La vaca cegahisto.cat



30-07-2020  (1178 lectures) Categoria: Vetus

Cartago Vetus-Olérdola. Mite o realitat?

M'avergonyeix dir que el meu coneixement sobre Olèrdola va començar quan una noia de la zona es va empenyar en que haviem d'anar un dia a visitar-la que era molt antiga, però per motius que no venen al cas, després de la meva identificació com Vilafranca per les coordenades del llibre de Ptolomeu, es va limitar a enviar-me l'article de la vilafranquinablogspot.com: "El mite de Cartago Vetus" -avui esborrat-, un apunt sobre els "Katelanoi" i va preferir dedicar-se a l'estudi de l'origen del nom d'Aragó, pel que vaig haver d'investigar Cartago Vetus tot sol amb l'ajuda puntual d'en Dani.

L'etimologia del nom d'Aragó com derivat d'Arragonia derivat de T-Arragonia, tot i que és evident que és certa - ho va dir en Leonardo en un mapa i després d'ell ho han dit molts castellans seguint Nebrixa que no hi tenien cap interès partidista- porta a l'iniciador de l'estudi -en contra del fet que Catalunya era un Regne segons va dir Jacme I, - a mantenir la tesi de que Catalunya no va ser mai un Regne ja que conformava el regne de "T-Aragon", i aixó no ens fa cap bé als catalans, perqué "tot i tenir, amb aquesta aseveració, la certesa sobre l'origen del nom del "Regne d'Aragó", els manyos continuarant dient, que segons els registres històrics "los aragoneses conquistaron el mediterràneo", ja està bé! vam ser els catalans i prou!.. Als manyos més recalcitrants els hi faig una demostració "AD ABSURDUM"..i s'exasperen en quedar-se sense arguments per rebatre-ho..

Bien!, es evidente que en las galeras catalanas iban embarcados aragoneses (los almog√†vers eran hombres de tierra adentro) pero despu√©s de todas las disquisiciones ma√Īas, a los que quieran llamarles conquistas de la Corona de Arag√≥n, les digo que es inaceptable como "verdad hist√≥rica", o sin√≥ que me lo demuestren del siguiente modo: que cojan una galera (como la del Museo Mar√≠timo de Barcelona), que la pongan en el Ebro en Zaragoza delante de la Pilarica, con tres remeros por banco.. y que empiecen a bogar...; cuando lleguen a C√≥rcega, Cerde√Īa, Sicilia, Reino de N√°poles, Malta-Gozzo, Atenas y Neopatria.. les reconocer√© que el Inapelable Imperio Catal√°n del Mediterr√°neo ‚Äúpodr√≠a haber sido una conquista aragonesa‚ÄĚ!

Tot va comen√ßar amb la troballa d'en Llaurad√≥ amb el nom manuscrit d'en Girava "Tarragon√©s" retocat per a convertir-lo en "Arragon√©s" i que ara la Faes i l'investigador principal de l'origen de "T-Arragonia" diuen que ho va retocar el propi Girava!.. afegint altres "nonsense" com que el Magn√†nim no tenia l'escut de Jerusalem a les seves armes perqu√® "fou concedida a Ferran per Pius II el 1506" segons diu una "Real Orden" del 2015 -Rajoy_FelipeVI- o que el catal√† no era important als segles XV-XVI perqu√® no estava incorporat als diccionaris multiling√ľes de l'√®poca -quina estupidesa.. i la gran quantitat de traduccions del llibre del Consolat de Mar?.. els traductors sabien catal√† i no els calien diccionaris.. sense esmentar que el diccionari m√©s antic que es conserva, de lleng√ľes europees, √©s el "Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y Lo Alamany Catalan" o el Vocabulari lat√≠-catal√† de Nebrija de Carles Amor√≥s

ARGUMENTS QUE NO PERMETEN INCLOURE "CATALUNYA" DINTRE DEL REGNE DE "T-ARRAGONIA" AL REGNE DE 
  • La Reconquesta va comen√ßar de nord a sud
  • Tarragona no es va incorporar a la Catalunya Vella fins el 1116 quan ja feia anys que existia el concepte Catalonia com uni√≥ de comtats
  • Les refer√®ncies a Regnum Tarraconensis - Regnum Tarragonia, s√≥n sempre "religioses", de fet Tarragona encara reclama ser la primada d'Espanya

Encaix en forma de "4" a les muralles ciclòpees d'Olèrdola, possible 'Carthago Vetus'.

Origen de l'estudi

La Neus ens va enviar un mapa en baixa resolució on hi havia Cartagena en lloc de Tarragona, jo el vaig trobar amb millor definició, en Quim va dir." En algun llibre he llegit q la Cartagena vella està a l'interior, al Penedès, però per situació tmb encaixa amb Tarragona.. Crtgna.. Trgna" i finalment vaig comunicar al grup que havia trobat Cartago Vetus amb les coordenades geogràfiques de Vilafanca a la Geographia de Ptolomeu comprada com regal per a qui m'havia encès l'interès en Olèrdola, que llavors ens va enviar l'article -avui esborrat- d'en Joan Solé Bordes afegint:"...Bastant dolent aquest article..." http://lavilafranquina.blogspot.com/2016/12/el-mite-de-cartago-vetus-en-la.html?m=1

RESUM DE L'ARTICLE:  lavilafranquina.blogspot.com "el mite de cartago vetus"

A la seva anàlisi, en Joan Solé Bordes titllava de "somiadors a tots els que han defensat, al llarg de la història, l'existència de 'Carthago Vetus' i la seva equivalència amb Olèrdola, tot dient que aquesta teoria fou creada en el llibre Verd de Vilafranca "en base a una visió gairebé cosmogònica de l'ordenació del món, a partir del diluvi universal ofereix una interpretació indiscutible i sovint llegendària d'alguns esdeveniments històrics i d'altres de caire mític". L'investigador, per tant, considerava que 'Cartago Vetus' era un 'mite' i per reforçar aquesta idea acabava mal interpretant un estudi sobre Olèrdola del filòleg vilafranquí Manuel Milà i Fontanals, mestre de l'historiador Menéndez y Pelayo.

