La vaca cegahisto.cat



09-09-2024  (251 lectures) Categoria: Articles

Pany de Miquelet català al 1570 40 -anys abans q Marquart

Història

 

Si us plau, deixeu les referències tal com estan. Cap dels historiadors els ha esmentat mai!! ca:usuari:Roger_Liart els va trobar abans de sortir de ca.wiki a causa de l'abús d'autoritat dels administradors..--Mcapdevila (discussió) 18:53, 21 ago 2011 (UTC)[resposta]

Després de la desastrosa campanya d'Alger (1541) on "el vent i la pluja" van impedir disparar els seus arcabussos, en primer lloc bufant la pólvora -tant en el bloqueig com en el llumin- (en obrir la tapa de la paella per disparar), o en segon lloc, mullant llumins i pólvora (Robertson 1857:382), Carles V ha expressat als seus fabricants d'armes la necessitat urgent d'idear un mecanisme d'encesa menys propens a ser inutilitzat amb mal temps. En menys de tres dècades (documentat, però molt probablement menys), va aparèixer un pany que avui es coneix com el pany de Miquelet. [1]

El poeta i novel·lista Ginés Pérez de Hita, en la seva novel·la històrica Guerres civils de Granada, al·ludeix a la "seva escopeta de rastrillo" d'ús comú a Xàtiva i València abans de 1571 i durant la Rebel·lió de les Alpujarras que va acabar el 1571. [2][3]

A partir de 1580 aproximadament, les subhastes de finques es van fer contínues amb llistats d'arcabuces de rastrillo i escopeta de rastrillo. Rastrillar, pentinar o rasclet, descriu perfectament l'acció d'un sílex a la cara d'una bateria (encrespament). Alguns llistats utilitzaven el termellaves de chispa (que significa panys d'espurna, aplicats a tota mena de sílex, miquelets inclosos). Els contemporanis no utilitzaven el terme miquelet per descriure cap tipus de pany o arma de foc. (Lavin 1965: 158-159)

Cervantes diu en el "Don Quixot" (el 1604) que a Catalunya el seu nom era pedreñal[4], fins a l'extrem que pedreñal lock (1585)[5] significa pany miquelet, les pistoles de pany de roda llarga no es deien pedreñals.

Referències

  1. ^ William Robertson (1857). La història del regnat de l'emperador Carles V. Phillips, Sampson i companyia. pàg. 382–. [Consulta: 26 juny 2011].
  2. ^ Ginés Pérez de Hita (1833). Guerres civils de Granada. D. Leon Amarita. pp. 469–. Retrieved 26 June 2011.
  3. ^ Ginés Pérez de Hita (1972). Guerres civils de Granada. Editorial MAXTOR. pp. 400–. ISBN 9788497616799. Retrieved 12 March 2011.
  4. ^ Miguel de Cervantes Saavedra; Diego Clemencín (1839). L'enginyós hidalgo Don Quijote de la Mancha. E. Aguado, impressor de càmera de S.M. i de la seva reial casa. pp. 228–. Retrieved 1 July 2011.
  5. ^ Constitutions y altres drets de Cathalunya compilats en virtut del cap. de Cort XXIIII de las Corts per la S. C. y reyal maiestat del rey don Philip nostre senyor celebradas en la villa de Montso any MDLXXXV: volum primer. en casa de Hubert Gotart. 1588. pp. 497–. Retrieved 22 August 2011.