La vaca cegahisto.cat



08-06-2014  (2213 lectures) Categoria: Borja

Castello Borgia, Rocca dei Borgia, Farners

Tant la ciutat de Castello Borgia (des prés dels Farners) com Civita Castellana eren catalanes... Als Borja tot i ser originaris de Jaca, a Roma se'ls considerava catalans  "NO D'ARAGONIA" si ells haguessin volgut podien haver ressuscitat l'origen del nom d'Aragó venint de TARRAGONIA, sinó ho van fer és pq "Els Borja volien ser catalans no arragonesos" (Bembo: "O Dio la chiesa in mani dei Catalani")

Fortalesa de Nepi
Nepi - Rocca dei Borgia 02.JPG
Ubicació
Estat actual Itàlia
Ciutat Nepi
Coordenades 42¬į 14‚Ä≤ 30.5"N, 12¬į 20‚Ä≤ 44.3"ECoordenades: 42¬į 14‚Ä≤ 30.5"N, 12¬į 20‚Ä≤ 44.3"E (Mapa)
Informació general
Tipus Fortalesa medieval
veus d'arquitectures militars que apareixen a la Viquipèdia

El Castello Borgia,  Rocca di Nepi, també anomenada Rocca dei Borgia , és una fortalesa situada als afores de la ciutat històrica de Nepi,a la província de Viterbo.

Torre de la Fortalesa de Nepi

√ćndex

Història

Els orígens

La ciutat de Nepi té orígens molt antics. Hi ha hagut moltes troballes arqueològiques que daten del segle VIII aC, testimonis d'una antiga i desenvolupada civilització ja en aquell moment. L'elecció d'aquest lloc per a l'assentament d'un centre urbà, va ser òbviament dictada per la morfologia del lloc. Un esperó de forma gairebé triangular, els dos costats llargs són solcs per forats profunds excavats per l'aigua de les rases, que després acaben unint-se més cap a l'est. El tercer costat, el costat més curt, s'obre cap a l'exterior. Des del període republicà,és aquí on s'han concentrat els esforços per construir obres defensives que fan que la ciutat sigui inaccessible i impenetrable. No sabem quines eren les defenses preholandeses, tot i que segons Livy i Velleius Paterculus, resulta que Furio Camillo va haver de lluitar per conquerir-les.

L'edat mitjana

A principis de l'√®poca medieval no hi ha cap registre en els documents de l'exist√®ncia o d'una altra forma d'estructures defensives, i molt menys de la seva naturalesa. No obstant aix√≤, la seva¬†ubicaci√≥ al llarg de la Via Amerina suggereix la import√†ncia estrat√®gica del lloc com a lloc d'avan√ßada, durant les¬†guerres greco-g√≤tiques. L'esmentada ruta va ser durant molts anys el principal vincle¬†entre Roma il'Exarchated de Ravenna. Al segle VIII, el Papa Gregori¬†el Gran va enviar a defensar la Fortalesa, un gran ex√®rcit liderat pel duc Leonci. Al segle IX-XI es pot remuntar una certa muralla al soterrani del castell. La construcci√≥ d'una torre de planta quadrada, ara incorporada a la creu, es remunta¬†al segle XI. Despr√©s de l'establiment de¬†la ciutat com a municipi lliure(1131),una altra torre trapezo√Įdal s'eleva per sobre de la porta de l'√®poca romana, flanquejant aquest √ļltim amb un altre arc ogival. La nova torre es va unir a la funci√≥ defensiva, m√©s enll√† de la funci√≥ d'albirament, i va servir com a precursor. Amb el temps, tamb√© s'afegir√† una torreta m√©s petita al costat nord-est d'aquest nucli defensiu que a poc a poc es va anat definint i expandint. A la fortalesa hi havia¬†els Prefectes de Vico, Matilde comtessa de Canossa, la Colonna, l'Orsini, els¬†Gaetani i¬†l'Anguillara,o totes aquelles fam√≠lies que durant l'Edat Mitjana van impugnar el control d'aquestes √†rees. A¬†partir de 1300 √©s el primer document que esmenta l'exist√®ncia d'un castell real, distingint-lo de la ciutat. A aquesta √®poca es poden relacionar els frescos dels intrados de l'arc ogival, encara visible avui a la sala subterr√†nia. Situada entre¬†1383 i 1458 √©s la reducci√≥ de la torre quadrada m√©s antiga, en una rotonda.