L'equívoc sobre allò que mai va dir en Milà i Fontanals

Avui dia hi ha molts autors que consideren que "Cartago Vetus" √©s un¬†"mite" i per refor√ßar aquesta idea acaben mal interpretant un estudi sobre Ol√®rdola del fil√≤leg vilafranqu√≠¬†Manuel Mil√† i Fontanals, mestre de l'historiador Men√©ndez y Pelayo: El 1855, en el seu opuscle "Notes hist√≤riques sobre Ol√©rdola", Mil√† i Fontanals va parlar, de la gran import√†ncia medieval d'Ol√®rdola, aportant al discurs extenses dades documentals per√≤ cap dada arqueol√≤gica. No podia ser d'altra manera, at√®s que en aquell moment hi havia una abs√®ncia total d'intervencions arqueol√≤giques a Ol√®rdola. Dotze anys m√©s tard, el fil√≤leg en presentaria una versi√≥ actualitzada, encara m√©s ambiciosa a nivell ling√ľ√≠stic i, finalment, el 1880 publicaria el seu ap√®ndix sobre el tema.


Tanmateix, una revisi√≥ acurada dels textos d'en Mil√† i Fontanals sobre la q√ľesti√≥ ens evidencien que el fil√≤leg pass√† molt de puntetes sobre l'assumpte de la possible Ol√®rdola cartaginesa, simplement es limita a comen√ßar la hist√≤ria d'Ol√®rdola a l'Edat Mitjana, fet que ha donat peu a que alguns diguin que va negar que hag√©s existit abans. El que s√≠ trobem √©s un comentari a la teoria del bisbe Pasqual, sobre l'origen del top√≤nim "Pened√®s". El bisbe l'havia derivat de "Poenorum = "dels P√ļnics", per la cita de Plini el Vell: "sicut Carthago Poenorum", que ell tradueix com "Cartago dels P√ļnics", traducci√≥ que no t√© res d'incorrecta ja que hi ha molts casos en les obres de cl√†ssics llatins en que Poenorum es tradueix per "dels P√ļnics". De fet en Mil√† i Fontanals no nega res sobre Cartago Vetus, l'unic que fa es descartar que Pened√©s vingui de Poenorum considerant que en la traducci√≥ √©s una redund√†ncia emprar Poenorum (= "dels P√ļnics") com qualificatiu de Carthago, dons troba obvi que Carthago pertanyia als Cartaginesos i no calia afegir-hi "dels P√ļnics". Per√≥ el gran mestre no va tenir en compte que depenent del moment hist√≤ric, s√≠ que cal especificar-ho. Es podia dir "Carthago Poenorum = Cartago dels P√ļnics" per distingir-la¬† de "Carthago Romanorum = Cartago dels Romans", at√®s q fou conquerida pels romans.. de la mateixa manera q es podria podia dir "Sagunto Poenorum = Sagunt dels P√ļnics" com a contraposici√≥ a "Sagunto Romanorum = Sagunt dels Romans".. segons qui en fos el propietari en aquell moment hist√≤ric.

I "d'aquestes p√≤lvores vingueren aquells llots", L'origen pre-medieval d'Ol√®rdola ha quedat demostrat en posteriors estudis arqueol√≤gics. per√≥ el fet que Mil√† i Fontanals comenc√©s la hist√≤ria d'Ol√®rdola a l'Edat Mitjana i la seva no conformitat amb la traducci√≥ del bisbe Pascual de "Carthago Poenorum" per "Cartago dels P√ļnics", tot i que nom√©s √©s una part dels arguments del bisbe en el seu estudi, han donat origen a que els "erudits" posteriors hagin tret l'aseveraci√≥ pregonada als quatre vents: "Mil√† i Fontanals va desmuntar el mite de que Ol√®rdola fou Carthago Vetus"

"Cartago Vetus" era Olérdola. Mite o realitat?

La primera citaci√≥ hist√≤rica de "Cartago Vetus" (Cartago la Vella) prov√© de la¬†Geographia del cosm√≤graf grec Claudi Ptolomeu, del 150 dC, originalment escrita en grec, on la vila s'anomena "Palai Carchedon" (II,6,64). Els cronistes romans, a les seves obres en llat√≠, van traduir correctament "Palai Carchedo" per "Carthago Vetus". Ptolomeu situa "Carthago vetus" a¬†15¬ļ 20‚Ä≤ de longitud i¬†41¬ļ 20‚Ä≤ de latitud, en terres dels Ilercaons, situats a la zona de Tarragona.

El fet que Ptolomeu esment√©s l'exist√®ncia d'una ¬ęCartago Vetus¬Ľ i que una traducci√≥ d'un passatge de Plini el Vell es pogu√©s interpretar tamb√© en aquest sentit va generar, des del segle XVII, hip√≤tesis diverses sobre la seva certesa. No cal dir que la historiografia local va trobar en aquesta atribu√Įda ubicaci√≥ la possibilitat de donar a Vilafranca uns or√≠gens de notable volada. Una fundaci√≥ m√≠tica que feia coincidir l'assentament de Vilafranca amb el de la gran metr√≤poli esmentada com a Cartago Vetus i fundada per Amilcar Barca, un origen que tamb√© hem vist atribu√Įt a la ciutat de Barcelona, per√≤ que l'historiador Francesco Giunta, al seu llibre Punica Barcino, atribueix a Ann√≠bal uns anys m√©s tard per tal de fortificar una serie d'assentaments cartaginesos al llarg de la costa que va de l'Ebre fins al Pirineus, necessaris per poder avan√ßar amb seguretat (protegint un eventual retroc√©s) amb el seu¬† exercit de 50.000 homes 15.000 a cavall i 20 elefants, considera impossible,¬† la ruta proposada pel Segre amb ports de 2000 metres als Pirineus, quan Polibi i titus Livi diuen que Escipi√≥ en el seu aven√ß, va anar conquerint tots els assentaments cartaginesos del Roina fins a l'Ebre,

Arguments "negant" que Cartago Vetus pugui ser Olèrdola

Després de llegir el llibre de l'Albert Ferrer i Soler vaig arribar a la conclusió de que és molt fàcil demostrar que els arguments dels que han dit que Olèrdola no podia ser Cartago Vetus. no tenen cap base sòlida o directament, són falsos.


