La vaca cegahisto.cat



23-10-2011  (4133 lectures) Categoria: Hebreu

Katalanim

)

Salta a la navegacióSalta a la cerca

Heqdesh del rabí Shemuel ha-Sardí a l'antic Call de Barcelona

El terme¬†Sefarad s'empra en hebreu modern per a referir-se a¬†Espanya, per√≤ si tradicionalment s‚Äôha englobat tota la Di√†spora ib√®rica en un sol grup, la investigaci√≥ historiogr√†fica revela que aquell m√≥n vist com a homogeni a posteriori, en realitat es dividia en grups diferenciats: els¬†sefardites, procedents dels pa√Įsos de la¬†corona castellanolleonesa i de¬†llengua castellana, i els¬†katalanim / katalan√≠, originaris de la¬†corona catalanoaragonesa, i de¬†llengua judeocatalana.[1][2][3][4]

Cal considerar que els jueus parlaven de¬†Sefarad referint-se a¬†Al-√Ändalus i no pas a la pen√≠nsula sencera, des dels Pa√Įsos Catalans fins a¬†Portugal, passant per Castella i els regnes musulmans com el de Granada. En el temps que la¬†Catalunya vella era una zona de contenci√≥ de l'Al Andalus (Marca Hisp√†nica), els jueus es traslladaven entre els territoris del nord i el sud (Sefarad). El fet que molts parlessin tant la llengua √†rab com les lleng√ľes roman√ßes, o el¬†pidgin d'ambdues[5] (d'aqu√≠ el nom de¬†llengua franca, llengua dels francs, com anonemaven a Al-Andalus al habitants de la Catalunya vella)[6] els ajud√† a esdevinde int√®rprets i a adquirir posicions importants en els governs isl√†mics i cristians. En aquest per√≠ode primerenc, els savis jueus de Catalunya que volien completar els seus estudis talm√ļdics solien anar a estudiar a les acad√®mies talm√ļdiques (yeshivot) del sud. Tamb√© els que volien estudiar ci√®ncies o ling√ľ√≠stica solien anar a Sefarad, tal com va fer el rab√≠ tortos√≠¬†Menajem ben Saruq (920-970), que es trasllad√† amb tota la fam√≠lia a¬†C√≤rdova per a estudiar i dedicar-se a la llengua hebrea sota el patrocini de¬†Shemuel ibn Nagrela.

Es té constància que la diàspora d’origen català no es feia anomenar sefardita sinó katalaní, un terme emprat, ben bé fins a darrers del s. XIX pels jueus de l'antiga Corona d'Aragó, inclosos els d’origen aragonès. El terme sobrevisqué la desaparició de la llengua catalana als calls de Roma, de Liorna, de Gènova, de Salònica, de Bruges o d’Anvers (cap el 1550). Malgrat que, aplicant un plantilla política moderna a l'edat mitjana, sovint es parla dels jueus de la corona d'Aragó com a jueus espanyols, entesos com a castellans, aquells no ho eren ni s'hi sentien. De fet, les tensions entre katalanim i sefardites eren habituals.[1]

Tot i ser molt poc estudiat i conegut, sembla que els jueus de Catalunya i de Mallorca parlaven una llengua coneguda com a judeocatalà.[2] Durant el segle llarg posterior a la Segona diàspora (segle XVI), els sefardites i els katalanim van viure i van evolucionar de forma separada, amb calls diferenciats, sinagogues separades i autoritats polítiques i religioses pròpies. Aquesta diferenciació seria especialment visible als ports de l’Imperi otomà que van rebre la Diàspora de 1492: Istanbul (seu de la Sublim Porta); Esmirna; i, sobretot, Salònica.[1]

En qualsevol cas, durant l'edat mitjana, els hispanojueus foren reconeguts com els l√≠ders de la fe i la cultura jueves d'aquells segles. Un lideratge religi√≥s, per√≤ sobretot cultural, que es perllong√† durant diversos segles m√©s enll√† de l'expulsi√≥. Segons el¬†Majzor Qatal√° ‚Äúels jueus de Catalunya van ser els m√©s destacats de Sepharad i eren superiors en sapi√®ncia i en ci√®ncia. Hi havia una dita que solien pronunciar els jueus sefardites: "L‚Äôaire de Barcelona et fa savi‚ÄĚ.

