La vaca cegahisto.cat

‎Lluís I‎
‎Comte de Sayn-Wittgenstein‎
‎Nascut‎	‎7 de desembre de‎ ‎1532‎‎Castell de Wittgenstein,‎‎prop de ‎‎Bad Laasphe‎‎ ‎
‎Va morir‎	‎2 de juliol de 1605‎‎ (72 anys) ‎ ‎A la carretera prop ‎‎d'Altenkirchen‎
‎Família noble‎	‎Casa de Sayn-Wittgenstein‎
‎Cònjuge(s)‎	‎Anna de Solms-Braunfels‎ ‎Elisabet de Solms-Laubach‎
‎Pare‎	‎Guillem I de Sayn-Wittgenstein‎
‎Mare‎	‎Joana d'Isenburg-Neumagen‎

‎Lluís I, comte de Sayn-Wittgenstein,‎‎anomenat "el Vell", formalment "Lluís I de Sayn, comte de Wittgenstein" (7 de desembre de 1532 al castell de ‎‎Wittgenstein,‎‎prop de ‎‎Bad Laasphe‎‎ - 2 de juliol de 1605, mentre viatjava prop d'Altenkirchen) va governar el ‎‎comtat de Wittgenstein,‎‎a la part superior dels rius ‎‎Lahn‎‎ i ‎‎Eder,‎‎des de 1558 fins a la seva mort. ‎‎ Va convertir el seu comtat en ‎‎calvinisme‎‎ i va ser un polític influent al servei del ‎‎Palatinat Electoral.‎‎ ‎

‎Vida‎

‎Era el sisè fill de Guillem I, comte de Sayn-Wittgenstein (24 d'agost de 1488 - 18 d'abril de 1570) i de la seva esposa, Johannetta d'Isenburg-Neumagen (nascut el 1500). ‎

‎Va rebre la seva primera educació al castell de Wittgenstein del vicari de Weidenhausen. El 1543, Lluís i els seus germans van anar a ‎‎Colònia‎‎ per rebre més educació. Va aprendre ‎‎grec‎‎ i ‎‎llatí,‎‎així com ‎‎anglès,‎‎ ‎‎francès,‎‎ ‎‎italià‎‎i una mica ‎‎d'espanyol.‎‎ Des de 1545, Lluís i dos dels seus germans van estudiar a les universitats de ‎‎Lovaina,‎‎ ‎‎París‎‎ i ‎‎Orleans.‎‎ Entre 1553 i 1556, va fer un ‎‎Grand Tour,‎‎visitant ‎‎Pàdua,‎‎ ‎‎Malta,‎‎ ‎‎Savoia,‎‎ ‎‎França‎‎ i ‎‎Anglaterra.‎‎ Va servir breument ‎‎al Papa Pius IV‎‎ com a tresorer. Quan va tornar al castell de Wittgenstein el 1556, Lluís va descobrir que el seu pare havia emès un Orde ‎‎de l'Església Luterana‎‎ moderada ‎‎(luterà).‎‎ Va estudiar la nova fe i es va convertir al luteranisme. ‎

‎El seu pare Guillem I (mort el 18 d'abril de 1570) havia nomenat el germà gran de Lluís Guillem II com a regent el 1551. El 1558, Guillem II va morir a Brussel·les i Lluís I va assumir la regència. ‎

‎El comte Lluís va créixer d'una manera humanista. Sovint es va correspondre amb els seus contemporanis, especialment amb altres calvinistes. Va viatjar als ‎‎Països Baixos‎‎ i va visitar la tomba d'Erasme. ‎‎ Va començar una intensa correspondència amb diversos estudiosos del seu temps. Com a resultat d'aquesta correspondència, es va tornar cada vegada més a la doctrina ‎‎reformada.‎‎ El 1568, va viatjar a ‎‎Zuric,‎‎on va conèixer nombrosos líders reformats, amb els quals també va iniciar una intensa correspondència. ‎

‎Entre 1574 i 1577, va servir com a Lord High Stewart a la cort reformada de l'Elector Palatí ‎‎Frederic III‎‎ a ‎‎Heidelberg.‎‎ Durant aquest període va dur a terme nombroses tasques polítiques. A Heidelberg, també va entrar en contacte estret amb teològics i estudiosos reformats. Després que el Palatinat tornés al luteranisme sota l'elector ‎‎Lluís VI,‎‎el seu servei a Heidelberg va acabar. ‎

‎Lluís va tornar al seu comtat i va portar el reformador ‎‎Caspar Olevian‎‎ amb ell. Les ordres de l'església reformades havien estat emeses el 1563 i 1565; El 1578, la conversió a la fe reformada es va fer oficial i es van prohibir altars i imatges religioses. ‎

‎Lluís de Wittgenstein era un amic molt proper del seu veí, el comte ‎‎Joan VI‎‎ de Nassauburg, que també va ser reformat, i tenia gairebé la mateixa edat. El 1584, els dos comtes van fundar conjuntament ‎‎l'Acadèmia Herborn.‎‎ De 1592 a 1594, va tornar a servir com a Alt Steward al Palatinat Electoral, després que el Palatinat s'hagués tornat a convertir al calvinisme. ‎

‎Parts dels seus extensos diaris s'han conservat a l'Arxiu Principescà de Berleburg. Alguns fragments van ser impresos al segle XIX. Els seus diaris són una important font d'informació sobre la història intel·lectual i política del seu temps. La seva extensa correspondència encara no ha estat completament avaluada pels historiadors. ‎

