La vaca cegahisto.cat



07-12-2013  (1103 lectures) Categoria: Milano

Jeroni Girava


Infotaula de personaJeroni Girava
Biografia
Naixement segle xv Modifica el valor a Wikidata
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Mort 1556 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupació Enginyer Modifica el valor a Wikidata

Jeroni Girava o Hieronymus Giraua (Tarragona. finals s. XV - Herculà, 1556) fou un matemàtic, cosmògraf i enginyer català. Va ser gentilhome de la casa reial a les ordres de Carles I i va morir d'un mal de costat amb febres viatjant en vaixell a Nàpols des de Milà en comissió de servei en arribar a Herculà[1]

Fou un dels personatges il·lustres de Tarragona esmenats per Lluís Pons d'Icart com a autor de diversos llibres (entre ells dos de cosmografia i la Geometria d'Oronce Finé.[2][3][4]

Contingut

Biografia

Al gener de l'any 1556 Girava i Lastanosa reberen ordres de traslladar-se a Nàpols per assessorar a l'emperador en assumptes diplomàtics i d'enginyeria hidràulica.

Mesos més tard, pel camí, després de sortir de Milà per agafar el vaixell a Gènova, Girava moria inesperadament a Herculà el 9 de febrer d'un mal de costat.

Obres

Carta cosmogràfica de Jeroni Girava, inspirada en la de Gaspar Vopellius..

Escriu dos llibres de Cosmografia prenent com a base la carta cosmogràfica que Gaspar Vopellio Medeburgense va fer l'any MDXLVII, per ser una de les més completes i ben traçades. Se'n van fer dues edicions: la primera es va imprimir a Milà l'any 1556, i la segona en Venècia l'any 1570.

Es va decantar a favor del sistema astronòmic geocèntric i no l'heliocèntric, considerant que quan va publicar la Cosmographia només feia tretze anys (1543) que Copèrnic havia publicat la nova teoria, i el dictamen desfavorable de l'Església aconsellava als científics molta prudència.

Tamb√© va escriure un tractat d'hidr√†ulica, elogiat per¬†Girolamo Cardano i avui perdut, que tenia el t√≠tol: Declaraci√≥ de l'√ļs i f√†brica dels instruments d'aigua, molins i altres coses.[5][6]

Autoria de "Los veinti√ļn libros de los ingenios y de las m√°quinas"

Segons hip√≤tesi de Vicente Garc√≠a de Diego, podria ser l'autor de¬†Los veinti√ļn libros de los ingenios y de las m√°quinas, conegut com a "Pseudo-Juanelo Turriano", un manuscrit perdut del XVI del qual se'n conserva una c√≤pia i que tracta fonamentalment sobre enginyeria hidr√†ulica. L'atribuci√≥ a Juanelo Turriano, ¬ęmec√†nic de¬†Carles V i¬†Felip II autor de complexos sistemes de rellotges i de grans elevacions d'aig√ľes amb estranys artificis¬Ľ ja va ser posada en dubte pels primers investigadors del manuscrit al segle XVIII, ja que el llenguatge cont√© modismes i refer√®ncies geogr√†fiques concretes, Garc√≠a de Diego l'atribueix a Jeroni Girava, que va ser ¬ęenginyer de Carles V¬Ľ. El manuscrit inclou 440 dibuixos molt minuciosos i d'excel¬∑lent qualitat que complementen la precisa descripci√≥ dels processos t√®cnics, a part d'aix√≤, les m√†quines i enginys van acompanyats del seu especejament, fet que permet apreciar els detalls del seu funcionament.

Referències

  1. ‚ÜĎ Jeroni Girava.¬†Dos libros de cosmographia. por Maestro Iuan Antonio Castellon y maestro Christoual Caron, 1556.
  2. ‚ÜĎ Fineo, Oroncio, Los dos libros de la Geometr√≠a pr√°ctica, mss. 1553, trads. Hier√≥nimo Girava y Pedro Juan de Lastanosa.
  3. ‚ÜĎ Asclepio¬†: archivo iberoamericano de historia de la medicina y antropolog√≠a m√©dica, 1991; 43 (1)[Enlla√ß no actiu]
  4. ‚ÜĎ Andrea Palladio; Joaqu√≠n Arnau. Universidad Polit√©cnica de Valencia. Departamento de Composici√≥n Arquitect√≥nica.¬†Palladio 1508- 2008. Una Visi√≥n de la Antig√ľedad. General Edic. Arquitectura, p.¬†77‚Äď. GGKEY:1S67H9K10HA [Consulta: 9 desembre 2012].
  5. ‚ÜĎ Hieronymi Cardani ... De rerum varietate libri XVII. Aviny√≥ 1558. P√†gines 68-69.
  6. ‚ÜĎ "..Caeterum si quis exquisitam constitutionem et machinae iconeni' dessiderat, librum Hieronymi Girauae -Hispani hac in materia absolutissimum, revolvat.¬Ľ No he podido identificar cu√°l de las obras de este cosm√≥grafo espa√Īol es la aludida..".¬† Revista de Dialectolog√≠a y Tradiciones Populares. La Secci√≥n, 1952 [Consulta: 11 desembre 2012].

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs