La vaca cegahisto.cat



15-02-2019  (416 lectures)

Bartomeu de C√°rdenas

Infotaula de personaBartomeu de C√°rdenas
Bartolomé Bermejo - Retablo della vergine di Montserrat.jpg
Biografia
Naixement 1440 (Gregorià)
Cardona?
Mort 1500 (Gregorià) (59/60 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Pintor
Gènere artístic Northern Renaissance Tradueix
Obra
Obres destacables Saint Michael Triumphs over the Devil Tradueix
Resurrecció i Davallament de Crist als Llimbs
Retaule de la Mare de Déu de Montserrat a la catedral d'Acqui Terme
Modifica les dades a Wikidata
Retaule de la Pietat Desplà investigació iniciada el 1839 per Pau Piferrer

Bartolom√© Bermejo, dit tamb√©¬†Bartomeu de C√°rdenas i l'itinerant (Cardona?, cap a 1440 ‚Äď Barcelona, cap a 1498), va ser un pintor actiu a la Corona d'Arag√≥, a la fi del segle XV.[1] Bermejo √©s considerat un dels m√©s importants artistes g√≤tics de la pen√≠nsula Ib√®rica.[2]

____________________________________________________________________

CORDUBENSIS? o CARDONENSIS?, C√ĀRDENAS O CARDONA?

Den√ļncia dels investigadors de l'INH sobre la suplantaci√≥ CARDONENSIS per CORDUBENSIS

Josep Maria Orteu dixit, basant-se amb estudis previs d'en Bilbeny i na Montse Montesinos:

Va ser qui va aixecar la llebre, en dir: " és impossible que sigui cordovès", tot enviant l'article de vilaweb, anunciant l'exposició.
De fet coincidia amb el que sempre ha dit en Bilbeny en els seus treballs corroborat per l'article i exposició al simposi 2018 de la Montse Montesinos.

https://www.inh.cat/articles/Bartolome-Bermejo,--pintor-del-reino-de-Castilla-o-pintor-de-la-corona-catalano-aragonesa


https://www.vilaweb.cat/noticies/exposicio-bartolome-bermejo-mnac/.

Felip Rodriguez dixit :

No serà CARDONENSIS?

L'√ļnica refer√®ncia del seu origen √©s al marc de la Pietat Despl√†. Diu opus Bartholomei Vermeio Cordubensis..., per√≤ segons els entesos aquesta inscripci√≥ va ser realitzada posteriorment.


Fernando Marías dixit:

Segons l'article Bartolom√© Bermejo ¬ŅCordubensis? de Fernando Mar√≠as (Universitat Aut√≤noma de Madrid) en refer√®ncia a l'inscripci√≥ de la Pietat Despl√†:
OPVS ¬∑ BARTHOLOMEI ¬∑ VERMEIO ¬∑ CORDVBENSIS ¬∑ IMPENSA ¬∑ Lodovici ¬∑ D'¬∑ SPLA ¬∑ Barcinonensis ¬∑ ARCHIDIACONI ¬∑ ABSOLVTVM ¬∑ ‚Äč‚ÄčXXIII ¬∑ Aprilis. ANNO ¬∑ SALVTIS ¬∑ christianae ¬∑ MCCCCLXXXX (foto 1927)

La lectura de la inscripci√≥ de la Pietat Despl√† s'inicia en 1839 i es deu a Pau Piferrer i F√†bregas, qui va veure una Mater Dolorosa encara a la Casa de l'Ardiaca, la inscripci√≥ llatina la va traduir de forma fragment√†ria; per√≤ all√† no es va procedir a la identificaci√≥ com cordov√®s del pintor de nom de pila Bartholomei o Bartolomei i cognom Bermeio, Bermejo, Vermeio o Vermejo, ja que les lectures semblen haver variat en aquests i els anys seg√ľents, abans i despr√©s que s'expos√©s per primera vegada al p√ļblic el 1867; a ser en aquesta data quan, com veurem tot seguit, es va precisar el lloc de naixement del pintor; poc m√©s s'hi va afegir en les d√®cades posteriors del segle XIX.

La primera imatge de la taula de la Pietat de Bermejo i del seu marc, en un gravat litogràfic de J. Serra (Jaume Serra i Gibert (1834-1877) més provable que no pas el litògraf Josep Serra i Porson, 1828-1910), fou publicada amb ocasió de l'exposició de Barcelona de 1867 titulada "exposició retrospectiva celebrada per l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona el 1867" (exemplar de la Col·lecció Berg-Sobré, Sant Antoni, Texas, un altre a la Universitat de Barcelona)
...

