La vaca cegahisto.cat



13-08-2018  (1759 lectures) Categoria: Articles

Escola cartogràfica catalana

Escola cartogràfica catalana o escola dels cartògrafs catalans és el terme encunyat per diferents autors, entre ells Leo Bagrow al seu llibre History of Cartography,[1] (on a Ramón Llull el defineix com "català de Mallorca"), al parlar dels portolans catalans i dels seus autors, part important de la ciència medieval catalana: "un grup de cartògrafs, cosmògrafs i constructors d'instruments de navegació catalans, dels segles XIII al XVII, molts d'ells jueus o jueus conversos (apart d'alguns cristians associats), que van florir i que van treballar a algun lloc del "Territori Català en general" o fins i tot al continent italià (p.e. Messina i Nàpols)".

Una altre proba palesa de l'√ļs acad√®mic del terme¬†Cartografia Catalana √©s el nom d'Atles Catal√† mantingut fins avui dia, per a definir un mapa que s'atribueix a un autor mallorqu√≠. Tot i ax√≠ molts autors han triat l'etiqueta "escola cartogr√†fica mallorquina", que inclou una part molt important de l'anterior, √©s a dir, als cart√≤grafs catalans de¬†Mallorca, predominantment jueus, dels segles XIII, XIV i XV, que van estar actius fins a la¬†conquesta de Granada, amb l'arribada de la¬†Inquisici√≥ i l'expulsi√≥ dels¬†jueus per part dels¬†Reis Cat√≤lics. L'escola cartogr√†fica catalana sol ser contrastada freq√ľentment amb la seva contempor√†nia: l'escola cartogr√†fica italiana (tot i que aquest nom √©s impropi at√®s que¬†It√†lia, com a naci√≥, no va existir fins el 1861).[1]

Orígens

Territoris controlats per Pere el Cerimoniós, c. 1350

Catalunya (i la seva illa de¬†Mallorca), situades a l'extrem oest del¬†Mediterrani, tenia una llarga hist√≤ria a l'entorn de la navegaci√≥. Comerciants musulmans i jueus van participar en un intens comer√ß a trav√©s del Mar Mediterrani, amb¬†It√†lia,¬†Egipte i¬†Tun√≠sia, i al segle XIV el seu comer√ß va entrar a l'Atl√†ntic, arribant fins a¬†Anglaterra i els¬†Pa√Įsos Baixos. Governat com a regne musulm√† independent durant bona part de de l'Alta Edat Mitjana, Mallorca, va passar a domini cristi√† el 1231 conquistada per Jaume I, encara que en llegar-la al seu fill va conservar la seva independ√®ncia com a¬†Regne de Mallorcafins al 1344, quan va ser annexionada permanentment per Pere Ter√ß. a la seva Corona. Aix√≤ va coincidir amb un per√≠ode d'expansionisme dels hereus de Jaime I a trav√©s del Mediterrani que van conquistar Sardenya i C√≤rsega,¬†Sic√≠lia i Gr√®cia (Atenes i¬†Neopatria), en el qual l'experi√®ncia n√†utica, cartogr√†fica i mercantil catalanes van tenir molta import√†ncia. Frares i marins catalans van encap√ßalar la colonitzaci√≥ de les¬†Illes Can√†ries tot just descobertes a l'Atl√†ntic, fundant el¬†bisbat de Telde que va durar des de 1340 fins a la d√®cada de 1410, amb el final del cisma d'Aviny√≥.

Cosmógrafs i cartógrafs catalans van experimentar i van desenvolupar les seves pròpies tècniques cartogràfiques. Segons alguns estudiosos (entre ells Adolf Erik Nordenskjöld), els catalans van ser els responsables de la invenció (c. 1300) de la "carta portolana normal" o "portolà normal", que era una carta nàutica detallada i realista, quadriculada amb una xarxa de rumbs, amb les línies de vents que s'utilitzaven per deduir el rumb exacte a seguir per a la navegació entre dos punts donats.

Els portolans, que van apar√®ixer sobtadament despr√©s del 1300, constitueixen un fort enlairament sobre tots els mapes anteriors. A difer√®ncia del¬†mapamundi circular de la tradici√≥ acad√®mica cristiana, el portol√† es va orientar cap al nord, i es va centrar en una representaci√≥ realista de les dist√†ncies geogr√†fiques amb un grau de precisi√≥ que √©s sorprenent, fins i tot per als est√†ndards moderns. Els historiadors especulen que el portol√† es va dibuixar a partir de la informaci√≥ de primera m√† dels navegants i comerciants, possiblement ajudats per¬†astr√≤noms, i van ser orientats per al seu √ļs en la navegaci√≥, en particular, tra√ßant les rutes de navegaci√≥ mitjan√ßant la br√ļixola.

Controvèrsia sobre l'origen

Fotografia de la Carta Pisana

.

Carta portolà d'Angelino Dulcert, signat a Mallorca l'any 1339

Tant¬†Catalunya com¬†G√®nova han reclamat la invenci√≥ del portol√†, i √©s poc probable que aquesta q√ľesti√≥ arribi a resoldre's algun dia. De les poques cartes que han sobreviscut fins als nostres dies, la¬†Carta Pisana, una¬†carta portolana, feta a finals del segle XIII (1275-1300), √©s la¬†carta n√†utica m√©s antiga que es conserva.[2] Els primers els existents, des de la primera meitat del segle XIII, semblen haver estat constru√Įts pels cart√≤grafs genovesos, amb els gr√†fics mallorquins fent la seva aparici√≥ nom√©s a la segona meitat del segle. Com a resultat, molts historiadors han argumentat que la cartografia mallorquina derivat dels genovesa, citant la misteriosa figura d'Angelino Dulcert, com un possible immigrant genov√®s (sense poder-ho demostrar) que treballava a Mallorca en els anys 1330, com l'intermediari clau en la transmissi√≥.[3]

Els catalans van ser grans navegants i cart√≤grafs. El seu coneixement geogr√†fic es va obtenir a partir de la seva pr√≤pia experi√®ncia i es va desenvolupar en un ambient multicultural. Comerciants musulmans i jueus van participar en un intens comer√ß amb Egipte i Tun√≠sia, i al segle XIV van comen√ßar a fer negocis amb¬†Anglaterra i¬†Holanda. Aquests grups no estaven limitats per les regles imposades pel marc cristi√†, i els seus mapes estaven molt per davant del seu temps. El professor Gerald Crone, autor de llibres sobre la cartografia medieval, va dir d'aquests cart√≤grafs, que "... es van llan√ßar fora dels l√≠mits de la tradici√≥ i anticipen els assoliments del Renaixement". Els mapes que van fer eren molt benvolguts pels pr√≠nceps i governants catalans i d'altres pa√Įsos. Els mapes realitzats a Mallorca eren f√†cils de recon√®ixer per les seves il¬∑lustracions de colors brillants de caracter√≠stiques i representacions-retrats de governants estrangers significatius geogr√†ficament.[4]

D'altra banda, alguns estudiosos han abraçat la hipòtesi primera remesa per AE Nordenskiöld, que les llistes de supervivents són enganyoses, que els mapes més antics genovesos són còpies simplement fidels d'un prototip conjecturat (ara perdut), recopilat al voltant del 1300 per un desconegut cosmògraf de Mallorca, possiblement amb la participació de Ramon Llull.[5] Una posició intermèdia reconeix la prioritat genovesa, però insisteix en el fet que l'escola mallorquina va tenir un origen autònom, en el millor dels casos "inspirada" (però no derivada) de la genovesa.[6] Recerques recents s'inclinen cap a la primera interpretació, però al mateix temps frenen algunes de les reclamacions italianes més extremes i reconeixen el desenvolupament distintiu mallorquí.[7]

