La vaca cegahisto.cat



01-02-2009  (5009 lectures) Categoria: Canary

Topònims catalans a Canàries - Alcaçovas i Catalunya - Petjada

(Extret d’un email de FEHC -2004)
Hola, sobre el tractat d'Alcàçovas, entenem que va ser signat entre Castella i Portugal. Correcte? També sabem que Colom va haver de baixar fins les illes de Cap Verd per tal d’agafar els corrents i vents favorables, i arribar a les costes caribenyes, fet que es va canviar per una ruta E-O per tal que Portugal no reclamès els seus drets, correcte?

Però, si el tractat era entre castellans i portuguessos, perquè un català de la corona catalano-aragonesa havia de mentir sobre la ruta seguida? com s’aplicava aquest tractat a altres païssos com Catalunya?

(Resposta a l'email)


Benvolguts: Si el que insinueu ès que en Colom podia navegar, com català que era (és a dir de la Corona Catalana, no de la de Castella), per sota de la latitud de la Gomera, atès a que no estava lligat pel tractat d’Alcaçoves, la meva opinió és que hi estava lligat i que no hi podia navegar.

I us diré perqué => pur sentit comú.. contra documents adulterats

Si hi ha algun document d'Alcàçovas que parli nomès de Castella, està retocat...

Creieu de veritat que el tractat d'Alcàçovas signat principalment per cedir els drets sobre les Canàries es va signar només amb Castella, quan està ampliament demostrat, que fins aquells temps, les Canàries eren Catalanes?

Document "penjat" a la web de la Duquesa Roja

 

Petja Catalana Canàries






Petja Catalana a les Canàries - Toponímia

Al profús estudi de Rumeu d’Armas (glosat per Carles Camp) sobre el bisbat de Telde hi afegeixo de moment tot aixó, o creieu que són casualitats?:

  • Els CASAUS o de las Casas estàn establerts a Canàries emparentats amb el PEDRAZA
  • Ferran signa el tractat com rei d’Aragó: “...señores Rey e Reina de Castilla e de los reinos de Aragón e de Sicilia..”(sense LEÓN) al final diu "los reinos de Castilla y León e los reinos de Aragón e de Sicilia"
  • Mapa de Cantino de 1502 amb la bi-barrada a les Canàries i a... Sevilla-Cadis.. el lleó dels escuts, que pertanyia a Ferràn, es va introduïr més tard (E.GUILLOT)

  • Al Mapa de Cantino la bi-barrada origen rau a Barcelona
  • El 1492 els que teniem coneixements científics de navegació erem els catalans (Canàries=Navegació)
  • El 1494 han de recòrrer a Jacme Ferrer de Blanes per fer la línia de Tordesillas (i diuen que és de Burgos)
  • La Candelària és la Mercé
  • ”Ca”, l'arrel i origen del nom de Canàries és més emprat en Català medieval i els seus topónims (P.E.: Canet), que en castellà
  • Illa de Palma a Mallorca => "Isla de la Palma" a Canàries
  • La capital Palma de Mallorca => "Las Palmas" de Gran Canària
  • Illetes a Palma de Mallorca => Isletas (diminutiu català) a Las Palmas Gran Canària (amb la mateixa forma geogràfica)
  • La guitarra catalana, origen del tiple menorquí i aquest del tiple canari i del sudamericà (el xarango argentí en serà un derivat)..  fins i tot l'ukelele de Hawai..
  • Similitud dels vestits típics de les dones Canàries i els de “Ses Illes”
  • L'illa de Ferro és diu Ferro als mapes antics no Fierro-Hierro en castellà (aixó vé mes tard... quan ens les roban)
  • Document de 1443, "y el Papa cedió las Canarias a don Luis de la Cerda (sabem que era de la Corona Catalana => Conferència d'en Juanjo)
  • La senyora de la Gomera que visita Colom era de la Corona Catalana
  • El Mapa de Cantino (1502) diu: ”has antilhas del rey de Castella”..a la seva mort ja és un altre cosa..