Tornem a la inscripci√≥ i les seves lletres retocades. √Čs evident que no podem controlar l'estat de la taula i del seu marc ni abans de 1839, ni entre 1839 i 1868, ni entre aquesta √ļltima data i les de les primeres fotografies de la inscripci√≥, primer la de Joan Vidal i Ventosa (1927) i m√©s tard, despr√©s de la seva restauraci√≥, la publicada pel seu restaurador Arturo Cividini (1929-1930); les fotografies de Bertaux i Tormo, de 1906 i 1926, donen unes imatges "sorprenentment" de molta millor qualitat que la que hi ha al "Fons G√≥mez Moreno" (avui al CSIC) en relaci√≥ a l'estat de conservaci√≥ de la taula. No obstant aix√≤, totes elles semblen testimoniar un estat de conservaci√≥ de la inscripci√≥ relativament constant, pel que fa als dos elements que ens interessen:

1. De la paraula CORDVBENSIS, estaven mig esborrades -en la seva part inferior- les lletres C, O, R; les dues"V".. VV de la litografia de 1868 (CORDVVENSIS), fet que podria provar que també estava danyada aquesta zona; i aixó hauria estat la causa que es silenciés el 1839.

2. Del n√ļmero del dia del mes d'abril XXIII sembla clar, tot i que en el gravat litogr√†fic de 1868 s'hi llegeixi clarament XVIII, aquest fet indicaria una restauraci√≥ entre ambdues dates durant la tercera d√®cada del segle XX.

D'altra banda, la macrofotografia actual testimonia que la paraula CORBVBENSIS, des de la C a la E ha estat alterada, des de la dauradura del fons, a les incisions de punxó del costat dret dels traços (compareu els dubtes i reiteracions en l'O de CORDVBENSIS enfront de les de l'O de VERMEIO).

Manel Capdevila dixit "C√°rdenas o Cardona":

Apart del CARDONENSIS intuit pel Felip, quan diuen: "El seu cognom real era Cárdenas i l'apel·latiu Bermejo (o Rubeus en llatí) podria ser degut al seu aspecte físic; poder ser pèl-roig, o tenia la pell rogenca, o agradar de vestir "peces d'aquest color." no podria ser que !El seu cognom real era Cardona en lloc de Cárdenas, caldria veure d'on han tret això del Càrdenas de Sevilla i no fos passi com amb el cARDONensis.

 

Biografia

De la vida de Bartolom√© Bermejo, un dels m√©s destacats pintors de l'estil hisp√†-flamenc, amb prou feines es tenen dades. Se sap que va n√©ixer a C√≤rdova, ja que en 1490 va signar la Pietat de la catedral de Barcelona amb la f√≥rmula ¬ęBartolomeus Vermeio Cordubensis¬Ľ encara que segons Fernando Mar√≠as (Universitat Aut√≤noma de Madrid), les lletres de la C fins la E han estat retocades.[3] El seu cognom real era C√°rdenas i l'apel¬∑latiu Bermejo (o Rubeus en llat√≠) podria ser degut al seu aspecte f√≠sic; poder ser p√®l-roig, o tenia la pell rogenca, o agradar de vestir peces d'aquest color.

Va treballar principalment als territoris de la Corona d'Arag√≥. Va col¬∑laborar amb Mart√≠ Bernat i Miguel Xim√©nez, entre d'altres, que es considera que s√≥n els seus continuadors. Va estar a Val√®ncia, on va deixar el Sant Miquel de l'esgl√©sia de Tous (1468) signat ¬ęBartolomeus Rubeus¬Ľ, actualment a la National Gallery, Londres, amb un donant perfectament caracteritzat a la manera de Dierick Bouts. All√† hauria entrat en contacte amb el pintor d'origen flamenc, Llu√≠s Alimbrot qui li facilit√† l'estada a Flandes entre 1450 i 1460, any que podria haver obtingut el rang de "mestre pintor" amb la taula de la Dormici√≥ de la Verge.[1] Despr√©s es documenta la seva activitat com a pintor a Saragossa (1474-1477) i Barcelona (1486-1495) i, despr√©s, √©s possible que pass√©s a Castella, per enc√†rrec d'Isabel la Cat√≤lica.

A causa molt possiblement a la seva condició de jueuconvers, Bermejo va ser un artista nòmada, que va haver de treballar en diverses poblacions; i a causa del sistema gremial que impedia el treball a artistes forans va haver de associar-se amb artífexs locals, que van resultar ser sempre inferiors a ell.