Contingut

Primera diàspora

Sinagoga catalana. Haggadá de Sarajevo (ca. 1350).

Unes dècades després de la passa de Pesta negra, els predicadors exaltats encara culpaven els infidels de totes les desgràcies que afectaven la població. L'estiu del 1391, seguint l'exemple de l'assalt al call de Sevilla, hi hagué un assalt als calls de Catalunya i el País Valencià.[7][8][9]

En el cas del saqueig i destrucció del Call de Barcelona, tingué un resultat de més de 300 morts, més de 3.000 agressions, i batejos forçats. El Call es remuntava a la Barcelona musulmana i carolíngia (segles VIII a XI), i havia tingut gran importància econòmica entre els segles XI i XIV. Els seus cinc mil habitants es van dispersar, i els que suportant tot tipus de pressions i amenaces es van mantenir en la fe mosaica acabarien forçats a emigrar cap a diversos ports del Mediterrani i de l'Atlàntic.

La diàspora jueucatalana va crear importants comunitats catalanoparlants, clarament diferenciades de les comunitats sefardites, i perfectament conegudes per la seva identitat d'origen: els katalanim. Segons les fonts, la principal destí de la primera ona emigratòria judeocatalana va ser el Mediterrani occidental. Aquella diàspora és la més antiga; i és, també, la primera que revela la identitat diferenciada d'aquells jueus catalanoparlants. Milers de jueus catalans, valencians i mallorquins es van establir, per exemple, a Liorna -llavors el gran port del principat independent de la Toscana-, i van ser tan ben acollits que popularitzarien la cita "Qui va a Liorna, no torna".

El call catalaní de Roma

Destaca la comunitat de¬†Roma, capital dels¬†Estats Pontificis, instal¬∑lada a l'antic¬†Camp de Mart a prop del T√≠ber, on els jueus catalans es van convertir en la comunitat jueva m√©s prestigiosa de la ciutat, amb una sinagoga i una escola pr√≤pies,[10] la Sinagoga dei Catalani, en l'anomenada¬†Piazza de les Cinque Scole, per la pres√®ncia de cinc escoles-sinagogues: dues de judeoromanes, la castellana, la siciliana i la catalana. En aquesta piazza, hi havia la ‚ÄėPiazzetta Catalana‚Äė.[11] La Sinagoga dei Catalani els identificava i els diferenciava respecte als jueus castellans o sefardites, als jueus originaris de la resta de la pen√≠nsula italiana o, fins i tot, als jueus sicilians.[3] Com les altres, la sinagoga catalana, ja no existeix per√≤ alguns dels seus elements es conserven al¬†Museo Ebraico de Roma.[12] Actualment tamb√© resta el carrer¬†Via Catalana, que es referia a la part catalana del call jueu de la ciutat.[13]

La segona diàspora

Carrer de la força a l'antic Call de Girona

La segona di√†spora jueucatalana es produ√≠ a partir del¬†decret d'expulsi√≥ de l'Alhambra, el 1492, promogut per l'inquisidor castell√†¬†Torquemada, i promulgat pels¬†Reis Cat√≤lics. En nom√©s quatre mesos (del mar√ß al juliol de 1492), els jueus dels dominis peninsulars de la monarquia hisp√†nica van ser obligats a malvendre el seu patrimoni, i a abandonar les seves cases, els seus obradors, les seves sinagogues, els seus cementiris, les seves ciutats i el seu pa√≠s. Aquella di√†spora √©s la millor documentada, i es calcula que s'exiliaren uns 8.000 jueus catalans, i m√©s de 100.000 en el conjunt de la¬†Pen√≠nsula Ib√®rica, que s'establiren al nord d'√Äfrica, al sud de¬†Fran√ßa,¬†It√†lia i l'antic¬†Imperi Otom√†, i a ciutats de l'Atl√†ntic europeu, especial els Pa√Įsos Baixos.[3]

