La vaca cegahisto.cat



21-12-2012  (3044 ) Categoria: Biografies

Christoph Clavius - Clau

Infotaula de personaChristopher Clavius
Christopher Clavius.jpg
Biografia
Naixement Probablement 25 de març de 1538
Bamberg, (Baviera, avui Alemanya)
Mort 2 de febrer de 1612 (als 73 anys)
Roma, avui Itàlia)
Residència Roma
Religió Catolicisme
Educació Universitat de Coïmbra
Es coneix per Promotor del calendari gregorià
Difusor del ensenyament de les matemàtiques
Activitat
Camp de treball Matemàtiques
Ocupació Matemàtiques i Astronomia
Organització Collegio Romano
Moviment Renaixement alemany
Orde religiós Companyia de Jesús
Obra
Estudiant doctoral Giuseppe Biancani
Premis
El cràter més gran de la Lluna porta el seu nom
Modifica les dades a Wikidata

Christopher Clavius o Christoph Clau (1538-1612) va ser un jesuïta alemany, matemàtic, astrònom i un gran gnomonicista. Es pot considerar com un dels primers promotors del calendari gregorià. En els seus últims temps de vida va ser l'astrònom més respectat a Europa i els seus llibres de text van ser emprats a les universitats d'arreu del món durant molt de temps, considerats alguns d'ells com autèntiques enciclopèdies del saber. Clavius va ser anomenat a vegades com l'Euclides del segle XVI .

Biografia

Clavius va néixer a Bamberg el 25 de març de 1538. Es coneix poc sobre la seva infància, per exemple la seva data exacta de naixement no és segura i pot oscil·lar entre 1537 o 1538. El seu veritable nom tampoc és molt conegut i l'origen és degut al fet que els col·legues de l'època l'anomenaven Christoph Clau o Klau i el so de la pronunciació alemanya de l'època hauria de sonar semblant a "Clavius", tot i que hauria d'haver estat "Schlüssel" (Paraula alemanya per a "clau", o el que és el mateix en llatí "clavis").[1] De tota manera la paraula clau indica que se'l va prendre per una persona intel·ligent capaç d'obrir i esbrinar els problemes més ocults.

Clavius va ingressar a l'orde dels Jesuïtes el 1555. Va ser alumne a la Universitat de Coïmbra a Portugal i va ser allà on va conèixer el famós matemàtic portuguès Pedro Nunes (Petrus Nonius) com a professor. Després d'aquesta estada va anar a Itàlia i va estudiar teologia al Collegio Romano (avui Pontifícia Universitat Gregoriana), institució pedagògica fundada pels jesuïtes a Roma. Es pot dir que excepte en els períodes que va estar a Nàpols, el 1596, i la visita que va fer a Espanya el 1597, Clavius va romandre com a professor de matemàtiques al Collegio Romano durant la resta de la seva vida. Aquí va disputar amb Benet Perera a propòsit del valor epistemològic de les matemàtiques, a les quals negava Perera la condició de vertadera ciència perquè no consideren les causes ni l'essència de les coses, sinó relacions complexes entre números, línies i figures, mentre Clavius argumentava que l'objecte de les matemàtiques és la matèria mateixa.[2]

El 1579 va ser designat pel Vaticà per calcular les bases de la reforma del calendari amb l'objecte de proporcionar una solució al constant desplaçament de les festes religioses cristianes al llarg dels anys. Ell va contribuir a una solució que finalment es va adoptar el 1582 en els països catòlics per ordre del papa Gregori XIII i que avui en dia encara es fa servir en la majoria del món, el conegut com calendari gregorià.

La proposta de Clavius era que el dimecres 4 d'octubre de 1582 (Calendari julià) hauria de continuar pel dijous 15 d'octubre de 1582 (calendari gregorià). Proposant a més que els anys de traspàs fossin els anys divisibles per quatre, amb excepció d'aquells en els quals la seva xifra acabés en 00 i que fossin divisibles entre 400. Aquesta regla es va aprovar i avui en dia es continua aplicant, fent que puguem gaudir d'un calendari estable per milers d'anys.

La idea de Clavius no va ser recolzada inicialment, alguns matemàtics com Viète van mostrar una gran oposició i disputa envers ell i els matemàtics del Papa Gregori, indicant en tot moment que aquest canvi de calendari no era sinó una gran conspiració papal per robar 11 dies al calendari. La disputa va arribar a nivells personals arribant a vegades a l'insult personal, a Clavius li van cridar Vell bóta Alemany al·ludint a la seva corpulència. Enfront aquesta resistència Clavius va escriure la seva famosa epístola Novi Calendarii romani apologia (1595) en què justificava l'ús d'aquest nou calendari defensant-se així dels atacs.

En el terreny de l'astronomia va tenir molt clar que la Terra era el centre de l'univers, va ser un defensor acèrrim de la teoria geocèntrica, oposant-se en tot moment als nous corrents que defensaven la teories heliocèntriques recolzada pel seu contemporani Galileo Galilei.

Quan Galileu va començar amb les seves observacions astronòmiques mitjançant el seu telescopi Clavius ja era prou gran, però encara estava actiu. No va veure malament el que esmentava Galileu de les seves observacions, tot i que no estava molt d'acord amb les interpretacions que feia. Per exemple, no estava gens d'acord amb la interpretació que les taques que Galileu veia en la Lluna fossin de veritat muntanyes i valls. El paradoxal és que encara que no creia en ells, avui en dia un dels cràters de la Lluna porta el seu nom (233 km de diàmetre).

Va deixar una bona quantitat de llibres (van ser publicats en edicions molt extenses i avui en dia es poden adquirir algunes de les seves obres originals) i també va deixar deixebles com Matteo Ricci que va fer una traducció de les seves obres al llenguatge xinès, donant una oportunitat a la Xina de gaudir de texts d'Euclides. La influència de Clavius va ser palesa també en la seva extensa correspondència epistolar avui en dia preservada en diferents fitxers de la Universitat Gregoriana a Roma. Es pot parlar de més de 291 cartes (algunes d'elles es poden considerar autèntics tractats).

Quan Clavius tenia 73 anys la seva salut el va obligar a abandonar els seus treballs i va morir poc després el 12 de febrer de 1612.

Obres Astronòmiques, Matemàtiques i de Gnomònica

In Sphaeram Ioannis de Sacro Bosco commentarius, 1585

Curiositat

A la pel·lícula 2001: una odissea de l'espai de Stanley Kubrick (guió d'Arthur C. Clarke), la base de la Lluna en la qual es troba el famós monòlit porta el nom de Base Clavius.

Referències

  • Joseph MacDonnell. Jesuit geometers: a study of fifty-six prominent Jesuit geometers during the first two centuries of Jesuit history. Institute of Jesuit Sources, 1989. ISBN 978-0-912422-94-7.
    1. Alexander, Amir. Infinitesimal. How a dangerous mathematical theory shaped the modern world. Nova York: Scientific American / Farrar, Straus and Giroux, 2014, p. 68. ISBN 9780374176815.

    Bibliografia

    Enllaços externs

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christopher Clavius Modifica l'enllaç a Wikidata