El Renaixement

  • L'edat borgiana. El¬†1474, el Papa Sist IV va promoure la reparaci√≥ i restauraci√≥. Per√≤ nom√©s el¬†1479 comen√ßa una temporada de realitzacions impressionants per a aquest complex, que va canviar completament la seva estructura arquitect√≤nica, despr√©s del nomenament com a governador de la¬†ciutat del cardenal Rodrigo Borgia, que ja el 1483 va autoritzar altres despeses per a la fortalesa mateixa. Va ser en els vint anys¬†1479-1499 quan va tenir lloc la construcci√≥ de les quatre torres cil√≠ndriques col¬∑locades a les cantonades d'un quadril√†ter defensiu al voltant del nucli central, cada¬†vegada m√©s defensiva, estava canviant la seva funci√≥ a la de residencial.
  • Es va construir una galeria al llarg de la muralla que connecta les dues torres principals. Les habitacions de sota es transformen en cellers, incloent el que durant segles havia estat l'acc√©s principal a la ciutat. La coronaci√≥¬†amb beccatelli en pebre gris per emfatitzar els camins patrulla i el revestiment de tot el nucli, amb guix "enganxat i rascat en quadrats" o el guix decorat amb grafits per simular una ma√ßoneria regular. A les torres els escuts cardenalicis amb les armes dels Borgia. La torre circular es va aixecar encara m√©s, sens dubte per fer-la m√©s efica√ß com a punt privilegiat d'observaci√≥. El projecte d'aquesta complexa obra va ser encomanat a¬†Antonio da Sangallo el vell, que al mateix temps es dedicava a la construcci√≥ de la Rocca di¬†Civita Castellana. En el mateix tram tamb√© puja la construcci√≥ de la porta "Borgiana", al llarg de les muralles que des del complex central, van tancar l'acc√©s a la ciutat al sud per acabar al costat del forat. Amb el nomenament de borgia com a Papa el 1492,¬†alexandre VI va ser nomenat Ascanio Sforza per servir com a governador de la ciutat. Nepi, de fet, havia estat la recompensa per donar-li suport durant¬†el conclave. El¬†1499, despr√©s del canvi sobtat de la pol√≠tica borgiana, Ascanio Sforza va ser expulsat i nomenat governador de la¬†ciutat Lucrezia Borgia,filla del pont√≠fex, que va residir a la fortalesa durant algun temps¬†el 1500. M√©s tard, el¬†1503,la fortalesa va ser utilitzada com a refugi pel seu¬†germ√† Cesare,anomenat Valentino.
  • Primeres d√®cades del segle XVI. L'addici√≥ del cos fabrica al nord del nucli original es remunta a aquest per√≠ode. Recolzada contra la fa√ßana primitiva, de la qual encara es poden notar els taques tallades. El nou edifici t√© les portes d'entrada directament al pati central i dues ales laterals en les quals es troben diverses sales de servei, entre elles la cuina, amb la gran llar de foc i el forn, comunicant-se directament amb el vest√≠bul principal. Sota el pontificat de¬†Lle√≥ X, el 1521, laciutat va ser cedit a Bernardo¬†Accolti,un fam√≥s poeta cort√®s, conegut pel nom exc√®ntric del "Un". Les seves diverses reformes d'edificis residencials. D'aquesta fase, sabem gr√†cies a un inventari guardat a l'arxiu municipal de Nepi, els noms d'algunes sales: la de la Mare de D√©u, la cambra del F√®nix, la Palma i tamb√© de la Voluntat i no poder. La seva nova porta¬†d'entrada a les fortificacions,anomenada la porta de l'Unico, en la qual una inscripci√≥ diu: "UNICUS CUSTOS PROCUL HINC TIMORES", o "El que √©s aqu√≠ custodi: lluny de la por", potser en mem√≤ria del Sac de Roma, quan el trencament de Carles V va ser rebutjat prop de la vall de Baccano. El que estava lluny de ser estimat pels Nepesini. Hi va haver nombrosos intents d'expulsar els ciutadans, que van acusar repetidament el seu senyor d'injust√≠cia i imposar impostos i gabelle massa salats, tant √©s aix√≠ que els gu√†rdies papals van haver d'intervenir per restablir el senyoriu dels acollits.
  • L'edat farn√®s. Finalment, el¬†1537 va ser invertit¬†pel Papa Pau III, Pier Luigi Farnese el seu fill, amb el t√≠tol de Duc de Nepi, inserint aquest territori en el Ducat de Castro. En aquesta d√®cada que va veure el govern de la casa farnese, es van marcar grans obres a tota la ciutat i, per descomptat, la fortalesa no es va descuidar. Altres treballs d'adequaci√≥ es van dur a terme a l'interior de l'edifici, com ho demostren alguns escuts de pedra de la Benvinguda, coberts de guix i frescos amb l'escut del nou governador. Per√≤ el major treball realitzat en aquest per√≠ode va ser, sens dubte, la construcci√≥ dels baluards exteriors. Va ser encarregat a¬†l'√≤pera Antonio da Sangallo el jove,al voltant¬†de 1537. Un dels exemples m√©s complets del gran domini de Sangallesca de concebre fortificacions"modernes". Vasari en les seves"Vides",va qualificar aquesta obra d'"inexpugnable i bonica". Va estudiar almenys tres hip√≤tesis per dur a terme aquesta obra, aix√≠ com realitzar un estudi de les estructures existents en el moment de la Fortalesa. Al final, l'elecci√≥ va caure en la soluci√≥ m√©s funcional, tant defensivament com econ√≤micament. Consta de quatre enormes muralles, equipades amb¬†vaixells de foc creuat especials. Destaquen les portes d'acc√©s, en concret la principal Porta Romana, que encara conserven la porta i la porta interior del taulell. A les cantonades dels dos baluards principals i per sobre de Porta Trionfale o "Nica", els escuts travertins de Pier Luigi Farnese. En els seg√ľents mapes la inscripci√≥: "P. ALOISIUS FARN. DUX CASTRI ET NEPETE MONUMENTUM HOC AD TUTELAM CIVITATES EXTRUXIT MDXL", mentre que per sobre de la porta principal, el bra√ß del Papa Pau III. Amb la sortida de Pier Luigi Farnese¬†el 1545,despr√©s d'haver estat¬†nomenat duc de Parma i Piacenza,Pau III va transferir els canons de la fortalesa de Nepesina a la de¬†Perusa. El 1570 va veure l'arribada a Nepi d'un altre membre de la fam√≠lia Farnese, cardianale¬†Alessandro.