Els exiliats a Algèria

Durant la primera diàspora, un gran grup de jueus de la Corona d'Aragó van fugir cap a Algèria, i en particular a la ciutat d’Alger. El fet de haver-hi una comunitat facilità que en la segona diàspora els jueus de Catalunya, València, Les Illes i l'Aragó anessin cap a Algèria, mentre que els de Castella anessin cap al Marroc.[14]

Els jueus que es van establir a Alg√®ria van rebre l'estatus de¬†dhimmis com √©s habitual als pa√Įsos isl√†mics a canvi del pagament d'impostos. La situaci√≥ dels jueus a Alg√®ria abans de l'arribada dels exiliats era molt pobra, tant la seva situaci√≥ econ√≤mica com el nivell en els estudis de¬†Tor√†. Els refugiats peninsulars van contribuir a aixecar l'economia del pa√≠s gr√†cies a les activitats comercials amb les terres europees, i van millorar el nivell dels estudis de¬†Tor√†.

Dos grans¬†Rixonim, rab√≠¬†YitsŠł•aq bar X√©ixet Perfet (Ribaix)[15] i rab√≠¬†Ximon ben Ts√©maŠł• Duran (Raixbats)[16] van fugir cap a Alg√®ria. El¬†Ribaix havia estat durant molt temps el rab√≠ de Catalunya, i el¬†Raixbats, malgrat la seva gran preparaci√≥ i coneixement de la¬†Tor√†, s'havia dedicat a la professi√≥ m√®dica. Al cap d'un temps el¬†Ribaix va ser nomenat¬†Mara de-Atra (m√†xima autoritat rab√≠nica) i cap del¬†Tribunal Rab√≠nic de la comunitat d'Alger, i el¬†Raixbats va ser nomenat¬†Dayan (jutge) al seu tribunal. Quan el¬†Ribaix va morir el¬†Raixbats va ocupar el seu lloc. Els jueus d'Alg√®ria van acceptar l'autoritat d'aquests dos grans rabins, els quals van ser seguits pels descendents del¬†Raixbats, el seu fill rab√≠¬†Xelom√≥ ben Ximon (Raixbaix) i els seus alumnes. Al llarg de les generacions, els jueus d'Alg√®ria han mantingut fidel i meticulosament el llegat espiritual i els costums que provenien de Catalunya. Fins als nostres dies, el¬†Ribaix, el¬†Raixbats i el¬†Raixbaix s√≥n considerats els rabins principals d'Alger.

El Call català de Salònica (Tessalònica), a l'Imperi Otomà

L'any 1492¬†Sal√≤nica era un dels grans ports de l'Imperi otom√†, i va ser un dels principals destins de la segona di√†spora,[17] esdevenint l'√ļnica ciutat del m√≥n de majoria jueva.[8] Per√≤, a difer√®ncia de les de Roma, les diferents comunitats jueves vivien en barris diferenciats en funci√≥ del seu origen. Les fonts detallen l'exist√®ncia de cinc jueries, una de les quals era la catalana, clarament diferenciada de la castellana o sefardita. Per√≤ el m√©s rellevant √©s que aquella jueria catalana acollia l'exili procedent del conjunt de la¬†Corona d'Arag√≥ (no sols els¬†pa√Įsos de parla catalana, tamb√© de l'Arag√≥). L'any 1545 el¬†rab√≠ katalan√≠ de Sal√≤nica era un comerciant anomenat Baruj Almosnino, descendent d'una fam√≠lia jueva origin√†ria de¬†Jaca (Arag√≥).[3]

Els katalanim de Salònica

En el cas de Salònica, com tants altres destins de la diàspora jueucatalana, l'exili procedent de Catalunya, del País Valencià, Les Illes i l'Aragó es va concentrar en un mateix lloc, potser pel fet d'haver ja una comunitat judeocatalana provinent de la primera diàspora.[18] Aquell barri va ser denominat jueria catalana, i la seva comunitat va ser denominada katalaní. Les fonts documentals revelen que els cognoms més habituals d'aquella comunitat eren: Albó, Almosnino, Català, Estruch, Girona, Miró o Vidal.

Gen√®rica i exclusivament catalans, l'exist√®ncia de la jueria catalana de Sal√≤nica i la seva composici√≥ sociol√≤gica confirma el que durant tota l'Edat mitjana el terme katalanim havia estat la forma gen√®rica d'identificar als s√ļbdits de la Corona catalanoaragonesa amb independ√®ncia del seu origen (catalans, valencians, mallorquins o aragonesos) o de la seva llengua (catal√† o aragon√®s).[3]

Els dirigents religiosos de les comunitats santes de Catalunya a Sal√≤nica rebien el t√≠tol de¬†Marbits Tor√°[19] i no el t√≠tol de rab√≠. El primer que es coneix √©s el Eli√©zer ha-Shimon√≠, que va arribar a Sal√≤nica l'any 1492. Va tenir una gran influ√®ncia sobre totes les comunitats de Sal√≤nica i va ser un dels primers a signar els acords (Haskamot) dels savis. Posteriorment tenim not√≠cia del fam√≥s Mosh√© Capsali. Tamb√© tenim not√≠cia del savi Yehud√° ben Benveniste, que tamb√© va arribar despr√©s de l'expulsi√≥ i va establir una biblioteca molt important. Un altre savi de la comunitat jueva catalana va ser rab√≠ Mosh√© Almosnino, Marbits Tor√°, exegeta i fil√≤sof, fill de Baruj Almosnino, que havia reconstru√Įt la sinagoga catalana despr√©s de l'incendi que hi va haver el 1545.[20]

L'any 1515 la comunitat es va dividir en dos Qehalim, que es van anomenar "Català antic" i "Català nou".[21]

L'any 1526 es va publicar per primera vegada el¬†majzor de¬†Yamim Noraim, conegut com a¬†Majzor le-n√ļsaj Bartselona minhag Catalunya[22], del que es sap que la impressi√≥ acab√† la vig√≠lia de¬†Yom Kippur de l'any 5287.[23] Els katalanim en publicaren diverses reimpressions del¬†majzor al segle XIX. El 1863 van imprimir una edici√≥ titulada¬†Majzor le-Rosh ha-Shan√° ve-Yom ha-Kippurim ke-minhag qahal qadosh Qatal√† yash√°n ve-jadash asher be-irenu zot Saloniqi [24]. Aquesta edici√≥ va ser publicada per¬†Yitsjaq Amariliyo.

El 1869 es va imprimir el Majzor ke-minhag qahal qadosh Qatalán yashán ve-jadash, els editors van ser: Moshé Yaaqov Ayash i rabí Janoj Pipano, i els que van dur a terme la impressió van ser: David, anomenat Bejor Yosef Arditi, Seadi Avraham Shealt. El majzor va ser publicat amb el títol Majzor le-Rosh ha-Shana kefí minhag Sefarad ba-qehilot ha-qedoshot Saloniqi, i inclou les oracions de la comunitat de l'Aragó i de les comunitats Qatalán yashán ve-jadash.

La comunitat jueva catalana de Sal√≤nica va existir com a tal fins a l'Holocaust.[25] L'any 1927 la comunitat va publicar una edici√≥ numerada en tres volums del majzor que va portar per t√≠tol¬†Majzor le-Yamim Noraim kef√≠ minhag q[ahal] q[adosh] Qatal√°n, ha-yadua be-shem n√ļsaj Bartselona minhag Qatalunya.[26] Al segon volum¬†Tefilat Yaaqov, hi ha una llarga introducci√≥ hist√≤rica sobre la comunitat jueva catalana i l'edici√≥ del majzor escrita en jueu-espanyol,[27] la mateixa introducci√≥ resumida es troba al primer volum¬†Tefilat Shemuel, escrita en¬†hebreu, del que se'n pot destriar alguns fragments:

¬ęUna de les perles m√©s precioses que els nostres avantpassats van portar de l'exili de Catalunya, quan van haver de marxar exiliats, va ser l'antic ordre de les oracions de Rosh ha-Shan√† i Yom Kippur, conegut amb el nom 'n√ļsaj Bartselona, minhag Qatalunya'.

I per causa de les desgr√†cies i la sacsejada de l'exili, que van arribar de forma fatal sobre els pobres refugiats errants, la majoria dels costums es van confondre i de mica en mica gaireb√© tots van adoptar un mateix ordre d'oracions anomenat 'n√ļsaj Sefarad', gaireb√© tots , excepte algunes comunitats excepcionals que no van canviar els seus costums.

Els membres de la comunitat santa Catal√† de la nostra ciutat de Sal√≤nica no van canviar el seu costum, i fins avui mantenen la tradici√≥ dels seus avantpassats i ofereixen les seves oracions a D√©u els dies solemnes seguint l'antic n√ļsaj que van portar de Catalunya.

Els jueus de Catalunya van ser els m√©s destacats dentre els seus germans de la resta de pa√Įsos de Sefarad, i eren superiors en saviesa i ci√®ncia. Les distingides comunitats de Barcelona es van glorificar en tot temps que del seu si van sortir grans rabins i prohoms que van il¬∑luminar els ulls de tota la di√†spora jueva. Hi havia una dita que solien dir els jueus sefardites: ‚Äúl'aire de Barcelona, et torna savi‚ÄĚ.

La comunitat jueva catalana va ser totalment aniquilada durant l'Holocaust. Els pocs supervivents van emigrar a Israel després de la guerra entre els anys 1945 i 1947.

Els katalanim dels Pa√Įsos Baixos

Una part important de la di√†spora jueucatalana es va dirigir als¬†Pa√Įsos Baixos, on a difer√®ncia de les comunitats del Mediterrani hi hagu√© una r√†pida barreja amb la di√†spora sefardita (castellans, lleonesos, gallecs, i bascos). Segons els experts, durant la segona meitat del segle XVI; aquestes comunitats, establertes principalment a¬†Bruges,¬†Gant,¬†Anvers i¬†Amsterdam, bast√≠ un koin√© sobre la base de la llengua jueucastellana (el grup demogr√†ficament dominant); amb importants aportacions del¬†catal√†, del¬†gallec i del¬†portugu√®s. Aquest koin√© no va ser la llengua de¬†Joan Llu√≠s Vives, l'humanista jueu convers valenci√† que, perseguit per la Inquisici√≥, es va exiliar a Bruges (1514), ni la de les fam√≠lies que ho van acollir. Per√≤ s√≠ que ho seria la del fil√≤sof jueu d'origen portugu√®s¬†Baruch Spinoza, que va viure durant el posterior segle XVII.[3]

Els katalanim d'Amèrica

L'estreta relaci√≥ entre els katalanim dels Pa√Įsos Baixos i la¬†Companyia Neerlandesa de les √ćndies Orientals √©s la que explica la seva pres√®ncia a¬†Am√®rica. Les fonts confirmen que els katalanim -i no els sefardites- van ser pioners en la fundaci√≥ de Nou Amsterdam (1625) que, posteriorment, seria conquerida pels anglesos i reanomenada com a¬†Nova York (1664).[28] Aquells katalanim ja no parlaven jueucatal√†, per√≤ no havien perdut la seva identitat d'origen. Algunes de les fam√≠lies fundacionals de la qual actualment la hi ¬ęgran poma¬Ľ, tenien com a cognoms Abendana, Aguillar√≥, Arbec, Barnet (o Barret), Bennal, Bindona, Bromat, Campanall, Capella, Coriell, Farreres, Ferro, Garc√≠a, Goteres, Grades o Marr√≥; llinatges inequ√≠vocament de katalanim provinents dels antics calls catalans, valencians, mallorquins i aragonesos.[3]

La comunitat jueva de Newport

L'any 1763 a Newport (colònia britànica de Rhode Island, Nova Anglaterra), el rabí katalaní Mordechai Campanall hi va promoure i construir la primera sinagoga nord-americana, a l'entorn de la qual s’articularia la primera comunitat jueva estable d’Amèrica del Nord.[29]

