La vaca cegahisto.cat

Es tenen registres de que el rei Isaac d'Etiòpia va enviar una ambaixada al rei Alfons el magnànim, que arribar a València cap a 1427. L'any següent, el rei Alfons va enviar dos emissaris en resposta: el seu confessor el sacerdot Felip Faiadell i el comerciant Pere de Bonia, a qui se li va ordenar acordar una aliança militar Entre els dos reis. i el matrimoni de la infanta Joana amb el rei Isaac. 

Anys després, encara que no se sap amb precisió la data, sabem que el rei de Catalunya, a petició del rei d'Etiòpia, va enviar una sèrie de mestres artesans a Abissínia (una dotzena) . No sabem quin fou el destí d'aquella expedició, peró més tard, cap al 1450, és conegut que Alfons va enviar un nou grup d'artesans a la cort etíop.

Constantinoble estava a punt de caure en mans del Turcs, cosa que va provocar que Alfons enviés un nou ambaixador, Antony Martínez, per organitzar una coalició anti-Turquia. La captura de Constantinoble el 1453 va obligar Alfons a reconsiderar la seva política oriental. Aquest fet, i poc després ,la seva mort ocorreguda el 1458, va significar la fi dels contactes amb Etiòpia per part dels nostres reis. 

El 1521, l'ambaixador de Portugal, el jesuïta Francisco �lvarez es va allotjar a la cort de l'emperador d'Abissínia. Tal com va explicar a la crònica, encara hi havia dos catalans. També ens va dir que quan els viatgers admiraven l'església d'Axum, els etíops els contestaven: "Això és obra d'homes blancs". .

 

Bibliografia:

• Ferran Soldevila. “Els catalans a les illes Afortunades i a la terra del Preste Joanâ€�.Revista de catalunya. Barcelona, maig 1925.

• Francesco Cerone. La politica orientale di Alfonso di Aragona. Nàpols,1902.
• Constantin Marinescu. Un roi de la Rennaissance, Alphonse d’aragon et de Naples, et l’Orient. 1923.