Estil català

Una part de l'Atles català creat pel cartògraf de Mallorca Abraham Cresques

Sense importar l'origen exacte, els historiadors coincideixen en que els mallorquins van desenvolupar el seu propi estil distintiu o "escola" de cartografia portolana, que pot distingir-se de la "escola italiana". Ambd√≥s estils de portolans, italians i mallorquins es van centrar en la mateixa √†rea geogr√†fica, √†rea de vegades anomenada del "portol√† normal": el¬†Mar Mediterrani, el¬†Mar Negre i la costa de l'Oce√† Atl√†ntic fins a prop de¬†Flandes - en poques paraules, l'√†rea per la qual viatjaven amb freq√ľ√®ncia els comerciants i mariners catalans contemporanis.

Amb el temps, mentre el coneixement nàutic avançava, alguns cartògrafs començaren a estirar els límits geogràfics del portolà normal, incloent una franja més gran de l'oceà Atlàntic incloent les illes de l'Atlántic (reals i mítiques), un tram més llarg de la costa d'Àfrica occidental cap al sud, el Mar Bàltic al nord i el Mar Caspi a l'est. No obstant això, el focus central es va mantenir en tot moment en el Mediterrani i l'escala rares vegades va canviar.

L'estil catal√†, amb uns inicis ja perceptibles en la carta de 1339 d'Angelino Dulcert i amb un ep√≠tom en l'Atles Catal√† de 1375 (atribu√Įt al cart√≤graf mallorqu√≠¬†Abraham Cresques), cont√© una gran quantitat de detalls i l'interior esta replet de riques il¬∑lustracions acolorides que representen ciutats, muntanyes, rius i algunes persones en miniatura. Entre les persones en miniatura que es troben habitualment en molts mapes catalans, hi ha representacions dels comerciants de la¬†Ruta de la Seda, de la ruta trans-sahariana, l'Emperador de¬†Mali assegut sobre una mina d'or i la nau de¬†Jaume Ferrer, navegant cap el Riu d'Or.

Característiques

Característiques per excel·lència replicades en gairebé totes els Portolans Catalans destaquen:

  • Notes i etiquetes disperses escrites en¬†catal√†
  • El¬†Mar Roig pintat de vermell
  • Les¬†muntanyes de l'Atles representades com una palmera
  • Els Alps dibuixats com una pota de gall
  • El¬†Tajo com un bast√≥ de pastor, amb una corba al voltant de Toledo.
  • El¬†Danubi com una cadena d'enlla√ßos o monticles.
  • Boh√®mia com una ferradura
  • L'illa can√†ria de¬†Lanzarote acolorida amb una Creu de Sant Jordi (creu vermella sobre fons blanc).
  • L'illa de Rodes tamb√© acolorida amb un escut amb una creu.
  • L'escut amb els pals vermells de la¬†senyera reial replicada tantes vegades com fos possible, de vegades, incloent-ne una cobrint la totalitat de l'illa de¬†Mallorca.
  • La¬†rosa dels vents, de vegades amb els noms dels vents, en algun lloc del mapa, i amb un¬†Estel Polar marcant el nord.[8]

Membres

Els principals membres de l'escola catalana de cartografia inclouen:

Portolà català vs. portolà italià

Mapa de 1439 de Gabriel Vallseca.

La producció de portolans medievals es pot dividir en dues grans escoles: la catalana i la Italiana. La principal producció cartogràfica catalana es va fer a Mallorca i Barcelona,mentre que els cartògrafs italians provenien principalment de Gènova i de Venècia sense oblidar Pisa amb la seva Carta Pisana. Al costat d'aquestes dues escoles principals, alguns mapes van ser fets a Portugal, però no hi ha exemples que hagin sobreviscut.[11]

La distinció entre l'escola catalana i la italiana és una distinció d'estil i no pas de rang. Els portolans italians eren senzills i poc decorats, estrictament centrats en el detall de la costa, amb les zones de l'interior en gran part o totalment buides, i molt poques il·lustracions.

