La vaca cegahisto.cat



12-06-2022  (874 lectures) Categoria: Biografies

Giuseppe de Ribas - Josep de Ribes

Salta a la navegacióSalta a la cerca

Josep de Ribas
Retrat de l'ermita de DeRibas 1796.jpg
Retrat de José de Ribas de Lampi, pintura conservada a l'Ermita
Naixement Nàpols, 24 de setembre de 1749
Mort Sant Petersburg, 13 d'abril de 1800
Dades militars
País servit Rússia
Forces armades Armada
Anys de servei 1774-1800
Grau Almirall
Guerres Guerra russoturca (1768-1774)
Guerra russoturca (1787-1792)
Batalles Accions navals al setge d'Ochakov (1788)
Batalla de Tendra
Setge d'Izmaïl
Articles militars a la Viquipèdia
Manual

José de Ribas, nom complet José Pascual Domingo de Ribas y Boyons, conegut a Itàlia com Don Giuseppe de Ribas y Boyonsin, a Rússia com Osip (Iosif) Michajlovič Deribas en rus: Осип (Иосиф) Михайлович Дерибас? (Nàpols, 24 de setembre de 1749 - Sant Petersburg, 14 de desembre de 1800), va ser Almirall espanyol. Va ser el fundador de la ciutat i port d'Odessa, un dels principals de la Rússia moderna.

Biografia

Primers anys

José era fill de Miguel de Ribas y Buyens, descendent d'una noble família espanyola i cònsol de la seva terra natal al Regne de Nàpols. La seva mare era Margaret Plunkett, d'ascendència irlandesa. El seu pare, com a oficial i membre de la cort espanyola, es va traslladar a Nàpols al servei de Carles VII (futur Carles III d'Espanya), després de la Guerra de Successió Espanyola. José va poder estudiar amb tutors privats, destacant especialment en el coneixement d'idiomes, parlant amb fluïdesa en els sis idiomes (espanyol, italià, llatí, anglès, francès i alemany, als quals més tard es va afegir el rus).

Carrera militar

Escut personal de José de Ribas amb banderes de l'exèrcit i àncora marina

Va entrar a l'exèrcit napolità a l'edat de 16 anys i va ser admès a la Guàrdia Napolitana (Regiment d'Infanteria Samnita) amb el rang de segon tinent. A l'edat de vint anys, amb el rang de major de l'exèrcit, la seva vida va fer un gir: va ser presentat a Livorno al comte Aleksei Grigorievich Orlov, germà de l'amant de l'emperadriu Caterina la Gran, Grigori Grigoryevich Orlov, que el va portar al seu servei com a assistent i intèrpret. Durant el seu viatge a Rússia, va participar en la Guerra russoturca (1768-1774).

El 1772 va arribar a Rússia, amb el rang de capità. El 1783 va entrar al servei del nou favorit de l'emperadriu, el príncep Grigori Alexandrovich Potemkin. Promogut al rang de coronel, va participar en la conquesta de la península de Crimea, per tal de construir la nova base de la Flota del Mar Negre, Sebastopol. Amb l'esclat de la Guerra russoturca (1787-1792) es va convertir en l'oficial d'enllaç entre el general rus Grigori Alexandrovich Potemkin i l'almirall nord-americà John Paul Jones. Sobre aquest període, l'historiador nord-americà King va dir d'ell:

Va treballar assíduament per mantenir relacions entre Jones i altres oficials europeus, especialment el príncep de Nassau-Siegen i Potemkin. Va gestionar els diversos casos d'insubordinació i alcoholisme a l'exèrcit parlant amb claredat en lloc d'apuntar immediatament i només al càstig. La seva actuació va ser notada [pels seus superiors] i ben recompensada. Potemkin el va transferir personalment de la marina i el va posar al capdavant de l'exèrcit sota els informes directes del comte Ivan Vasilievich Gudovich, un dels generals més coneguts i condecorats del teatre de guerra del sud[1]»