Segles XIX i XX

Rocca di Nepi i els baluards farnès a Porta Trionfale o "Nica"

A partir del segle XVII, la fortalesa va començar a ser abandonada. Finalment es va convertir en un lloc d'extracció de materials de construcció per a la ciutadania. Al segle XIX, es va proposar instal·lar-hi una presó, elaborant també un esborrany dels canvis a fer. A finals del mateix segle, part del Teló de les fortificacions farnès i part de les estructures d'accés al palau, van ser esbudellades per permetre la construcció d'una nova ruta d'accés més directa al poble.

Despr√©s de segles d'abandonament, el 1977 fins a 1981 es van dur a terme volunt√†riament les llargues obres d'eliminaci√≥ de runes per part de la Secci√≥ Archeoclub de Nepi. Centenars de tones de deixalles van ser retirades del metro i tamb√© es van netejar l'avantsala de la fortalesa i les muralles circumdants. Aix√≤ va permetre a l'Ajuntament assignar el 2006 les obres de consolidaci√≥ de la Piazzale della Rocca que des de juny de 2007 ha estat la seu d'esdeveniments i usables al p√ļblic. Els baluards de l'√®poca farn√®s encara es redueixen a l'abandonament.

Descripció

La percepció visual del monument

Avui en dia el Complex de fortificacions de la Ciutat de Nepi, del qual la Rocca Borgiana es va convertir en important durant les obres de modernització del segle XVI, encara es presenta en tota la seva monumentalitat, encara que al llarg dels segles diversos manipulació i canvis a causa del desenvolupament del centre urbà a l'exterior han canviat en part la seva percepció. L'esbudellament del baluard nord, a prop de la porta de fogueres del segle XVIII i el ja esmentat a principis del segle XIX per a la construcció de l'anomenat "nou pont" va causar aquest "gegant arquitectònic" no molts danys. Afortunadament, les proporcions significatives del complex en relació amb les obres posteriors són una causa important per a la pertorbació que causen.