Resumint, em sembla que hi ha prous proves per dir que en Colom súbdit català, havia d’acatar el tractat d’Alcàçovas signat pel seu Rei i no podia navegar més avall de la Gomera.

I per anar al Carib, no ho dubteu, s'hi ha d'anar amb els corrents de les illes de Cap Vert i tornar pel nord amb el corrent del Golf. Realitat tant palmària com el fet de que els catalans per anar a les "seves Canàries" feien escala a algun port del golf de Cadis. La Mercè ès la Patrona de: Cadis, Puerto Santa María, Jerez de la Frontera, San Fernando a l'Illa de Lleó, (batejada així per Ponç de Lleó - vegeu l'article d'en Carles Camp).

 

Ès tant important aquest fet que per mantenir la legalitat del descobriment, tots els mapes fins el de Waldseemüller (Saint Diè, 1507), dibuixen les illes del carib (Cuba, Hispaniola, etc.), per sobre del Tròpic de Càncer quan de fet estan per sota, (12º d’error.. vegeu la meva ponència de l’eclipsi al 5è simposi), quan.. de fet.. la latitud es podia mesurar amb un quadrant de fusta casolà, fins i tot el 1492, amb un error inferior a quasi mig grau! (dividint els 90º successivament en 1/2, 1/4, 1/8, 1/16, 1/32, 1/64, 1/128 => 45º- 22,5º- 11,25º- 5,6º- 2,8º- 1,4º- 0,7º)

Mapa de Cantino(1502)

L’escala dels catalans a les Canàries camí del Carib, i a algun punt del golf de Cadis camí de les Canàries, per fer provisió de queviures, aigua i llenya, també ès importantíssima, com ja vaig explicar a un altre estudi, cal fixar-se en les senyeres del mapa de Cantino a les Canàries i a... Sevilla-Cadis.

Manel Capdevila

DETALL DEL TRACTAT D’ALCÀÇOVES

“...Otrosi quisieron más los dichos señores Rey e Reina de Castilla e de los reinos de Aragón e de Sicilia, los plugo para que esta paz sea firme e estable e para siempre duradera e prometieron desde ahora para en todo tiempo, que por si ni por otro publico ni secreto, ni sus herederos e sucesores, no turbaran e molestaran ni inquietaran, de hecho ni de derecho, en juicio ni fuera de juicio, a los dichos señores rey a príncipe de Portugal ni a los reyes que por el tiempo fueren de Portugal ni sus reinos, la posesión e casi posesión en que estuvo, en todos los tratos, tierras e rescates de Guinea, con sus minas de oro e cualesquier otras islas, costas, tierras, descubiertas e por descubrir, halladas e por hallar, islas de la Madera , Puerto Santo e Desierto e todas las islas de los Azores e Islas de las Flores cabe las Islas de Cabo Verde e todas las islas que ahora están descubiertas e cualesquier otras islas que se hallaren o conquistaren, de las Islas de la Canaria para ayuso contra Guinea, porque todo lo que es hallado e se hallare, conquistase o descubriere en los dichos términos, allende de que es hallado ocupado o descubierto, queden a los dichos rey e príncipe de Portugal e a sus reinos, quitando solamente las islas de Canaria, conviene a saber Lanzarote, La Palma , Fuerteventura, La Gomera , el Hierro, la Graciosa , la Gran Canaria , Tenerife e todas las otras Islas de Canaria ganadas e por ganar, las cuales quedan a los reinos de Castilla y León e los reinos de Aragón e de Sicilia....”

____________________________________________________________________________________________________________
Toponímia catalana a les Illes Canàries (Google maps)


Puerto Naos

Santa Cruz de la Palma
Recordem que els primers missioners arribats a les Illes Canàries procedien de Mallorca, la capital de la qual és Palma. A més, "Santa Creu" és el nom d'una de les coques dels capitans Francesc des...

