| 26-09-2018 (1222 ) | Categoria: Articles |
La indicció és un perÃode de quinze anys que estableix el calendari bizantà establert per l'emperador romà  Constantà l'any 312, probablement en ocasió d'exigir un tribut.
Probablement tal còmput va tenir el seu origen a Egipte on cada cinc anys, a causa de les crescudes del Nil, es «indicció aba» un cens fiscal. En arribar el segle IV d.C., el cà lcul es va estendre a tot l'imperi romà , però la durada va passar a ser de quinze anys: la indicció apareix indicada només en els documents de carà cter fiscal. Més tard, per decisió de l'emperador Constantà va ser adoptada des de l'any 313 dC. com a element cronològic de tots els documents, fixant l'origen en l'any 3 aC.
Al segle VI, Justinià va fixar el registre de la indicció de l'any a les normes del Corpus Iuris Civilis que parlen de la confecció dels documents; per això, el seu ús es manté durant tota l'Edat Mitjana, més encara, durant l'Alta Edat Mitjana és un dels criteris de datació més precisos ja que altres mètodes com el dels anals del consolat van perdent funcionalitat o, en el cas de calendaris cristians, tenen massa variants.
En les ciències auxiliars de la història, especialment en diplomà tica, és útil obtenir la indicció en relació amb un any de l'era cristiana ja que el resultat permet tenir un terme de comparació per tal de fixar la data exacta d'emissió d'un document, a més d'establir per aquest mitjà la seva autenticitat.
La indicció com cicle temporal va estar molt en ús a les cancelleries reials de la Edat Mitjana i fins al segle XX a la del Summe PontÃfex . Es distingeix:
La indicció a la que pertany un any determinat es pot obtenir de dues maneres, o es calcula o es busca en alguna taula de llibres de cronologia.
Per trobar la indicció d'un any qualsevol en la Era Cristiana cal procedir de la següent manera:
S'afegeixen tres unitats al nombre de l'any en qüestió; es divideix la suma per 15 i el resta d'expressa la indicció corresponent. Si no quedés resta la indicció és el mateix nombre 15. (És a dir, la resta és la indicció, però si la resta és zero la indicció és 15). D'aquesta manera obtenim el número d'ordre de l'any dins del cicle (no el nombre de cicles transcorreguts des de la data normal o prolèptica).
A tÃtol d'exemple presentem tres casos:
- Primera operació: 1969 +3 = 1972 - Segona operació: 1972/15 = 131 amb resta 7. El resultat indica que 1969 correspon al 7è any de la indicció .
- Primera operació: 1932 +3 = 1935 - Segona operació: 1935/15 = 129 amb resta 0. El resultat indica que 1932 correspon al 15è any de la indicció .
- Primera operació: 2008 +3 = 2011 - Segona operació: 2011/15 = 134 amb resta 1. El resultat indica que 2008 correspon al 1er any de la indicció .
Tenint en compte que 313 d. C. és l'inici de la primera indicció, entre aquesta data i el 2008 hi ha la 113ª indicció. Aixà en 2008 comença el 1er any de la CXIII indicció .
Cal recordar que calcular una indicció no implica haver-la «verificat» ja que durant tota l'Edat Mitjana i Moderna conviuen diferents dies per a l'inici de l'any. En alguns llocs l'any pot començar el primer de gener (estil de la circumcisió), en altres el primer de març (estil vèneto), en altres el primer de setembre (estil bizantÃ). Per tant, també s'han de tenir en compte aquests elements per al cà lcul de la indicció.