La vaca cegahisto.cat

No foren el vots de Casp l'origen del nostre problema sinó Balaguer.. com podia haver sigut qualsevol altre ciutat
Respecte la influència de "Benet XIII".. si tenia bombardes o.. va poder influir sobre qui tenia bombardes.. llavors va manar.. si no hi tenia accés.. va manar un altre.. El que va manar a Casp va ser la pòlvora (i les bombardes) que la tenien els amics del d'Antequera (Requesens etc..), tanmateix va poder influir en el vots (per por).. com més tard seria decisiva en la captura de Jaume al setge de Balaguer.

Amb els temes de la legalitat i la força dels vots puc estar d'acord amb els historiadors.. però no es podia canviar res.. fos legítim o il·legítim ..estaríem igual.. ja que Ferran va guanyar la guerra.. no cal donar-li voltes.

Parlar de la legalitat del Compromís de Casp com han fet tots els historiadors fins ara.. és perdre el temps en discussions bizantines que no porten enlloc, Ferran va guanyar la guerra i ja està .  Ens podem fer totes les masturbacions mentals que hom vulgui però els fets són els fets.. Vaig discutir per telèfon amb l'Armand de Fluvià sobre aquest tema, i no en va voler saber res.

Les branques (entrevins) del compromís de Casp que són moltes i certes, amaguen el tronc de l'arbre, que Ferran i els seus tenien les bombardes i van guanyar la guerra..  en Franco quan va guanyar el 39, va executar a qui li va donar la gana.. en Ferran i els seus.. igual i així ens ha anat.. Els Requesens van estar sempre al costat Trastàmara.. incloent la guerra amb Joan II.. i els hem posat com herois catalans...

https://ca.wikipedia.org/wiki/Discussi%C3%B3_bizantina

https://elrepublica.cat/el-primer-pres-politic-catala/

Article/carta a El Punt del 2010

Fa uns dies li vaig fer un crit a un bon amic quan va dir que la culpa de l'entrada dels trastàmara a Catalunya va ser de Sant Vicent i el Compromís de Casp.

A tots els va estranyar el meu crit, atès que és un fet abastament acceptat, sense tenir en compte que desprès del compromís, el d'Urgell no s'hi va resignar.. Hi hagué una guerra que durà uns mesos i que acabà guanyant el d'Antequera al setge de Balaguer, gràcies als "ginys" (bombardes) i la pólvora cedits pels amics de la seva mare Elionor d'Aragó filla del Cerimoniós. (Com ja he apuntat a altres estudis va guanyar qui controlava la pólvora de Collbató).

Per aclarir el concepte posaré un símil:

El 1936 la República tenia la Legalitat, en Franco els millors canons i, qui va acabar manant el 1939, la legalitat o els canons?

Cal canviar el tòpic: El compromís de Casp només va donar la legalitat a Ferran, però van ser les bombardes i la pólvora, subministrades pels seus aliats catalans -amics de sa mare Elionor- tinc documents d'aquest fet, bombardes que li van donar el control del regne.. i cal dir entre els aliats hi havia la 1ª generació de famílies catalanes "butifleres" (pro-trastàmara): entre altres "els Requesens".. No oblidem que el Magnànim i Carles I.. per més que defensessin el català i estimessin Catalunya.. eren uns Trastàmara ...

Manel Capdevila - Maig de 2010

EL PUNT- Cartes al director

______________________________________________________________________

Compromisaris de Casp

• Per Aragó: Domènec Ram (cunyat de Berenguer, bisbe d'Osca i servidor de Benet XIII), Francesc d'Aranda (cartoixà de Portaceli, servidor de Benet XIII) i Berenguer de Bardaixí (cunyat de Domènec, cavaller, home de lleis i agent de Ferran de Trastàmara).
• Per València: Vicent Ferrer (germà de Bonifaci, frare dominic, predicador de fama europea, agent i confessor de Benet XIII), Bonifaci Ferrer (germà de Vicent, cartoixà de Portaceli, conseller i servidor de Benet XIII) i Gener Rabassa (jurista, doctor en lleis de gran fama a tota la Corona d'Aragó).
• Per Catalunya: Bernat de Gualbes (poderós conseller de Barcelona, líder dels anti-urgellistes a Catalunya, advocat i ambaixador de Benet XIII), Pere de Sagarriga i de Pau (arquebisbe de Tarragona nomenat per Benet XIII, però durant l'interregne al Parlament de Tortosa es mostrà sempre conciliador, inclinant-se fins i tot per Jaume d'Urgell) i Guillem de Vallseca (també jurista i doctor en lleis famós a tota la Corona d'Aragó).

• Jerónimo de Zurita en els seus Anales de la Corona de Aragón (1562-1580, lib. XI, cap. 87) narrava que hi va haver una votació en la qual sis compromissaris (els tres aragonesos: Domingo Ram, Francisco de Aranda, Berenguer de Bardají; dos valencians: els germans Ferrer, i un català: Bernat de Gualbes) van donar suport a la candidatura de Fernando de Antequera, mentre que els altres dos compromissaris catalans van votar per Jaume d'Urgell i el tercer compromissari valencià es va abstenir.

__________________________________________________________________________________________________________________
https://elrepublica.cat/el-primer-pres-politic-catala/

Una de les famílies del Joc de Trons català: els comtes i comtesses d’Urgell. D’esquerra a dreta: la Comtessa Aurembiaix; el Comte Pedro Ansúrez, conqueridor de Balaguer als andalusins el 1105; el Comte Ermengol VI; el rei Pere III el Cerimoniós; el Comte Jaume d’Urgell; els comtes Ermengol VII i la seva esposa Dolça de Doix, i la Comtessa Cecília de Comenges, padrina de Jaume. Aquest mural, fet per Jaume Minguell, presideix el vestíbul de la Paeria de Balaguer. (Fotografia: Paeria de Balaguer)