La vaca cegahisto.cat



14-08-2022  (745 lectures) Categoria: Metall

Bronze - Aliatge coure estany metall - Cromat

El Bronze és un aliatge de coure i estany en el qual el primer constitueix la seva base i el segon apareix en una proporció del 3 al 20%. Pot incloure altres metalls.

Els aliatges constitu√Įts per coure i zinc es denominen pr√≤piament llaut√≥; no obstant aix√≤, at√®s que en l'actualitat el coure se sol barrejar amb l'estany i zinc alhora, en el llenguatge no especialitzat la difer√®ncia entre bronze i llaut√≥ √©s bastant imprecisa. Ni els bronzes moderns ni els antics contenen nom√©s aquests dos metalls.

El bronze es coneix des de l'antiguitat. Els grecs i els romans van afegir zinc, plom i argent als aliatges de bronze per utilitzar-los en eines, armes, monedes i objectes d'art.

El zinc, el plom i altres metalls es troben ocasionalment en el bronze que actualment es fabrica. Les propietats del bronze varien segons els seus components. Així, quan conté almenys un 10% d'estany, l'aliatge és dur i té un punt de fusió baix. Els noms de les varietats del bronze provenen dels components addicionals, com per exemple, el bronze d'alumini, el bronze de manganès, i el bronze de fòsfor. El bronze modern s'utilitza en la foneria artística i en la fabricació d'instruments musicals.

El bronze va ser el primer aliatge d'import√†ncia obtingut per l'home. Es m√©s resistent i dur que qualsevol altre aliatge com√ļ, excepte¬†l'acer, al qual supera en resist√®ncia a la¬†corrosi√≥ i facilitat de¬†lubricaci√≥. Per aquest motiu, va suposar un important aven√ß tecnol√≤gic que don√† nom a l'edat del bronze. Durant mil¬∑lennis va ser l'aliatge b√†sic per a la fabricaci√≥ d'armes i estris, i¬†orfebres de totes les √®poques l'han utilitzat en¬†joieria,¬†medalles i¬†escultura. Les¬†monedes encunyades amb aliatges de bronze van tenir un protagonisme rellevant en el comer√ß. Tamb√© es va utilitzar per a armes.

Cal destacar entre les seves aplicacions actuals el seu √ļs en parts mec√†niques resistents al¬†fregament i a la¬†corrosi√≥, en¬†instruments musicals de bona qualitat com¬†campanes,¬†gongs,¬†platerets d' acompanyament,¬†sax√≤fons, i en la fabricaci√≥ de cordes d'arpes,¬†guitarres i¬†pianos

Etimologia

El terme ¬ębronze¬Ľ deriva probablement del¬†persa berenj (¬ęllaut√≥¬Ľ). Altres versions el relacionen amb el¬†llat√≠ aes brundisium (¬ęmineral de¬†Brindisi¬Ľ) per l'antic port de Brundisium. Es creu que l'aliatge era enviat per mar a aquest port, i des d'all√† es distribu√Įa a tot l'Imperi rom√†.1‚Äč

Història

Pendent-ganivet de¬†l'Edat de bronze provinent¬†d'Ucra√Įna

La introducció del bronze va resultar significativa en qualsevol civilització que el va trobar, constituint l' aliatge més innovador en la història tecnològica de la humanitat. Eines, armes, i diversos materials de construcció com mosaics i plaques decoratives van aconseguir més duresa i durabilitat que els seus predecessors en pedra o coure calcopirític. [cita requerida]

La t√®cnica consistia a barrejar el mineral de¬†coure ‚ÄĒen general¬†calcopirita o¬†malaquita‚ÄĒ amb el¬†d'estany (casiterita) en un forn alimentat amb carb√≥ vegetal. El carboni del carb√≥ vegetal redu√Įa els minerals a coure i estany que es fonien i aleaven amb el 5 al 10% en pes d'estany. El coneixement¬†metal¬∑l√ļrgic de la fabricaci√≥ de bronze va donar origen en les diferents civilitzacions a l'anomenada¬†Edat de Bronze.¬†[cita requerida]

Inicialment les impureses naturals d' ars√®nic permetien obtenir un aliatge natural superior, denominada¬†bronze arsenical. Aquesta aliatge, amb no menys del 2% d'ars√®nic, s'utilitzava durant¬†l'Edat de Bronze per a la fabricaci√≥ d'armes i eines, tenint en compte que l'altre component,¬†l'estany, no era freq√ľent en moltes regions, i havia de ser importat de paratges llunyans.

Placa de bronze polida

La pres√®ncia d'ars√®nic fa a aquesta aliatge altament t√≤xica, ja que produeix ‚ÄĒentre altres efectes patol√≤gics‚ÄĒ¬†atr√≤fia muscular i p√®rdua de reflexos.

Estàtua en coure del faraó Pepy I. Segle XXIII a. C.

Els aliatges basats en estany més antics que es coneixen daten del quart mil·lenni a. C. a Susa (actual Iran) i altres llocs arqueològics a Luristan i Mesopotàmia.

Tot i que el coure i l'estany poden allunyar-se amb facilitat, rarament es troben mines mixtes, si b√© hi ha algunes poques excepcions en antics jaciments a¬†l'Iran i¬†Tail√†ndia. El forjat regular del bronze va involucrar des de sempre el comer√ß de l'estany. De fet, alguns arque√≤legs sospiten que un dels disparadors de¬†l'Edat del ferro, amb el subseq√ľent i progressiu reempla√ßament del bronze en les aplicacions m√©s importants, es va deure a alguna interrupci√≥ seriosa en el comer√ß d'aquest¬†mineral al voltant de¬†1200 a. C., en coincid√®ncia amb les grans migracions del Mediterrani. La principal font d'estany a¬†Europa va ser¬†Gran Bretanya, que posseeix dip√≤sits d'import√†ncia a¬†Cornualles. Se sap que ja els¬†fenicis van arribar fins a les seves costes amb mercaderies del¬†Mediterrani per intercanviar-les per estany.¬†[cita requerida]

A l'Antic Egipte la majoria dels elements metàl·lics que s'elaboraven consistien en aliatges de coure amb arsènic, estany, or i plata. En tombes de l'Imperi Nou, o al temple de Karnak, es troben sotarelleus mostrant una fosa datada al segle xv a. C. [cita requerida]

En el cas de la Grècia clàssica, coneguda per la seva tradició escultòrica en marbre, se sap que van desenvolupar igualment tècniques de fosa de bronze avançades,2com ho proven els bronzes de Riace, originats al segle v a. C. [cita requerida]

Bronzes de la¬†Dinastia chola (√ćndia), aprox. del¬†segle X

A¬†√ćndia, la plenitud art√≠stica de la¬†Dinastia chola va produir escultures notables entre els segles X i XI de la nostra era, representant les diferents formes del d√©u¬†Shiv√† i altres de√Įtats.¬†[cita requerida]

Les civilitzacions de¬†l'Am√®rica prehisp√†nica coneixien totes l'√ļs dels aliatges de bronze, si b√© molts estris i eines continuaven fabricant-se de pedra. S' han trobat objectes fabricats amb aliatges bin√†ries de¬†coure-plata, coure-estany, coure al plom i fins i tot aliatges poc usuals de¬†llaut√≥.3Es creu que, almenys als¬†Andes precolombins, els primers treballs en bronze es van realitzar durant¬†l'Imperi wari. En¬†l'√®poca inca, el bronze estava exclusivament reservat a la¬†noblesa incaica i alts comandaments de¬†l'ex√®rcit. Era processat en llocs com¬†Vi√Īa del Cerro i¬†Curamba. Ja en l'√®poca colonial, les foses m√©s importants es trobaven a¬†Per√ļ i a¬†Cuba, dedicades principalment a la fabricaci√≥ de campanes i canons.