A difer√®ncia d'It√†lia, on l'artesania de fabricaci√≥ d'instruments i l'artesania cartogr√†fica estaven separades, la majoria de cart√≤grafs catalans tamb√© van treballar com inventors i constructors d'instruments n√†utics - sovint apareixen en els registres notarials, com mestres-cart√≤grafs i com ' 'bruixolers' '("fabricant de br√ļixoles"). Alguns tamb√© eren¬†cosm√≥grafsaficionats o professionals, amb experi√®ncia en astrologia i¬†astronomia, amb freq√ľ√®ncia insereixen¬†calendarisastron√≤mics en els seus atles.

Encara que l'escola italiana es va adherir al seu estil auster, alguns cartògrafs italians posteriors, com els germans Pizzigani i Battista Beccario, van jugar amb temes mallorquins i van introduir algunes de les seves característiques en els seus propis mapes.

Alguns historiadors volen fer la distinció entre els mapes italians com a "nàutics" i els mapes mallorquins com "nàutic-geogràfics", tant mateix, és important tenir en compte que els portolans mallorquins no van sacrificar la funció nàutica essencial dels seus portolans. Llevant les il·lustracions d'entreteniment,s, i els mapes mallorquins són tant detallats i utilitzables a nivell nàutic com ho puguin ser els italians.

El primer mapa conegut de l'escola mallorquina va ser fet per Angelino Dulcert el 1339. Fins i tot en aquest primer treball, totes les característiques distintives de l'Escola Cartogràfica catalana ja hi estan presents. Dulcert va fer dibuixos precisos, colorits que mostren tots els detalls topogràfics incloent rius, llacs, muntanyes, etc. Les notes que descriuen el mapa estan escrites en llatí.[12] Cal remarcar que els cartògrafs més famosos de l'escola catalana són Jueus.[13]

Atles Català d'Abraham i Jehuda Cresques

caravana de Marco Polo de l'Atles Català
Article principal: Atles Català

Abraham Cresques tamb√© conegut com, Cresques el jueu, va ser nomenat¬†Mestre de Mapes i¬†Br√ļixoles de¬†Joan el Ca√ßador. Els diners que va obtenir pel seu nomenament van ser utilitzats per a construir uns banys per a Jueus a Palma. Entre 1374 i 1375 Abraham i el seu fill¬†Jehuda van treballar en un enc√†rrec especial: Joan I va comunicar als seus consellers que volia aconseguir un mapa, amb l'Estret de Gibraltar, la costa atl√†ntica i el propi oce√†. El mapa que van fer ha rebut modernament el nom d'Atles Catal√†, i √©s el Mapa¬†catal√†. m√©s important de l'√®poca medieval.

Les dues primeres fulles, que formen la part oriental de l'Atles catal√†, tenen il¬∑lustracions de nombroses refer√®ncies religioses, aix√≠ com una s√≠ntesi dels Mappae mundi medievals (amb Jerusalem situat prop del centre) i una descripci√≥ dels viatges de l'√®poca, en particular el de¬†Marco Polo Llibre de les meravelles i els viatges, i el viatge de¬†Jehan de Mandevila. Moltes ciutats de l'√ćndia i de la Xina hi poden ser identificades. Els texts explicatius informen sobre els costums descrits per¬†Marco Polo. Cresques, que sabia¬†√†rab, tamb√© va utilitzar les narracions del viatge de l'explorador marroqu√≠¬†Ibn Battuta. Representa¬†La Meca amb una c√ļpula blava i mostra l'oraci√≥ musulmana. El text al costat de la imatge diu:

