La vaca cegahisto.cat



12-05-2017  (3997 ) Categoria: Consolat

Consolats d catalans

Jurisdicci贸n especial que entend铆a en materia mercantil y en asuntos mar铆timos.

1253 Tunis
1264 Alexandria
1282 Sevilla
1233 G猫nova
1279 Pisa
1286 Palerm
Messina
Tr脿pani
Siracusa
1301 C脿ller
1281 Constantinoble (Piri Reis)
Pera
1377 Beirut
Damasc
1343 Bugia mallorquins
1433 Siracusa
1352 Trapani
1500 Ven猫cia
Damasc
Mod贸
Quios
Candia
Rodes
Famagusta
Ragusa
Senya
Rjeka
Ven猫cia
Ancona
Manfredonia
Otranto
Turpia
Tropea
Castellamare
Ischia
Gaieta
Roma
Pisa
Liborno
Genova
Niza
Aix-en-Provence
Avignon
Arles
Aigues Mortes
Vias
Montpellier
Pezenas
Montaignac
Marsella
Sassari
Alguer
Oristano
Cagliari
San Lucido
Napols
Mesina
Catania
Lentini
Siracusa
Piazza-Armeria
Licata
Agrigento
Sciacca
Malta
Tr铆poli
Tunis
Bona
Constantina
Bugia
Mansoura
Argel
Londres
L'Ecluse
Bruges
Gant

La aparici贸n de este tipo de instituci贸n (dicha tambi茅n curia de catalans) es generaliz贸 en el Mediterr谩neo a partir del s. XI, inicialmente en las costas italianas. Los primeros c贸nsules de catalans conocidos en los Pa铆ses Catalanes son los de Barcelona, 鈥嬧媘encionados ya en 1282, aunque la erecci贸n del consulado de esta ciudad no debi贸 de ser muy anterior, porque la llamada Carta consulatus riparie Barchinone (Universidad de Prohombres de Ribera ) es del 1258. El consulado de catalans de Barcelona fue seguido por los de Valencia (1283) y de Mallorca (1326), los cuales se revuelven por las costumbres mar铆timos de Barcelona, 鈥嬧媝rimer n煤cleo del futuro Libro del consulado de catalans, formado a mediados del s . XIV, cuya vigencia se extendi贸 por todos los consulados mediterr谩neos. En estos decenios centrales de los s. XIV tuvo lugar, igualmente, una fuerte transformaci贸n de estos viejos consulados de catalans, afectados por la crisis social y econ贸mica general, el hecho m谩s importante de la que fue la unificaci贸n de la estructura y el 谩mbito de acci贸n de los tres consulados sobre el patr贸n del de Valencia,

extendido en Mallorca en 1343, aran de la reincorporaci贸n del reino a la corona catalanoaragonesa, y

en Barcelona en 1348 (el consulado de Barcelona, 鈥嬧媋 diferencia de la autonom铆a que en general ten铆an a las otras poblaciones, fue colocado bajo la dependencia de la corporaci贸n municpal). Ejerc铆an la jurisdicci贸n en primera instancia dos c贸nsules de catalans; en apelaci贸n, actuaba un juez de apelaciones. La primitiva jurisdicci贸n sobre detreminats asuntos mar铆timos (fletes, sueldos de los marineros, seguros, naufragios) fue ampliad

a a partir del 1380 en todas las causas mar铆timas y mercantiles, las cuales quedaron excluidas del consejo real. A los consulados se vincularon las corporaciones de mercaderes, organizadas en los s. XIV y XV, los consejos de las cuales (consejo de la mercanc铆a) eran presididos por los c贸nsules; estos, por otra parte Redi asesoramiento de los mencionados consejos para el ejercicio de su jurisdicci贸n. La instituci贸n inici贸 su expansi贸n ya en la segunda mitad del s. XIV, de primero dentro de la corona catalanoaragonesa;

en 1363 fue concedido a Tortosa bajo la forma de los de Mallorca, aunque esta erecci贸n no fue llevada a la pr谩ctica hasta en 1401;

n 1385, el de Girona; e

n 1388, el de Perpi帽谩n; e

n 1343, aunque, el consulado de Sant Feliu de Gu铆xols. En el s. XV la expansi贸n de la instituci贸n trascendi贸 las fronteras pol铆ticas catalanas:

en 1463 fue concedido el de Montpellier, y

en 1474, el de catalanssella, seg煤n el patr贸n del consulado de catalans de Perpi帽谩n.