Ganivet inca de bronze

El bronze va seguir en √ļs perqu√®¬†l'acer de qualitat no va estar √†mpliament disponible fins molts segles despr√©s, amb les millores de les t√®cniques de¬†fosa a inicis de¬†l'Edat Mitjana a¬†Europa, quan es va obtenir acer m√©s barat i resistent, eclipsant el bronze en moltes aplicacions.¬†[cita requerida]

Propietats

Exceptuant l' acer, els aliatges de bronze són superiors als de ferro en gairebé totes les aplicacions.4Per la seva elevada calor específica, la major de tots els sòlids, s' empra en aplicacions de transferència de la calor.

Comparació entre bronzes i acers

Tot i que desenvolupen pàtina no s' oxiden sota la superfície, són més fràgils i tenen menor punt de fusió. Són aproximadament un 10% més pesades que l' acer, a excepció de les compostes per alumini o sílice. També són menys rígides, per tant en aplicacions elàstiques com ressorts acumulen menys energia que les peces similars d'acer. Resisteixen la corrosió, fins i tot la d'origen marí, el llindar de fatiga metàl·lica és menor, i són millors conductors de la calor i l'electricitat. [cita requerida]

Una altra caracter√≠stica diferencial dels aliatges de bronze respecte a l'acer √©s l'abs√®ncia d'espurnes quan se les colpeja contra superf√≠cies dures. Aquesta propietat ha estat aprofitada per fabricar martells, maces, claus ajustables i altres eines per a √ļs en atmosferes explosives o en pres√®ncia de gasos inflamables.5‚Äč

Versatilitat

El coure i els seus aliatges tenen una àmplia varietat d' usos com a resultat de la versatilitat de les seves propietats mecàniques, físiques i químiques. Tingues en compte, per exemple, la conductivitat elèctrica del coure pur, l'excel·lent maleabilitat dels cartutxos de munició fabricats en llautó, la baixa fricció d'aliatges coure-plom, les sonoritat del bronze per a campanes i la resistència a la corrosió de la majoria dels seus aliatges. [cita requerida]

Propietats físiques

Dades per a un aliatge mitjà amb 89% de coure i 11% d' estany:

  • Densitat: 8,90 g/cm¬≥
  • Punt de fusi√≥: de 830 a 1020 ¬į C
  • Punt d' ebullici√≥: de 2230 a 2420 ¬į C
  • Coeficient de temperatura: 0,0006¬†K-1
  • Resistivitat el√®ctrica: de 14 a 16 őľő©/cm
  • Coeficient d' expansi√≥ t√®rmica: entre 20 i 100 ¬į C ‚Üí 17,00 x¬†10-6 K-1
  • Conductivitat t√®rmica a 23 ¬į C: de 42 a 50 Wm-1

Propietats mecàniques

Principals aliatges

Tipus bàsics

Clau de bronze

L' aliatge b√†sic de bronze cont√© aproximadament el 88% de¬†coure i el 12% d' estany.6El bronze¬†¬ęalfa¬Ľ7√©s la barreja s√≤lida d'estany en coure. L'aliatge alfa de bronze amb un 4 a 5% d'estany s'utilitza per encunyar¬†monedes i per fabricar¬†ressorts,¬†turbines, i eines de tall.

En molts pa√Įsos es denomina incorrectament¬†¬ębronze comercial¬Ľ al¬†llaut√≥, que cont√© 90% de coure i 10% de¬†zinc, per√≤ no estany. √Čs m√©s dur que el coure, i t√© una ductilitat similar. S' utilitza en¬†cargols i¬†filferros.8‚Äč

Bronze arsenical

L'aliatge de¬†coure amb¬†ars√®nic √©s el primer bronze utilitzat per l'home.9√Čs una aliatge blanquinosa, molt dura i fr√†gil. Es fabrica en una proporci√≥ del 70% de coure i el 30% d' ars√®nic, tot i que √©s possible fondre bronzes amb percentatges d' ars√®nic de fins a 47,5%. En aquests casos, el resultat √©s un material gris brillant, fusible al vermell i no alterat per l'aigua hirvent.

