La vaca cegahisto.cat



12-10-2014  (34313 lectures) Categoria: Medicina

Joc de canyes

Joc de canyes

El joc de canyes √©s un joc de lluita d'origen militar de gran celebraci√≥ a Espanya des del segle XVI al XVIII, juntament amb les festes de llumin√†ries en moltes de les seves places majors. Viciana ens explica a la seva cr√≤nica com Carles V jugava a Val√®ncia al joc de canyes amb la seva √†via Germana de Foix, que nom√®s tenia 10 anys m√©s que ell i amb qui va tenir una filla, que va morir al poc temps.. DE NO HAVER MORT HAURIA ESTAT HEREVA NOM√ąS D'ARAG√ď i CATALUNYA creant una situaci√≥ molt complicada.[1] Consistia en fileres d'homes muntats a cavall (normalment nobles[2]) tirant-se canyes com si fossin llances o dards i aturant-les amb l'escut. Es feien c√†rregues de combat, escapant fent cercles o semicercles en grups de fileres.[3]

Regles del joc amb boleadores en lloc de canyes

Sent un dels jocs gauchos m√©s antics celebrats a la Rep√ļblica Argentina, est√† basat en el seu hom√≤nim a Espanya i relacionat amb la lluita simulant un combat. Segons els reglaments tradicionals d'aquest joc, el genet ha de sobrepassar la l√≠nia davantera del b√†ndol contrari, d'on un altre individu surt en la seva pr√≤pia persecuci√≥ i boleja simb√≤licament el cavall amb boleadoras fetes d'un material inofensiu. Despr√©s de bolejar penetra dins del b√†ndol contrari i es queda en el seu lloc aconseguit, llavors ja es pot sortir en persecuci√≥ del que ha llan√ßat les boles, un tercer, i aquest al seu torn boleja el cavall del darrer esmentat, tot penetrant al mateix temps dins el b√†ndol contrari.

El joc acaba quan tots els homes d'un bàndol estan dins del lloc dels contraris abans que aquests ho hagin aconseguit.

  1. Vegeu també

    Referències

  2. Rafael Mart√≠n de Viciana. Libro quarto de la Cr√≥nica de la √≠nclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino. Universitat de Val√®ncia, 2005, p.¬†361‚Äď. ISBN 978-84-370-6036-1 [Consulta: 27 agost 2011].
  3. Fernando Cremades Arlandis. La regina de la pobla de les fembres peccadrius. Edicions 62, 1980. ISBN 978-84-297-1641-2 [Consulta: 27 agost 2011].
  4. Pasqual Mas i Usó. Poesia acadèmica valenciana del barroc. Edition Reichenberger, 1998, p. 168 -. ISBN 978-3-931887-20-9 [Consulta: 27 agost 2011].(en català)