1.-Fall·làcia: Milá i Fontanals va descartar Olèrdola:

Solen acusar als defensors de Cartago Vetus des del sXV fins Bofarull d'haver traduit malament certs passatges com el que diu "Sicut Carthago Paenorum" i q Milà i fontanals ho va desmentir
tirar pilotes fora dient que ho ha demostrat un altre erudit d'una manera aclaparant, i resulta que quan hom intenta verificar-ho, no existeix tal demostració. L'erudit que s'ha citat en més llocs (entre altres encara que ho ha esborrat en ) dient que va demostrar que Cartago Vetus no existia, és el vilafranquí Milà i Fontanals a la seva obra "Apuntes históricos sobre Olèrdula", i aixó és totalment fals. Es un exemple de fal·làcia de referència circular, que esdevé quans es cita un autor per referència de tercers, sense haver llegit l'original. Vegeu article. 

2.-Fall·làcia: Olèrdola nomès podia ser cartaginesa:
A més a més han emprat alguns tipus de fal·làcies de mitges veritats. De fet sembla que no s'hagin llegit l'Ars Rethorica de Sòcrates, ja que creen silogismes als que els manca universalitat.
Cas A.- Alguns arriben a demostrar que Olèrdola era un poblat iber i d'aixó infereixen:"Si és ibera.. no pot ser cartaginesa.. "Sense tenir en compte que hi ha altres casos que contradiuen aquest argument: P.E.: Sagunto era una ciutat ibera que un cop conquerida (morts tots els seus habitants), va passar a ser cartaginesa.
Cas B.- Segons Ferrer i Soler, la part inferior ciclòpea de la muralla, amb pedres encaixades en forma de "4", no té cap rèplica en tota la península, trobant una semblança amb muralles ciclòpees etrusques, i d'aquest fet dedueix que van ser fetes pels romans emprant artesans etruscs.. peró  és evident que..Ferrer no te en compte que els cartaginesos van controlar la meitat d'Itàlia i també tenien canters etruscs a les seves files.. Ergo les muralles ciclòpees també poden ser cartagineses

3.-Fall·làcia: No hi va haver colònies cartagineses al nord de l'Ebre

La teoria anti-Olèrdola diu que van pujar per l'Ebre fins l'Aiguabarreig de Mequinenza i allà els natius els van dir q pujant pel Segre s'arribava a Mont-Luis i d'allà a Perpinyà q és on porten les Valls del Conflent, si no vols pujar al Puymorens de 1920m.., per després passar "le Rhone et le Petit  Mont Cenis 2100m"


Arguments a favor de l'existència de colònies cartagineses al nord de l'Ebre

Asdr√ļbal va acceptar retirar-se de tots els assentament al nord de l'ebre.-
Els detractors no tenen en compte que quan Asdr√ļbal va pactar la pau amb els romans, en el tractat de l'Ebre, va acceptar retirar-se de tots els assentaments al nord de l'Ebre. Per evitar recon√®ixer aquesta exist√®ncia, neguen fins i tot que Hamilcar Barca fund√®s Barcino. Hi ha un itali√† que ha fet un estudi anomenat PUNICA BARCINO

Hannibal va ocupar la costa Catalana fins el Roina.-
Per la força o amb aliances per tal de protegir una possible retirada per poder fins travessar els Alps amb els seus elefants, Hannibal va haver de seguir, el que hi havia en aquells moments de la futura via Augusta. Per evitar reconèixer que provenia de Vilafranca-Cartago Vetus, els seus detractors, diuen que va pujar per la llera del Segre i va travessar el Pirineus per la Cerdanya, amb uns argument de l'estil:

"La hip√≥tesis carthaginesa, que tanto apasion√≥ a los eruditos del siglo pasado, cabe hoy descartarla desde un principio. En efecto, seg√ļn las m√°s recientes investigaciones, Hann√≠bal. en su marcha hacia Italia tom√≥ la ruta del Segre, pasando los Pirineos por la Cerda√Īa; esto es, procurando alejarse lo m√°s posible de la colonia hel√©nica de Ampurias amiga de Roma (videt M.Pidal). Confirma esta tesis el hecho de que durante la corta estancia de los carthagineses en Catalu√Īa siempre aparecen relacionados con los pueblos del interior (ilergetas, bargusios, airenosinos) y no en cambio, con los del litoral (cessetanos, layetanos, indigetas). Probablemente, pues, los carthagineses jam√°s hicieron acto de presencia en el Panad√©s, cosa que confirma la arqueolog√≠a, puesto que hasta el presente nada de car√°cter m√°s o menos p√ļnico ha sido hallado ni en Ol√©rdola ni en ning√ļn otro punto de la comarca. etc"..


un raonament sense cap fonament base dels arguments dels enemics de que Olèrdola fos Cartago Vetus, juntament amb l'altre argument-fal·làcia de que Hannibal volia evitar la colònia grega d'Empuries segons ells "aliada dels Romans".

Aquest argument no passa la Navalla d'Ockham, que diu que la soluci√≥ m√©s senzilla √©s la m√©s probable, ja que passant per la futura Via Augusta el Cam√≠ era molt m√©s planer pels elefants, i en canvi passant per les fonts del Segre amb altures de 1200 a 1400 m al Port de la Perche, coll de Tet, congost del riu Aube a la Cerdanya i a sobre, les valls del Conflent els haurien portat a Perpiny√† a 30km del Pert√ļs, amb nom√©s 285 m d'altura que √©s on haurien arribat uns mesos abans seguin la futura Via Augusta. A m√©s a m√©s podien fer els mateixos aliats, ja que hi havia un munt d'ibers amb els seus famosos genets sobre la via Augusta i en lloc
de gascons podien ser gals catalaunics..
Escipió va arrasar tots el assentaments fins l'Ebre

Escipió va arrasar tots el assentaments cartaginesos d'empuries fins l'Ebre,
com els podia arrassar si no n'hi havien segons la historiografia oficial?