Es documenta la seva activitat com a pintor a Daroca entre 1474 i 1477, ocupat en el retaule major de la parroquial de Sant Diumenge de Silos, encara que la seva presència en aquesta ciutat és possible que sigui alguna cosa anterior. En 1477 es va traslladar a Saragossa on consta la seva presència fins a finals de 1484, amb obres a la Seu del Salvador i la primitiva basílica del Pilar, per la qual en col·laboració amb Martín Bernat va executar el retaule del mercader Joan Lobera, contractat en 1479 i lliurat el 10 de desembre de 1484.[4]

Des 1486 se li troba documentat a Barcelona, ‚Äč‚Äčon va competir amb Jaume Huguet per a l'adjudicaci√≥ de la pintura de les portes de l'√≤rgan de Santa Maria del Mar i va signar en 1490 el retaule de la Pietat amb sant Jeroni i el donant, el canonge Llu√≠s Despl√† . Devia residir encara a Barcelona el 1498, quan es data la Santa Fa√ß de la catedral de Vic, la seva √ļltima obra documentada. Les √ļltimes ressenyes sobre ell al¬∑ludeixen a treballs menors, com el disseny de vitralls, de manera que se suposa que la seva etapa final va ser econ√≤micament prec√†ria

Estil

Pel seu estil, s'ha suposat per molt temps que Bartolomé Bermejo va estudiar a Flandes, però no hi ha documentació que doni suport a una estada en terres tan llunyanes, i avui es tendeix a pensar que Bermejo es va inspirar en pintures flamenques que arribaven a la península. Ignorat per la historiografia de l'art durant segles, el descobriment d'aquest pintor es remunta al començament del segle XX. Avui dia, Bermejo és considerat un dels més importants artistes gòtics de la península Ibèrica.

L'obra de Bartolom√© Bermejo s'emmarca a la pintura g√≤tica del segle XV, dintre de la tend√®ncia hispanoflamenca. Encara que va n√©ixer a C√≤rdova, el seu estil no √©s andal√ļs, sin√≥ que √©s el mestre m√©s representatiu de l'escola aragonesa.

El seu estil est√† influ√Įt per l'escola dels primitius flamencs, en particular per Roger van der Weyden, Jan van Eyck, Petrus Christus i Dirk Bouts.[5]

Trets flamencs al seu art són el domini de la perspectiva, la representació minuciosa dels detalls i l'òptima tècnica de la pintura a l'oli. Altres trets són la seva profunda força i el naturalisme en els paisatges.

Obra

La major part de la seva obra radica en territoris de l'antiga Corona d'Aragó. La temàtica és religiosa.

 

Llista d'obres de Bartolomé Bermejo
Imatge Datació Títol Tècnica i notes Localització i procedència
Bermejo-Verge.jpeg
1460-1462 Dormició de la Mare de Déu Escena d'interior amb una finestra al fons que deixa passar la llum. Berlín, Bode Museum
Procedeix d'una església d'Aragó
Bartolomé Bermejo, Mare de Déu de la Llet, Museu de Belles Arts de València.jpg
1468 Mare de Déu de la Llet Oli sobre fusta, 52,8 x 43,3 cm
Taula del retaule de l'església de Sant Domènec de València
València, Museu de Belles Arts de València
Procedeix de Sant Domènec de València.
Bermejo-Miquel.jpeg
1468 Sant Miquel triomfant sobre el dimoni Oli sobre fusta
Taula central del retaule, donada per Antoni Joan, senyor de Tous, que hi apareix amb el saltiri
Londres, National Gallery
Procedeix de Tous, a la Ribera Alta.
Bermejo-Cristangels.jpeg
1468-1474 Crist recolzat sobre dos àngels
Castell de Peralada
Santo Domingo de Silos entronizado como obispo, por Bartolomé Bermejo.jpg
1474-1477 Retaule de Sant Domènec de Silos Oli sobre fusta
Es conserva fragmentàriament
Madrid, Museo del Prado
Procedent de l'església de Santo Domingo de Silos de Daroca
Bartolomé Bermejo 002.jpg

Sant Domènec de Silos Oli sobre fusta, 242 x 130 cm
Sant Domènec de Silos entronitzat com a abat, taula central d'un retaule

Bernat-bermejo fernando I castilla.jpg

Ferran I de Castella acollint Sant Domènec de Silos Oli sobre fusta, 145 cm x 94 cm
En col·laboració amb Martí Bernat

Saint Augustine, 1477-1485, by Bartolome Bermejo - Art Institute of Chicago - DSC09620.JPG
1474-1485 Sant Agustí al seu estudi Oli sobre fusta Chicago, Art Institute

1474-1480 Retaule de Santa Engràcia
Les taules conservades es reparteixen en diferents museus
Procedent de Daroca
Saint Engratia.JPG

Taula central del retaule
Boston, Isabella Stewart Gardner Museum
BermejoSanDiego.jpg