‎Família i fills‎

‎El 14 d'agost de 1559 es va casar amb la comtessa Anna de Solms-Braunfels (1538-1565) al ‎‎castell de Dillenburg.‎‎ La parella va traslladar la seva residència des de l'ancestral castell de Wittgenstein en un turó amb vistes a ‎‎Bad Laasphe‎‎ a una antiga cabana de caça prop de ‎‎Berleburg.‎‎ Aquí va començar a guardar un diari. Anna va morir el 1565. El 1567, Lluís es va tornar a casar amb la comtessa Elisabet de Solms-Laubach (6 de març de 1549 - 1599), filla de ‎‎Frederic Magnus I, comte de Solms-Laubach.‎‎ ‎

‎Els fills del seu primer matrimoni van ser: ‎

• ‎Johannette‎‎ (15 de febrer de 1561 – 13 d'abril de 1622), casada amb ‎‎Joan VI, comte de Nassau-Dillenburg;‎‎ Era la seva tercera esposa.‎
• ‎Juliana (18 de setembre de 1562 – 13 de gener de 1563).‎
• ‎Jordi II (30 d'abril de 1565 – 16 de desembre de 1631), va heretar Sayn-Wittgenstein-Berleburg, es va casar amb Elisabet de Nassau-Weilburg (amb qui va tenir un problema, ‎‎Christian Louis Casimir de Sayn-Wittgenstein-Ludwigsburg‎‎ entre els seus descendents) i en segon lloc Maria Anna Juliana de Nassau-Dillenburg, filla de ‎‎Jordi, comte de Nassau-Dillenburg.‎

‎Els fills del seu segon matrimoni van ser: ‎

• ‎Agnès (18 d'abril de 1568 – 18 d'abril de 1617), es va casar amb Joan Albert I, comte de Solms-Braunfels, i va tenir problemes, ‎‎incloent-hi AmĂ lia de Solms-Braunfels.‎
• ‎Guillem III (14 de març de 1569 – 29 d'octubre de 1623), va heretar Sayn-Wittgenstein-Hachenburg, es va casar amb Anna Elisabet de Sayn-Sayn, i en segon lloc Anna Ottilie de Nassau-SaarbrĂĽcken.‎
• ‎Anna (11 de febrer de 1570 – 9 de juliol de 1571).‎
• ‎LluĂ­s II (15 de març de 1571 – 14 de setembre de 1634), heretat de Sayn-Wittgenstein-Wittgenstein, casat amb Juliana de Solms-Braunfels.‎
• ‎Conrad (5 de maig de 1572 – 20 de març de 1573).‎
• ‎Frederic Magnus (15 - 18 d'agost de 1574).‎
• ‎Magdalena (28 d'octubre de 1575 – 6 de febrer de 1634), casada amb el barĂł Guillem de Winneburg-Beilstein.‎
• ‎Eberhard (nascut i mort el 6 de novembre de 1576).‎
• ‎Anna Elisabet (8 de desembre de 1577 – 18 de desembre de 1580).‎
• ‎Felip (8 de març de 1579 – 10 de novembre de 1580).‎
• ‎Erika (31 de maig de 1580 – 30 d'agost de 1657).‎
• ‎Elisabet (25 d'agost de 1581 - ca. 1600), casada amb MaximiliĂ  Marschall de Pappenheim.‎
• ‎Juliana (26 de febrer de 1583 – 8 de febrer de 1627), casada amb ‎‎Wolfgang Ernest I, comte d'Isenburg-BĂĽdingen-Birstein.‎
• ‎Gebhard (20 de març de 1584 – 22 d'agost de 1602).‎
• ‎Amalie (13 d'octubre de 1585 – 28 de març de 1633), casada amb ‎‎Jordi, comte de Nassau-Dillenburg.‎
• ‎Bernhard (17 de novembre de 1587 – 14 de març de 1616).‎
• ‎Katharina (10 d'agost de 1588 – 19 de maig de 1651), casada amb ‎‎LluĂ­s Enric, prĂ­ncep de Nassau-Dillenburg.‎

‎Referències‎

• ‎Ulf LĂĽckel i Andreas Kroh: ‎‎Das fĂĽrstliche Haus zu Sayn-Wittgenstein-Hohenstein, a la sèrie ‎‎Deutsche FĂĽrstenhäuser‎‎ issue. 11, Werl, 2004, p. 5-6.‎
• ‎Ludwig der Aeltere, Graf von Sayn zu Wittgenstein, in Erzählung, Brief und Verordnung, sein Selbstbiograph. A partir de diaris manuscrits i documents representats per la senyora Wilh. Winckel, Evangel. Oberpfarrer a Berleburg‎‎, Berleburg, 1855, ‎‎En lĂ­nia‎
• ‎Johannes Burkardt. "SAYN-WITTGENSTEIN, Ludwig el AnciĂ ". ‎‎ ‎‎Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon (BBKL)‎‎ ‎‎ (alemany). ‎‎XIX.‎‎Bautz. Cols. 1190–1196.‎
• ‎Friedrich Wilhelm Cuno (1898),‎‎Sayn-Wittgenstein, Ludwig der Aeltere, der Fromme, Graf zu‎‎", ‎‎ ‎‎Allgemeine Deutsche Biographie‎‎ (ADB)‎‎ (en alemany), ‎‎43‎‎, Leipzig: Duncker &Humblot, pp. 624–626‎
• ‎ ‎‎Ludwig I. Graf v.Sayn-Wittgenstein‎‎ in: Genealogy database by Herbert Stoyan‎‎ [consulta: 3 octubre 2014].‎

‎Control d'autoritat‎	‎ ‎‎ ‎‎Arxiu d'Autoritat Integrada (Alemanya)‎‎ ‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎VIAF‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎ ‎‎1‎‎ ‎‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎ ‎‎ ‎‎WorldCat‎‎ ‎‎ ‎