La PUNICA BARCINO

L'historiador itali√† de mostra l'existencia d'una Barcino P√ļnica citada en autors romans, tot ii q pensa q la fun d√† Hannibal en la seva marxa sobre Roma per poder tenir les espatlles cobertes en el cas q hagu√©s de fer marxa enrera

Les vinyes fenícies del Penedès-Priorat

Els ibers podien tenir llavors de ra√Įm, per√≤ sempre procedent d'orient mitj√†, primer amb el fenicis, i despr√©s amb els cartaginesos van arribar a ca nostre el 400 aC i van estar amb el ibers fins el 218 aC, com aliats o com enemics, amb 200 anys de conviv√®ncia en els que van poder plantar molts ceps o el fenicis que eren el mateix poble que van arribar a ca nostre el 1200 aC, s√≥n el mateix poble procedent de Tir i Sid√≥ a l'actual¬† L√≠ban, que van plantar el ra√Įm a tot el Mediterrani, ¬īCOEXISTINT ELS IBERS 100¬† anys amb els P√öNICS-fenicis "simples comerciants" q ens van portar la porpra i el vidre entre altres coses i 200 anys COEXISTINT ELS IBERS amb l'estirp P√öNICA-cartaginesa m√©s guerrera¬† q van dominar durant 200 anys la costa de la pen√≠nsula ib√®rica, les illes, i la meitat de la pen√≠nsula it√†lica. No puc dir si les llavors les van portar uns o els altres per√≤ segur q l'origen √©s p√ļnic, s'ha estudiat cient√≠ficament l'origen amb la FILOGEN√ąTICA

Tot el que he dit, √©s a dir l'assentament del ra√Įm al Priorat i Pened√©s (datat d'√®poca ibera, no importa) √©s un dels meus arguments per dir que els p√ļnics van estar a Ol√®rdola en algun moment, sin√≥ no hi hauria existit la viticultura ancestral com demostren els treballs arqueol√≥gics a Avinyonet. Vegeu=> https://www.histo.cat/premsa/una-vinya-carregada-d-hist-ria-

Vi fenici

Gràcies a la seva extensa xarxa comercial marítima, els fenicis van tenir un important efecte en l'expansió de la viticultura i la producció de vi en tot el Mediterrani.

Els¬†fenicis van ser un dels primers pobles antics a tenir un important efecte sobre la¬†hist√≤ria del vi.[1] Els fenicis van ser una antiga civilitzaci√≥ centrada a la regi√≥ de¬†Canaan, al llarg de la costa del¬†mar Mediterrani, en el que actualment √©s el¬†L√≠ban. Entre el 1550 i el 300¬†a.¬†C. van desenvolupar una¬†cultura comercial mar√≠tima que va expandir la seva influ√®ncia des del¬†Llevant al¬†Nord d'√Äfrica, les¬†Illes Gregues,¬†Sic√≠lia i la¬†Pen√≠nsula Ib√®rica. A trav√©s del contacte i el comer√ß, van difondre no solament el seu alfabet sin√≥ tamb√© el seu coneixement de la¬†viticultura i la¬†producci√≥ de vi, incloent la propagaci√≥ de diverses varietats antigues de¬†vinya.[2] Els fenicis van introduir o b√© van animar l'expansi√≥ de la viticultura i la producci√≥ de vi a diversos pa√Įsos que actualment segueixen elaborant varietats aptes per al mercat internacional, entre ells el L√≠ban, Alg√®ria, Tun√≠sia, Egipte, Gr√®cia,¬†It√†lia, Espanya i Portugal. Encara que els fenicis van poder haver tingut un efecte indirecte en l'expansi√≥ de la viticultura a Fran√ßa, sovint es confonen amb els grecs¬†foceus que van fundar la col√≤nia viticultora de¬†Massilia (Marsella) el 600¬†a.¬†C. i van portar la producci√≥ de vi terra endins.[1]

Els fenicis i els seus descendents¬†p√ļnics de¬†Cartago van tenir una influ√®ncia directa sobre les cultures productores de vi dels grecs i romans que m√©s tard estendrien la viticultura per tota Europa.[1] Els tractats agr√≠coles de l'escriptor cartagin√®s¬†Mag√≥ van ser uns dels m√©s importants textos antics en la¬†hist√≤ria del vi que van registrar el coneixement de l'√®poca sobre la viticultura i la fabricaci√≥ de vi. Encara que no s'han conservat c√≤pies originals de les obres de Mag√≥ ni d'altres escriptors fenicis sobre vi, hi ha evid√®ncies en cites d'escriptors grecs i romans com¬†Columel¬∑la que els fenicis van ser h√†bils productors de vi i viticultores. Els fenicis eren capa√ßos de planificar vinyers d'acord amb el¬†clima i la¬†topografia, coneixent quin costat d'un pujol era l'ideal per al creixement de la vinya, i produint una √†mplia varietat de tipus diferents de vi, des dels de panses fets amb ra√Įms secs fins a un exemple primitiu de l'actual¬†Retsina grec, fet amb resina de pi. Tamb√© van difondre l'√ļs d'√†mfores (de vegades conegudes com a ¬ęgerres cananites¬Ľ) per al transport i emmagatzematge del vi.[2][3]

Difusió de la vinya

L'her√®ncia m√©s duradora de l'√®poca d'expansi√≥ fen√≠cia va ser la propagaci√≥ i difusi√≥ de vinyes antigues que els¬†ampel√≤grafs i historiadors del vi creuen que va acabar donant origen a diverses varietats de ra√Įm modernes a Europa. Una d'aquestes subvarietas, coneguda com a¬†Vitis vinifera pontica, va arribar als fenicis des del Caucas i¬†Anat√≤lia, els qui van estendre el seu propi cep per tot el Mediterrani, especialment a les seves col√≤nies ib√®riques. Actualment els ampel√≤grafs suggereixen que aquesta vinya √©s l'avantpassat de moltes de les varietats de ra√Įm blanc plantades actualment a tot el m√≥n.[1][4] Segons un estudi de la¬†Universitat de Calif√≤rnia, el ra√Įm franc√®s Mourvedre va poder haver estat introdu√Įda primer a¬†Barcelona, (Pened√©s-Priorat), pels fenicis en el 500¬†a.¬†C.[7]


___________________



"Fal·làcia de referència circular"
Referència circular (en vermell)

Una¬†refer√®ncia circular consta d'una s√®rie de¬†refer√®ncies on l‚Äô√ļltim objecte fa refer√®ncia al primer, donant lloc a un bucle tancat. El concepte matem√†tic subjacent √©s un¬†cicle de¬†teoria de grafs.