A finals de 1789, els granaders de De Ribas van capturar Khadjibey (el poble on més tard s'aixecaria la ciutat d'Odessa) sense lluitar: "Va ser, de fet, una de les majors no batalles de la guerra. Tot plegat no va durar més de mitja hora. La guarnició otomana, unes poques dotzenes de soldats i els seus oficials, es van rendir gairebé immediatament. [2]

El seu major èxit personal, però, va ser el setge d'Izmaïl el 1790 sota el comandament suprem del Mariscal de Camp Aleksandr Suvórov. De Ribas va proposar un pla d'atac que va ser aprovat per Suvórov, i va permetre a les forces russes per al mar i la terra prendre la fortalesa que es considerava inexpugnable. La derrota va ser vista com una catàstrofe a l'Imperi Otomà, mentre que a Rússia fins i tot va ser glorificada en l'himne nacional. El 1791 de Ribas va ser promogut a contraalmirall i comandant de la Flota russa del Mar Negre. Va ser promogut a vicealmirall el 1795 i almirall el 1796.

Monument a José de Ribas al port d'Odessa

Poc després del final de la guerra, va proposar un pla a Caterina per transformar l'antic poble otomà de Khadjibey en un dels principals ports russos que anualment no corrien el risc de congelació a l'hivern; la tsarina va acceptar la idea i el 27 de maig de 1794 va emetre un edicte per a la fundació d'un centre d'intercanvi comercial i marítim del qual de Ribas es va convertir en administrador en cap (glavnyi nachal'nik). L'almirall va començar la construcció de cases de pedra i edificis administratius que més tard seran la base de la futura ciutat d'Odessa. [3]

José de Ribas va estar implicat en el complot per assassinar l'emperador Pau, però va morir molts mesos abans de l'assassinat. Nombroses fonts suggereixen que va ser enverinat per un dels conspiradors, el comte von Palen, per evitar que revelés la intriga que es va teixir contra el tsar. Va ser enterrat al cementiri dels alemanys de Sant Petersburg.

Maçó, va ser membre d'una lògia a Sant Petersburg.

El dia del bicentenari de la fundació de la ciutat d'Odessa (2 de setembre de 1994), es va donar a conèixer un monument a José de Ribas a la ciutat, situat a l'inici del carrer Deribasovskaya. Per destacar el paper que va jugar De Ribas en la fundació de la ciutat, l'escultor d'Odessa Alexander Knyazik va representar l'almirall amb un retaule en una mà i un mapa detallat de la ciutat en l'altra.

Matrimoni

Es va casar amb Anastasia Ivanovna Beckaya (1741-1822), la filla il·legítima d'Ivan Ivànovitx Beckoj. Van tenir dues filles;

Honors

Honors russos

Cavaller de l'Orde d'Alexandre Nevski - cinta per a uniforme ordinari Cavaller de l'Orde d'Alexandre Nevski
Classe Cavaller II de l'Orde de Sant Jordi - cinta per a uniforme ordinari Cavaller II de l'Orde de Sant Jordi
Classe Cavaller II de l'Orde de Sant Vladimir - cinta per a uniforme ordinari Cavaller II Classe de l'Orde de Sant Vladímir
Comandant de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem - cinta per a uniforme ordinari Comandant de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem
Espasa d'or al coratge - cinta per a l'uniforme ordinari Espasa d'or al coratge
Medalla de la presa d'Izmaïl - cinta per a uniforme ordinari Medalla de la presa d'Izmaïl

Notes

  1. ^ Rei, Odessa, p. 47.
  2. ^ Rei, Odessa, p. 48.
  3. ^ Rei, Odessa, pp. 51-52.
  4. ^ Notizie pei regni di Caterina II e Paolo Primo acompanyat de notes interessants, Velletri, Antonio Mugnoz, 1839, p. 51.
  5. ^ Tatiana Bakounine, Répertoire biographique des Francs-Maçons Russes, Institut d'Etudes slaves de l'Université de Paris, 1967, París, p. 444-445.

Bibliografia

  • Aleksandr Deribas, "Staraja Odessa", Optimum, 2012, p. 7.

Altres projectes

Control d'autoritats VIAF 5972154983550867860008 · GND (DE) 117728751X · BNE (ES) XX4975246 (data) · WorldCat Identitats viaf-5972154983550867860008