La simple exposici√≥ a l'aire del bronze arsenical produeix una p√†tina fosca. Aquesta circumst√†ncia, i l'alta toxicitat de l'ars√®nic la van convertir en un aliatge molt poc utilitzat, especialment a partir del descobriment de¬†l'alpaca,¬†plata alemanya o¬†bronze blanc, coneguda des de temps antics a¬†la Xina i fabricada a¬†Alemanya des de finals del¬†segle¬†xviii.8‚Äč

Bronze sol

L'anomenat bronze sol (en¬†alemany;¬†Sonnenbronze) √©s una aliatge utilitzada en joieria, tena√ß, d√ļctil i molt dura, que fon a temperatures pr√≤ximes a les del coure (1357 ¬įC) i est√† constitu√Įda fins al 60% de¬†cobalt.8‚Äč

Cuproalumini

El¬†cuproalumini √©s un tipus de bronze, de color similar al de l' or, en el qual l' alumini √©s el metall d' aliatge principal que s' agrega al coure. Una varietat de bronzes d'alumini, de composicions diferents, han trobat √ļs industrial.

Bronze per a armes de foc

Canó pesat dels Dardanelos, utilitzat pels turcs al lloc de Constantinopla (1453)

A partir del descobriment de la¬†p√≥lvora es va utilitzar un bronze per a¬†canons compost per un 90 a 91% de coure i un 9 a 10%¬†d'estany, proporci√≥ que es denomina comunament ¬ębronze ordinari¬Ľ. Aquestes armes eren conegudes a¬†la Xina en √®poques tan primerenques com el¬†segle¬†xi a. C., i a¬†Europa es van utilitzar a partir del¬†segle¬†xiii10tant per a canons com en¬†falconets.

Per al¬†segle¬†xv l'artilleria¬†de l'Imperi otom√† comptava amb grans bombardes de bronze. Constru√Įdes en dues peces, amb un llarg total de 5,20 m i 16,8 tones de pes, llan√ßaven bales de 300 kg a una dist√†ncia de fins a 1600 metres. D'operaci√≥ dif√≠cil, amb una capacitat de tir de no m√©s de 15 dispars diaris, van ser utilitzades al lloc de¬†Constantinopla el¬†1453.8‚Äč

Bronze per a campanes

La¬†Tsar K√≥lokol (rus: ¬ęzar de les campanes¬Ľ), √©s la major campana de bronze que es conserva. Fosa el¬†1733, mai es va utilitzar i s'exhibeix al¬†Kremlin de¬†Moscou.

La fosa per a campanes és generalment fràgil: les peces noves presenten una coloració que varia del cendra fosc al blanc grisenc, amb tons vermell groguenc o fins i tot vermell blavós en els aliatges amb més contingut de coure. [cita requerida]

La major proporció de coure produeix tons més greus i profunds a igualtat de massa, mentre que l' agregat d' estany, ferro o zinc produeix tons més aguts. Per obtenir una estructura més cristal·lina i produir variants en la sonoritat, els fonedors han utilitzat també altres metalls com antimoni o bismut en petites quantitats. [cita requerida]

L'aliatge amb m√©s sonoritat per fabricar campanes √©s l'anomenat¬†metall de campana, que consta de 78% de coure i de 22% d'estany. √Čs relativament f√†cil per fondre, t√© una estructura granulosa compacta amb fractura vitri-concoidea de color vermell√≥s. Aquest tipus de bronze era conegut des de l'antiguitat a l'√ćndia per fabricar¬†gongs. Tot i que poc freq√ľent pel seu cost, l'addici√≥ de¬†plata √©s una de les poques que millora encara m√©s la sonoritat.¬†[cita requerida]

També s'han utilitzat aliatges amb fins al 2% d'antimoni. A la Xina es coneixia un aliatge amb 80% de coure i 20% d'estany per fabricar campanes, grans gongos i timbals. [cita requerida]