Explicació

Si definim com {displaystyle Arightarrow B}, el fet de que A fa referència a B. Sí plantegem: {displaystyle Arightarrow B,Brightarrow C,dotsc ,Xrightarrow A}, llavors tenim una referència circular, atès que hem definit: {displaystyle Arightarrow Brightarrow Crightarrow dotsb rightarrow Xrightarrow A}, que implica per la llei de transitivitat: {displaystyle Arightarrow A}. Aquesta situació planteja un problema ja significa que no es pot tenir A sense conèixer A.

El cas de Cartago Vetus

Cal denunciar que es va donar origen a una fal·làcia de referència circular quan es va publicar, amb bona o mala fe, la falsedat que en Milà i Fontanals va demostrar que Olèrdola no podia ser Carthago Vetus, i que li va donar un origen medieval. Ja que llegint el seu llibret sobre Olérdula hi passa de puntetes, sense negar la possible antiguetat cartaginesa, només fa la reflexió que el nom de Penedés no podria venir de Poenorum, com diu el bisbe Pascual. Doncs bé,
a partir d'un cert moment, per error o per mala fe, a les revistes d'investigació, apareix l'asseveració que sentència que en Milà i Fontanals va dir que Olèrdola no podia ser Carthago Vetus i, a arrel d'aixó, les referències s'han convertit en circulars, ja que els autors es citen els uns als altres repetint aquesta falsedat.

√Čs molt important el fet que en Ferrer i Soler (a.c.s.) citi al doctor Cort√©s L√≥pez com a origen de la impossibilitat de que Cartago estigu√©s¬†situada al Pened√©s. Tanmateix, hauria d'haver afegit que en cap moment en Cort√®s L√≤pez nega l'exist√®ncia de Carthago Vetus. I, incl√ļs, √©s partidari qu√® va ser fundada per Am√≠lcar Barca junt amb altres ciutats situades al nord de l'Ebre, p.e. la ciutat de Barcino. L'√ļnic que intenta demostrar Cort√©s, sense aconseguir-ho, √©s que Carthago Vetus era Cantavieja. Tot i aix√≠, el senyor Ferrer i Soler, usant una fal¬∑l√†cia de mitja veritat, deixa creure al lector que en Cort√©s va demostrar qu√® Carthago Vetus no va existir, √©s una mitja veritat pel fet que Ferrer no conclou l'argument de Cantavieja en boca de Cort√©s.

Però això no és el que diu el docte aragonès, membre de la Real Academia de la Historia. He endevinat que era aragonès atès que defensa Carthago Vetus a Terol. Simplement vol demostrar que Vella Cartago era Cantavieja, un despropòsit iniciat per Ocampo el 1538, i per aconseguir-ho diu que hi ha un error en les coordenades què ens dóna Ptolemeu. Bé, és molt possible què hi pugui haver errors en les coordenades, qui ho pot negar, però el que no pot ser, per la llei de probabilitats, és que un error en les coordenades escrites per Ptolemeu, ens doni al bell mig d'una ciutat, ja sia Olèrdola o Vilafranca. El més probable és que coincidís enmig d'un descampat. Això, si apliquem la llei de Chapman-Kolmogorov, seria impossible, la probabilitat és un infinitèssim. I pel mateix motiu, és totalment improbable que la correcció d'un hipotètic error ens doni les coordenades exactes d'una ciutat, Cantavieja.  El senyor Cortés era de lletres i no havia estudiat càlcul de probabilitats.

Sempre s'acostuma a explicar la Llei de Chapman-Kolmogorov amb el cas d'un incendi amb dos focus: Si hi ha un sol focus pot ser casual.. si n'hi ha dos és un sabotage. No hi ha casualitats .. a l'entorn del GPS hi ha uns IC's que decodifiquen el soroll i si el soroll dóna alguna cosa coherent es tracta d'un senyal "per nassos" amb un 99,99% de probabilitat.

1570 - Pons d'Icart


Segun dize Florian de Ocampo en el libro quarto, capitulo doze:



y puso en la ciudad de Tarragona saliendo de la se√Īoria que tenia los Romanos en Espa√Īa : por les parescio que estauan aparejado para recebir las armadas de la masa y,hazer la guerra a los cartagineses tenian fu principal assiento en Cartago , y segun dize el Obispo da Gerona en el libro primero capitulo de: citerior i Hifpania , y en el cap√≠tulo de "vrbibus, qu√¶ quondam fuerunt delet√¶" , y en el libro quinto era ilba agora se dize Villa Franca de Panades , la qual Scipion continuando fu victoria dize que destruyo y arruino en vengan√ßa de la deftrucci√≥n de Sagunto y en injuria de los cartagineses. Y dize tambien el dicho obispo de Gerona que despues de √°rruinada Villa Franca de Panades, como es dicho que era la vieja cartago, CNcio Scipion dio licencia y libertad a los quc fceran huydos y a qualquiera otras perfonas que quisiesen habitar en ella, conque tuvuieffe el mesmo nombre de Cartago sino que en memorial de los √áartagineses se dixese Villa Franca Peanorum que quiere dezir Villa Franca delos Cartaginefes: porgue en latin p√¶norum dichos los Cartaginefes, y que agora corrompido el vocablo P√¶norum lo dipe p√¶nitentiu de Panades , y ansi dize el dicho obispo que fue la primera Cartago de Espa√Īa, y Colonia de los Cartagineses.


