Corte-Real Côrte-Real, Corte Real
|
|
---|---|
Casa dels pares | Costa |
PaÃs | Portugal |
Lloc d'origen | |
Fundada | segle xv |
Fundador | Vasco Anes da Costa Corte-Real |
TÃtols |
|
Finca(s) | Palau de Santa Catarina |
Branques cadets | Gil Vaz da Costa Corte-Real |
El Corte-Real (també Côrte-Real i CorteReal)[1] són una famÃlia portuguesa d'orÃgens nobles del segle XIV, procedents de Tavira. La famÃlia és famosa per la seva participació en els descobriments portuguesos durant l'era de l'exploració,al segle XVI. Durant aquest temps, João Vaz Corte-Real i els seus fills Gaspar Corte-Real i Miguel Corte-Real,van participar notablement en viatges exploratoris a Terranova,al Canadà .
Pels seus descobriments al servei de la Corona portuguesa,la famÃlia va rebre les illes de Terceira i São Jorge,a les Açores,i es va encarregar del seu desenvolupament i colonització. La famÃlia es va integrar bé en la noblesa portuguesa al segle XVII a través d'una sèrie de matrimonis reeixits i l'adquisició de diversos tÃtols, en particular marquès de Castelo Rodrigo.
Els orÃgens de la famÃlia Corte-Real es troben al segle XIV, quan Vasco Anes da Costa, un cavaller portuguès de Tavira, va ser un dels partidaris de les pretensions de Joan Mestre d'Aviz al tron portuguès i després d'ell, el seu fill homònim, que va participar en la conquesta de Ceuta,sent un dels primers guerrers a creuar la muralla de la ciutat morisca. A més de ser seleccionat com a Alcaida de Tavira i Silves,també va servir com a fronteiro-mor de l'Algarve (una mena de governador de la regió). Més tard, l'hereu del rei Joan I, Eduard I de Portugal, li va concedir l'ús del cognom Corte-Real (portuguès per a la Cort Reial)per als seus descendents. D'ell i del seu germà , Gil Vaz da Costa, descendeixen els primers membres de la famÃlia Corte-Real.
João Vaz Corte-Real (c. 1420-1496) va ser vasco Anes da Costa Corte-Real fill gran. [2] Ell, juntament amb els seus dos fills(Miguel i Gaspar),va participar en diversos viatges exploratoris patrocinats conjuntament per les corones portuguesa i danesa. Es diu que aquests viatges van ser alguns dels primers a arribar a Terranova i possiblement a altres parts del nord-est del Canadà . Pel servei de la famÃlia a la corona, João Vaz va ser nomenat capità Donatário (propietari i governador) de les illes de Terceira i São Jorge,a les Açores.
El germà petit de Gaspar i Miguel, Vasco Anes II Corte-Real,va ser nomenat també, igual que el seu avi homònim, alcaide-mor de Tavira, a principis del segle XVI, acumulant el tÃtol amb el ramat del seu pare com a capitanÃ-donatário.
Aquest Vasco Anes II Corte-Real va tenir quatre fills, un d'ells, Manuel Corte-Real,era hereu del cà rrec de capitanista-donatário d'Angra,i un altre, Bernardo Corte-Real,el va succeir en el cà rrec d'Alcaide de Tavira.
Un altre dels altres fills de Vasco Anes II, Jerónimo Corte-Real (1530-1588) va servir en diversos llocs d'Àsia i Àfrica a través de l'Imperi Portuguès abans de retirar-se de nou a Portugal com a pintor de la cort i poeta del rei Sebastià I de Portugal. Les seves obres eren contemporà nies de LuÃs Vaz de Camões i va dir fins i tot rivalitzar amb elles, guanyant Jerónimo l'epÃtet del Virgiliportuguès.
A través de les ascendència de Manuel Corte-Real, aquesta branca cortesana va continuar l'administració de les illes Açorees de la famÃlia, alhora que es va integrar en l'administració de l'Algarve. El 1581, la famÃlia estava encapçalada per Margarida Corte-Real. Com a hereva de la riquesa i tÃtols de la famÃlia Corte-Real tant a les Açores com a l'Algarve, Margarida va ser una núvia especialment atractiva per als membres de la noblesa portuguesa. Es va casar amb Cristóvão de Moura e Távora, primer marquès de Castelo Rodrigo i diverses vegades virrei de Portugal,durant la dinastia filipina. Com margarida era més rica i tenia una notabilitat i un poder més extensos, els fills del seu matrimoni portarien el seu nom de manera més destacada que els seus marits.
El fill de Margarida, Manuel de Moura Corte Real, segon marquès de Castelo Rodrigo,va amplificar la posició de la famÃlia sota els monarques Habsburg de Portugal. Tant ell com el seu fill, Francisco de Moura Corte Real, 3r marquès de Castelo Rodrigo,van servir com a governadors dels Països Baixos Habsburg i es van convertir en súbdits lleials a la Casa d'Habsburg. Francisco, que també va servir com a virrei de Sardenya,va ser l'últim de la branca Moura Corte-Real de la famÃlia abans de ser exiliat del paÃs a causa de la Guerra de restauració portuguesa,que va veure els Habsburg deposats a Portugal en lloc de la Casa de Braganza,que va expulsar els partidaris de la dinastia anterior.
Viquitexts té el text de l'article de l'Encyclopædia Britannica (9a ed.) Corte-Real. |