La vaca cegahisto.cat



22-11-2022  (168 lectures) Categoria: Articles

Pentameró

Salta a la navegacióSalta a la cerca

Infotaula de llibrePentameró
(it) Lo cunto de li cunti
(nap) Lo cunto de li cunti overo lo trattenemiento de peccerille
(it) Pentameron
(en) The Pentameron Modifica el valor a Wikidata
Lo Cunto de li Cunti Jornata primma-0011.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipus recull de contes, aplec de contes populars i obra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Autor Giambattista Basile Modifica el valor a Wikidata
Llengua napolità Modifica el valor a Wikidata
Publicació Regne de Nàpols Modifica el valor a Wikidata, 1634
1636 Modifica el valor a Wikidata
Editor Adriana Basile Modifica el valor a Wikidata
Edició The Pentamerone, or The Story of Stories (en) Tradueix, Lo Cunto de li Cunti, Jornata primma (en) Tradueix, Stories from the Pentamerone (en) Tradueix i Framework story of the Pentameron (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Format per 50
Dades i xifres
Gènere conte i conte de fades Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narració Nàpols Modifica el valor a Wikidata
Obra derivada Contes dels germans Grimm, Riquet with the Tuft (en) Tradueix, Italienische Märchen, The tale of Gockel, Hinkel and Gackeliah (en) Tradueix i Tale of Tales (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El Pentamer√≥ (del¬†grec ŌÄő≠őĹŌĄőĶ¬†[penti], 'cinc'; i Šľ°őľő≠ŌĀőĪ¬†[h√™m√©ra], 'dia'), el nom original del qual en¬†napolit√† √©s¬†El cunto de li cunti overo el trattenemiento de peccerille (El conte dels contes, o el entreteniment dels petits), √©s una col¬∑lecci√≥ de¬†contes de fades populars, elaborada pel poeta i cortes√† itali√†¬†Giambattista Basile (ca. 1570-1632), comte de Torrone, escrita en¬†napolit√† i publicada de manera p√≤stuma a¬†N√†pols en cinc toms, del 1634 al 1636, amb el pseud√≤nim¬†anagram√†tic de Gian Alesio Abbattutis.

Contingut

Geografia de les històries

La publicaci√≥ p√≤stuma de l'obra la va fer¬†Adriana Basile, germana de l'autor.¬†All√≤ quant va ser retitulat com "el Pentamer√≥" per primera vegada en l'edici√≥ de 1674, perqu√® est√† constru√Įt de manera similar al model del¬†Decamerone de¬†Boccaccio (1353): 49 dels 50 relats s√≥n introdu√Įts per un primer relat que els serveix d'enquadrament, en qu√® un grup de persones, durant cinc jornades, expliquen hist√≤ries.¬†[1] Encara que ja altres recopilacions de relats havien incl√≤s contes "de fades" (com Les nits agradables de¬†Straparola), la de Basile √©s la primera les hist√≤ries de la qual pertanyen, totes elles, a aquesta categoria.¬†[2]

Basile va registrar i va adaptar històries que es creu li van ser transmeses oralment principalment als voltants de Creta i Venècia. Si bé Basile no les transmet textualment de la tradició oral (com ho faria un recopilador modern), les escriu al dialecte i en molts aspectes va ser el primer escriptor a preservar trets de l'oralitat. [3]. D'altra banda, molts dels contes que figuren al Pentameró constitueixen les versions més antigues de què es tingui notícia. [4]

Contes de fades del Pentameró

Són 50 contes explicats durant 5 dies, 10 cada dia. Molts són contes de llarga tradició oral, modificats i adaptats. Alguns són molt coneguts, i van ser posteriorment també adaptats per Charles Perrault i els germans Grimm.

  • Primer dia:
    1. Lo cunto de l'uerco (El conte de l'ogre)
    2. La mortella (El mirt)
    3. Peruonto
    4. Vardielo
    5. La puça
    6. La gatta cenerentola (La ventafocs)
    7. El mercant (El mercader)
    8. La facce de crapa (Cara de cabra)
    9. La cerva fatata (La cérvola encantada)
    10. La vecchia scorticata (La vella escorxada)
  • Segon dia:
    1. Petrosinella (Jalivert o Verdesola: Rapunzel)
    2. Verd prato (Verd pastura)
    3. Viola
    4. Cagliuso (Cagliuso: El Gat amb Botes)
    5. El serp (La serp)
    6. L'orsa (L'óssa)
    7. La palomma (El colom)
    8. La schiavottella (L'esclaveta: Blancaneu)
    9. El catenaccio (El candau)
    10. Ho compareu
  • Tercer dia:
    1. Cannetella (Canella)
    2. La Penta mà-mozza (Penta la manca)
    3. El viso (El rostre)
    4. Sappia Licarda
    5. El scarafona, el soreix i el grill (L'escarabat, el rosegador i el grill)
    6. La serva d'aglie (La plantació d'alls)
    7. Corvette
    8. Lo 'ngnorante (L'ignorant)
    9. Rosella
    10. Le tre fate (Les tres fades: El pou màgic)
  • Quart dia:
    1. La preta del gall (La pedra del gall)
    2. Li dui fratielle (Els dos germans)
    3. Li tre ri animal (Els tres reis animals)
    4. Le sette catenelle (Les set escorces de cansalada: La filera)
    5. El dragone (El drac)
    6. Le tre corone (Les tres corones)
    7. Li doie pizzelle (Les dues tortitas)
    8. Li sette palommielle (Els set colomins)
    9. El corb (El corb)
    10. La soperbia casticata (La supèrbia castigada)
  • Cinqu√® dia:
    1. La papara (L'oca)
    2. Li mise (Els mesos)
    3. Pinto Smauto (Esmalt Esplendorós)
    4. El turç d'or (El tronc d'or)
    5. Sole, Lluna i Talia (Talia, Sol i Lluna : La bella dorment)
    6. La Sapia
    7. Li cinc figlie (Els cinc fills)
    8. Ninnillo i Nennella (Hansel i Gretel)
    9. Le tre cetra (Les tres cidres o Les tres toronges)
    10. El desenllaç dels contes