Despues que tuvieron dominio de Efpa√Īa para sacar oro y plata de los montes Pirineos que estan cerca de Villa Franca y que de la manera se hizo tan p√≥derosa la grande Cartago. que era junto a Tuneziya desta cartago vieja de Espa√Īa haze mencion Ptolemeo en la descripci√≥ de la Espa√Īa Tarraconense on ddib.j.st qual aunque pa diga' expreffamente que fuese Villa Franca de Panades, dize que era la Vieja Cartago cerca del rio de Lobregat, y aunque Florian de Ocampo diga ?eren otra parte en jel libro quarto capitu .viiij.no por ceflosk co la mas cierta que sea Cantaviecha, que Villa Franca la vieja Cartago de Espa√Īa que esta vezina del rio de Lobregat como dize Ptolemey: a feys leguas de la ciudad de Barcelona que edifico tambien el mesmo Amilcar-Barcino como dize luliano Diacono de Toledo'y Hieronimo Paulo en el libro q hizo de Barcelona, y. Florian de Ocampo en el libro quarto capitulo XII. Y es de notar que por la ruina defta Cartago que agora se dize Villa Franca de Panades, la ciudad de Barcelona se engrandecio, que era muy poca, como parece daramente, que solo tenia d√©de la pla√ßa nueva del palacio del obispo hasta el palacio del Rey , e de alli por la baxada de la carcel - √Ĺ por la de villa de coles, y de alli hazia cabo al palacio de la condesa : y de alli paffando por la casa del cabildo de Tarragona, y por la baxada de San Miguel y de santa Eulalia fe cerra 'ua y junto al dicho pal√°cio del obispo segun claramente demuestra las torres del muro viejo que por estos lugares paffaz y an i dize lulianio en el fegudo tomo en cartas D.xix . que la ciudad de Barcelona era muy poca cofa, y tambien lo dize el obispo de Gerona:y que despues de la destruicion de la dicha Cartago los Cartagine?eso e grande Anibal segun dize Plinio de la natural historia en el libro tercero, hizieron la nueua cartago que oy se dize Cartagena, Polybio en el libro fegundo dize que Asdrubal yerno de Amilcar-Barcino

El llibre verd de Vilafranca
Alguns autors es basen en la cita del mite que hi ha al ¬ęLlibre Verd de Vilafranca¬Ľ, de l'any 1604. Aquest manuscrit √©s el primer que es conserva que suggereix l'equival√®ncia entre l'ancestral "Carthago Vetus" i Vilafranca del Pened√®s.

"El Llibre Verd de Vilafranca" és un manuscrit de 450 folis recte i vers redactat en català, llatí i castellà escrit per diferents notaris vilafranquins en els segles XVI i XVII que aplega quatre tipus documentals diferents: els privilegis de Vilafranca (s. XIV-XVI), el llibre del Bon Regiment de la Universitat, una crònica de la vila entre 1599 i 1699 i diferents Notícies Històriques sobre Vilafranca. Fins a mitjans del segle XX ha estat la principal font històrica per construir la Història de Vilafranca.

El llibre verd de Vilafranca fa referència a 'Carthago Vetus', que situa a Vilafranca.

D'altre banda, al mateix text introductori, els experts responsables de la darrera edici√≥ del ¬ęLlibre Verd¬Ľ, adverteixen del perill de relacionar "Carthago Vetus" amb Vilafranca o amb els jaciments d'Ol√®rdola, per considerar que la del Llibre Verd es tracta "d'una descripci√≥ que vol demostrar l'antiguitat de la vila per tal d'atribuir-li m√©s grandesa, un element de prestigi ja que, d'acord amb el punt de vista d'aquella √®poca, amb aquest origen cartagin√®s Vilafranca quedaria situada a l'al√ßada hist√≤rica de ciutats com Barcelona o Tarragona".
Les afirmacions del Llibre Verd sobre "Carthago Vetus" es van tenir ben presents fins entrat el segle XIX i van ser motiu d'una llarga polèmica que hauria clos en Manuel Milà i Fontanals -aseveració que és falsa treta d'una interpretació esbiaixada de l'estudi sobre Olèrdola fet pel vilafranquí-

Crisi de Catalunya de Manuel Marcillo




Imatge de les famoses i misterioses tombes antropomorfes d'Olèrdola, excavades a la pedra.

En tot cas, es va mal interpretar el fet de que en Milá i Fontanals no fes esment de l'Olèrdola cartaginesa al seu estudi i que només es referís a l'Olèrdola medieval i es va concloure, erròniament, que el filòleg l'havia descartat. Però això no succeí mai. En Milà i Fontanals, simplement, no en va parlar mai. Però en cap cas va arribar a afirmar que no hagués existit una Olèrdola cartaginesa. Aquesta confusió, al seu torn, en va motivar una altra d'inevitable: si Olèrdola no va ser cartaginesa, podia tenir un origen a l'edat mitjana, aleshores no hauria existit en temps de Ptolomeu i, per tant, no es podia correspondre amb "Carthago Vetus". I és així com una errada damunt d'una altra, no sabem si motivades o involuntàries, en un perfecte exemple de referència circular, han portat els actuals acadèmics a creure que en Milà i Fontanals va descartar, quan mai ho va fer, la Olèrdola cartaginesa i a considerar aquesta possibilitat com un mite impossible.

Els historiadors del XV al XVIII identifiquen "Carthago Vetus" amb Vilafranca (Olèrdola al S.XIX)
Tot plegat evidencia que els acadèmics del segle XXi XXI s'haurien de documentar una mica millor abans de parlar sobre aquesta mena de temes. Aleshores s'adonarien que ja des del segle XV, hi ha erudits que identifiquen Olèrdola amb "Carthago Vetus". Es el cas del bisbe Joan de Margarit, qui va rebre l'adhesió d'altres cronistes, com en Francesc Diago (1603) i en Jeroni Pujades (1609). També el 1789, el canonge Jaume Pascual s'afegeix a la llista, a més d'en Víctor Balaguer i en Pròsper de Bofarull. Tots aquests eminents erudits eren uns somiatruites? Ho dubtem molt.

