La vaca cegahisto.cat



02-09-2010  (1508 lectures) Categoria: Jerusalem

El lo neutre en catal脿 i el crit dels creuats

El crit dels creuats era occit脿-catal脿!!!

Coneixia d'antuvi que la creuada de San Lluis va sortir d'Aig眉es mortes,
no m'ha estranyat dons el crit dels creuats, per貌.. no ho sabia..

Podeu entendre perqu茅 defenso el "lo" neutre en catal脿, forma part de la nostra hist貌ria, ENCARA QUE SIGUI IGUAL QUE EN CASTELL脌

Us copio aquest article d'opini贸 de fa 10 anys posat una mica al dia...

Com podeu veure soc lo tiet Manel, soc pre TV3 dels que parlem un catal脿聽"horror貌s"..聽"en contes de" espant贸s

El "lo" neutre en catal脿 - Deus lo volt - El crit dels creuats

Jo seguir猫 "emprant el聽"lo" per al neutre, perqu茅 el considero necessari per evitar "imprecissions al expresar-nos"..(com tamb猫 em fa falta el聽"li dir猫", hi ha gent que m'hi vol fer servir "el"). Al dir "el que passa" no dius si passa una persona o est脿 passant alguna cosa (encara que es pot emprar "all贸 que passa"), a m茅s a m茅s聽al suprimir-lo聽perdem part de la nostra hist貌ria ja que Jacme I, com tothom a la seva 猫poca, l'emprava.

No he volgut dir mai,聽ni afeccionat, ni vaixell, (que s贸n unes paraules catalanes molt maques), tenint al diccionari.."afici贸" i "embarcar" les arrels s'han de conservar dins de paraules de la mateixa familia, no pot ser que tinguem tamb猫 una "extensi贸" de terreny,聽聽per贸 no "s'exten" de nord a sud sin贸 que "s'esten".

L'any 90 vaig participar en la traducci贸 del Windows al catal脿, va caldre introdu茂r termes com "fer click 鈥 clicar". En angl猫s hi ha dos qualificatius per la mem貌ria: "extended" i "expanded", que per "convenci贸" defineixen dos tipus de mem貌ria completament diferents. El nostre fil貌leg (per cert molt b贸, contractat pel PIE), tradu茂a ambd貌s per "ampliada", totalment imprec铆s, em deia que en castell谩 tenen: tender la ropa i extender un mapa sobre la mesa,聽聽per貌 que en catal脿, estendre era nom猫s per estendre la roba, mirant el Pompeu Fabra i gr脿cies al Mart铆 Verg猫s va acabar acceptant "estesa" i "expandida", com s'ha tradu茂t a la resta de lleng眉es rom脿niques.

La llengua catalana 茅s molt rica en mati莽os i els estem perdent per tal de substituir castellanades emprades a la llengua "vulgar"

"tu rai!", Intentem traduir-lo a qualsevol idioma.

A ti, que no te falta de nada, que vives como quieres.., como te va a importar!

Gent que parla un catal脿 "escayent" est脿 fent servir (Emprant) expressions que no han sigut ni ser脿n mai catalanes,聽聽i聽聽lo m猫s fotut 茅s que ens les est脿n enganxant, i aix贸 茅s molt greu: l'altre dia un bon amic catal脿 fins la m猫dula em va deixar anar un "anem a veure"... , vindr猫 a les deu i mitja

Virus castellans que ens est脿n enva茂nt (mireu TV3...)

En vaig preparar una pila!, per貌 no els trobo, us els far猫 arribar....

"Anem a veure" es la traducci贸 del castell脿 "vamos a ver", pot ser 茅s la traducci贸 de "let's see", per貌 que tamb猫 茅s en聽imperatiu com en catal脿聽"vegem". Tenim una expressi贸 vulgar molt catalana:"aviam" , i la acad猫micament correcte "veiem" o b茅 "vegem"

"Anem a fer..", tamb猫 com imperatiu i derivat de l'anterior es posa un "anem a .." devant d'un verb que en catal脿 no ha portat mai el "anar" (sobre tot a TV3):聽"anem a mostrar-vos" en lloc聽"us mostrarem", "Anem a fer.." en lloc "tot seguit farem"

Molts nanos jovenets diuen (lo pitjor 茅s que els seus mestres tamb猫 ho diuen) :

"hi ha que" (traducci贸 de "hay que") en lloc de "s'ha de"

"m'he caigut" (traducci贸 de "me he ca铆do") en lloc de "he caigut"

"se m'ha caigut" (traducci贸 de "se me ha ca铆do") en lloc de聽聽m'ha caigut

"tenda" en lloc de botiga (que dir脿n?, el tender per botiguer?)

