La vaca cegahisto.cat



23-10-2004  (3715 lectures) Categoria: paper

La paraula anglesa 'paper' ve del català paper

La British Encyclopaedia no ho dubta: Encara que el paper és un invent xinès. El primer molí de paper d'Europa es va construir a Xàtiva el 1150. Al-Edrisi en la narració de la seva visita a Xàtiva (dins l'obra "Viatge per l'Islam"), descriu entre altres coses la gran qualitat d'aquest paper que s'exportava tant a Occident com a Orient (Damasc).

 

MAPA ATRIBU√ŹT A AL-EDRISI

Encara que en el viatge¬†Al-Edrisi en la narraci√≥ de la seva visita a X√†tiva el 1150 estaven en plena √®poca mora de regnes de Taifes, Jaume I nom√©s 88 anys m√©s tard (el 1238), al conquerir Val√®ncia va assimilar aquesta ind√ļstria i va ser el primer rei cristi√† en fer servir el paper en documents oficials, (els altres regnes el consideraven una cosa impura pr√≤pia de sarra√Įns).

Aquest fet va donar una hegemonia a Catalunya en la fabricaci√≥ de paper que va durar 300 anys (i no oblidem que √©s el paper el que permet un altre invent xin√®s: l'impremta -no √©s pr√†ctic imprimir sobre pergam√≠-), i que el 1er llibre ‚Äďque es conserva- impr√®s a Espanya va ser la "Gram√†tica de Mates" -Barcelona 1468-. Investigant m√©s sobre aquest tema ens podem emportar alguna grata sorpresa, ja que Catalunya t√© gran relaci√≥, amb quasi tot lo portat de Xina: p√≥lvora, alqu√≠mia, rellotge, br√ļjola, cartografia, paper, impremta (i no √©s per qu√® la meva dona sigui xinesa.., sin√≥ com sabeu, pel que signifiquen els xinesos de Ripoll).

Quan es construeix el primer mol√≠ de paper a Holanda (1340?) a l'art√≠fex li diuen Joan l'Espagnol (amb o!) ‚Äďavui parlem de la "quartilla holandesa"-.

Fins aqu√≠ el petit article fill d'intu√Įcions derivades d'articles d'Internet.

La mosca em va comen√ßar a pujar darrera l'orella quan vaig anar al Pa√≠s Basc i vaig veure que a les papereres hi havia marcat "papera"..., per qu√® un neologisme del segle XIV no havia agafat la "L" del castell√† (en L√≥pez de Haro senyor de Biscaia era s√ļbdit del rei de Castella)., nom√©s quedava una possibilitat, (tal com va passar amb la p√≥lvora a Castella i Portugal) els bascs van copiar la paraula de qui els hi havia portat el paper: els catalans. La guspira va avan√ßar fins intuir que havia passat el mateix amb la resta de pa√Įsos europeus.

Amb el "papel" castellà i portuguès, encara que era prou evident (timoner-timonel, planter-plantel, verger-vergel, Reinier-Reinel...), tot i sabent que no pot venir de l'àrab -ja que en àrab es diu "waraqun"-, em faltaven coneixements filològics per afirmar amb fermesa que venia de "paper" amb la "r" canviada.

Però seguim:
En Coromines en el cas de la pólvora només es va atrevir a dir que la paraula està documentada dos segles abans a Catalunya, i que en castellà només té el sentit de pólvora explosiva.

En el cas d'arcab√ļs tanca files amb els fil√≤legs europeus dient que ve de l'alemany hakenbush ?jo no hi estic d'acord, l'arcab√ļs √©s un invent catal√† (la British diu: inventat a Espanya a mitjans del S.XV) per tant la paraula tamb√© ho ha de ser, podria venir de: arc-a-burs (burs = sacsejada, salva)? hi havia dues armes diferents: a una n√≤mina de l'exercit de Llu√≠s XIV hi ha pagaments diferenciats per als "arquebussiers" i per als "haquebussiers", amb sous diferents, demostrant d'aquesta manera, que no eren la mateixa cosa.

De fet hi ha molts casos de Lambdacisme en passar mots del català al castellà sobre tot en termes nàutics:

Proer - proel
Timoner - timonel
Verger - vergel

En canvi En Corominas, en el cas del paper ho deixa brodat, llegiu, √©s quasi una tesi doctoral ‚Äďi aix√≤ que desconeixia la refer√®ncia de l'Al-Edrisi i nom√©s esmenta X√†tiva al s.XIII:

PAPER, mot pres del b. ll. papyrus, adaptat per via semiculta a una terminaci√≥ catalana quan descabdell√†rem la fabricaci√≥ de paper apresa dels √†rabs i moros: mot i ind√ļstria que la nostra naci√≥ transmet√© despr√©s a totes les altres lleng√ľes i nacions d'Europa, dl. doc: 1249.

.........

L'InvLC extracta un doc. ross. de 1284 que porta el mot paper dos cops i uns 10 més de posteriors, dels Ss. xiii i xiv. N'hi havia, doncs, ja moltes mencions, que impliquen un comerç actiu d'aquest article per part dels catalans.

En efecte, en el Migdia de Fran√ßa, en el S. xiv, els esments de paper importat abunden, i s'hi reparteixen entre el papier catalan i el llombart (PSW vi, 52√®, 53√®), que llavors significava 'itali√†'; per√≤ com que en itali√† mai no s'ha dit altrament que carta, √©s ben segur que totes les lleng√ľes d'Occident que tenen aquell mot el van rebre del catal√†.

El castell√† papel √©s d'aparici√≥ for√ßa m√©s tardana, car sorgeix per primera vegada el 1330, en l'Arxipreste de Hita, rimant amb tres mots en -er; i, per segona vegada, paper en un glossari aragon√®s de c. 1400 i papel en un de c. a la mateixa data i tamb√© amb trets ling√ľ√≠stics aragonesos. No en s√© m√©s dades castellanes fins a 1490: aquestes s√≥n gaireb√© les primeres pr√≤piament de Castella, car el text de l'Arxipreste t√© quasi tant de morisc com de castell√†. Com que el canvi de -er en -el √©s un fenomen normal en els catalanismes del castell√†, i en castell√† cal esperar que el resultat del canvi fon√®tic de -yrus sigui un altre, (de fet "papyrus" s'ha convertit en "papiro") sembla segur que ells tamb√© reberen el mot de Catalunya; igualment pass√† amb el port. papel [S. xv, i una menci√≥ a Gal√≠cia el 1327].

En oc. apareix sovint ja en el S. xiv, però ja hem vist que amb el nom de papier catalan; per tant és lògic que al francès del Nord (on ja es testifica en el segle xiii) també li vingués de Catalunya: consta que a França no se'n va fabricar fins el 1318 (FEW vn, 593a, nota 27), i que la primera fabricació europea fou en terra valenciana, entorn de Xàtiva, a mj. S. xiii; en tot cas després de la presa de València, 1238; on ja en fabricaven els moros i àrabs, amb els coneixements adquirits en la Sogdiana, després de la presa de Samarcanda el 751.

De Catalunya han de venir, doncs, tamb√© l'al. papier [S. xiv], l'angl. paper [S. xiv], i les corresponents formes neerlandeses i escandinaves (aquestes datant del per√≠ode tard√† de l'island√®s antic), aix√≠ com el pol. papier, txec papir i croat papir; altres lleng√ľes europees, com el rus bum√†ga, usen termes d'un altre origen (pr√≤piament 'cot√≥', provinent del grec). El mot, en fi, prov√© del gr. egipci ???????, ll. papyrus, nom de l'arbust papirus de les riberes del Nil, cy-perus papyrus L., que ja en l'Antiguitat fou usat com a papirus, d'elaboraci√≥ purament vegetal i ben distinta; els xinesos descabdellaren uns pocs segles m√©s tard la fabricaci√≥ a base de drap i material semblant (fibres vegetals), que predomin√† des de principi de l'Edat Mitjana, i que transmeteren a l'Iran, on l'aprengueren els √†rabs des dels Ss. viii-ix, i comen√ßaren a vendre'n en petites quantitats a Occident. Aqu√≠ no se n'ha conservat cap esp√®cimen sin√≥ en un missal rioj√† isolat de c. 1030, de fabricaci√≥ mora. Tot aix√≤ qued√† ja precisat en el meu article del DCEC, despr√©s enriquit amb algunes precisions ac√≠, i per G. Colon, Encicl. Ling. Hisp. n, 326-7, i el FEW, 1. c.

Tamb√© la literatura ens mostra el mot paper, des dels or√≠gens, en primer pla, en el m√≥n dels conceptes catalans: ¬ęesdevenc-se - que Ramon lo foll, el juglar de valor, aportaren tinta e paper devant l'Apostoli, e digueren que ells volien trametre scrit a l'Agalifa de Baldac per √ßo que veesen si avien tan nobles sotsmeses con l'Apostoli - a retornar valor en lo m√≥n¬Ľ, Llull (Blanq., NCl. n, 153.8).

Manel Capdevila