La primera refer√®ncia, la del bisbe Joan Margarit, al segle XV, assegura que d'acord amb Ptolomeu, les refer√®ncies coincidien amb Vilafranca, amb la indicaci√≥ de ser un indret d'explotacions mineres molt importants, a la zona de les Clotes, on hi havia mines d'argent. Tamb√© en Jeroni Pujades aporta informaci√≥ sobre aquestes mines, que ens diu que eren explotades per presos que complien pena, i d'aqu√≠ fa venir els termes ¬ęCartago Vetus Poenorum¬Ľ, que segons ell es podria interpretar com ¬ęCartago Poenitentium¬Ľ o Cartago dels Penitents, √©s a dir, dels presos que complien
penitència o pena.

El 16 de febrer de 1789, ara fa dos-cents anys, un canonge de Tortosa anomenat Jaume Pelfort pronunciava a Vilanova i la Geltr√ļ una oraci√≥ f√ļnebre amb motiu del funeral que el Reial Gremi de Mariners de la vila celebrava per l'√°nirna de Caries 111. El text del discurs i els detalls de I'acte possiblement haguessin caigut en I'oblit si no hagu√©s estat per un lIibre irnpr√©s poc despr√©s recollint I'esmentada oraci√≥ i la relaci√≥ de les reials exequ√≠es feta pel propi Pelfort. Aquest √©s, doncs, un lIibre per a la historia, pero ben mirat √©s quelcom m√©s. Entre les seves planes es troben passatqes.o'htstorta de Vilanova, alguns discutibles i, si es vol, injustificats, pero d'hist√≥ria per fer I'autor alussi√≥ expressa al passat. Tamb√© enguany s'acornpleix el segon centenari d'una altra pro(1736-1804), I'erudit canonge premonstrates de Bellpuig de les AvelIanes, adrec√° al vilanov√≠ Francesc Papiol i de Padr√≥ (1750-1817) sobre las antig√ľedades de Villanueva (14 d'agost de 1789), escrit de gran trascendencia durant el segle passat per llancar la tesi Ol√©rdola-Cartaqo Vetus. Una i altra s√≥n les primeres produccions conegudes amb passatges d'hist√≥ria de Vilanova. El seu segon centenari sembla un bon motiu per vindicar-les i estudiar-les lIiurement, de per s√≠, important poc I'encert del seu contingut i sense la necessitat de cercar en elles arguments en pro d'un glori√≥s passat vilanov√≠. El present estudi pret√©n senzilIament una aproximaci√≥ als dos textos i al seu ress√≥, descobrint la seva √≠ntima relaci√≥ i procurant desfer, si es d√≥na el cas, possibles mal entesos forjats a trav√©s deis anys per la bibliografia local. Es presenta dividit en dues parts. La primera s'ocupa del lIibre de Jaume Pelfort, destacant, sobretot, el contingut historie, tant del text de la Relaci√≥n ... com el
de la Oraci√≥n .... La segona, de la carta de Jaume Pasqual, de la seva ra√≥ de ser, del contingut i de la repercussi√≥ hist√≥rica que tingu√©, sobretot, a nivell local; aix√≥ s√≠, cal advertir-ho ben clarament, deixant bastant de banda les argumentacions d'aquest autor contingudes a la carta per justificar que la Cartago Vetus consignada per Ptolomeu (segle 11) estava on Ol√©rdola i tamb√© les deis seus detractors, no solament per no ser I'arqueologia I'objectiu d'aquest treball sin√≥ tamb√© perqu√© qui vulgui con√©ixer els fonaments, detall s i evoluci√≥ de la tesi de Pasqual i de les successives pot rec√≥rrer a un notable treball d'Albert Ferrer i Soler, titulat El castro antiguo de San Miguel de Ot√©raote'. Tot el que segueix vol apuntar a Vilanova i la Geltr√ļ, i s'exposa amb la con√Īanca que si en certs moments el lector observa un predomini de noticies, reterencies i al-lusions a aspectes i autors no vilanovins estimara que hi s√≥n per facilitar la comprensi√≥ del tema i donar-li la seva justa dimensi√≥

Un cas curi√≥s de tergiversaci√≥ de les dades que ens aporta Ptolomeu √©s el dels espanyols Flori√°n de Ocampo i Cort√©s L√≥pez. Aquest darrer, m√†xima autoritat en historia de l'Acad√®mia borb√≤nica, del 1850, va interpretar el terme llat√≠ Carthago "penorum" per la Cartago dels "penyals" ("pe√Īascos", a l'original en castell√†) i va defensar la ubicaci√≥ de "Carthago Vetus" a l'actual vila de Cantavieja, a Terol, seguint una teoria de Flori√°n de Ocampo, del segle XVI dC.

Ambdues consideracions s√≥n desafortunades. De fet, la de Flori√°n de Ocampo ja va ser descartada al segle XVII,¬†per l'historiador Pons d'Icart, qui fou conseller de Carles I, argumentant que es basa nom√©s en la suposada similitud dels dos top√≤nims. Efectivament, Ocampo consider√† que el terme "Cartago" s'assemblava a "Canta" i per aquest motiu va equiparar "Cantavieja" a "Carthago". D'altra banda, l'argument principal que aporta en Cort√©s L√≥pez per identificar "Cartago" i "Cantavieja" rau en imaginar una suposada errada del copista de la¬†Geographia de Ptolomeu que, segons en Cort√©s, s'hauria equivocat en una xifra quan publica les coordenades sobre la situaci√≥ exacta de "Cartago Vetus". Canviant aquesta xifra, trobariem indefectiblement la ubicaci√≥ de "Cantavieja".¬†la latitud de 41¬ļ20' N donada per Ptolomeu a la seva Geographia, correspon a Vilafranca i en aix√≤ no hi ha possibilitat de mala traducci√≥, la latitud se sap, amb gran precisi√≥, mesurant l'altura de la polar, ja des dels sumeris i babilonis, al gran fil√≤leg li va mancar la part que dominem els de Ci√®ncies, la "Geod√®ssia"* (apart de l'estudi arqueol√≤gic fet als s.XX i XXI)

Si be el raonament de l'errada del copista, va ser acceptat al segle XIX, actualment, amb el mètode científic i els coneixements del segle XXI, l'argument no és sostenible. Una errada en el copista de la Geographia és possible. Però que aquesta errada coincidís amb la ubicació de la Cantavieja d'en Florián de Campo, com diu en Cortés López, és d'una probabilitat matemàtica ínfima, segons la Llei de Chapman-Kolmogorov.