"ho que passa", en lloc de "lo que passa", aquest ja 茅s el summum.

"ja vaig" (traducci贸 de "ya voy") en lloc de "ja vinc"

No si pot fer res, els catellans tenen el cervell girat. Els sis anys que vaig passar a Madrid, ens varem fer un fart d'aguantar, un amic franc猫s i jo:

C贸mo que "ahora vengo" ser谩 "ahora voy". No em va servir de res el fet de que "tots" els idiomes moderns fan servir el "vinc" cap a la persona amb qui parles:聽聽Vindr茅 a veure't..

I will come to see you..Je viendrais te voir..Io verro vederti...Ich will kom sehen du...Incl煤s a les n貌rdiques...

Els "en" i els "hi"

No hi ha manera, i aix貌 que s贸n com en itali脿 i en franc猫s..., el que no els ha mamat de petit o no els posa o en posa all脿 贸n no toca!

"les nou i mitja"

No deixem que ens facin perdre els quarts, marcats per les聽tintinabulla de Ripoll,聽que s贸n una prova evident que vam ser els primers en tenir rellotges => quan no tenien prou precissi贸 per a detallar els minuts.. (vegeu el meu estudi sobre el rellotje de Ripoll, sense busques nom猫s amb les tintinabulla i mogut per un contrap猫s).
A Alemanya tamb猫 els fan servir, (vol dir que ens van venir correcuit al darrera...)
Que el primer rellotge mec脿nic el va fer Gerbert d'Orlhac => Silvestre II (deixeble de Ripoll), est谩 reconegut mundialment.., l'unic que afeigeixo 茅s que el va treure d'un de Ripoll, d'en Lupitus Barchinonensis.
El rellotge, 茅s catal脿, ben nostre... (s.x, 920), a Castella no els van tenir fins m茅s tard..que bonic poder dir!, m'afanyar猫, passa una mica d'un quart i mitg de deu.....

La "b煤xola" d'aquells temps tamb猫 estava dividida en quartes ( l'escric aix铆, com Abraham Cresques que era:"cart貌graf i buxoler", "magistrum mapamundorum et buxolarum"..). L'accepci贸聽 acceptada pel Diec amb "r" (i vulgarisme actual): 茅s m茅s tardana (br煤xola 1389). En castell谩 apareix per primera vegada "br煤xola" en Joan Bosc脿 (catal脿) el 1534 ...

Qu茅 hi ha m茅s maco que quedar a quarts de deu?

Reconec per貌 que, "si barrejes els dos idiomes"..ens 茅s bastant merd茅 quedar amb alg煤...., Com he quedat en catal脿 o en castell脿?聽Recordem l'hora i els quarts per separat, si hem quedat en castell脿 els quarts s'han de sumar a l'hora, si era en catal脿, al rev猫s. Tota la vida si he volgut quedar b猫 amb la gent, he hagut de de pensar en catal脿, aix铆 en cas d'error, he arribat una hora abans!..

Amb els d'aquesta nova generaci贸 (incloc el meu nano) hi quedo amb xifres, com l'horari del tren o de l'avi贸, quedem a les 10:15, a les 10:30, a les 10:45...?

Expressions catalanes en les que s'ha fet una hipercorrecci贸聽聽聽(que no crec ad-hoc...)

"cap de setmana" traducci贸 de "week end",

S'hauria de tradu茂r per "final de setmana", no val dir que a certs calendaris, la setmana comen莽a el diumenge, el "week end" era dissabte-diumenge i ara s'hi pot afegir el divendres tarda-vespre, si volem emprar "cap", caldria dir聽"capdevall de setmana".

