La vaca cegahisto.cat



29-10-2006  (2141 lectures) Categoria: Articles

La paraula anglesa 'paper' ve del català paper

La British Encyclopaedia no ho dubta: Encara que el paper és un invent xinès. El primer molí de paper d'Europa es va construir a Xàtiva el 1150. Al-Edrisi en la narració de la seva visita a Xàtiva (dins l'obra "Viatge per l'Islam"), descriu entre altres coses la gran qualitat d'aquest paper que s'exportava tant a Occident com a Orient (Damasc).

 

MAPA ATRIBU√ŹT A AL-EDRISI

Encara que estaven en plena √®poca mora de regnes de Taifes, i Jaume I nom√©s 88 anys m√©s tard (el 1238), al conquerir Val√®ncia va assimilar aquesta ind√ļstria i va ser el primer rei cristi√† en fer servir el paper en documents oficials, (els altres regnes el consideraven una cosa impura pr√≤pia de moros). Aquest fet va donar una hegemonia a Catalunya en la fabricaci√≥ de paper que va durar 300 anys (i no oblidem que √©s el paper el que permet un altre invent xin√®s: l'impremta -no √©s pr√†ctic imprimir sobre pergam√≠-), i que el 1er llibre ‚Äďque es conserva- impr√®s a Espanya va ser la "Gram√†tica de Mates" -Barcelona 1468-. Investigant m√®s sobre aquest tema ens podem emportar alguna grata sorpresa, ja que Catalunya t√© gran relaci√≥, amb quasi tot lo portat de Xina: p√≥lvora, alqu√≠mia, rellotge, br√ļjola, cartografia, paper, impremta (i no √©s per qu√® la meva dona sigui xinesa.., sin√≥ com sabeu, pel que signifiquen els xinesos de Ripoll).

Quan es construeix el primer mol√≠ de paper a Holanda (1340?) a l'art√≠fex li diuen Joan l'Espagnol (amb o!) ‚Äďavui parlem de la "quartilla holandesa"-.

Fins aqu√≠ el petit article fill d'intu√Įcions derivades d'articles d'Internet.

La mosca em va comen√ßar a pujar darrera l'orella quan vaig anar al Pa√≠s Basc i vaig veure que a les papereres hi havia marcat "papera"..., per qu√® un neologisme del segle XIV no havia agafat la "L" del castell√† (en L√≥pez de Haro senyor de Biscaia era s√ļbdit del rei de Castella)., nom√©s quedava una possibilitat, (tal com va passar amb la p√≥lvora a Castella i Portugal) els bascs van copiar la paraula de qui els hi havia portat el paper: els catalans. La guspira va avan√ßar fins intuir que havia passat el mateix amb la resta de pa√Įsos europeus.

Amb el "papel" castellà i portuguès, encara que era prou evident (timoner-timonel, planter-plantel, verger-vergel, Reinier-Reinel...), tot i sabent que no pot venir de l'àrab -ja que en àrab es diu "waraqun"-, em faltaven coneixements filològics per afirmar amb fermesa que venia de "paper" amb la "r" canviada.

Però seguim:
En Coromines en el cas de la pólvora només es va atrevir a dir que la paraula està documentada dos segles abans a Catalunya, i que en castellà només té el sentit de pólvora explosiva.

En el cas d'arcab√ļs tanca files amb els fil√≤legs europeus dient que ve de l'alemany hakenbush ?jo no hi estic d'acord, l'arcab√ļs √©s un invent catal√† (la British diu: inventat a Espanya a mitjans del S.XV) per tant la paraula tamb√© ho ha de ser, podria venir de: arc-a-burs (burs = sacsejada, salva)? hi havia dues armes diferents: a una n√≤mina de l'exercit de Llu√≠s XIV hi ha pagaments diferenciats per als "arquebussiers" i per als "haquebussiers", amb sous diferents, demostrant d'aquesta manera, que no eren la mateixa cosa.

En canvi en el cas del paper ho deixa brodat, llegiu, √©s quasi una tesi doctoral ‚Äďi aix√≤ que desconeixia la refer√®ncia de l'Al-Edrisi i esmenta X√†tiva al s.XIII:

PAPER, mot pres del b. ll. papyrus, adaptat per via semiculta a una terminaci√≥ catalana quan descabdell√†rem la fabricaci√≥ de paper apresa dels √†rabs i moros: mot i ind√ļstria que la nostra naci√≥ transmet√© despr√©s a totes les altres lleng√ľes i nacions d'Europa, dl. doc: 1249.