¬ę ‚ÄúMecha. En esta ciutat es l‚Äôarcha de Mafumet, proffeta dels sarrayns, los quals venan aci de totes lus regions en pelegrinatge e dien, pus an vista ten preciosa cossa, que no son dign de pus veser, e aqui els s‚Äôanbacinan la vista en reverencia de Mufumet‚ÄĚ.[4] ¬Ľ
‚ÄĒ¬†An√†lisis d'una mostra cartogr√†fica representativa de l'Escola Mallorquina¬†: l'√Ätles Catal√†. Jordi Gras Serra[14]

Mentre que les √†rees sota control musulm√† estan marcades amb c√ļpules, Jerusalem est√† envoltada per representacions del Vell i el Nou Testament com el¬†Jard√≠ de l'Ed√©n, la¬†crucifixi√≥,¬†l'Arca de No√© i algunes altres.

La imatge de la caravana està acompanyada per la narració del viatge de Marco Polo:

¬ę Heu de saber que els que desitgen creuar aquest desert romanen i lloguen durant tota una setmana en una ciutat anomenada Lop, on ells i els seus animals poden descansar. Llavors es posen en totes les disposicions que necessiten durant set mesos. ¬Ľ

L'atles català va ser regalat a Carles VI de França, juntament amb una ampolleta, encara que ell finalment acabés expulsant a tots els Jueus de França el 1394.

L'Atles Català ara està guardat a la Biblioteca Nacional de França. Alguns altres mapes de Cresques van ser esmentats en els inventaris d'Espanya i França a la fi de 1387.

Jehuda Cresques va continuar amb la tradició del seu pare. Es va veure obligat a convertir-se al cristianisme el 1391. El seu nou nom de convers fou Jaume Ribes. Se'l coneixia com "el jueu buixoler" o "el jueu dels bruixoles". Jehuda va rebre l'ordre de traslladar-se a Barcelona, on va continuar el seu treball, com cartògraf de la cort. Més tard, va ser convidat a Portugal per Enrique el Navegant, però va seguir fent els seus mapes de tradició catalana (Mallorca), i per això aPortugal va rebre el sobrenom de "Mestre Jacome de Malhorca". Va ser el fundador de la famosa Escola de Sagres inici de l'era dels descobriments.

Altres cartògrafs jueus

La majoria de membres de l'escola catalana (amb l'excepció dels Soler) eren jueus, ja fossin practicants o conversos. Com a resultat, l'escola va patir molt i finalment va expirar amb l'extensió de la conversió forçosa, amb expulsions per part de la Inquisició en els regnes de la península al segle XV.

Un altre famós cartògraf jueu fou Haym Ibn Risch. Es va veure obligat a convertir-se al cristianisme i va adoptar el nom de Joan de Vallsecha. Probablement fou el pare de Gabriel Vallsecha, autor d'un altre famós mapamundi, una més tard utilitzat per Amerigo Vespucci. Gabriel també va produir uns mapes molt precisos del Mar Negre i el Mediterrani. Un altre cartògraf jueu fou Macià de Viladestes. Un mapa destacat de Viladestes amb data 1413 està exposada amb orgull a la Bibliothèque Nationale de París. Finalment, les persecucions anti-jueves van posar el punt final a la famosa escola cartografia radicada a Mallorca tot i que l'escola de cartografia catalana va continuar existint amb families com els Martines o els Oliva-Olives que van treballar dos cents anys més, tant a la península com als diferents estats italians.

Influència en la cartografia portuguesa

Diu Rey Pastor “..es imperdonable que escribieran sobre el tema sin leer a Barros, que claramente dice : -mándou vir da ilha de Mallorca um mestre Jacome, hornera mui douto na arte de navegar, que fasia e instrumentos náuticos e que Ihe custou muito pelo trazer a este reino para ensinar sua sciencia aos officiaes portuguezes d'aquella mes ter".

