La vaca cegahisto.cat



23-10-2013  (2349 lectures) Categoria: Escacs

Joch partit

El joch partit, partiment[1] (occ. partimen) o joc partit és un dels gèneres dialogats de la lírica trobadoresca.

El debat i el joch partit

El diàleg independent entre dos trobadors es va donar des dels inicis de la poesia trobadoresca, però a la vegada sorgia, dintre d'aquest mateix estil, una nova forma de composició on dos o més trobadors componien una mateixa peça de forma conjunta sobre un tema específic sobre el qual acabarien debatent.

Cadascun dels trobadors es posicionava a favor o en contra en la q√ľesti√≥ plantejada per tal d'argumentar la seva opini√≥ i dotar-la de dramatisme. De vegades la posici√≥ que escollien els diferents trobadors venia imposada per la persona que els contractava.

M√©s endavant, aquests di√†legs van anar evolucionant fins a arribar a ser el que avui dia coneixem com partiment. Aquest estil de debat es va donar a l'√ļltima etapa de l'activitat trobadoresca.

El ‚Äúpartiment‚ÄĚ o tamb√© conegut com a ‚Äújoc partit‚ÄĚ consistia en un grup de trobadors que havien de posicionar i defensar les seves idees respecte a una q√ľesti√≥ que el primer d'aquests plantejava als altres i la resta de participants li donaven diferents opinions. El trobador que formulava la pregunta defensaria la soluci√≥ que els altres trobadors li haguessin deixat.

El trobador que l'inicia planteja un problema, una situaci√≥, que t√© dues solucions i es compromet a defensar l'alternativa contr√†ria a la triada pel seu interlocutor. No es tracta, doncs, de defensar la veritat sin√≥ de manifestar l'enginy, l'agudesa personal. √Čs semblant a les justes po√®tiques de qualsevol cultura (com la japonesa de l'√®poca Heian, per exemple o les baralles de galls al rap d'avui dia).

Els participants mostraven orgullosos les seves virtuts poètiques i el seu enginy mentre acompanyaven les seves actuacions amb instruments i vestits fent un veritable espectacle. No era tan important guanyar amb allò que defensaven sinó exhibir-se escollint les paraules exactes i demostrant una habilitat superior a la del company.

D'aquesta manera, el partiment (o joc partit) es va convertir en part essencial de la lírica trobadoresca essent un joc poètic i social entre trobadors.

Temes

Els temes que escollien eren molt variats i propers però tots giraven al voltant del dia a dia de persones properes, de vegades també tractaven temes d'amor. com en aquests plantejaments:

  • Quan ha de sentir m√©s pena l'enamorat: si mor l'estimada o si li √©s infidel?
  • Qu√® √©s preferible: gaudir dels favors de la dama sense que ning√ļ ho s√†piga o b√© que la gent cregui que en gaudeix sense que sigui veritat?
  • Quin tipus d'enamorat prefereix una dama, aquell qui li d√≥na presents o el que deixa que li donin?
  • Caracter√≠stiques de la vida a la cort
  • El somriure d'una dona que viu al voltant
  • Aspectes sobre la seva professi√≥

L'amor que es canta és el típic de l'amor cortès.

Vegeu també

Referències

  1. ‚ÜĎ ¬ępartiment¬Ľ.¬†L'Enciclop√®dia.cat. Barcelona:¬†Grup Enciclop√®dia Catalana.
  2. ‚ÜĎ ¬ęAimeric de Peghilhan¬Ľ.¬†L'Enciclop√®dia.cat. Barcelona:¬†Grup Enciclop√®dia Catalana.

Bibliografia

Enllaços externs

Vegeu texts en català sobre Partiment a Viquitexts, la biblioteca lliure.