La vaca cegahisto.cat



18-07-2020  (503 lectures) Categoria: biografies

Alain Gerbault

Alain Gerbault (17 de novembre 1893 ‚Äď 16 de desembre de 1941), fou un navegant franc√®s.

Orígens

Nascut en una família d'industrials (descendent d'una família Patena de la ciutat de Saint-Berthevin, amb quatre generacions de fabricants de calç). Va ser estudiant a Laval i després a París, per intentar accedir a les grans écoles des Ponts et Chaussées. Durant la primera Guerra Mundial es va unir a l'aviació com a voluntari d'aviació i va participar, des de 1916, en esquadrons de caça, reconeixement i bombardeig. En aquesta activitat va aconseguir victòries espectaculars, notables per la seva ciència tàctica i habilitat en acrobàcies aèries. La guerra va ser la seva exaltació i el seu turment, després que no podia ser el mateix. Va renunciar a una carrera hipotètica com a enginyer i es va dedicar a l'empresa sense més èxit. Juntament amb aquestes activitats va començar a participar en tornejos de tennis (esport que va jugar des de la seva infantesa) i va participar, en aquest esport, de la final de Roland Garros el 1921.

The Sea

√Čs en aquest moment que adquireix a Anglaterra un antic veler, el"firecrest". Despr√©s d'una formaci√≥ de diversos mesos a la Mediterr√†nia, va fer el seu primer viatge en solitari a trav√©s de l'Atl√†ntic en 1923 quan tenia 30 anys, enlla√ßant Gibraltar i Nova York amb el petard,en 101 dies. Aquesta gesta li va valer la popularitat i va augmentar els seus projectes posteriors.

Després de passar temps als Estats Units,va salpar de Nova York el 2 d'octubre de 1924, amb destinació a Tahití,passant per les Illes Galápagos. El març de 1926 va fer el viatge des de Tahití a través de Fiji, Reunion, Cape Helena, cap verd i les Açores per arribar al port d' Havre al juliol de 1929. Va continuar aquesta volta al món durant 6 anys més en què va visitar les Illes del Pacífic i, en particular , la Polinèsia Francesa,la zona que més estima i que es va convertir en un dels seus grans amors.

Polinèsia francesa

Va defensar la causa de la Polin√®sia,que va estudiar geogr√†ficament i hist√≤ricament. Els √ļltims nou anys de la seva vida van ser gastats sobre l'oce√† Pac√≠fic, recorrent les Illes marquas en 1933,les Illes Tuamotu el 1934 i Tahit√≠ el 1935. Apassionat pel passat d'aquestes illes, va aprendre les lleng√ľes dels pobles abor√≠gens, rebutjant la colonitzaci√≥ europea que condu√≠ inevitablement a l'extinci√≥ de la cultura polinesi. En cadascuna de les seves escales, es preocupava per la reactivaci√≥ de les tradicions locals, el cant, els jocs i els balls prohibits per l'administraci√≥. Va lluitar per recuperar els entreteniments dels habitants promovent el futbol en resposta a l' alcoholisme. Tamb√© va fer una important tasca en la ligi√≠stica i l' etimologia de les lleng√ľes locals. Tots aquests viatges i investigacions sempre van venir de la seva estimada Bora Bora (que en aquells dies es deia PoraPora), practicant en els seus viatges un tipus de vida com la dels nadius, amb escassos recursos i vestir-se com l'√ļnica pe√ßa de la Pareo.

La Segona Guerra Mundial

La declaraci√≥ de guerra el va obligar a escapar de la Polin√®sia Francesa (va recolzar en les seves idees el mariscal Philippe P√©tain):el seu √ļltim viatge va ser una desesperada fugida a trav√©s del Pac√≠fic,per distanciar-se de les amenaces de la guerra. Cansat f√≠sicament i moralment, arriba a les Illes samoals, a Tonga,i finalment a Timor (Indon√®sia)on la mal√†ria el mataria en 1941,despr√©s de diversos intents d'anar al mar. En 1947,les seves cendres van ser preses a Bora Bora , on va descansar al mateix port.

Publicacions

  • La Seul'Travers l'Atlantique, grasset, 1925.
  • Al poursuite du Soleil, Journal de bord. Des de Nova York' Tahiti,grasset, 1929.
  • Sur la Route du Retour Journal de bord II de Tahiti vers la France, grasset, 1929
  • A marge des traversees. L'√Čvangile du Soleil. Fasquelle. 1932.
  • Iles de Beaut√©. Gallimard. 1943.
  • Un Paradis se meurt. Allotjaments. 1949.
  • Mon Bateau l'Alain Gerbault. Amiot-Dumont. 1952.
  • O.Z.Y.U. Dernier Journal. Grasset. 1952.

 

Bibliografia