11-03-2019 (4075 lectures) | Categoria: History |
El globus cruciger ( llatà per a "orbe creuat"), també conegut com "l'orbe i la creu", és un orbe (llatÃ: globus ) superat (llatÃ: gerere , per vestir) per una creu (llatÃ: crux ). Ha estat un sÃmbol d' autoritat cristiana des de l' edat mitjana , utilitzat en monedes , en iconografia i amb un ceptre com regalia real.
La creu representa el domini de Crist sobre l'orbe del món, literalment sostingut a la mà d'un governant terrenal. En la iconografia de l'art occidental , quan el mateix Crist té el globus, es diu Salvator Mundi (llatà per al "Salvador del Món"). L'està tua del nen Jesús de Praga del segle XVI conserva d'aquesta manera un globus crucier .
Mantenir el món a la mà , o més ominós, sota un peu, s'ha utilitzat com a sÃmbol des de l'antiguitat. Als ciutadans de l'Imperi Romà , el món pla que tenia el déu Júpiter representava el món, o l'univers, com el domini que ocupava l'emperador. Una moneda del segle II del regnat de l'emperador Adrià mostra la deessa romana Salus amb el peu sobre un globus i una moneda del segle IV del regnat de l' emperador Constantà I el mostra amb un globus a la mà . L' orbis terrarum era central de la iconografia de la Tetrarquia , que representava la restauració de la seguretat dels Tetrarca al món romà . Constantino vaig afirmar haver tingut una visió d'una creu per sobre del sol, amb les paraules "En aquest signe, conquerirà s" (llatÃ: In hoc signo vinces), a la batalla del Pont Milvian en 312. Els seus soldats pintaven creus sobre els seus escuts, i després van derrotar al seu enemic, Maxentius .
Amb el creixement del cristianisme al segle V, l'orbe (en les escriptures llatines orbis terrarum , el "món de les terres", d'aquà la paraula "orbe") va ser rematat amb una creu (d'aquà el globus cruciger ), que simbolitza el domini del Déu cristià a tot el món. L'emperador va sostenir el món a la mà , per demostrar que el governà per compte de Déu. Als no cristians ja familiaritzats amb el món pagà , la superació d'una creu va enviar un missatge sobre el triomf del cristianisme. En la iconografia medieval, la mida d'un objecte, relativa a la dels objectes propers, va indicar la seva importà ncia relativa; de manera que el món era petit i el que la tenia era gran, per emfatitzar la naturalesa de la seva relació. Encara que el globus simbolitzava tota la Terra, el seu ús es va estendre entre molts governants cristians (alguns d'ells ni tan sols sobirans ) que van regnar sobre petites parts de la terra.
La primera aparença coneguda en l'art va ser probablement a principis del segle V, possiblement entre els anys 395 i 408, al revés de les monedes de l' emperador Arcadi , però, sens dubte, el 423 al revers de les monedes de l' emperador Teodosi II .
El globus cruciger es va associar amb governants poderosos i éssers celestes per igual; va adornar representacions d' emperadors i reis , aixà com dels arcà ngels . Va aparèixer per primer cop en monedes a principis del segle V i va romandre popular durant tota l'edat mitjana en monedes, iconografia i regalia reial. El papat , una vegada que rivalitzava amb l' emperador del Sacre Imperi Romà Germà nic per l'estatut feudal suprem del senyor liege de tots els altres governants ( catòlics ), també mantenia el sÃmbol sobre la tiara papal ("triple corona", no hi ha cap papal separat orbe). L'orbe coronat s'utilitzava generalment com a finial a les corones reals occidentals, ja siguin objectes reals o simplement corones herà ldiques, a tota Europa, com per exemple a Dinamarca, Suècia, Bèlgica, Holanda, Ità lia, Espanya, Portugal, Hongria, Romania, Iugoslà via i Alemanya imperial, entre d'altres. Encara es pot veure a les armes nacionals de les monarquies europees supervivents. Fins i tot en l'era moderna del Regne Unit , l' Orbe del sobirà simbolitza tant l'estat com l' Església d'Anglaterra sota la protecció i domini de la corona reial.
El globus imperial o orbe imperial (en llatà medieval globus cruciger,[1] «globus que porta una creu»; en alemany Reichsapfel, «poma imperial») és una figura esfèrica coronada d'una creu. Era una de les insÃgnies dels emperadors bizantins i dels emperadors del Sacre Imperi Romanogermà nic. També l'utilitzaren altres emperadors, com el de Rússia o el rei d'Anglaterra com a emperador de l'Imperi Brità nic que era.
Amb el pas del temps, l'acabaren adoptant diversos reis com a insÃgnia, per bé que originà riament, no els corresponia l'ús d'aquesta insÃgnia imperial. L'adopció d'aquesta insÃgnia imperial per part de certs reis obligà a modificar-ne el simbolisme o interpretació simbòlica.
En el cas de la Corona d'Aragó, sembla que el va introduir el rei Anfós o Alfons el Benigne.[2] Ramon Muntaner l'esmenta en el marc de la seva coronació (vegeu a sota). Pere III, el Cerimoniós, també l'esmenta en el marc de la seva Crònica:
A la Genealogia del Casal d'Aragó, un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al monestir de Poblet, el pom hi apareix com a insÃgnia de tots els monarques de la casa d'Aragó.
La interpretació simbòlica del globus crucÃger, per tant, fou, com a mÃnim, triple: la interpretació originà ria com a orbe del món sotmès al domini de l'emperador; la interpretació reial, per la qual l'orbe es reinterpretava com a sÃmbol del conjunt de regnes d'un mateix sobirà , i, finalment, la interpretació cristina. Segons aquesta última, es tracta d'un sÃmbol cristià usat a l'edat mitjana en monedes, escuts, en la iconografia i les insÃgnies reials dels reis d'Aragó com els ceptres, en fites, etc. i representa el domini de Crist (la creu) sobre el món (l'esfera).
El globus crucÃger sol representar-se dividit en tres camps, els quals simbolitzen els tres continents medievals del món: Àsia, Europa i Àfrica.
En herà ldica s'anomena tradicionalment en català món. A l'Edat Mitjana, el globus i el ceptre reial dels monarques catalans rebien el nom de pom[4] i verga respectivament. Ramon Muntaner descriu aixà les insÃgnies d'Anfós d'Aragó el dia de la seva coronació:
La simbologia de l'orbe a l'Edat Mitjana catalana es desprèn d'aquest fragment de la Crònica de Ramon Muntaner:
Una moneda romana Antoninian que mostra a Carinus que sosté pilum i globus terraqüi
Està tua de Júpiter amb un ceptre i orbe
Emperador Federico I Barbarroja
L'orb de Harris Tweed
El Toro d'Or de 1356 pel Carles IV, l'emperador del Sacre Imperi Romano Germà nic
Frederick V sostenint l'orbe
Isabel I d'Anglaterra en vestits de coronació i l'orbe i el ceptre
Cruciger austrÃac de globus , part de les joies de la corona austrÃaca
Regalia de Suècia amb l'orbe.
Regalia de Rússia
Sant Corona , Espasa i Globus Cruciger d'Hongria
Mare de Déu amb orbe a la icona de la Mare de Déu Derzhavnaya
Escut d' Uppland
Orbe i ceptre a l' escut d'armes de Montenegro ; diversos altres escuts usen de la mateixa manera
Mitjans de comunicació relacionats amb Globus cruciger a Wikimedia Commons