Les entrades a la ciutat i als baluards Farnès (segle XVI)

Rocca di Nepi i els baluards farnès a Porta Trionfale o "Nica"

Els dos baluards principals, un al nord i l'altre al sud, s'uneixen per una cortina de volants alts. Sota la sabata, de nou el fossat, que connecta les dues rases, la Skunk al sud i el Falisco al nord. Hi ha dues entrades principals al poble. Al sud l'anomenada Porta Trionfale o "Nica" (Piccola). Abans d'accedir-hi estem davant d'una de les vistes m√©s famoses de la ciutat. Als nostres peus la cascada de Cavaterra que s'enfonsa en la forra subjacent. El nom de la cascada i la pla√ßa, fa refer√®ncia a les obres de ruptura realitzades per Sangallo per fer m√©s efectives les mateixes parets. A l'oest es troba la Porta Grande o Romana. Aquest √ļltim (el major) mostra clarament la m√† del seu autor,¬†Antonio da Sangallo el m√©s jove. Tots dos adopten el sistema de porta doble i porta del darrere, amb un espai de filtre, per bloquejar encara m√©s el possible enemic, col¬∑locat sota el foc d'armes en l'estret espai entre les dues portes, un cop penetrat a la primera. A continuaci√≥, accediu a una pla√ßa gran, un filtre addicional abans d'accedir a la ciutat real. Aqu√≠ es van localitzar totes aquelles funcions de servei a la ciutat, com l'escorxador (el largo encara s'anomena "Mmazzatora") i els molins d'aigua. Interessant destacar en aquest lloc les diverses estratificacions que mostren la hist√≤ria centenari del complex: a l'esquerra de la porta romana, les files de¬†les fortificacions de l'√®poca republicana. Al costat del complex de¬†l'era Borg i davant d'una porta triomfal una revelaci√≥ de¬†l'√®poca medieval i finalment darrere nostre, el¬†gran terrapl√® de l'√®poca farn√®s. Per finalment entrar a la ciutat creuem l'anomenada porta borgiana, caracteritzada per l'elegant carreu. A la part superior de les parets estan coronades per arcs txecs, un cop suportant els camins de patrulla. A la dreta una torre situada just al costat del barranc, redu√Įda a ru√Įnes. En els seus fonaments, les restes de fileres de muralles romanes. Tamb√© hi ha dues portes m√©s petites (postierle). Porta Falisca al nord, coronada per l'escut d'armes¬†de Pau III,va ser abans de la construcci√≥ de la nova art√®ria vi√†ria promoguda al segle XVIII, el principal acc√©s per als¬†procedents de Civita Castellana. Al sud, d'altra banda, porta Porciana de l'√®poca medieval. Als tres¬†baluards principals i m√©s evidents des de l'exterior, tamb√© s'ha d'afegir un quart, sempre constru√Įt sobre un¬†projecte de Sangallo,situat al sud del poble, al llarg de la forra. M√©s petit que els altres i no directament connectat al complex defensiu, tenia la funci√≥ de defensar el cim del baluard major al sud, que d'altra manera hauria estat mig indefens, en la l√≤gica¬†que el foc creuat.

La Rocca Borgiana (segle VI aC - XVI aC)