A¬†Anglaterra es va utilitzar un aliatge constitu√Įt per 80% de coure, 10,25% d'estany, 5,50% de¬†zinc i 4,25% de¬†plom. √Čs de sonoritat menor, tenint en compte que el plom no s' homogene√Įtzeja amb l' aliatge.¬†[cita requerida]

Per a campanetes i instruments petits es va utilitzar freq√ľentment un aliatge del 68% de coure i el 32% d'estany, que resulta en un material fr√†gil, de fractura cendrosa.¬†[cita requerida]

Per a platillos i gongs es fan servir diversos aliatges que van des d'una aliatge temperada amb el 80% de coure i el 20% d'estany (B20), 88% de coure i 12% estany (B12, per exemple, ZHT Zildjian, Alpha Paiste), i la més econòmica B8, la qual consisteix en només el 8% d'estany pel 92% de coure (Exemple, B8 Sabian, Paiste 201, Zildjian ZBT). El tremp s'aconsegueix tornant a escalfar la peça fosa i refredant-la ràpidament. [cita requerida]

La major campana que es conserva, anomenada¬†Tsar K√≥lokol, va ser fosa el¬†1733 per Iv√°n Motorin, per enc√†rrec de l'emperadriu¬†Ana de R√ļssia, neboda del Zar¬†Pedro el Grande. Amb un pes de 216 tones, 6,14 m d' al√ßada i 6,6 de di√†metre. Mai va ser utilitzada com a instrument, ja que un incendi el¬†1737 va destruir els seus grans suports de fusta. Des¬†de 1836 s'exhibeix al¬†Kremlin de¬†Moscou.

Kara kane

Estàtua de bronze de Buda Daibutsu, a Kamakura, Japó, té 11,40 m d'alçada i 93 tones de pes.

El¬†kara-kane (¬ęmetall¬†xin√®s¬Ľ en¬†japon√®s) √©s un bronze per a campanes i orfebreria tradicional del Jap√≥ constitu√Įt per un 60% de coure, 24% d'estany i 9% de zinc, amb agregats de¬†ferro i plom.

Molts orfebres solen afegir-hi petites quantitats d'arsènic i antimoni per endurir el bronze sense perdre fusibilitat, i aconseguir més detall en la impressió dels motlles.

El¬†kara-kane √©s molt utilitzat per a artesania i estatu√†ria no nom√©s pel seu baix punt de fusi√≥, gran flu√Įdesa i bones caracter√≠stiques de farciment de motlle, sin√≥ tamb√© per la seva superf√≠cie suau que r√†pidament desenvolupa una fina p√†tina.

Existeix una varietat singular denominada sèniokuthis, o bronze daurat, originada en l' època de la dinastia Ming a la Xina, que destaca per la seva textura lustrosa i la seva tonalitat daurada. En la seva fabricació tenen especial importància les tècniques de pàtina.

Les grans escultures de Buda realitzades pels orfebres japonesos demostren l'alt domini t√®cnic que posse√Įen i tenint en compte la seva gran mida, la majoria d'elles havia de ser fosa en el lloc d'empla√ßament per mitj√† de successives etapes.11‚Äč12‚Äč

Aliatges que imiten la plata

  • Metall de Tonca: aliatge compost per un 36% de¬†coure, 28% de¬†n√≠quel i quantitats iguals d' estany,¬†plom,¬†ferro,¬†zinc i¬†antimoni. √Čs un metall dif√≠cil de fondre, poc d√ļctil, que s'utilitza amb poca freq√ľ√®ncia.8‚Äč
  • Mina plata: fabricada amb 57% de coure, 40% de n√≠quel, 3% de¬†tungst√® i traces d' alumini, t√© la propietat de no ser atacada pel¬†sofre i presenta propietats molt similars a la¬†plata.8‚Äč

Aliatges amb plom

Per a la fabricació de coixinets i altres peces sotmeses a fricció solen utilitzar-se aliatges de bronze amb fins a un 10% de plom, que li atorga propietats autolubricants.