Un encaix en forma de quatre ben singular
D'entre els arque√≤legs que han teoritzat sobre els possibles or√≠gens d'Ol√©rdola trobem el prehistoriador Albert Ferrer i Soler qui, a la d√®cada dels 40, va fer un estudi sobre la muralla cicl√≤pia d'Ol√®rdola.¬†L'expert va detectar en aquests murs una caracter√≠stica √ļnica que trobarem replicada en muralles similars fetes pels etruscs a la Pen√≠nsula It√†lica. Es tracta¬†d'un singular encaix en forma de quatre, perfectament observable a les pedres dels murs, que ell proposa que possiblement fou fet pels canters etruscs.

Dibuix de les muralles ciclòpies d'Olèrdola amb els encaixos en forma de quatre.

Aquesta peculiar tècnica arquitectònica d'encaixar les pedres permet un millor assentament de les mateixes entre sí i enforteix i estabilitza la muralla. Ferrer i Soler va teoritzar que el mur ciclopi d'Olèrdola podria haver estat edificat per constructors etruscs que havien arribat a terres de l'actual Catalunya amb les tropes romanes. Tanmateix, el prehistoriador català no va tenir en compte que els cartaginesos, que van dominar la península itàlica durant més d'un segle, també empraven artesans etruscs, com ho proven les muralles que hi ha a Sicília. Aquestes construccions també presenten la mateixa tècnica singular que trobem a Olèrdola i a la península itàlica. Per tant, podria molt be ser que les muralles d'Olèrdola fossin cartagineses i presentessin aquesta singularitat pel fet d'haver estat tallades  per canters etruscs arribats a Catalunya amb les tropes cartagineses.





Infotaula d'esdevenimentTractat de l'Ebre
SpanienEbro.jpg
Tipus tractat de pau Modifica el valor a Wikidata
Data 226 aC Modifica el valor a Wikidata

El¬†Tractat de l'Ebre va ser un tractat signat el¬†226¬†aC per¬†√Äsdrubal, en representaci√≥ de¬†Cartago, i la¬†Rep√ļblica romana, que va fixar el¬†riu Ebre (a la¬†pen√≠nsula Ib√®rica) com a frontera entre les dues pot√®ncies. En virtut dels termes del tractat, Cartago es retiraria del nord de l'Ebre, sempre que Roma renunci√©s a expandir-se al sud del riu.

Segons Titus Livi la mateixa garantia es va afegir al tractat del 228 aC per la presència més al sud de l'Ebre de la ciutat d'Arse (Sagunt), com a ciutat lliure,[1] en canvi Polibi no ho esmenta.

Es desconeix la data exacta, per√≤ algun temps despr√©s de l'any en qu√® es va signar el tractat,[2] Roma, temorosa davant la creixent for√ßa d'Ann√≠bal a¬†Ib√®ria, va establir una alian√ßa amb la ciutat¬†edetana d'Arse (l'actual¬†Sagunt), que es trobava a una dist√†ncia considerable al sud de l'Ebre, que va passar a ser un protectorat.[3] Polibi explica que el general p√ļnic Ann√≠bal va percebre aix√≤ com una violaci√≥ del tractat,[4] de manera que despr√©s de consultar breument al Senat cartagin√®s, va¬†assetjar la ciutat, que va caure al cap de de vuit mesos de setge.

El Senat rom√†, a l'assabentar-se de la beta, va enviar immediatament ambaixades a An√≠bal, i m√©s tard al Senat de Cartago. Inicialment els romans van exigir que s'atur√©s el seu atac contra els seus aliats, al que van refusar els p√ļnics. El Senat cartagin√®s va afirmar que van ser els saguntins que van comen√ßar el conflicte, i els romans van ser incapa√ßos d'acudir en socors de Sagunt, que va sucumbir a 219 a.C. Despr√©s de la caiguda de la ciutat, els romans van fer preparatius per a la guerra, enviant una segona ambaixada a Cartago. Els seus emissaris van exigir a Cartago que se'ls lliur√©s An√≠bal i la resta de responsables de l'atac.[5]

Titus Livi relata que aquesta segona ambaixada va ser enviada simplement com una formalitat abans de declarar oficialment la guerra, el que vol dir que els romans ja esperaven de fet una nova guerra contra els cartaginesos.[5]Tant Livi com Polibi parlen de la discussi√≥ entre l'ambaixada romana i el Senat p√ļnic abans de la declaraci√≥ de guerra. Va ser en aquest punt quan el Senat cartagin√®s es va negar a recon√®ixer el Tractat de l'Ebre i a lliurar a An√≠bal als romans. Es diu que els cartaginesos van comparar aquest tractat amb el realitzat entre Caius Lutaci C√†tul i¬†Am√≠lcar Barca el 241 a. C., argumentant que els romans es van negar a acceptar el conveni entre els dos generals perqu√® no havia estat ratificat per la seu poble.[4] Els enviats romans van desqualificar aquest raonament, i davant la incapacitat d'arribar a un pacte, la guerra va esclatar en 218 a.C. El resultat va ser una declaraci√≥ de guerra a Cartago per part de Roma atacant ciutats cartagineses.

Aquest conflicte va acabar desembocant en la¬†Segona Guerra P√ļnica, que va durar des del 218 al 202¬†aC

Referències

  1. ‚ÜĎ Livi, Tit;¬†Roberts (trad), Canon.¬†The History of Rome, Book 21 (en angl√®s). E. P. Dutton and Co., 1912.
  2. ‚ÜĎ Goldsworthy, 2008, p.¬†170.
  3. ‚ÜĎ Adrian Goldsworthy,¬†The Punic Wars (London: Cassel, 2000) 144.
  4. ‚ÜϬ†Anar a :4,0 4,1 Polibio, 1990.
  5. ‚ÜϬ†Anar a :5,0 5,1 Tito Livio, 1993.

Bibliografia