Detenció de Santa Engràcia
San Diego, San Diego Museum of Art
Flagelación de Santa Engracia.jpg

Flagel·lació de Santa Engràcia
Bilbao, Museo de Bellas Artes
Bartolomé Bermejo - Crucifixion - WGA01959.jpg

Crucifixió Taula superior d'un retaule Daroca, Colegiata
Braulio de Zaragoza.jpg

Sant Brauli de Saragossa


1479-1484 El miracle de la neu Obra conjunta amb Martí Bernat Barcelona, col·lecció de Laia Bosch
Part d'un retaule per al Pilar de Saragossa.
Bermejo-Resurr-Limbo.jpeg
1480 Resurrecció i Davallament de Crist als Llimbs
Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya
Procedent d'un retaule de Daroca
HarrowingBermejo.jpg
1480 Crist guiant als patriarques al Paradís
Barcelona, Institut Amatller d'Art Hispànic (cedides en comodat al Museu Nacional d'Art de Catalunya on s'exposa).[6]
Bermejo-Nativitat-Mex-Priv.png
1480 ca. Nativitat
Mèxic D.F., col·lecció particular[7]
Bartolomé Bermejo - Retablo della vergine di Montserrat.jpg
1485 ca. Retaule de de la Mare de Déu de Montserrat (en italià Retablo della Vergine di Montserrat) Bermejo és l'autor de la taula central del tríptic, la que representa la Mare de Déu; les taules laterals representen aspectes de les vides de sants, entre els quals sant Sebastià, i són obra de Roderic d'Osona.
Oli sobre taula.
Acqui Terme, Catedral, a la sagristia
Bartolomé Bermejo (1440-1495) - De heilige Damiaan (ca.1490) - Lissabon Museu Nacional de Arte Antiga 19-10-2010 16-12-101.jpg
1490 ca. Sant Damià Taula d'un retaule Lisboa, Museu Nacional de Arte Antiga
Bermejo-Pietat.jpeg

Bermejo-Pieta2.jpeg
1490 Pietat Desplà Deguda al mecenatge de Lluís Desplà i d' Oms, que hi apareix representat. Molt expressiva, en destaca el paisatge, ample i profund.
Oli sobre taula.
Barcelona, Catedral de Barcelona[5]
Bermejo-Epifania-Gr.jpg
1490 ca. Adoració dels Reis
Granada (Andalusia), Capella Reial
FontanetBermejoSeuBarcelona.JPG
1493-1495 Noli me tangere Vitrall del baptisteri de la catedral.
Dibuixada per Bermejo, l'obra de vidra fou feta per Gil Fontanet
Vitrall.
Barcelona, Catedral de Barcelona
Bermejo-SFaz-Granada.jpg
1495. Santa Faç
Granada (Andalusia), Capella Reial

Referències

  • Museo de Santa Cruz (Toledo). Reyes y mecenas: los Reyes Cat√≥licos, Maximiliano I y los inicios de la casa de Austria en Espa√Īa (en castell√†). Electa, 1992. ISBN 978-84-88045-25-6 [Consulta: 21 setembre 2011]. , p√†g. 530
  • Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.57. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 12 novembre 2014].
  • BARTOLOM√Č BERMEJO ¬ŅCORDUBENSIS? - Fernando Mar√≠as (Universitat Aut√≤noma de Madrid)
  • Lacarra Ducay, M¬™ del Carmen, ¬ęEncuentro de Santo Domingo de Silos con Fernando I de Castilla¬Ľ, en Arag√≥n en la Edad Media, X-XI (1993), pp. 450-454.
  • Navarro, 1999, p.¬†22.
  • Museu Nacional d'Art de Catalunya ¬ęCOL¬∑LECCI√ď DE RENAIXEMENT I BARROC NOVA PRESENTACI√לּ. DOSSIER DE PREMSA.
  • Bibliografia

    • La pintura g√≤tica hispano-flamencaňź Bartolom√© Bermejo i la seva √®poca. BarcelonaňźMNAC, 2003 (Catal√®g d'exposici√≥ al MNAC i al Museu de Belles Arts de Bilbao) ISBN 8480431067
    • Navarro, Mariano. La luz y las sombras en la pintura espa√Īola. Madrdi: Espasa Calpe, 1999. ISBN 84-239-8599-7.
    • SUREDA i PONS, Joan (Coord.)ňź¬†Pintura III. Darreres manifestacions. Barcelonaňź Enciclop√®dia Catalana, 2006 [Col. L'art g√≤tic a Catalunya]¬†ISBN 8441208964 p. 212 i s.

    Enllaços externs

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bartolomé Bermejo Modifica l'enllaç a Wikidata