La caracter√≠stica distintiva del plom √©s que no forma aliatge amb el coure; d' all√† que queda distribu√Įt d' acord amb la t√®cnica de fos en la massa de l' aliatge, sense barrejar-se √≠ntimament. Per aquest motiu, l'escalfament excessiu d'una pe√ßa de maquin√†ria constru√Įda amb aquest material pot portar a l'¬ęexudaci√≥¬Ľ de plom que queda aparent com fang o llot. El reciclatge d'aquestes peces √©s tamb√© dificult√≥s, perqu√® el plom es fon i se separa de l'aliatge molt abans que el coure arribi al punt de fusi√≥.8‚Äč

Aliatges comercials

CodiDenominacióComposició
%
Densitat
g/cm³
Duresa BrinellMod.Elàstic
Gpa
Resist. elec.
ő©/cm
Cond.tèrmica
W/mK
Punt fusió
¬ļC
Aplicacions
SAE4013‚Äč Cu 85¬†Pb 5¬†Sn 5¬†Zn 5 8,82 60 93 1,2-05 71,9 854
SAE64 Cu 80 Pb 10 Sn 10 8,88 60 76 1,7-05 46,9 762
UNS14C22000 Comercial 90-10 Cu 89/91 Fe < 0,05 Pb < 0,05 Zn 12,5 8,80 53 115 3,91-06 189 1020 matrius d' impressió, laminats, cargols
UNS C22600 Bronze de joieria Cu 86/89 Fe < 0,05 Pb < 0,05 Zn 12,5 8,78 55 115 4,30-06 173 1005 cremalleres, bijuteria, monedes
UNS C31400 Templat comercial amb plom Cu 87,5/90,5 Fe < 0,1 Ni < 0,7 Pb 1,3/2,5 Zn 9,25 Altres < 0,05 8,83 115 180 1010 cargols, contactes elèctrics, parts d' eines
UNS C31600 Templat niquelat Cu 87,5/90 Fe < 0,1 Ni 0,7/1,2 P 0,04/0,1 Pb 1,2/2,5 Zn 8,1 8,86 115 140 1010 cargols, contactes elèctrics, parts d' eines
UNS C40500 Bronze d' alta conductivitat Cu 95 Sn 1 Zn 4 8.83 117 165

Tècnica de fosa

El m√®tode m√©s utilitzat per a la fosa art√≠stica del bronze √©s el de la ¬ęcera perduda¬Ľ o¬†microfusi√≥, que ‚ÄĒamb diverses variants‚ÄĒ segueix els passos seg√ľents:15‚Äč

  1. Modelatge original en fang, escaiola o altre material.
  2. Presa del motlle principal, generalment en escaiola. Un cop fracassat, es retira el nucli (model original).
  3. El motlle ¬ęnegatiu¬Ľ s'omple amb cera per produir un ¬ępositiu¬Ľ d'aquest material.
  4. Es recobreix la cera amb una barreja d' argila. Un cop seca, es porta a forn, on la cera es fon i ¬ęes perd¬Ľ.
  5. En el cas d'objectes petits, el nou motlle serveix directament per al colat del bronze. Per a peces majors, és habitual omplir-lo amb una capa de cera que formarà una pel·lícula del gruix desitjat per al bronze, i l'interior (mascle) s'omple amb material refractari. Tot el procés requereix la col·locació d'airejadors, canals de colat i diverses cures per obtenir una colada homogènia.
  6. Acabat que inclou llimat d' imperfeccions, asprors i poliment de la peça.
  7. Pàtina, mitjançant l' aplicació de diferents àcids i escalfament a bufador per agilitar l' oxidació.

Simbologia

  • Les¬†medalles de bronze premien el tercer lloc en les competicions esportives.
  • Representa els vuit anys de matrimoni en diverses cultures occidentals:¬†Noces de bronze.
  • √Čs el vuit√® nivell en la progressi√≥ de la¬†cerbatana esportiva.