Influència

Com que l'obra original es va publicar en napolit√†, la seva difusi√≥ va ser limitada. El nord d'Europa pr√†cticament la va descon√®ixer durant els dos segles subseg√ľents, per√≤ els¬†Germans Grimm, a la tercera edici√≥ de¬†Contes de la inf√†ncia i de la llar (Kinder- und Hausm√§rchen, 1837), expliciten la seva estima per ella com a primera col¬∑lecci√≥ "nacional" de contes populars, que concordava amb els seus punts de vista nacionalistes rom√†ntics i capturaven la veu napolitana. L'obra de Basile, despr√©s, comen√ßar√† a suscitar un inter√®s ampli.¬†[5]

¬ę ¬ę¬†La col¬∑lecci√≥ [del Pentamer√≥n de Basile] durant molt de temps va ser la millor i m√©s rica que s'ha trobat a cap naci√≥. No nom√©s les tradicions d'aquesta √®poca eren molt completes en si mateixes, sin√≥ que l'autor tenia un talent especial per recollir-les a part d'un coneixement √≠ntim del dialecte. Les hist√≤ries s'expliquen pr√†cticament sense ruptures, i el to, almenys als contes napolitans, es captura a la perfecci√≥ [...] Per tant podem considerar aquesta recopilaci√≥ de 50 contes com la base de moltes altres doncs, encara que aquest no va ser realment el cas i si b√©, en efecte, no se la va con√®ixer fora del pa√≠s on va apar√®ixer i mai no es va traduir al franc√®s, t√©, per√≤, la import√†ncia d'una base, amb la que s'hi est√† en deute a causa de la coher√®ncia de les tradicions. D'aquests contes, dues terceres parts dels episodis principals es poden trobar a Alemanya, i s√≥n molt coneguts en aquest pa√≠s avui dia. Basile no ha perm√®s cap alteraci√≥ i fins i tot pr√†cticament cap addici√≥ important, i aix√≤ √©s el que dona un valor especial a la seva obra.¬†¬Ľ

‚ÄĒ Wilhelm Grimm..

¬Ľ
‚ÄĒ Wilhelm Grimm

Algunes de les històries del Pentameró van ser adaptades més tard per Charles Perrault i els Germans Grimm (per exemple en relats com Ventafocs, Rapunzel, el Gat amb Botes, Blancaneus, la Bella Dorment i Hansel i Gretel).

Els contes de Giambattista Basile s'estableixen a Basilicata i Campània, on va passar la major part de la seva vida als nobles locals. Entre els llocs relacionats amb les històries que ens trobem amb la ciutat d' Acerenza i el Castel Lagopesole, aquest darrer connectat amb el conte de fades de Rapunzel. Aviat per obrir al Museu de la ciutat de conte de fades d'Acerenza

Estil

L'estil dels relats és molt barroc, amb molts usos metafòrics, [6] Això va ser interpretat com una sàtira d'aquest estil, però atès que Basile l'utilitza també en altres obres, sembla que en realitat no existeix tal intenció irònica. [7]

Referències

  1. ‚ÜĎ Otras recopilaciones de cuentos europeas posteriores al Decamer√≥n ya hab√≠an tomado de este tal estructura, como los¬†Cuentos de Canterbury, de¬†Chaucer (tambi√©n del siglo XIV). De hecho el precedente m√°s antiguo de este esquema narrativo podr√≠a ser¬†Las mil y una noches, con la historia de¬†Sherezada, que enmarca los dem√°s relatos, e incluso siglos antes de la era cristiana, las epopeyas s√°nscritas del¬†Majabh√°rata y del¬†Ramaiana.
  2. ‚ÜĎ Croce, 2001, p.¬†879.
  3. ‚ÜĎ Croce, 2001, p.¬†880‚Äď881.
  4. ‚ÜĎ Swann Jones (1995), p. 38.
  5. ‚ÜĎ Croce (2000), p. 888-889.
  6. ‚ÜĎ Croce, 2001, p.¬†881.
  7. ‚ÜĎ Croce, 2001, p.¬†882.

Bibliografia

Traduccions

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pentameró