09-06-2014 (13562 lectures) | Categoria: Malta |
Gran maestre de l'Orde de Malta | ||
---|---|---|
Escut d'armes de la Militar i Sobirana Ordre de Malta
|
||
|
||
tractament | El seu Més Eminent Altesa Majestat | |
residència | Palau Magistral de Malta | |
seu | Via dei Condotti, Roma , Ità lia | |
primer titular | Gerardo Tum | |
creació | 1099 | |
precedit per | Annet de Clermont-Gessant | |
succeït per | Nicolau Cotoner i d'Olesa | |
lloc web | https://www.orderofmalta.int | |
https://www.facebook.com/OrderofMalta/ | ||
[Â ]
|
Rafel de Cotoner ( Mallorca , 1601 - 20 d'octubre de 1663 ), va ser un noble català  (mallorquà ) de la Casa de Cotoner que va arribar a ser el seixantè Gran maestre de l'Orde de Malta , ocupant a més aquest cà rrec des del dia 5 de juny de 1660 fins a la seva mort el 20 d'octubre de 1663 després del breu mestratge de Annet de Clermont-Gessant .
Després de la seva mort li va succeir el seu germà , Nicolau Cotoner i d'Olesa . Durant els seus tres anys de mestratge, la Orde de Malta va enviar reforços per donar suport als venecians assetjats a Cà ndia (Cà ndia finalment va caure al setembre de 1669, gairebé 6 anys després de la mort de Frey Rafel Cotoner ). Com a mostra de gratitud i estima, la República de Venècia va emetre un decret autoritzant als membres de l'Orde de Malta a circular armats pels seus dominis, cosa que mai va ser permès als propis ciutadans de la República Veneciana.
Durant aquest perÃode, l'artista del Barroc Italià  Mattia Preti va començar els seus treballs a la Co-Catedral de Sant Joan a La Valletta decorant l'interior de la mateixa amb pintures de Sant Joan Baptista.
Al juny de 1660 moria el Gran Mestre Annet de Clermont de Chattes Gesan, tot just uns mesos després d'haver assumit la dignitat.El nou conclave electoral va reobrir les cà bales i les expectatives del comendador Valençay, al capdavant del partit més nombrós.
Tots els altres candidats, entre els quals hi havia Rafel Cotoner, es van agrupar contra Valençay i van delegar en el Gran Comanador Momejan la designació d'un candidat comú, que va ser Rafel Cotoner. La seva fama de valent i celante de la religió, en anys encara de mà xim risc per a Malta, i la seva afabilitat van fer indiscutible l'elecció inicialment tan disputada. Just governant al servei de la Religió i magnÃfic en el cerimonial en honor de la Religió li descriu la crònica de l'Orde, crònica que Rafel, governant amb voluntat de fer història, va promocionar iniciant la recerca d'un historiador que continués els annals del Bosio. La principal obra que va fer memorable el govern de Rafel Cotoner va ser l'inici de la renovació de l'església conventual de Sant Joan, amb el afrescado de la volta per Mattia Preti, cavaller de grà cia magistral. A la ciutat de Palma, l'elecció del seu paisà Cotoner com a Gran Maestre va ser immediat motiu d'homenatge urbà . Per aquells anys la Ciutat de Mallorca estava admirant en la construcció de la nova Universitat. Cotoner era prova de la bona conjuntura mallorquina. Tot just un any després del seu nomenament es van plantar les seves armes de prÃncep a la façana del seu solar. Molt cavallerós i solemne, amb preferència a afavorir als espanyols, el descriu el baró prussià von Eulenberg visitant Malta, durant la seva grand tour d'Europa, pocs mesos abans que mori Rafel.8 Va morir el 20 d'octubre de 1663, sense crear disputes successòries, ja que el convent a Malta va veure en el seu germà gran, criat a l'illa, un expert polÃtic a les qüestions de l'Orde, garantia d'estabilitat i continuació del govern iniciat per Rafel.
predecessor: Annet de Clermont-Gessant |
Gran maestre de l'Orde de Malta 1660 -Â 1663 |
successor: Nicolau Cotoner i d'Olesa |
Â