Vegeu també

Referències

  1. ‚ÜĎ Glossari d'arqueometal¬∑l√ļrgica
  2. ‚ÜĎ Probablement,¬†fosa directa mitjan√ßant original de fang, capa de cera que ser√† substitu√Įda pel bronze fos, i contramotlle exterior de fang: √©s una t√®cnica molt dif√≠cil, en la qual el m√≠nim error destrueix la pe√ßa.
  3. ‚ÜĎ Qu√® sabien de fosa els antics habitants de Mesoam√®rica.
  4. ‚ÜĎ Hist√≤ria dels aliatges - ININ
  5. ‚ÜĎ ¬ęL'acer Inoxidable i el coure: Quin √©s el millor metall per al teu projecte? | JN Aceros¬Ľ.¬†JN Aceros. 17 de mar√ß de 2015. Arxivat des de¬†l'original el 8 de novembre de 2018. Consultat el 8 de novembre de 2018.
  6. ‚ÜĎ Knapp, Brian. (1996) Copper, Silver and Gold. Reed Library, Austr√†lia
  7. ‚ÜĎ Glosario Engineering network
  8. ‚ÜĎ Saltar a:a b c d e f g Mario G√°ndara.¬†¬ęAliatges de coure¬Ľ.¬†Biblioteca de Joieria. Arxivat des de¬†l' original el 6 d' octubre de 2011. Consultat l' 1 d' octubre de 2011.
  9. ‚ÜĎ Edat del bronze
  10. ‚ÜĎ Els primers registres d'√ļs de canons a¬†Espanya refereixen al lloc de¬†Sevilla el 1248. [cita requerida]
  11. ‚ÜĎ Aliatges japoneses
  12. ‚ÜĎ Louis Fr√©d√©ric.¬†¬ęKara kane¬Ľ.¬†Japan encyclopedia (en angl√®s). Consultat l' 1 d' octubre de 2011.
  13. ‚ÜĎ ¬ęSociety of Automotive Engineers SAE¬Ľ. Arxivat des de¬†l' original l' 11 de juliol de 2007. Consultat l' 1 de juny de 2007.
  14. ‚ÜĎ UNS: Unified Numbering System (Sistema numerador unificat): Est√†ndard de classificaci√≥ de metalls operat conjuntament per l'American Society for Testing and Materials i la Society of Automotive Engineers (SAE)
  15. ‚ÜĎ VV.AA. (2010).¬†T√®cniques i mitjans art√≠stics. Centre d' Estudis Ram√≥n Areces S. A.¬†ISBN 978-84-9961-002-3.

Bibliografia

  • Lexikon der Metalltechnik. Handbuch f√ľr alle Gewerbetreibenden und K√ľnstler auf metallurgischem Gebiet. Dirigit per J. Bersch. A. Editorial Hartlebens, Viena/Pest/Leipzig, sense any de publicaci√≥.
  • Bronze ‚Äď unverzichtbarer Werkstoff der Moderne. Institut alemany del coure (DKI), D√ľsseldorf 2003.
  • T. L. Kienlin:¬†Fr√ľhes Metall im nordalpinen Raum: Eine Untersuchung zu technologischen und kognitiven Aspekten fr√ľher Metallurgie anhand der Gef√ľge fr√ľhbronzeitlicher Beile. A:¬†Informaci√≥ arqueol√≤gica. 27, 2004, Pgs. 187‚Äď194.
  • Fitxes informatives i15 i i25 de l'Institut alemany del coure (DKI), D√ľsseldorf 2004.
  • Guss aus Kupferlegierungen. Ernst Brunhuber, Schiele&Sch√∂n, Berl√≠n 1986,¬†ISBN 3-7949-0444-3.
  • Ardohain, Sergio Javier, 2018,¬†La restauraci√≥ de la Rep√ļblica, Editorial de la Universitat Nacional de La Plata (EDULP), Universitat Nacional de La Plata (UNLP) - Facultat de Belles Arts (FBA),¬†ISBN 978-987-4127-64-8.

Enllaços externs