Â
![]() |
|
Tipus d'ocupació
|
treballador manual ![]() |
---|---|
Camp de
treball |
repartiment ![]() |
El missatger[1] troter o correu era la persona que tenia l'ofici de portar la correspondència epistolar,"a peu" o "a cavall", utilitzant (o no) les postes situades en els camins amb una separació de dues o tres llegües per a facilitar que ells o altres viatgers tinguessin cavalls de refresc per anar amb tota diligència d'un lloc a un altre fins i tot entre països diferents.[2]
Els correus (aixà com els conductors i postillons) que anaven d'ofici, se'ls permetia dur qualsevol tipus d'arma prohibida i no podien ser detinguts per les justÃcies per motiu de deute ni fins i tot de delicte, tret que aquest fos digne de pena corporal.
En cas de detenció, si no n'hi havia al poble cap administrador de posta que el nomenés, la justÃcia nomenava sense dilació un altre correu que servÃs en lloc del detingut, i instruïa en el termini de vint-i-quatre hores les primeres diligències que remetien el reu al jutge competent. Podien ser detinguts doncs, però havia de ser en casos de sospita fonamentada.
En la història antiga, els missatges es lliuraven a mà mitjançant diversos mètodes, incloent soldats, coloms missatgers i genets a cavall. Abans de la introducció dels serveis de missatgeria mecanitzats, els missatgers a peu corrien fÃsicament quilòmetres fins a les seves destinacions. Xenofont va atribuir el primer ús de missatgers al Persa del prÃncep Cir el jove. El 490 aC a Grecia el missatger Fidipides va córrer 26 milles des de Marató fins a Atenes per portar les notÃcies de la victòria grega sobre els perses, i va morir dient "chairete, nikomen" (Hail, hem guanyat). La cursa de llarga distà ncia coneguda com a marató rep el nom d'aquesta cursa.
A partir de l'època d'August, els antics grecs i romans feien servir una classe de missatgers muntats a cavall i carro anomenats anabasii per portar missatges i comandaments rà pidament a llargues distà ncies. [3]
La paraula "anabasii" ve del grec αναβασις ( adscensus , "muntatge"). [4] els grecs "hemeredromi", que portaven els seus missatges a peu. A Gran Bretanya romana, Rufinus va fer ús d'anabasii, tal com es documenta a les memòries de Saint Jerome ( adv. Ruffinum , l. 3. c. 1.): "Idcircone Cereales et Anabasii tui per diverses provincias cucurrerunt, ut laudes mezire legerent?" ("És per això que els vostres cereals i Anabasi van circular per moltes provÃncies, perquè poguessin llegir els meus elogis?")
A l'Edat Mitjana, les corts reials mantenien els seus propis missatgers als quals se'ls pagava poc més que els treballadors habituals.
El correu no només era un empleat del govern, sinó que estava subjecte en temes de jurisdicció civil i criminal als seus propis tribunals privatius, és a dir, a les provÃncies per mitjà de subdelegats que coneixien en primera instà ncia les causes relatives al ram i als empleats del mateix i en la cort per mitjà d'una junta suprema que entenia en grau d'apel·lació de les causes que se li portaven de les subdelegacions.
Tenien com a missió fer passar d'uns punts a uns altres els plecs i cartes del govern i dels particulars per cert preu corresponent a les distà ncies i a la cura que exigia tan important servei. Pere el Gran els legisla amb el nom de "troters" en una ordre de 1283.[5]
Avui dia s'entén per estafeta (que abans era el missatger) la casa o lloc on es reben i donen les cartes i per posta la casa o lloc on hi ha les postes.
En un altre temps s'entenia per estafeta, mot que ve de l'italià  Staffa, un correu que portava un únic paquet o missatge d'un lloc a un altre (caminant o a cavall) amb una escorta de dos guies o conductors que en confirmaven la importà ncia. Posteriorment, l'estafeta realitzava la mateixa escomesa pels camins però sense aquests dos guies.
L'estafeta era més o menys un correu: menys que un correu, perquè aquest estava encarregat de diversos despatxos i més que un correu, l'estafeta tan sols tenia la missió de portar oficialment una única notÃcia, però era una notÃcia d'alta importà ncia.
Avui dia una estafeta és l'establiment on es dipositen les lletres per al seu enviament i es recullen les que s´hi reben.
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Missatger |
Â