.
• Presència d'òxid de ferro molt aïllat.

• Minerals d'alteració:

• Clorita 5%
• Alteració en amfíboles dels clinopiroxens.

A la diorita oligòclasi, el feldespat és l'oligòclasi, a la diorita andesita és l'andesina. D'altra banda, segons sigui el segon component, la diorita es classifica com micàcia, amfíboles o piroxè.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diorita