"Que (c. 1415) actuaba¬†Jafuda Cresques como director de la Academia de Sagres, era cosa sabida de los historiadores hace m√°s de un siglo, aunque no se hab√≠an identificado ambos cart√≥grafos: el de Mallorca y el de Sagres. Hasta entonces cab√≠a (a base de gran ignorancia cartogr√°fica) atribuir a la escuela del Infante, y no a √©l en persona, la invenci√≥n de los portulanos; pero ¬Ņqu√© sentido ten√≠a eso al fundar hacia el 400 esa escuela o academia el emigrado Cresques, ya setent√≥n y cansado de fabricar durante medio siglo planisferios para l'insaciable¬†Pedro el ceremonioso y el heredero, tambi√©n cartomani√°tico, Don Juan"[15]

Diu que aquest fet ja el recull¬†Pacheco Pereira de la seg√ľent forma:[16]

¬ę ..Muijos beneficios tem feytos o virtuoso Infante Dom Anrique a estes Reynos de Portugal, por que descubri√≥ a ilha da Madeyra no anno de nosso senhor de mil CCCCXX, e ha mandau pouoar e mandou a Cicilia pellas canas de a√ßuquar, ...; isso mesmo mandou √° ilha de Malhorca por um mestre Jacome, mestre de cartas de marear, na qual ilha primeiramente se fezeram as ditas cartas, e com muitas dadiuas e merc√©s ho ouue nestes Reynos, ho qual as ensinou a fazer √°quelles de que os que em nosso tempo viuem, aprend√©ram. ¬Ľ

Cronologia de cartògrafs mallorquins

La llista cronològica de cartògrafs mallorquins és una relació exhaustiva dels mestres de cartes de navegar mallorquins, o que treballaren a Mallorca, representats gràficament amb l'objectiu de visualitzar la seva cronologia vital documentada, no necessàriament exercint l’ofici - com és el cas de Cresques Abraham que està documentat per primera vegada el 1350, però que fins al 1368 no se'l designa com a mestre de mapamundis - i el seu origen ètnic o nacional, reflectit pel color, d'interès per poder resseguir els diferents patrons cartogràfics que les sagues de cartògrafs mallorquins desenvoluparen.

 

Instruccions de les cartes de navegar

Una carta de navegar nom√©s √©s √ļtil si se sap fer servir correctament. Deixant de banda els detalls de la navegaci√≥ per estima medieval, els aspectes te√≤rics de la carta de navegar devien estar exposats en dues obres catalanes incomprensiblement perdudes:

  • Ars navigandi de Ramon Llull
  • Llibre de la carta de navegar, escrit en paper de X√†tiva i que figurava a la biblioteca de Pere el Cerimoni√≥s.[17] En el camp de la cartografia medieval es tracta d'una obra √ļnica, sense cap altre tractat contemporani de la seva mena documentat.