.........

L'InvLC extracta un doc. ross. de 1284 que porta el mot paper dos cops i uns 10 més de posteriors, dels Ss. xiii i xiv. N'hi havia, doncs, ja moltes mencions, que impliquen un comerç actiu d'aquest article per part dels catalans.

En efecte, en el Migdia de Fran√ßa, en el S. xiv, els esments de paper importat abunden, i s'hi reparteixen entre el papier catalan i el lombart (PSW vi, 52√®, 53√®), que llavors significava 'itali√†'; per√≤ com que en itali√† mai no s'ha dit altrament que carta, √©s ben segur que totes les lleng√ľes d'Occident que tenen aquell mot el van rebre del catal√†.

El castell√† papel √©s d'aparici√≥ for√ßa m√©s tardana, car sorgeix per primera vegada el 1330, en l'Arxipreste de Hita, rimant amb tres mots en -er; i, per segona vegada, paper en un glossari aragon√®s de c. 1400 i papel en un de c. a la mateixa data i tamb√© amb trets ling√ľ√≠stics aragonesos. No en s√© m√©s dades castellanes fins a 1490: aquestes s√≥n gaireb√© les primeres pr√≤piament de Castella, car el text de l'Arxipreste t√© quasi tant de morisc com de castell√†. Com que el canvi de -er en -el √©s un fenomen normal en els catalanismes del castell√†, i en castell√† cal esperar que el resultat del canvi fon√®tic de -yrus sigui un altre, (de fet "papyrus" s'ha convertit en "papiro") sembla segur que ells tamb√© reberen el mot de Catalunya; igualment pass√† amb el port. papel [S. xv, i una menci√≥ a Gal√≠cia el 1327].

En oc. apareix sovint ja en el S. xiv, però ja hem vist que amb el nom de papier catalan; per tant és lògic que al francès del Nord (on ja es testifica en el segle xiii) també li vingués de Catalunya: consta que a França no se'n va fabricar fins el 1318 (FEW vn, 593a, nota 27), i que la primera fabricació europea fou en terra valenciana, entorn de Xàtiva, a mj. S. xiii; en tot cas després de la presa de València, 1238; on ja en fabricaven els moros i àrabs, amb els coneixements adquirits en la Sogdiana, després de la presa de Samarcanda el 751.

De Catalunya han de venir, doncs, tamb√© l'al. papier [S. xiv], l'angl. paper [S. xiv], i les corresponents formes neerlandeses i escandinaves (aquestes datant del per√≠ode tard√† de l'island√®s antic), aix√≠ com el pol. papier, txec papir i croat papir; altres lleng√ľes europees, com el rus bum√†ga, usen termes d'un altre origen (pr√≤piament 'cot√≥', provinent del grec). El mot, en fi, prov√© del gr. egipci ???????, ll. papyrus, nom de l'arbust papirus de les riberes del Nil, cy-perus papyrus L., que ja en l'Antiguitat fou usat com a papirus, d'elaboraci√≥ purament vegetal i ben distinta; els xinesos descabdellaren uns pocs segles m√©s tard la fabricaci√≥ a base de drap i material semblant (fibres vegetals), que predomin√† des de principi de l'Edat Mitjana, i que transmeteren a l'Iran, on l'aprengueren els √†rabs des dels Ss. viii-ix, i comen√ßaren a vendre'n en petites quantitats a Occident. Aqu√≠ no se n'ha conservat cap esp√®cimen sin√≥ en un missal rioj√† isolat de c. 1030, de fabricaci√≥ mora. Tot aix√≤ qued√† ja precisat en el meu article del DCEC, despr√©s enriquit amb algunes precisions ac√≠, i per G. Colon, Encicl. Ling. Hisp. n, 326-7, i el FEW, 1. c.

Tamb√© la literatura ens mostra el mot paper, des dels or√≠gens, en primer pla, en el m√≥n dels conceptes catalans: ¬ęesdevenc-se - que Ramon lo foll, el juglar de valor, aportaren tinta e paper devant l'Apostoli, e digueren que ells volien trametre scrit a l'Agalifa de Baldac per √ßo que veesen si avien tan nobles sotsmeses con l'Apostoli - a retornar valor en lo m√≥n¬Ľ, Llull (Blanq., NCl. n, 153.8).

Manel Capdevila