Els anys 60 a l'Escola d'Enginyers teniem classe els dissabtes fins les 9 del vespre, recordo que l'Eduard Admetlla em passava a recollir per l'escola per anar a esquiar a Andorra, ells a Esade feien "setmana Anglesa", els anglesos tenien el "week end" que per sort tamb茅 ens van encomanar Els bancs no treballaven els week ends, per貌 cada dia estaven oberts fins les cinq de la tarda, descomptant el petit break del lunch (dos fulls d'enciam sobre una llesca de pa angl茅s amb un t茅 amb llet)

"Cap" ha tingut, t茅 i tindr脿 sempre, el sentit de primer (el cap 茅s lo m茅s important que tenim), Cap-de-vila (primer home de la vila), cap d'any (primer dia de l'any i el meu sant, no val dir que la revetlla 茅s el 31), cap i c煤a, al cap i a la fi, ens mullem de "cap a peus", encara que els castellans es mullen de "pies a cabeza", deu ploure al rev猫s...

Si es vol definir amb "cap" all脿 贸n acaba una cosa (una corda t茅 dos caps) cal afegir-hi un determinat (al cap del carrer, al capdevall de la jornada),

"en contes de" el faig servir ja que no 茅s una traducci贸 del castell脿, m茅s aviat 茅s "valencianet"

"tant mateix" per "desde luego" (l'he vist tradu茂t per: desde lloc o desde lueg)

"desde luego" jo ho camvio a聽"per descomptat", si ho traduim per聽"tant mateix" estem expressant un mati莽 una mica diferent, equivalent en certs casos a tota una frase en castell谩.(y ya que estamos aqu铆 y teniendo en cuenta lo dicho, ser铆a aconsejable hacer..., -"), que es molt m茅s que dir聽"desde luego" que equivaldria a - es evidente que no queda otra soluci贸n..

"m'he assaventat"per "me he enterado"

Crec que s'ha de tradu茂r per:聽"he sentit", "m'han dit", (ha arrivat al meu mag铆, sense fer cap esfor莽), molta gent ho tradueix per 鈥撀"m'he assaventat"- que 茅s una paraula molt maca per貌 que t茅 diferent mati莽 implica que he hagut de fer algun tipus d'esfor莽 en aquest coneixement

"tant se val" per "no importa, tanto da"

Crec que, si no hi ha comparaci贸 entre dues coses o fets, s'ha de traduir per "tant 茅s". L'expressi贸 "tant se val" d'antuvi, era molt m茅s rica ja que indicava tamb茅 el: "no importa, tanto da",聽聽per貌 al mateix temps feies una comparaci贸 o exposici贸 de dues cosas oposades (tant se val blanc com negre, tant se val que ho facis com que no ho facis), 茅s a dir, antigament indicava: que preferies que tingu茅s lloc, aquella cosa que no t'importava d'ambdues

"seix", al lletrejar les xifres catalanes per tel猫fon o per r脿dio (amb soroll de fons, o sordejant)

Encara que la meva neboda, l'Hel猫na no em doni la ra贸, quan la banda passant disminueix (al parlar per tel猫fon o per r脿dio, o quan et fas gran i sordeges) al lletrejar les xifres catalanes per tel猫fon o per r脿dio, es confonen el聽"cinq" i el聽"sis", cosa que no passa amb les xifres en castell脿, per貌 s铆 amb els "sesenta" i "setenta" (recordeu cal repetir al Bingo: "seis"-"cero" o "siete"-"cero").

En alemany, encara que sembli mentida, es confonen el聽"zwai" i el聽"drai", i en Jordi Forch em va explicar que per pal.liar-ho diuen聽"zwo".

Proposo que en catal脿 fem servir聽 "seix" al " lletrejar les xifres catalanes per tel猫fon o per r脿dio", que es distingeix perfectament del聽"cinc" i a m茅s a m茅s,聽t茅 molts precedents: "seixanta", "seixant茅", "seixantejar" ,"seixantena", "seixantenni" ,"seixanter", seixant铆" i potser fins i tot "seixant贸"