Vegeu també

Referències

  1. ‚ÜϬ†Anar a :1,0 1,1 Leo Bagrow.¬†History of Cartography. Taylor & Francis, 12 July 2017, p.¬†74‚Äď.¬†ISBN 978-1-351-51558-0.
  2. Anar‚ÜĎ Aczel, Amir D.¬†The riddle of the compass: the invention that changed the world. Orlando: Harcourt Books, 2001.¬†ISBN 978-0-15-600753-5.
  3. Anar‚ÜĎ e.g. Caraci, 1959. More extreme claims were articulated earlier by Magnaghi (1909), who attempts to appropriate not only Dulcert, but Soler, Rosell and others, into the Italian pantheon.
  4. ‚ÜϬ†Anar a :4,0 4,1 "Newberry Library". Retrieved¬†2010-04-28.
  5. Anar‚ÜĎ Nordenski√∂ld (1896, 1897).
  6. Anar‚ÜĎ Winter (1958).
  7. Anar‚ÜĎ e.g. Pujades (2007); Campbell (1987; 2011)
  8. Anar‚ÜĎ Later Italian school maps began to include a compass rose, but placed a¬†circumflex "hat" (^) as the northmark. Portuguese maps (from 1504) used a¬†fleur-de-lis as the northmark. See Winter (1947:p.25)
  9. Anar‚ÜĎ Homenatge als nostres pobles i a la seua gent: primer cicle de confer√®ncies al sud del Pa√≠s Valenci√†. Institut d'Estudis Catalans, 2004, p.¬†49‚Äď.¬†ISBN 978-84-7283-723-2.
  10. Anar‚ÜĎ Vicen√ß M. Rossell√≥ i Verger.¬†Cartografia hist√≤rica dels Pa√Įsos Catalans. Publicacions de la Universitat de Val√®ncia, 2008, p.¬†75‚Äď.¬†ISBN 978-84-370-7088-9.
  11. Anar‚ÜĎ Leo Bagrow, and¬†R. A. Skelton (1964).¬†History of Cartography. Watts. p.¬†65,66. Retrieved¬†2010-04-28.
  12. Anar‚ÜĎ "The Majorcan Cartographic School". 1964. Retrieved¬†2010-04-28.
  13. Anar‚ÜĎ Cecil Roth (1940).¬†The Jewish Contribution To Civilization. Harper. pp.¬†69‚Äď72. Retrieved¬†2010-04-28.
  14. Anar‚ÜĎ An√†lisi d'una mostra cartogr√†fica representativa de l'Escola Mallorquina¬†: l'√Ätles Catal√†. Jordi Gras Serra.
  15. Anar‚ÜĎ Bibliografia Henriquina, Vol. I. UC Biblioteca Geral 1, p.¬†2‚Äď. GGKEY:PGJ4UJDUYAZ.
  16. Anar‚ÜĎ Estudos de Hist√≥ria, Volume III. UC Biblioteca Geral 1, p.¬†10‚Äď. GGKEY:7186FCQBHS5.
  17. Anar‚ÜĎ Martin Fernandez de Navarrete.¬†Disertacion sobre la historia de la nautica y de las ciencias matematicas que han contribuido a sus progresos entre los Espanoles. Obra postuma ... La publica la real academia de la historia. Vuida de Calero, 1846, p.¬†94‚Äď.

Bibliografia

  • Campbell, T. (1987) "Portolan Charts from the Late Thirteenth Century to 1500".¬†The History of Cartography. Volume 1. Chicago: University of Chicago Press, pp.¬†371‚Äď463.
  • Campbell, T. (2011) "A critical re-examination of early portolan charts with a reassessment of their replication and seaboard function" (online)
  • Caraci, G. (1959)¬†Italiani e Catalani nella primitiva cartografia medievale, Rome: 'Universita degli studi.
  • Magnaghi, A. (1909) "Sulle origini del portolano normale nel Medio Evo e della Cartografia dell'Europa occidentale", in¬†Memorie geografiche, vol. 4, no.8, p.¬†115-80.
  • Nordenski√∂ld, Adolf Erik (1896) "R√©sum√© of an Essay on the Early History of Charts and Sailing Directions",¬†Report of the Sixth International Geographical Congress: held in London, 1895. London: J. Murray¬†p.685-94
  • Nordenski√∂ld, Adolf Erik (1897)¬†Periplus: An Essay on the Early History of Charts and Sailing Directions, tr. Frances A. Bather, Stockholm: Norstedt.
  • Pujades i Bataller, Ramon J. (2007)¬†Les cartes portolanes: la representaci√≥ medieval d'una mar solcada. Barcelona
  • Heinrich Winter (1947) "On the Real and the Pseudo-Pilestrina Maps and Other Early Portuguese Maps in Munich",¬†Imago Mundi, vol. 4,p.¬†25-27.
  • Winter, Heinrich (1958) "Catalan Portolan Maps and their place in the total view of cartographic development",¬†Imago Mundi, Vol.11, p.¬†1-12

Enllaços externs