El nucli central del complex √©s sens dubte la Rocca Borgiana. Situat en control de tot el sistema defensiu, i del territori circumdant, que va des de les¬†muntanyes Cimini, el llac Bracciano, el mont¬†Soratte i darrere¬†de terminillo. Aqu√≠ es va intentar l'extrema resist√®ncia al assetjador i m√©s tard aqu√≠ el senyor es va refugiar d'enemics externs, del poble rebel i massa sovint de conspiraces internes. Tals i molts s√≥n les funcions i necessitats a les quals aquest edifici havia de respondre. La Fortalesa t√© un pla quadrangular amb quatre¬†baluards circulars, de diferent di√†metre segons les l√≤giques defensives (com m√©s estaven cap a fora, m√©s gran era el di√†metre), col¬∑locat a la part superior¬†de la cortina de la paret. El model implementat per¬†Nepi,√©s decididament menys innovador que la¬†fortalesa contempor√†nia de Civita Castellana,tamb√© realitzada per Antonio¬†da Sangallo per a Alexandre¬†VI. Antigament s'accedia a les fortificacions a trav√©s de la porta "dell'Unico", davant del Franile. M√©s tard es va construir una entrada molt m√©s gran, situada a l'eix amb la via del corso (carrer obert en √®poca farn√®s). Despr√©s de l'esbudellament per a la construcci√≥ de la nova ruta d'acc√©s al poble, avui s'entra directament a la pista principal, sense haver de creuar tot un seguit d'espais que servien de filtre. Tan bon punt entreu al pati principal. Davant de la fa√ßana de l'edifici residencial. A la dreta i a l'esquerra, les restes de ma√ßoneria de les sales de servei del palau. El terra de terracota del pati, √©s una reconstrucci√≥ moderna del s√≤l original,¬†dedu√Įt pel descobriment del morter de roba de llit que encara tenia els signes de l'espiga amb els maons disposats a tallar i d'alguns estripats encara conservats al llarg de les vores del gran espai obert. A la dreta del cos residencial, les restes de les cuines. Tingueu en compte la llar de foc i el forn. En un petit espai contigu, una banyera de marbre, potser una glacera. Originalment aquest espai estava connectat directament als entorns representatius. Entres a l'anomenada "Sala Nobile" des de la porta central. Encara conserva intacte el terra de ma√≥ disposat per espiga. Les voltes col¬∑lapsades fan que les diferents fases hist√≤riques que caracteritzen l'edifici s√≥n llegibles i evidents. A l'esquerra, una escala condueix a les masmorres. Aqu√≠ les restes de l'antiga ruta de la¬†Via Amerina i les antigues portes d'acc√©s a la ciutat, m√©s tard emmurallades. Un rom√† i l'altre de l'√®poca medieval. Aquest √ļltim conserva restes de frescos del segle XIV, amb figures de sants. Un altre subterrani, sota la sala noble, √©s el resultat del tancament d'un fossat que originalment defensava el nucli primitiu del castell. M√©s tard es va tornar, m√©s tard es va convertir en una cantinona. Des de la sala noble, passant per una porta i pujant uns esglaons, s'accedeix a la part m√©s antiga del complex. Aquest nucli est√† flanquejat per les dues torres supervivents. A l'esquerra la base trapezo√Įdal de 17 metres d'al√ßada i a la dreta la circular, la guard√≥, de 26 metres d'al√ßada. A trav√©s d'una escala recentment restaurada es pot arribar al cim de la torre m√©s alta. Al llarg de les seves muralles internes,¬†el 1882,els germans Francesco i Pietro Silj, que es van convertir en propietaris de l'ara diruta rocca, van establir 20 inscripcions que des de baix pujaven, explicaven els m√©s de dos mil anys d'hist√≤ria de la¬†ciutat de Nepi i la fortalesa mateixa.

Referències

Bibliografia

  • AA.VV., La Fortalesa Borgiana (Restauraci√≥ i Recuperaci√≥).
  • M.C.Canestrelli, Nepi i Paolo III Farnese (Hist√≤ria de la Ciutat de 1534 a 1545), Quaderns d'Estudis i Recerca de l'Ass. Culte. Antiquaviva, (Any VIII, N√ļmero.2), Nepi, novembre de 2005.
  • S.Tarquini, I Borgia a Nepi, Quaderni di Studi e Ricerche pel. Culte. Antiquaviva, (Any VI, Num.3), Nepi, juny de 2003.
  • L. Alimelli, Nepa Nepet Nepete (Nepi una citt√† della storia), Ed.SEI, Roma, agost de 1999.
  • G. Pomponi, Nepi (s√®rie: Carivit sulle citt√† della Provincia di Viterbo), Viterbo, maig de 1998.
  • AA.VV., Nepi (3295 anys de mites, llegendes i hist√≤ria, medi natural, cultura i art), Ronciglione, setembre de 1993.
  • M.P.Penteriani Iacoandeli / U. Penteriani, Nepi e il territorio nell'alto Medioevo (476-1131), Ed. NES, Roma, 1986
  • E. Lucchesi, Nepi Filissano Isola Conversina Ponte Nepesino (s√®rie: torri castelli e citt√† del Viterbese), Ed. DGL, Roma, 1984.
  • G. Ranghiasci, Memorie (o ser informes hist√≤rics sobre el nom d'origen gl√≤ries i aven√ßos de l'antiga ciutat de Nepi), Todi, 1845.
F. Fantaroni, La nascita di un Museo, attività della sezione Archeoclub di Nepi dal 1975 al 1985. Nepi agosto 2018. Ed. Press-up..

Referències

Altres projectes