La Caldereta

Las Parades

Fuencaliente de la Palma

Las Caletas

La Mareta

Caleta

Montañetas

Caleta

Las Lagunetas

Santa Catalina
Santa típica catalana amb santuaris a Sóller (Mallorca), Horta (València), Baixàs (Rosselló), Portvendres, Torroella de Montgrí (fundat al 1392) i Manresa. Hi ha un convent amb el seu nom a Barcelona....

Montañeta

Longueras

Longueras

Florida

Llanito de Perera

Longuera

Santa Maria del Mar

La Montañeta

Catalanes

Caleta

Florida

Caleta

La Mareta

Caleta

Montañeta

Florida

Candelaria
Mare de Déu de la Candelera, verge amb forta implantació a Catalunya i les Illes Balears. Tant a Canàries com a Catalunya i Balears, la festivitat de la Candelera és el dia 2 de febrer. Aquest dia ...

Malpas

Maspalomas

Llanos de la Caleta

Montañeta del Clavo

Caleta de Soria

Farragú / Ferragut
FERRAGUT 1. m. ant. Coltell o altra arma de punta. El ferragut qui l costat li entra, Anònim (Cançon. Univ. 252). 2. Llin. existent a Madremanya, Barc., Vilan. i G., Flix, Albatàrrec, Algeme...

Longueras

Isletas
"Isletas" és el nom antic d'aquesta petita península que abans era una illa.

Montañeta

Salineta
Sant Francesc de ses Salines, o Francesc de Paula, és una parròquia del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

Montañeta

El Cendro
Cendra: Residu pulverulent de la combustió de la fusta, del carbó, del cos humà, etc

Telde
Bisbat creat el 1351 per frares mallorquins a partir de la bula papal Coelestis Rex Regum

Perera

Las Camaretas

Las Lagunetas

Longueras

La Candelaria
Mare de Déu de la Candelera, verge amb forta implantació a Catalunya i les Illes Balears. Tant a Canàries com a Catalunya i Balears, la festivitat de la Candelera és el dia 2 de febrer. Aquest dia ...

Fustes

Florida

Caldereta

Montañeta

Florida

Conil

La Montañeta

Femés
"Femer": Lloc on es depositen i guarden els fems

La Laguneta

La Vegueta
Diminitiu de Vega 1. ant. Extensió de terra baixa, plana i fèrtil

Caleta de Caballo

Caleta de Famara

Caleta del Sebo

Alegranza
"Alegrança" en català

Santa Catalina
Santa típica catalana amb santuaris a Sóller (Mallorca), Horta (València), Baixàs (Rosselló), Portvendres, Torroella de Montgrí (fundat al 1392) i Manresa. Hi ha un convent amb el seu nom a Barcelona....

Santa Cruz de Tenerife
"Santa Creu" és el nom d una de les coques dels capitans Francesc des Veler i Domènech Gual, en expedició a l arxipèlag el 1342.

San Andrés
Sant català per excel·lència, amb innombrables santuaris, esglésies, abadies, parròquies, pobles i ciutats arreu.

Igüeste de San Andrés
Sant Andreu és un sant català per excel·lència, amb innombrables santuaris, esglésies, abadies, parròquies, pobles i ciutats arreu.

Santo Domingo
Sant Domènec és un convent dominicà (1230) de Palma de Mallorca

Montañetas

Florida

Sant Francisco de Paula
Sant Francesc de ses Salines, o Francesc de Paula, és una parròquia del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

La Atalaya
Sant Francesc de ses Salines, o Francesc de Paula, és una parròquia del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

San José
Sant Francesc de ses Salines, o Francesc de Paula, és una parròquia del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

Línia 4

La Atalaya
Sant Francesc de ses Salines, o Francesc de Paula, és una parròquia del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

Sant Francesc de Paula
Sant Francesc de ses Salines, o Francesc de Paula, és una parròquia del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

Cofete
Còfet (masculí): Cofa blanca i sense ornament, que porten les dones rosselloneses entre setmana (Perpinyà). En castellà: cofia.

Barranco de las Laias Florida

Casas Ezquer

Taús
Poble de la comarca de l'Urgellet. Taús o Taus: llin. existent a Gaià, Càlig, Alcalà de X., Torreblanca, etc.