En 1494 lo fue en Burgos, seg煤n el patr贸n de los de Valencia y Barcelona, 鈥嬧媠obrepuesto a la cofrad铆a de los mercaderes, y de esta ciudad castellana pas贸, con algunas modificaciones,

en Bilbao en 1511,

en Sevilla en 1543,

en Madrid en 1632, y

en San Sebasti谩n en 1682 (en Castilla, la instituci贸n recibi贸 el nombre de consulado de catalans y tierra o de consulado de comercio). Con los decretos de Nueva Planta (1707-16), fueron suprimidos todos los consulados de catalans de los Pa铆ses Catalanes, excepto los de Mallorca y de Barcelona, 鈥嬧媏l 煤ltimo de los cuales, sin embargo, no lleg贸 a actuar normalmente hasta la delimitaci贸n de jurisdicci贸n con la marina real (1756) y la reorganizaci贸n del 1758, pedidas por el comercio barcelon茅s paralelamente al establecimiento del cuerpo de comercio y la creaci贸n de la junta de comercio (su jurisdicci贸n fue extendida a todo el Principado). El consulado de catalans de Valencia fue restablecido en 1762, seg煤n el modelo del de Barcelona (y reformado en 1782-83); ese mismo 1762 fue restablecido el cuerpo de comercio de Zaragoza, que obtuvo la jurisdicci贸n de lo contencioso mercantil, sin, sin embargo, recibi贸 la calificaci贸n de consulado. Establecidas las diputaciones de comercio de 1773 para ciudades donde hubo consulado, en fue establecida una en Alicante en 1783, transformada en consulado en 1785, seg煤n el modelo del de Sevilla (y se llama, por ello, consulado de catalans y tierra ), con jurisdicci贸n sobre el obispado de Orihuela. En 1800 fue reformado el consulado de Palma (Mallorca), igualmente bajo el modelo del de Sevilla (y tambi茅n se llama de catalans y tierra), con jurisdicci贸n sobre el obispado de Mallorca. La reorganizaci贸n del consulado barcelon茅s, en Tarragona, durante la guerra de la Independencia por la Junta Superior del Principado (1810), hizo que esta ciudad pidiera la creaci贸n de un consulado separado del de Barcelona, 鈥嬧媗o que intent贸 en 1817 y no consigui贸 hasta el 1828, un a帽o antes de la extinci贸n de los consulados con la promulgaci贸n del c贸digo de comercio espa帽ol.
Ciudades sede de c贸nsules de catalanes

Los consulados de Alicante, Mallorca y Tarragona tuvieran, adem谩s de las funciones judiciales, funciones gubernativas, que en Valencia y Barcelona ejerc铆an las juntas de comercio (est铆mulo del comercio y de la navegaci贸n, creaci贸n de escuelas de agricultura, comercio, n谩utica, dibujo, etc).

Paralelamente, en el resto de Espa帽a se extendi贸, tambi茅n al sXVIII, la jurisdicci贸n consular; trasladado a C谩diz el tribunal de Sevilla en 1717, en 1784 茅ste fue restablecido, con jurisdicci贸n separada de C谩diz, a la vez que fue establecido el de M谩laga. En 1769 hab铆a sido establecido el de Filipinas, y en 1782, el de la Laguna; en 1785 lo fueron los de la Coru帽a y Santander, y el de 1794, el de Buenos Aires. Los tribunales de comercio surgidos en 1829 en toda Espa帽a fueron a su vez abolidos con la unificaci贸n de las jurisdicciones en 1868.



___________________________________________________________________________________________________________

Consolats de catalans, l'estructura d'estat d'una Catalunya rica i plena


La Corona catalana-aragonesa fou la pot猫ncia comercial m茅s brillant que el m贸n mai ha conegut. Va haver-hi un temps en qu猫 la influ猫ncia dels catalans era tan gran, que el model de gesti贸, de tarann脿 human铆stic, promogut des del Principat va servir de referent per a la resta de les economies europees. Arreu es va con猫ixer la nostra manera de fer com 鈥渁 la catalana鈥.

Els Consolats de catalans, des de el segle XIII, van ser l鈥檈structura d鈥檈stat indispensable per estendre la nostra manera d鈥檈ntendre la vida.



