Una metà tesi (del grec μετάθεσις, transliterat estrictament com metà thesis, "transposició"), és un fenomen fonètic que consisteix en un canvi d'ordre de dos o més sons en l'interior d'una paraula.[1] Concretament, és un metaplasme que consisteix en el canvi de lloc dels sons dins de la paraula, atrets o repel·lits uns pels altres. Poden ser dos els sons que intercanvien el seu lloc, i llavors se sol parlar de metà tesi recÃproca (carabela <> calavera, tronada <> tornado),[2] o bé pot ser únic el so que canvii de lloc en el si de la paraula, anomenant-se llavors el fenomen metà tesi senzilla o simple (viuda > vÃdua). Els sons que fan la metà tesi poden ser contigus, tractant-se llavors una metà tesi de contacte com passa a ganivet > gavinet, òliba > òbila, à guila > à liga; o bé, poden estar separats, originant una metà tesi a distà ncia (carabela <> calavera).[2] Existeixen altres tipus de metaplasme amb la substitució d'un fonema per un altre, per exemple: aia > iaia. Cal remarcar que no s'ha de confondre amb la haplologia, que és la supressió d'una sÃl·laba que en té al costat una de semblant dins de la mateixa paraula (idolatria en lloc de idololatria).
Â
Â
Â
Â
i la terminació -ARIVM > -airu > -er (2):
Â
(1) Antigament degueren conviure la forma metatètica *FARBICA, que dóna farga, i la primitiva FABRICA, que dóna forja (FABRICA > faurica > forja)
(2) Aquesta metà tesi no es donà en occità : -ARIVM > -airu > -aire. Molts occitanismes del català presenten aquesta terminació; firaire, manxaire, paraire, trinxeraire, xarraire, etc.
Metà tesis en altres llengües: