Biografia | |
---|---|
Naixement | 1965 ![]() |
|
|
![]() ![]() |
|
José Luis Espejo Pérez (Barcelona, 1965), és llibreter i escriptor en llengua castellana especialitzat en obres d'assaig històric. Llicenciat en Geografia i història per la Universitat de Barcelona.
Entre els anys 1985 i 1992 va ser editor de la revista crítica "L'esborrany", publicada a Sant Boi de Llobregat.[1] Simultàniament va treballar com a editor en diverses revistes de premsa tècnica. Entre els anys 1992 i 1998 va col·laborar en l'elaboració de tres monografies de caràcter social en la revista Arguments i Propostes, publicada per "L'Eina Editorial".
Entre 1998 i el 2002 va residir a la ciutat de Bath (Regne Unit), període en el qual va treballar com a guionista en diverses empreses audiovisuals. Anteriorment (any 1994) va realitzar una estada de vuit mesos als Estats Units. El seu coneixement de la realitat cultural en aquests dos països anglosaxons el va posar en contacte amb les dues matèries que més tracta en els seus llibres: la Realitat social i la Història crítica. Va tornar a Espanya l'any 2002, per dedicar-se a escriure llibres de "assaig històric", entre ells, El Conocimiento secreto: Los entresijos de las sociedades secretas[2] i Los hijos del Edén: toda la verdad sobre la Atlántida.[3] Va realitzar viatges a Itàlia i França (anys 2007 i 2008), recopilant durant 10 anys gran quantitat de documentació sobre la vida i l'obra de Leonardo da Vinci. Fruit d'aquesta recerca, va publicar el llibre: Leonardo: los años perdidos,[4] i posteriorment El viaje secreto de Leonardo da Vinci[5] i Los mensajes ocultos de Leonardo da Vinci.[6]
Helena R. Olmo el cita al seu article sobre la tomba de la Gioconda. El presentador televisiu i escriptor Christian Gálvez el cita a la seva novel·la sobre Leonardo.[7][8][9] Jesús Ángel Sánchez Rivera al·ludeix a les seves tesis «pintoresques» en un treball titulat «Seguir la corriente o navegar sobre las olas», publicat a la revista Clio: History and History Teaching.[10] Fou col·laborador de la revista "Más allá de la Ciencia", en la qual està especialitzat en articles de contingut històric.[11] És autor així mateix dels dos llibres de la sèrie "Temas de Historia Oculta".
A partir de l'any 2004 ha col·laborat en diversos treballs de caràcter audiovisual i de memòria històrica amb l'Arxiu Històric municipal de Sant Boi de Llobregat (projecte Museu als barris).
Espejo sosté que la família de Leonardo da Vinci, eren càtars del Conflent (Pirineus Orientals), que el 1213 (Batalla de Muret) haurien emigrat a la Toscana, fugint de la repressió de l'església contra l'heretgia cátara, com demostrarien diferents fets: que el seu escut d'armes, és el mateix que el de la Corona d'Aragó i més en concret el del Regne de Mallorca,[12] que un avantpassat de la família Da Vinci (Giovanni Da Vinci), va morir a Barcelona el 1406, que entre els seus afers hi havia "una capa (o manta) catalana"[13] (un «catelano rosato»),[14] que al còdex atlanticus dibuixa amb tot detall una farga catalana o el "circumfulgore" (barcassa amb dotze bombardes oposades entre si) dient que " fou construït pels de Maiolica"[15] i que en els seus quadres, s'hi poden apreciar diversos detalls més relacionats amb Catalunya que amb l'interior de la península italiana, com la Ramonda myconi de la Verge de les roques de Londres (planta pròpia Del Pirineu) i el margalló de la Verge de les roques del Louvre (planta pròpia del litoral català), però sent ambdues inexistents a Milà i a la Toscana interior, que en època de Leonardo encara no s'havia annexat el Ducat de Pisa i només posseïa l'estret corredor de la ribera de l'Arno que era l'accés al port de Liorna (comprat a Gènova el 1421).[16]
Espejo explica als seus llibres que Leonardo hauria viatjat a Catalunya en almenys dues ocasions, residint-hi entre 1481 i 1483 on hauria pintat, a Montserrat, el Sant Jeroni, a part de prendre les anotacions i dibuixos que hauria emprat a La Verge de les Roques i a La Gioconda, el somriure de la qual reflectiria l'«expressió de la boca de la Moreneta» amb les muntanyes de Montserrat en els paisatges de fons, en tant que el paisatge de ĺ'Anunciació de les Galeries Uffizi, correspondria a una vista del port de Barcelona.[17][18]
Espejo va ser el primer autor a descriure (en castellà) la relació de Leonardo amb l'autoria de la projecció tipus octant del globus terrestre (projecció emprada en el mapamundi descobert per Richard Henry Major en els papers leonardins de la Windsor Library).[5][19] Aquesta autoria quedaria demostrada per l'estudi de Christoher Tyler,[20] ja que existeix un esbós de la mateixa a una pàgina en els quaderns del Codex Atlanticus fet de la pròpia mà de Leonardo (en simetria especular) a la mateixa pàgina del Còdex que conté els esbossos d'unes altres vuit projeccions del globus (les conegudes a la fi del segle XV), estudiades per Leonardo i que van des de la projecció cònica de Ptolemeu a la de tipus planisferi de Rosselli,[20] (sent aquesta la primera descripció coneguda d'aquesta projecció).[20]
L'autoria del Mapamundi de Leonardo no està acceptada universalment, amb autors en contra com per exemple, Groth, Henry Harrisse, Eugene Muntz,[21][22]
Espejo en les seves obres sobre LEONARDO, va realitzar un estudi sobre el Mapamundi de Leonardo da Vinci, seguint als que accepten el mapa com a autèntic, com a R.H. Major en el seu estudi Memoir on a mappemonde by Leonardo da Vinci, being the earliest map hitherto known containing the name of America, o Christoher Tyler al seu treball Leonardo da Vinci’s World Map.,[6][19][20] sense fer cas ni als esmentats en primer lloc, ni als que deixen en suspens la seva autoria directa, atribuint-la a la má d'algun deixeble seu.
La seva tesi sobre l'autoria de Leonardo afegeix alguns punts als estudis de Major i Tyler: