| 29-03-2025 (36 lectures) | Categoria: Articles |
El text que cites dels dietaris de la Generalitat de 1456 és una peça clau per entendre com la festa de Sant Jordi es va institucionalitzar a Catalunya. Però la història és encara més rica si li afegim l’episodi dels almogà vers robant el "cap de Sant Jordi" al segle XIV. Explorem-ho:
El 17 d’abril de 1456, la Generalitat de Catalunya va decretar que la festa de Sant Jordi fos "colta generalment per tothom" (és a dir, celebrada per tothom). Això significava:
Festa cĂvica i religiosa: S’unien el culte al patrĂł de Catalunya i la identitat polĂtica del Principat.
Context: La Cort General (una mena de parlament medieval) estava reunida a la Catedral de Barcelona, i va aprofitar per institucionalitzar la festa.
Abans del 1456: Sant Jordi ja era venerat, però no amb aquest carà cter d’obligatorietat pública.
¿Per què Sant Jordi?
Llegenda medieval: La victòria sobre el drac (sĂmbol del bĂ© contra el mal).
Patronatge: Ja al segle XII, Sant Jordi era considerat protector de la noblesa catalano-aragonesa. Els almogĂ vers (mercenaris catalans) el van adoptar com a sĂmbol durant les seves campanyes a Grècia i Anatòlia.
AquĂ entra el saqueig almogĂ ver al segle XIV, un episodi gairebĂ© de pel·lĂcula:
Context: Els almogà vers, liderats per Roger de Flor, van lluitar a l’Imperi Romà d’Orient (actual Turquia) com a mercenaris.
1304: Durant la conquesta de Philadelphia (Anatòlia), van saquejar una esglĂ©sia i es van endur relĂquies, entre elles el que es deia que era el cap de Sant Jordi.
Simbolisme: Portar relĂquies era comĂş a l’Edat Mitjana (creien que donaven poder i protecciĂł). Aquesta, en particular, va reforçar el mite del sant com a guerrer invencible.
ÂżOn va anar a parar el "cap"?
No hi ha consens, però algunes teories apunten que va ser dipositat a Montblanc (on la llegenda del drac és forta) o a Barcelona.
Ironia: Els almogà vers, coneguts per la seva violència ("¡Desperta ferro!"), van acabar unint la seva imatge a la del cavaller sant.
El camĂ fins al llibres i roses actual Ă©s fascinant:
Edat Mitjana: Festa de cavallers i nobles (justes, misses).
Segle XIX: S’afegeix la rosa com a sĂmbol d’amor (influència de la Renaixença).
1923: La Diada de Sant Jordi es converteix en "Dia del Llibre" a proposta de l’escriptor Vicenç Clavel, aprofitant que el 23 d’abril també va morir Cervantes.
Franquisme: Es va promoure com a festa "patriòtica", però desprĂ©s va ser reapropiada com a sĂmbol de la cultura catalana.
Dades curioses:
A Anglaterra, Sant Jordi tambĂ© Ă©s patrĂł, però allĂ no es regalen roses sinĂł... espĂgols (una flor silvestre).
La UNESCO va declarar el 23 d’abril "Dia Mundial del Llibre" el 1995, inspirant-se en la tradició catalana.
Sant Jordi és un mosaic històric:
* AlmogĂ vers saquejant relĂquies,
* Corts medievals decretant festes,
* Renaixentistes romanticitzant-la,
ÂżQuè en penses? És fascinant com una festa pot anar des de saqueigs a Anatòlia fins a convertir-se en un sĂmbol de pau i cultura. Si t’interessa, podrĂem aprofundir en:
La llegenda del drac a Montblanc (¿per què allà ?).
Com es va imposar la rosa vermella (i no una altra flor).
-Diga’m què vols explorar!
La llegenda del drac a Montblanc (¿per què allà ?).
Montblanc (Conca de BarberĂ ) Ă©s, segons la tradiciĂł, l’escenari real de la llegenda de Sant Jordi i el drac. Però... Âżcom va nĂ©ixer aquest vincle? La resposta Ă©s una barreja d’història, sĂmbols medievals i una mica de mĂ rqueting territorial.
La narraciĂł clĂ ssica a Montblanc diu aixĂ:
Un drac ferotge vivia en una cova propera al poble i assetjava els habitants.
Per apaivagar-lo, li oferien animals i, finalment, persones triades a l’atzar.
Un dia, la princesa va ser la vĂctima designada.
Sant Jordi, cavaller divĂ, va aparèixer, va lluitar contra el drac i el va matar amb la seva llança.
De la sang del drac va néixer un roser vermell, que Jordi va regalar a la princesa.
¿En què difereix d’altres versions?
A Anglaterra o LĂbia, la història Ă©s similar, però Montblanc l’ha fet seva amb detalls locals:
La cova del drac se situa a la muntanya de la Serra Larga.
La princesa era filla del rei de Montblanc (un regne imaginari, ja que la vila mai va ser seu reial).
No hi ha un document medieval que confirmi el fet, però les pistes apunten a:
Al segle XIV, Montblanc era una vila reial amb muralles (de les millors conservades de Catalunya) i seu de Corts Generals (1414).
Tenia una col·legiata dedicada a Santa Maria, on es veneraven relĂquies (com la de Sant Jordi, portada pels almogĂ vers?).
El drac representava pestes, invasions o crisis (com la Pesta Negra del 1348).
Sant Jordi era el guerrer celestial que protegia el poble, igual que els almogĂ vers el van usar com a estendard.
Al segle XX, Montblanc va aprofitar el seu passat medieval per reivindicar-se com a "lloc del miracle".
Des de 1987, celebra la "Setmana Medieval" amb una recreació de la llegenda (drac inclòs).
Cap text medieval esmenta Montblanc en la llegenda. La primera referència escrita és del s. XIX.
La Generalitat de 1456 no parla del drac, només de la festa.
¿Podria ser una apropiació com la de Cocollona (Girona), que també reclama el drac?
Teoria alternativa:
El mite va arribar a Catalunya a través de:
AlmogĂ vers: Van portar relĂquies i històries de Sant Jordi des d’Anatòlia.
Nobles catalans: El sant era patró de la Corona d’Aragó (Jaume I el va invocar a Mallorca).
Montblanc, com a vila important, va "adoptar" la història per glorificar el seu passat.
Avui, la vila viu de la llegenda:
Ruta de Sant Jordi: Es pot visitar la "covadel drac" i el lloc on va matar-lo.
Drac de Montblanc: Una escultura gegant que surt durant les festes.
Festa medieval: Ăšnica a Catalunya on es recrea amb actors la lluita amb el drac.
ÂżSĂmbol o negoci?
Com amb el Dia de la Mare, el que va nĂ©ixer com un culte religiĂłs Ă©s ara una atracciĂł turĂstica. Però això no li treu valor: la llegenda uneix història, identitat i cultura.
Sant Llorenç del Munt: Diuen que el drac de Sant Jordi vivia aquà abans de fugir a Montblanc.
Barcelona: La Catedral té una gà rgola en forma de drac, i el Barri Gòtic té passatges secrets associats al mite.
¿Què en penses? La llegenda de Montblanc és:
- Una tradició inventada però arrelada.
- Un exemple brillant de com els llocs creen identitat apropiant-se de mites.
-Si vols més detalls...
PodrĂem parlar de com es va imposar la rosa vermella (Âżper què no blava o groga?).
O investigar altres llocs que reclamen Sant Jordi, com Vilafranca del Penedès o Alcoi.
"La sang del drac va fertilitzar la terra... i el turisme cultural també" -.
Un exemple brillant de com els llocs creen identitat apropiant-se de mites. altres llocs que reclamen Sant Jordi, com Vilafranca del Penedès o Alcoi
La llegenda de Sant Jordi i el drac no Ă©s exclusiva de Montblanc. Altres pobles i ciutats de Catalunya i el PaĂs ValenciĂ tambĂ© n’han fet el seu sĂmbol identitari, cada qual amb una versiĂł adaptada a la seva història. Aquest fenomen mostra com els mites es reinventen per servir a les necessitats culturals, polĂtiques o turĂstiques d’un lloc.
¿Per què aqu�
Vilafranca celebra Sant Jordi des del s. XV, amb una processĂł de vinyaters que porten estendards del sant.
El 1561, un miracle atribuït a Sant Jordi va aturar una plaga de llagostes que amenaçava els vinyers.
Elements Ăşnics:
La "PassiĂł de Sant Jordi": Un drama sacre medieval que es representa cada any.
Els "Gegants de Sant Jordi": Figures folklòriques que simbolitzen el cavaller i la princesa.
¿Competència amb Montblanc?
No exactament: mentrestant Montblanc es centra en el drac, Vilafranca subratlla el sant com a protector agrĂcola.
Alcoi té la celebració més espectacular de Sant Jordi fora de Catalunya, amb un toc multicultural:
Llegenda local: Durant la revolta morisca de 1276, Sant Jordi va aparèixer als cristians per ajudar-los a guanyar la batalla.
Festa declarada d’Interès TurĂstic Internacional:
"Moros i Cristians": Desfilades amb vestits elaboradĂssims i una recreaciĂł de la batalla on el sant surt cavallant.
El "Toro de Sant Jordi": Una figura de focs artificials que simbolitza el drac.
¿Per què Alcoi i no València?
Alcoi va ser frontera entre territoris cristians i musulmans, i el sant va esdevenir sĂmbol de resistència.
La festa es va consolidar al s. XIX com a part de la identitat valenciana no catalana.
Barcelona és el cor modern de la Diada, però curiosament no té una llegenda pròpia del drac:
1443: Sant Jordi va ser declarat patró de la ciutat després de suposadament ajudar a guanyar una batalla a Saragossa.
Elements destacats:
La sang del drac = senyera: La llegenda que les quatre ratlles vermelles venen de la sang del drac (un invent del s. XIX).
Gà rgoles dracòniques a la catedral, però sense vincle directe amb Sant Jordi.
¿Per què Barcelona no reclama el drac?
Probablement perquè Montblanc i altres pobles ja ho feien, i la capital va preferir centrar-se en el simbolisme polĂtic (llibre + rosa + senyera).
Sant Celoni: Diuen que el drac vivia a la serra de Montseny abans de mudar-se a Montblanc.
Reus: Celebra Sant Jordi amb una fira medieval però sense reclamar el mite.
Balaguer: Hi ha una font de Sant Jordi on, segons la tradiciĂł, el sant va abeurar el seu cavall.
La resposta rau en tres factors:
Identitat local: En l’època medieval, tenir un miracle propi donava prestigi al poble.
Turisme cultural: Avui, les festes de Sant Jordi atreuen visitants (Alcoi n’és un exemple clar).
Competència simbòlica: Montblanc va ser la més hà bil en "marca registrada" el drac, però altres pobles han trobat el seu angle.
Ironia final:
El Sant Jordi històric probablement mai va posar peus a Catalunya, però ara hi té diverses cases.
Montblanc = Epica del drac.
Vilafranca = ProtecciĂł agrĂcola.
Alcoi = Batalla contra els moriscs.
Barcelona = Llibres + identitat nacional.
ÂżQuè en penses? És fascinant com un sol mite pot servir per a tantes coses diferents. Si vols aprofundir en algun d’aquests llocs o en com la rosa vermella va esdevenir sĂmbol, dime’ho!
-Dracs, roses i identitats: la festa no s’acaba mai.
com la rosa vermella va esdevenir sĂmbol, primer llibreter CATALĂ€ q va CREAR EL DIA DEL LLIBRE
La combinaciĂł rosa vermella + llibre Ă©s icònica a Catalunya, però no sempre va ser aixĂ. Aquesta tradiciĂł tĂ© un origen concret i una evoluciĂł fascinant, lligada a la història editorial catalana i a la genialitat d’un llibreter en particular.
Al segle XV, el 23 d’abril ja era una data vinculada a les fires d’espousalles a Barcelona, on els homes regalaven una rosa vermella a les dones com a prova d’amor.
La rosa simbolitzava:
PassiĂł (color vermell = sang del drac).
Puresa (la Verge Maria, ja que maig Ă©s el seu mes).
Durant la Renaixença, intel·lectuals com Joan Maragall van recuperar el simbolisme de la rosa com a element "purament català ".
Es va associar a l’amor cortès i a la literatura catalana (trobadors, poesia).
Durant la dictadura, regalar una rosa vermella (igual que la senyera) era un acte polĂtic.
Avui, la rosa s’ha comercialitzat, però conserva aquesta cà rrega simbòlica.
¿Per què no una altra flor?
El clavell s’usava a Madrid, però la rosa tenia més prestigi.
La rosa blava (inventada més tard) no tenia tradició històrica.
Va ser idea de Vicenç Clavel i Andrés (1873-1958), un llibreter valencià radicat a Barcelona i fundador de l’Editorial Cervantes.
El 1923, Clavel va proposar a la Cambra Oficial del Llibre celebrar una "Festa del Llibre Espanyol" per impulsar les vendes.
Es va escollir el 7 d’octubre (suposat naixement de Cervantes), però va tenir poc èxit.
El 1929, es va traslladar al 23 d’abril per coincidir amb:
La mort de Cervantes (1616).
La mort de Shakespeare (mateix dia, però diferent calendari).
La festa de Sant Jordi (ja consolidada).
Estratègia brillant: Unir el llibre a una tradició ja existent (la rosa) per garantir l’èxit comercial.
El 1995, la UNESCO va declarar el 23 d’abril Dia Mundial del Llibre, inspirant-se en el model català .
¿Per què Clavel no és més famós?
El règim franquista va apropiar-se de la festa i va minimitzar el seu origen català .
Avui, molts catalans no saben que va ser un llibreter qui va crear el Dia del Llibre.
Dècada dels 1930: Els llibreters van començar a regalar roses amb cada llibre com a promoció.
Postguerra: La tradició va sobreviure com a acte de resistència cultural.
Actualitat:
Home → Dona: Rosa.
Dona → Home: Llibre (aquesta part és més recent, per igualar el gest).
Dades curioses:
A Anglaterra, el World Book Day se celebra en març per evitar competir amb Sant Jordi.
A Islà ndia, regalen llibres el 24 d’abril (Jólabókaflóð), una tradició similar.
La rosa ve del passat medieval i romĂ ntic.
El llibre Ă©s un invent del s. XX per revitalizar el sector editorial.
La fusiĂł dels dos va crear una diada Ăşnica al mĂłn.
¿Què en penses? És fascinant com un llibreter valencià va transformar una festa religiosa en un fenomen cultural global. Si vols aprofundir en:
Com el franquisme va intentar "espanyolitzar" Sant Jordi.
Altres tradicions de llibres al món (com el Book Day japonès)...
Â