Famara
Potser derivat de Femer o Femerada, lloc on hi ha fems.

Muñique
Monyica, pronunciat mu?ík? (a Mallorca, Menorca i la Cataluya oriental) és una nina per jugar els nens.

San Bernardo
Fra Bernat Font, carmelita mallorquí (1351-1354), va ser un dels primers monjos evangelitzadors de les Illes Canàries amb seu al bisbat de Telde.

La Vica
Forma femenina del cognom Vic, usada com a malnom de dona: Na Vica (Mall.).

La Vica
Forma femenina del cognom Vic, usada com a malnom de dona: Na Vica (Mall.).

San Bernabé
Sant típic català la diada del qual (11 de juny) apareix en alguns refranys com a data indicada per fer certs treballs agrícoles, per exemple: «Per St. Bernabé se sembra el carbasser» (Cat.); «Per St....

Cueva Bermeja

Bufadero
Acte de bufar moltes persones o animals al mateix temps (Cat.). «Dins l'estable se sent una bufadera!»

Las caletillas

Lomo Bermejo

Geneto
Genet: Qui va a cavall amb armadura lleugera, sense encobertar. A Mallorca, també significa bastard.

El Correlete
Potser del català "corralet"

Las Hoyetas
Potser del català "olletes"

La Gomera
Gomera és un terme associat a Mallorca: 1. topon. Alqueria del terme de Llucmajor (Mall.). 2. Llin. existent a Torroella de Montgrí i a Mallorca.

Las Casitas de Femés
"Femer": Lloc on es depositen i guarden els fems

La Colomba
Coloma (provençalisme)

Malfú
Malfull: Espècie de mosquit molt petit (Tortosa).

Saó
Saó, en femení, és una paraula catalana amb vàries accepcions. P.ex.: Estat de maduresa, de perfecció, d'aptitud per a produir. O també: Grau d'humitat de la terra, abundant o suficient perquè produei...

La Sorrueda
Potser relacionat amb "sorra" Sorrut/da: Esquerp, massa seriós; eixut i poc tractable

Montañeta

Santo Domingo
Sant Domènec és un convent dominicà (1230) de Palma de Mallorca

Macher
MATXER m. 1. Home que condueix muls

Masdache
1. AIX m. Peça de fusta, metall o altra matèria dura, de forma cilíndrica o cònica, que està fixa i serveix de sosteniment i centre de revolució a una o algunes rodes o altres peces que volten; cast...

San Bartolomé
Sant Bartomeu, apòstol, és el patró d'alguns pobles, com Sitges, Sóller, Ferreries, Consell, Jornets, Montuïri, etc.

San Roque
Sant Roc. Sant celebrat a Porreres i Alaró (Mallorca)

San Bartolomé de Tirajana
Sant Bartomeu, apòstol, és el patró d alguns pobles, com Sitges, Sóller, Ferreries, Consell, Jornets, Montuïri, etc.

Santa Lucía de Tirajana
A Catalunya hi ha un gran nombre d ermites, esglésies i alguns nuclis de població que porten el nom de Santa Llúcia.

Forma 2

Forma 3

La Gorgolana
GÓRGOLA f. ant. GARGOLA f. Cantereta amb dues anses, de coll llarg i prim i amb un broc gros al cim GÀRGOLA f. 1. Canal sortint per on vessa a distància de la paret l'aigua de pluja caiguda sobre...

Cruz de Perera

Las Pereras

Caleta Arriba

La Fumia
Potser derivat de Fum

El Vento

Los Marteles
Potser de Martell

Los Fierros

Montañeta de Tafira

La Montañeta

La Longuera

Forma 3

El Ingenio de Santa Lucía
A Catalunya hi ha un gran nombre d ermites, esglésies i alguns nuclis de població que porten el nom de Santa Llúcia.

El Corralete
Potser del català "corralet"

San Bartolomé de Fontanales
Sant Bartomeu, apòstol, és el patró d alguns pobles, com Sitges, Sóller, Ferreries, Consell, Jornets, Montuïri, etc.