La vaca cegahisto.cat



02-08-2014  (4158 lectures) Categoria: Leonardo

Maquina de sumar de Leonardo

Dibuix de la màquina de sumar de Leonardo da Vinci (Còdex Madrid)
La màquina de sumar de Leonardo da Vinci va ser una màquina mecànica de sumar inventada per Leonardo da Vinci (1452-1519). Va ser descoberta el 1967 per investigadors nord-americans en la Biblioteca Nacional de Madrid en el Còdex Madrid.

El dibuix de la màquina de sumar mostra una sèrie d'engranatges amb una relació de 10 a 1 que representen els dígits.

Una calculadora és un dispositiu utilitzat per realitzar càlculs aritmètics. Encara que les calculadores modernes sovint incorporen un ordinador de propòsit general, estan dissenyades per realitzar certes operacions sense ser flexibles. Per exemple, hi ha calculadores gràfiques especialitzades en camps matemàtics gràfics com la trigonometria i les estadístiques. També solen ser més portàtils que la majoria d'ordinadors, encara que algunes PDA tenen mides similars als models de calculadora típics.


LA CALCULADORA Y LEONARDO

INVENCI√ď DE LA CALCULADORA PER la m√†quina de sumar de DA VINCI Leonardo Da Vinci va ser una m√†quina de sumar mec√†nica inventada entre 1452-1519. Va ser descobert el 1967 per investigadors nord-americans a la Biblioteca Nacional de Madrid al C√≤dec de Madrid. El dibuix de la m√†quina de sumar mostra una s√®rie d'engranatges amb una relaci√≥ de 10 a 1 que representen els d√≠gits.

La primera calculadora va ser dissenyada per un matem√†tic alemany, Whilhem Shickard, el 1623; Era totalment mec√†nica. Estava composta per molts engranatges, similars als mecanismes d'un rellotge, el que el va portar a anomenar-la "El rellotge de c√†lcul". Whilhem √©s considerat el pare de l'era de l'ordinador. per haver inventat i constru√Įt la primera "m√†quina de computaci√≥ mec√†nica"
La Pascalina va ser la primera calculadora a operar amb rodes i engranatges, inventada el 1642 pel filòsof i matemàtic francès Blaise Pascal (1623-1662). El primer nom que va donar la seva invenció va ser "màquina aritmètica". Després la va anomenar "roda pascalina", i finalment "pascalina". Aquesta invenció és l'avantpassat remot de l'ordinador actual.

La seva funci√≥ era la de una m√†quina de sumar; funcionava per un mecanisme amb rodes que representaven les unitats, les desenes, les centenes... Etc. Les rodes tenien en la seva circumfer√®ncia n√ļmeros escrits del 0 al 9. Quan una roda va feia un gir complet, s'afegia una unitat a l'esquerra d'aquesta roda formant les desenes, centenars, etc. Tenia 8 rodes, sis per representar els enters i dues per als decimals. Es podrien gestionar els n√ļmeros entre 0,01 i 999.999,99. Per afegir o restar, els pinyons es feien an girar amb una maneta. Com a comparaci√≥, la pascalina funcionava com el mecanisme utilitzat per comptar quil√≤metres en cotxes: un od√≤metre.


LA TERCERA CALCULADORA Leibniz, un altre matemàtic alemany, va construir una altra màquina més complexa que millorava la de Pascal; a més d'afegir i restar, també es podrien fer multiplicacions i divisions. "En primer lloc, s'ha d'entendre que la màquina conté dues parts, una destinada a l'addició (resta), i una per a la multiplicació (divisió) i que les dues estan unides. La màquina de sumar (resta) coincideix completament amb la caixa de Pascal."


LEIBNIZ El sistema utilitzat per Leibniz va fer √ļs d'un cilindre foradat. Per dur a terme el moviment dels cilindres hi havia sprockets en moviment, el que permetia assignar valors mitjan√ßant botons


CARLES X. THOMAS. Calculadores anal√≤giques que empraven volt√≠metres i amper√≠metres van apar√®ixer en aquell moment, i el 1835 l'angl√®s Charles Babbage, professor de matem√†tiques a la Universitat de Cambridge, va presentar la seva teoria revolucion√†ria del "motor anal√≠tic". El primer ordinador num√®ric del m√≥n, que podria combinar operacions aritm√®tiques amb decisions basades en els seus propis principis de c√†lcul utilitzant un complex sistema dentat de cinquanta rodes. Les dades s'han introdu√Įt amb targetes perforades.

 

Vegeu també