Es t√© const√†ncia de la comunitat jueva de Newport el 1640,[30] un any despr√©s de la fundaci√≥ de la ciutat (1639). No era fet fortu√Įt, at√®s que Newport (a Rhode Island) i¬†Portsmouth (a¬†Massachusetts) havien estat fundades i poblades pels seguidors de la lliurepensadora anglesa¬†Anne Hutchinson, i brillaven com uns fars de toler√†ncia religiosa enmig d‚Äôun amena√ßador oce√† de puritanisme. Les mateixes fonts revelen que les primeres fam√≠lies jueves de Newport procedien dels¬†Pa√Įsos Baixos, per√≤ eren origin√†ries de la¬†pen√≠nsula Ib√®rica, en bona part origin√†ries de Catalunya i del Pa√≠s Valenci√†, i amb tota probabilitat, amb una hist√≤ria similar, sin√≥ la mateixa que els Campanall.[29]

Els cognoms katalanim de Newport

Els jueus de Newport no van ser la primera comunitat mosaica de Nord-amèrica, però sí la primera que es va organitzar. La construcció de la primera sinagoga revela que era econòmicament potent i que tenia voluntat d’arrelament i projecció. Aquesta seria una de les causes que explicaria el perquè Campanall s’hi va fixar. L’altra explica els cognoms d’aquella comunitat: Abendana, Aguillaró, Arbec, Barnet, Bennal, Bindona, Bromat, Campanall, Capella, Coriell, Farieres, Ferro, Garcia, Goteres (o Guteres), Grades, Pacheco i Pardo (transformat en Brown), molts dels quals eren d’inequívoc origen català, i que, amb el decurs del temps, es projectarien arreu de les Tretze Colònies.[29]

Quina llengua parlaven els katalanim?

En els barris jueucatalans de¬†Roma,¬†Liorna, o de¬†Tessal√≤nica -per posar tres exemples- es parlava la mateixa llengua que a¬†Barcelona o¬†Val√®ncia, √©s a dir, el¬†catal√† medieval[31] i el¬†judeocatal√†.[2] I si b√© √©s cert que, a partir de 1492, aquelles comunitats ling√ľ√≠stiques van quedar desconnectades de la seva matriu ling√ľ√≠stica, tamb√© ho √©s que el jueucatal√† dels calls dels katalanim es va transmetre i va conservar fins a les acaballes del segle XVI.[32]

Pel que fa a Roma, l'any 1555, el pontífex Pau IV decretà la concentració de tots els calls davant de l'illa Tiberina. Una mesura que inspiraria a altres dirigents dels dominis que havien acollit la diàspora jueupeninsular, i que marcaria el principi de la fi de la llengua jueucatalana. No obstant això, l'any 1581 encara quedaven una cinquantena de famílies catalanoparlants en la jueria de Roma.[3]

Referències

  1. ‚ÜϬ†Anar a :1,0 1,1 1,2 ¬ęQuan a l‚ÄôImperi otom√† es parlava catal√†¬Ľ. El Nacional, 2022.
  2. ‚ÜϬ†Anar a :2,0 2,1 2,2 Miralles i Monserrat, Joan;¬†Massot i Muntaner, Josep.¬†Entorn de la hist√≤ria de la llengua. L'Abadia de Montserrat, 2001, p.90-91.¬†ISBN 8484153096.
  3. ‚ÜϬ†Anar a :3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Pons, Marc,¬†La di√°spora judeocatalana: ¬Ņsefard√≠es o katalanim? eSefarad. 2021.¬†https://esefarad.com/?p=108306
  4. ‚ÜĎ Bucaria, Nicolo ¬ęSicilia antiqua¬†: International Journal of Archaeology¬†: XIII. Ebrei catalani nel Regno di Sicilia (XIII-XV sec¬†:)¬Ľ.¬†Fabrizio Serra Editore, 2016.
  5. ‚ÜĎ Operstein, Natalie.¬†The Lingua Franca (en angl√®s). Cambridge University Press, 2021.¬†ISBN 9781009000161.
  6. ‚ÜĎ Vilar√≥, Albert.¬†L'any dels francs. Columna edicions, 2004.¬†ISBN 9788466403887.
  7. ‚ÜĎ ¬ęhttps://historiavibrant.cat/la-doble-diaspora-dels-jueus-valencians/¬Ľ (en valenci√†). Vibrant, 2021.
  8. ‚ÜϬ†Anar a :8,0 8,1 ¬ęLa di√†spora jueva catalana per la Mediterr√†nia¬Ľ. Vilaweb, 2020.
  9. ‚ÜĎ ¬ęSobre la lletra que Hasday Cresques adre√ß√† a la comunitat jueva d‚ÄôAviny√≥ parlant dels avalots de 1391¬Ľ. Tamid [Societat Catalana d‚ÄôEstudis Hebraics] Vol. 5 (2004-2005), p. 171-219, 2004.
  10. ‚ÜĎ Lascorz, Andreu.¬†CULTURA JUDEOCATALANA. La comunitat de Tortosa. Tortosa: Antena Cultural Tortosa. Universitat Rovira i Virgili, 2013, p.¬†142.¬†ISBN 978-84-695-9109-3.
  11. ‚ÜĎ Blunstein, Giacomo. ¬ę[http://www.archivio-torah.it/libretti/ebreiroma/ebreiroma6.pdf STORIA DEGLI EBREI IN ROMA]¬Ľ (en itali√†). Thora.it, 2006.
  12. ‚ÜĎ ¬ęIl quartiere ebraico¬Ľ (en itali√†). Museo Ebraico di Roma.
  13. ‚ÜĎ ¬ęLa via Catalana de Roma ‚Äď La petjada catalana¬Ľ. [Consulta: 13 febrer 2021].
  14. ‚ÜĎ ¬ęEls jueus catalans d‚ÄôAlger¬Ľ. Sidur Catalunya, 2019.
  15. ‚ÜĎ El¬†Ribaix fou durant molts anys el gran rab√≠ de Catalunya.
  16. ‚ÜĎ Raixbats, s'havia dedicat a Mallorca a la professi√≥ m√®dica. Un cop a Alg√®ria, on no hi havia tanta demanda d'aquesta professi√≥, es va veure obligat a guanyar-se la vida com a rab√≠. (Magu√©n Avot, cap. 4, 45).
  17. ‚ÜĎ Molho, Isaac R. ¬ęRecuerdos y reminicen√ßias catalanas y aragonesas de Salonica a traverso la historia¬Ľ.¬†Butllet√≠ de la Reial Acad√®mia de Bones Lletres de Barcelona, [en l√≠nia], 1952, Vol. 24, p. 225-32, https://raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/196593 [Consulta: 21-02-2022].
  18. ‚ÜĎ ¬ęEls jueus catalans de Sal√≤nica¬Ľ. Sidur, 2019.
  19. ‚ÜĎ Mestre de la¬†Tor√°, l√≠der religi√≥s comunitari.
  20. ‚ÜĎ A les Respostes del rab√≠ Samuel de Medina, aquest va dictaminar a favor de¬†Moix√© Almosnino per tal de construir una sinagoga de la comunitat santa de Catalunya.
  21. ‚ÜĎ Trobem testimonis d'aquesta divisi√≥ a les respostes del rab√≠¬†David ben Zimra (Radbaz), primera part, 292.
  22. ‚ÜĎ Majzor segons el ritus de Barcelona i la costum de Catalunya.
  23. ‚ÜĎ A les respostes de rab√≠¬†Xelom√≥ ben Avraham ha-Koh√©n (Maharxakh) s'hi menciona el¬†¬ęmaŠł•zor le-yamim nora√Įm be-n√ļssaŠł• qahal qadoix Qatalan¬Ľ.
  24. ‚ÜĎ Majzor de¬†Rosh ha-Shan√° y¬†Yom Kippur seg√ļn la costumbre de la comunidad santa Catal√°n antiguo y nuevo de nuestra ciudad de Sal√≥nica.
  25. ‚ÜĎ YitsŠł•aq Xemuel Immanuel,¬†Guedol√© Saloniqi le-dorotam, Tel Aviv: 1936 (inclou llistes amb els cognoms de les comunitats¬†Qatalan yaixan i¬†Qatalan Šł•adaix).
  26. ‚ÜĎ Primer volumen:¬†¬ęTefilat Shemuel. Majzor le-Rosh ha-Shan√°¬Ľ; segundo volumen:¬†¬ęTefilat Yaaqov. Majzor le-Shajarit ve-Musaf Yom Kippur¬Ľ; tercer volumen:¬†¬ęTefilat Seadi. Majzor leil Kippur u-Minj√° u-neil√°¬Ľ.
  27. ‚ÜĎ La comunitat sefardita (Castella) es va convertir en la m√©s gran i influent de Sal√≤nica, aix√≠ fou com la llengua judeo-espanyola (anomenada tamb√© ladino, judezmo, espanyolit, etc.) es va convertir en la llengua franca de totes les comunitats jueves (incloses les de Catalunya, Fran√ßa i¬†Aixkenaz)
  28. ‚ÜĎ ¬ęEls 'katalanim' de Nova Amsterdam passen a administraci√≥ anglesa¬Ľ. El Nacional, 2021.
  29. ‚ÜϬ†Anar a :29,0 29,1 29,2 ¬ęEl katalan√≠ Campanall, el primer rab√≠ de la hist√≤ria de Nord-am√®rica¬Ľ. El Nacional, 2021.
  30. ‚ÜĎ ¬ęThe Jews in Rhode Island: A Brief History¬Ľ (en angl√®s). Rhode Island Etnic Heritage Commission, 1985.
  31. ‚ÜĎ ¬ę[https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000211/00000033.pdf VA SORTIR EL CATAL√Ä AMB LA DI√ÄSPORA DELS JUEUS DE CATALUNYA EL 1492?]¬Ľ. IEC, 2014.
  32. ‚ÜĎ Orazi, Veronica; Grassi, Silvia; Geron√®s, L√≠dia Carol; Sari, Simone; Turull, Isabel.¬†Linguaggi del metareale nella cultura catalana (en catal√†, castell√†, itali√†). Dipartimento di Lingue e Letterature Straniere e Culture Moderne. Universitat de Tor√≠, 2016.¬†ISBN 978-88-7590-106-6.

Bibliografia

  • Ariel Toaff, ¬ęThe jewish communities of Catalonia, Aragon and Castile in 16th century Rome¬Ľ, Ariel Toaff, Simon Schwarzfuchs (eds.),¬†The Mediterranean and the Jews. Banking, Finance and International Trade (XVI-XVIII centuries), Ramat Gan: Bar-Ilan University Press, 1989, pp. 259-270.
  • Simon Schwarzfuchs, ¬ęLa Catalogne et l'invention de Sefarad¬Ľ,¬†Actes del I Congr√©s per a l'estudi dels jueus en territori de llengua catalana: Barcelona-Girona, del 15 al 17 d'octubre de 2001, Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2004, pp. 185-208.
  • Manuel Forcano,¬†Els jueus catalans: La hist√≤ria que mai no t'han explicat, Barcelona: Angle Editorial, 2014.
  • Rosenbloom, Joseph R.¬†A Biographical Dictionary of Early American Jews: Colonial Times through 1800, University Press of Kentucky, 2021
  • Katz, David S.,¬†Sabbath and Sectarianism in Seventeenth-Century England, BRILL, 1988
  • El descubrimiento del ¬ęsidur¬Ľ y ‚Äúnusaj‚ÄĚ catalanes, con Idan P√©rez ,¬†https://www.radiosefarad.com/el-descubrimiento-del-sidur-y-nusaj-catalanes-con-idan-perez/
  • Barcelona, ciutat de vestigis. Passejades per les petjades de la hist√≤ria, Ajuntament de Barcelona, 2016.¬†ISBN 978-84-9850-886-4
  • Colesanti, Gemma Teresa.¬†CATERINA LLULL I √áABASTIDA: UNA MERCANTESSA CATALANA NELLA SICILIA DEL ‚Äė400 (tesi) (en itali√†). Universitat de Girona, 2005.¬†ISBN 84-689-6845-5.

Vegeu també