A Catalunya arribava una gran quantitat de productes encara desconeguts a la resta d鈥橢uropa

La cartografia catalana era la m茅s avan莽ada del moment i els nostres mariners, gr脿cies als mapes Portolans, eren els que tenien el coneixement m茅s detallat de tots els ports del Mediterrani. El prestigi dels armadors i mercaders catalans arrib脿 fins al punt que a molts dels principals ports del Mediterrani els rebien amb els bra莽os oberts. Aquests, van trobar moltes facilitats per instal路lar-se, i formaren col貌nies, fins i tot afavorits amb privilegis de lliure comer莽 en diferents estats. Com els que l鈥檈mperador Andr貌nic II va concedir-los el 1290, espec铆ficament, 鈥溾 a tots els habitants de Barcelona, Arag贸, Catalunya, Mallorca, Val猫ncia, Tortosa i de les terres del rei d鈥橝rag贸 i de Sic铆lia鈥, a tot l鈥imperi Bizant铆, per posar un cas. Abans ja gaudien de protecci贸 a Egipte, Tunis, Sevilla, etc.

All脿 on s鈥檈stabliren aquests comerciants es pos脿 en marxa un Consolat de catalans, on un representant nomenat pel rei o el consell de la ciutat de Barcelona, defensava els seus interessos davant les autoritats locals, amb el nom de 鈥淐貌nsol dels catalans鈥 i amb jurisdicci贸 sobre tots els s煤bdits de la Corona catalana-aragonesa. Els c貌nsols, gaudien d鈥檌mmunitat diplom脿tica i tamb茅 s鈥檈ncarregaven de regular les activitats d鈥檃rmadors, comerciants i navegants de les naus catalanes que es movien dins i fora de les aig眉es territorials de la Corona i administraven just铆cia en els conflictes entre els mateixos catalans. Sota l鈥檃utoritat dels c貌nsols es va desenvolupar el dret mar铆tim catal脿.

alf貌ndec
Alf貌ndec catal脿


El Consolats de catalans, la gran estructura d鈥橢stat

Els Consolats de catalans tenien la seu en un alf貌ndec, una construcci贸 al voltant d鈥檜n pati on es pogu茅s maniobrar amb les mercaderies i un mur de protecci贸, on els mercaders podien desenvolupar les seves activitats amb garanties, sota la tutela del c貌nsol. L鈥alf貌ndec tenia la condici贸 de zona extraterritorial (com una ambaixada) i, per tant, a dins no hi eren vigents les lleis pr貌pies del pa铆s, el c貌nsol era el m脿xim responsable. Era al mateix temps hostal i magatzem, els mercaders tamb茅 s鈥檋i podien allotjar, i llogar-hi una botiga o un obrador, disposaven de forn, taverna, banys i capella. Als pa茂sos isl脿mics, podia comptar amb cementiri propi i a vegades bordell per evitar que els cristians tinguessin contactes amb les dones musulmanes. A part del c貌nsol, hi residien alguns capellans i un notari que facilitava les transaccions dels mercaders i expedia documents de tot tipus, fins i tot redactava testaments si calia, i s鈥檕cupava de l鈥檈scrivania del consolat i de la documentaci贸 lligada a l鈥檃ctuaci贸 processal del c貌nsol, que era jutge interventor en tots els problemes relacionats amb els catalans en les ciutats d鈥檃collida.



Els Consolats, que podien arribar a ser tan grans com un barri sencer, generaven tan bons ingressos, pels drets d鈥檈mmagatzematge, la taxa sobre les mercaderies, els drets de l鈥檃plicaci贸 de just铆cia i altres impostos, que el c脿rrec de c貌nsol fou molt ambicionat entre els membres de les classes burgeses de tota la Confederaci贸, com ja us podeu imaginar.

Aquesta estructura d鈥檈stat, fonamental per mantenir durant segles les rutes comercials, tan mar铆times com d鈥檌nterior, va evolucionar brillantment amb les necessitats i circumst脿ncies que els temps i l鈥檈xperi猫ncia demanaven. Des dels Consolats de catalans tamb茅 s鈥檌mpulsaren tasques de formaci贸 i suport a l鈥檃rt.

A m茅s dels ports d鈥Orient, del Nord d鈥櫭frica, de quasi totes les illes del Mediterrani i de la pen铆nsula It脿lica, moltes altres ciutats poden avui dia mostrar amb orgull que van gaudir en el seu dia d鈥檜n Consolat de catalans, com a Bruges, on es va aplicar tamb茅 el Codi de dret mar铆tim catal脿. Molts d鈥檃quests edificis s贸n considerats en l鈥檃ctualitat icones tur铆stiques. En algunes ciutats, com Barcelona, es van instal路lar en la Llotja de catalans, on l鈥檈mpremta d鈥檃quest gran imperi es ben palesa.

Ja sabeu com es va acabar tot, no cal que us ho expliquem, nom茅s una data: 11 de setembre de 1714.