La vaca cegahisto.cat



04-08-2022  (2797 ) Categoria: Milano

Gabrio Serbelloni - Gabrio Cervellón

Infotaula de personaGabriel Cerbellón
Biografia
Naixement 1508 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort gener 1580 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupació Condottiero Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militar general Modifica el valor a Wikidata
Conflicte Guerra d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Família
Germans Fabrizio Serbelloni (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Palau Serbelloni a Milà.

Gabriel Cerbellón[1]Gabrio Cervellón [2] o Gabrio Serbelloni (1508-1580) fou un general de Carles V i Felip II d'origen català,.[3] Tot i que els arxius italians el fan d'una família noble de Milà, Louis-Prosper Gachard al seu recull sobre"Les bibliothèques de Madrid et de l'Escurial", al llistat que n'extreu dels "grands-maitres d'artillerie", hi diu textualment: "chevalier catalan"[4] Això explicaria perqué els cronistes no italians de Carles V i Felip II, l'anomenen Gabriel Cerbellón (o Cervellón -governador de Tunis)[5] que és la castellanització de Cerbelló[6] no de Serbelloni (que segons els italians vindria de "Ser Bello").[7]

Primer enginyer de Camins , Canals i ports

Tant els de Chaussés de 1747 com els de Betancurt, eren militars pertanyien a l'exèrcit..

https://www.histo.cat/sabies/hist-ria-dels-camins

 

````Betancurt.-Ingresó en los Reales Estudios de San Isidro y en la Real Academia de San Fernando```

 

```Chaussés.-En 1772 est créé l'uniforme, destiné à faire reconnaître et par suite à faire respecter les ingénieurs dans l'exercice de leurs fonctions. Couronnement de la constitution du corps, la création de l'assemblée des ponts et chaussées contribue au progrès de l'art de l'ingénieur, dont celui de la construction des ponts.```

 

*COROLARI*

En *Gabriel de Cervelló* va fer el camino de los españoles de Gènova a Gant per camins de carro eren quasi 1500 km, ergo era un bon Enginyer de camins, "militar"..

En *Gabriel de Cervelló* va fer el canal de la Goleta (petita GOLA q feia el riu, ergo era un bon Enginyer de canals, "militar"..

En *Gabriel de Cervelló* va fer el FUERTE del ESTAÑO, amb un gran ESTANY al mig, ergo era un bon Enginyer de forts, "militar"..


Pertanyent a una família noble de Milà, Gabriel Cerbellón es va comprometre en la carrera de les armes com a tinent del seu cosí el Condottiero Jean Jacques de Mèdici. Va combatre en les guerres amb els Sforza i amb les tropes de Carles V, prenent part de la defensa de Lecco, es posà llavors al servei del duc de Savoia. A continuació, seguint en les guerres, va oferir els seus serveis a l'emperador i es distingí el 1542 contra els Otomans en el moment de la defensa d'Esztergom. El 1546 s'ajuntà al seu cosí de Mèdici per combatre contra la Lliga d'Esmalcalda.[7]

Fou enviat l'any 1551 a defensar Asti contra els Francesos per part de Ferrante Gonzaga, i va conquistar Saluzzo, sent-ne nomenat governador. Sempre amb el seu cosí, comandà l'artilleria florentina contra Siena el 1554, prenent a continuació Porto Ercole a l'assalt, poc més tard defensà Populònia contra els Turcs.

El 1559, quan un altre dels seus cosins fou elegit pape sota el nom de Pius IV, fou nomenat capità general de la guarda papal. Com controlador de totes les fortaleses dels Estats Pontificis, va reconstruir Civitavecchia, fortificant la Ciutat lleonina. Després de la mort del papa, es posa al servei de Felip II de Castella, que l'emprà en el Regne de Nàpols. Havent-se fet cavaller de Malta, fou nomenat prior d'Hongria i participà en l'esforç per trencar el Setge de Malta (1565).[7]

El 1567, va anar als Països-Baixos espanyols per reprimir la revolta dels güelfs. El 1571, prengué part a la batalla de Lepant. Capturà Tunis el 1573, però fou fet presoner l'any següent per Koca Sinan Paixà quan aquest va recuperar la ciutat. Portat a Constantinoble com presoner de marca, fou alliberat l'any 1575 gràcies a la gestió de l'ambaixador venecià Antonio Tiepolo que pagà el seu rescat. Va dur a terme la seva última campanya en el Setge de Maastricht (1579). Morí a Milà el 1580.[7]

Ciutats d'influència

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Juan de Mariana. Historia general de España. Imprenta de Francisco Oliva, 1839, p. 438–.
  2. ↑ Colección de documentos inéditos para la historia de España. Academia de la Historia, 1860, p. 138–.
  3. ↑ Vicente Joaquín Bastús y Carrera. Nuevas anotaciones al Ingenioso hidalgo D. Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes Saavedra. la viuda e hijos de Gorchs, 1834, p. 1–.
  4. ↑ Louis-Prosper Gachard. Les bibliothèques de Madrid et de l'Escurial: Notices et extraits des manuscrits qui concernent l'histoire de Belgique. F. Hayez, impr., 1875, p. 412–.
  5. ↑ Fernando Patxot y Ferrer. Las glorias nacionales .... Librería de la publicidad, 1854, p. 807–.
  6. ↑ Manuel Marià Ribera. Genealogia de la nobilissima familia de Ceruellón .... por Pablo Campins, 1733, p. 81–.
  7. ↑ Anar a :7,0 7,1 7,2 7,3 Casimir-François Barjavel. Dictionnaire historique, biographique et bibliographique du département de Vaucluse.... Devillario, 1841, p. 404–.

Bibliografia

Vicente Bacallar y Sanna (Marqués de San Felipe.). Comentarios de la guerra de España e historia de su Rey Phelipe V, el Animoso, desde el principio de su reynado hasta la paz general del año 1725. Dividido en dos tomos. por Matheo Garvizza, 17??, p. 225–.

Registres d'autoritat
Bases d'informació

Â